Francesc Xavier Moliné

Alcalde de Móra la Nova

Camins de ferro

“Aquí tots ens sentim molt allunyats dels beneficis de Barcelona”

Móra la Nova i la Ribera d’Ebre necessiten noves oportunitats i infraestructures actualitzades
0
3513

El nostre itinerari per la Ribera d’Ebre ens porta aquesta setmana a visitar un poble amb llarga tradició ferroviària: Móra la Nova. El seu alcalde és en Francesc Xavier Moliné, a qui visitem en el seu segon mandat.

Vostè és alcalde de Móra la Nova des de 2015. Què ha suposat per a vostè l’experiència?

Doncs, d’entrada, un desgast molt gran. En tot aquest temps, jo no he deixat de fer la meva feina professional i he hagut de compaginar la vida com a alcalde amb la vida com a tècnic de la central d’Ascó. Això vol dir que cada dia em llevo sobre les sis del matí, vaig a treballar, torno al migdia i, a partir d’aquella hora, tot el que tinc són compromisos amb l’ajuntament. En certa mesura, he deixat relegada la meva família.

Com a anècdota li diré que els meus pares se senten molt orgullosos cada cop que algú els diu que el poble ha guanyat un bon alcalde. Però, immediatament, ells li responen que no tothom ha guanyat, perquè ells han “perdut” un fill. Penseu que el meu pare va en cadira de rodes i que abans podia dedicar-li unes hores cada dia. Parlàvem, passejàvem… Tot això es va perdre. I una cosa semblant succeeix amb la meva dona.

Li hem demanat que ens seleccioni unes fotografies. ens les pot explicar?

La primera que us porto és del meu temps a l’escola. Tothom diu que jo era un bon nen i que vaig ser bon estudiant.

La segona és una fotografia amb la família. Penso que la meva dona, la meva filla i jo formem una gran pinya i que sense el suport de la meva família nuclear m’hagués estat impossible assumir l’alcaldia. Diuen que els alcaldes som un col·lectiu professional amb un elevat percentatge de divorcis i ho entenc perfectament perquè és complicat compaginar la vida familiar amb el servei al municipi: no hi ha horaris. A més, la meva dona és funcionària (mestra) i també té molts compromisos horaris, cosa que ho complica tot. D’altra banda, noto que la meva filla viu la política d’una forma molt intensa i de vegades em sento una mica culpable per això.

Diuen que els alcaldes som un col·lectiu professional amb un elevat percentatge de divorcis i ho entenc perfectament

Quina edat té?

19 anys.  Però ho ha viscut des de molt petita. Als 14 o 15 anys ja vivia la política d’una manera que em semblava excessiva. Tal vegada és perquè a casa parlo molt de política i li he transmès. No és que em sembli dolent però, de vegades, amb la meva dona pensem: “Déu n’hi do com ho viu”.

Quin tipus de municipi és Móra la Nova?

El nostre municipi es troba a la comarca de la Ribera d’Ebre, juntament amb 13 municipis més. Som una comarca relativament pobra, al sud de Catalunya, que depèn de dues o tres indústries principals. Hi ha poca diversificació i la central nuclear té un pes molt important. Ara tenim una espasa de Damocles en el tancament de la central. Ens preocupa, perquè tindrà un impacte enorme ja que la nostra economia no compta amb una indústria potent ni amb prou diversificació.

D’altra banda, a diferència d’altres indrets de la comarca, al municipi no estem perdent població perquè ens trobem al costat de la capital. I això fa que hàgim rebut una quantitat important de població en els darrers anys. N’hi ha d’origen marroquí i romanès que ja representen prop d’un 20% de la nostra comunitat. Afortunadament no hi ha problemes d’integració, tot i que sí hi ha molta feina a fer, especialment a l’escola.

El tancament de la central d’Ascó ens preocupa perquè la nostra economia no compta amb una indústria potent ni amb prou diversificació

I pel que fa a història?

Tenim un passat ferroviari molt important. Això explica que tinguem un Museu del Carril molt important que explica la nostra història industrial. Quan es va desmantellar la indústria va arribar la central nuclear. Però, novament, en vuit o nou anys també aquest projecte s’acabarà i ens cal buscar una activitat substitutòria per generar llocs de treball de qualitat.

Si parlem del futur, la nostra joventut se’n va a estudiar a fora i sovint no torna. Això és un problema per a nosaltres i per a moltes poblacions de la comarca. Molts marxen a Reus, a Tarragona o a Barcelona i perdem el capital humà.

Molts joves marxen a Reus, a Tarragona o a Barcelona i perdem el capital humà

Si més no, no perden la població.

Ens mantenim estables, però no creixem.

I pel que fa a caràcter, com són les persones que viuen al poble?

Sempre dic que són persones molt obertes, que han sabut créixer com a comunitat a partir de la gent que han rebut de fora i que s’han fet molt tolerants.  Amb l’arribada del ferrocarril van venir molts aragonesos a treballar aquí i la nostra població va passar de tenir 1.000 habitants a 3.000 en pocs anys. Hem crescut i forjat el nostre caràcter a partir de successives onades migratòries.  Podríem dir que a diferència de les altres localitats de la comarca tenim un nivell de mestissatge superior.

D’altra banda són persones actives. Tenim una gran quantitat d’entitats en funcionament i cada dia se’n formen de noves.  Sense anar més lluny, recentment s’ha format una colla de Diables, tot i que no en teníem tradició aquí.  

A diferència de les altres localitats de la comarca tenim un nivell de mestissatge superior

Quins són els llocs més emblemàtics de Móra la Nova?

Com us deia abans, tenim el Museu del ferrocarril que és una aposta de futur pel poble i la comarca. I està complementat amb una ruta turística en un tren històric anomenat “el caspolino“. Es va dissenyar per recollir turistes de la costa i portar-los a veure l’interior, igual que es fa a França i Anglaterra o Alemanya.

A més tenim l’Ateneu, la Casa de Cultura del poble, en la qual s’allotgen l’escola d’arts i la biblioteca municipal. Per al poble aquest és un edifici emblemàtic. Primer va ser requisat pel règim del Generalísimo i després va retornar a mans municipals en temps de democràcia.

I un altre projecte molt important, i estratègic per a nosaltres com a equip de govern, ha estat el riu.  Si em permet el paral·lelisme, aquí ha succeït com a Barcelona abans del 92 perquè, d’alguna manera, vivíem d’esquena al riu i l’hem volgut acostar a la població. Actualment tenim un passeig natural i senyalitzat perquè la gent l’utilitzi fent fúting, anant amb bicicleta o muntant a cavall. És una zona molt atractiva en qualsevol moment de l’any però especialment a la tardor.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?

És bona. La llàstima ha estat el recent augment de preus de la llum, que ens ha desbaratat una mica els comptes, tal i com ha passat en altres municipis propers. Però el nostre endeutament està a prop del 10% del pressupost, cosa que indica una situació molt bona. Personalment sempre he considerat que no podíem deixar l’ajuntament més endeutat del que el vam trobar. Ho hem aconseguit i n’estem molt contents.

Gràcies a la bona situació, acabem de comprometre’ns en un projecte important: el de construir un nou institut-escola. L’actual es troba en part en barracons i ens cal un nou edifici. Això suposarà un deute de mig milió d’euros que finançarem durant tres o quatre anys, en col·laboració amb Educació.

Sempre he considerat que no podíem deixar l’ajuntament més endeutat del que el vam trobar

Quins altres projectes tenen damunt la taula?

El del Museu del ferrocarril ha estat estratègic i hem hagut de treballar-hi moltíssim. Ja ens el vam trobar en marxa, però nosaltres hi hem aportat molt i ens ha representat una inversió enorme que superava les possibilitats del municipi.

D’altra banda, històricament aquí s’havien fet algunes polítiques “d’aparador” amb moltes obres per lluir, però s’havien abandonat els serveis essencials de la població com podrien ser l’aigua potable o el clavegueram. Nosaltres hem invertit allà on no es veu, substituint un quilòmetre de la xarxa de clavegueres i gairebé dos més de la xarxa de canonades d’aigua potable que estaven plenes de fuites. Hem reduït el percentatge d’aigües que es perdien i actualment estem a prop del 75% de rendiment d’aigua.

I en tercer lloc tenim la política humana.  No és que hàgim fet grans obres, però sí que hem posat en marxa el porta a porta en el reciclatge. Actualment supera el 35%, però aquesta és una política que s’havia deixat sempre per més endavant perquè és ingrata.

Hem invertit allà on no es veu, substituint un quilòmetre de la xarxa de clavegueres i gairebé dos més de la xarxa de canonades d’aigua potable

Per què?

Perquè a tothom li agradava més la idea de tenir contenidors a la vora. Implantar el porta a porta ha representat un desgast enorme, però algú ho havia de fer i vam ser nosaltres. Actualment la gent del poble està contenta, perquè ja reciclem prop del 80% i som un dels pobles que més reciclem de Catalunya.  La gent veu que això té premi al final: és bo per al medi ambient però també per a l’economia municipal i familiar, ja que abans l’Agència Catalana de Residus ens penalitzava.

Som un dels pobles que més reciclem de Catalunya

Quantes persones treballen a la plantilla de l’Ajuntament i com és l’estructura del seu equip de govern?

Tenim prop de 60 treballadors. Molts d’ells són variables i tenim alguns serveis externalitzats. La llar d’infants la va portar a una empresa externa fins que la municipalitzem nosaltres. També és el cas de la neteja dels equipaments. Això ha significat augmentar la plantilla municipal però crèiem que si una empresa privada es guanyava la vida amb això, també l’Ajuntament podia beneficiar-se’n.

Pel que fa al govern tenim 6 regidors a l’equip i hi ha dos partits fent d’oposició. L’ambient és molt bo i col·laborem molt entre tots. Tinc el telèfon del cap de l’oposició de Junts i el del PSC i ens truquem de manera habitual.

Què fan en matèria de promoció econòmica?

Una cosa molt interessant ha estat l’arribada del 5G al territori, que s’ha produït gràcies al Mobile World Congress i al treball de la Fundació i2CAT, què és de la Generalitat.  Ens ha permès apropar l’alta tecnologia al món rural. Aquí a la vora, al polígon industrial del Molló, tenim un laboratori de 5G en el qual desenvolupem iniciatives molt interessants com per exemple regular els comptadors d’aigua potable, o monitoritzar el consum de 50 persones grans que viuen soles i que s’han acollit voluntàriament a aquest pla. Si durant 7 o 8 hores no consumeixen aigua, deduïm els ha passat alguna cosa i sona una alarma. Aleshores podem trucar un parent i avisar-lo que alguna cosa pot estar passant amb aquesta persona.

L’arribada del 5G al territori ens ha permès apropar l’alta tecnologia al món rural

En aquests anys que porta com a alcalde, quin ha estat el millor i el pitjor moment?

El pitjor, sens dubte, ha estat la pandèmia. Ens vam trobar molt sols. Recordo que en aquells primers dies de la pandèmia no sabíem el que calia fer i que la gent venia a preguntar-m’ho tot com a màxim responsable. Recordo que sulfatàvem lleixiu a les voreres dels carrers i que la gent venia a demanar-me per què no ruixaves lleixiu davant de casa seva. A més, les ordres que teníem van ser contradictòries, perquè una setmana et deien una cosa i a la següent et deien la contrària. I sempre venien a veure l’alcalde i em preguntaven per què ho fèiem així o aixà.  Això em va generar una tensió enorme i va ser dels pitjors moments.

Però també la pandèmia ens va portar els millors moments, perquè ens va fer adonar-nos de la vàlua de la gent i de com agraeixen el que fas. En els primers moments vam organitzar un voluntariat per ajudar la gent gran que es trobava sola a casa. Els anàvem a fer la compra i els portàvem el menjar a casa.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona quines són les seves reivindicacions comunes?

Tots opinem que ens sentim molt allunyats dels beneficis de Barcelona. Les grans polítiques i inversions es fan allà, i aquí som els grans oblidats. Per exemple es parla molt de l’AVE, però aquí tenim una línia ferroviària (la R15) que és tercermundista i que ens porta a la capital en tres hores, el mateix temps què ho feia el tren de vapor de l’any 1900.  A més, la línia està feta pols i desgastada.

I també tenim en comú el que la gent et pari pel carrer, t’interpel·li i et demani de tot. La política s’ha crispat en els darrers deu anys: tothom exigeix cada vegada més i de manera més airada. Ha augmentat la intolerància i tot es vol ràpid. No sé si ha estat per la pandèmia o per la crispació política.

Penso que a la gent li costa d’entendre que els recursos són limitats i que tothom vol veure arreglat el seu carrer i els seus arbres podats. En aquest poble tenim mil arbres i ens cal tres mesos podar-los perquè només tenim tres persones la brigada municipal. Però igualment, se’ns venen a queixar que les fulles cauen al jardí de casa seva I que això no pot ser. No entenen per què a ells no els ajudem i als altres veïns sí. Aquestes coses no li passen a un alcalde de Barcelona, per què no hi ha ocasió de dir-li: “tens un moment?” o “ara que et veig…”.

Es parla molt de l’AVE, però aquí tenim una línia ferroviària tercermundista que ens porta a Barcelona en tres hores, el mateix temps del tren de vapor de 1900

Creu que es té en compte el territori des dels governs centrals?

Ens sentim allunyats. Som un territori què és la porta del darrere. A Tivissa s’ha construït un macro-abocador i se n’està construint un altre proper a Riba-Roja. Dos abocadors en una mateixa comarca, i seguim tenint una línia de tren que és del tercer món…

Francesc Xavier Moliné va néixer a Móra la Nova, fill de família masovera d’una il·lustre casa local. Va educar-se al poble i va estudiar FP d’electrònica industrial. Posteriorment, quan s’ho va poder permetre, va formar-se a la UOC en Humanitats i en Relacions Laborals. Ha treballat tota la vida a la central nuclear d’Ascó. El 2009 es va interessar per la política i va començar a col·laborar amb ERC. El 2011 va ser escollit regidor en l’oposició del seu poble. I el 2015, ja com a cap de fila, va guanyar les eleccions tot i que no va poder governar en majoria. Va repetir el 2019, però sent que ha sacrificat molt de temps de vida amb la família i amb si mateix. Un dels mèrits del seu treball, diu, és deixar un llegat de llibertat, transparència i alleujament de la política municipal local.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

Un llibre especial. La sonrisa etrusca de José Luis Sampedro.

Una pel·lícula. Mejor imposible.

Una cançó. With Or Without You dels U2.

Un plat de cuina. Paella de peix.

Una beguda. vi negre.

Un país. Catalunya.

Un viatge o que hagi fet o que li agradaria fer. Sicília em va encantar.

Un esport. L’atletisme.

El que més valora d’una persona. L’empatia.

Móra la Nova

Amb poc més de 3.000 habitants, la vila de Móra la Nova es troba al bell mig de la comarca de la Ribera d’Ebre, a tocar de Móra d’Ebre, la capital, de la que es va segregar el 1830. La curta distància entre ambdós municipis explica un trànsit demogràfic important de persones que, en els darrers anys, han anat a viure-hi i n’han mantingut el caràcter obert i “mestís”. Amb tot, el terme de Móra la Nova és petit, de 16Km2. La seva economia ha estat vinculada a l’agricultura i, de manera contemporània, a la indústria. El ferrocarril, que va arribar al poble a finals del segle XIX, va representar anys de gran prosperitat amb la creació de tallers i la diversificació econòmica. La població va créixer de manera important fins a la Guerra Civil. Actualment, el Museu del Ferrocarril recupera i posa en valor tota aquella història i apunta cap a una modernització econòmica, basada en la tecnologia, el turisme familiar i el producte de qualitat.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.