30a Setmana de la Ciència (del 7 al 16 de novembre)
La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, organitza la 30a edició de la Setmana de la Ciència, que se celebrarà del 7 al 16 de novembre, arreu de Catalunya. En el marc de la Setmana de la Ciència s’organitzen tot un munt d’activitats totalment gratuïtes de divulgació de la ciència arreu del nostre país. Jornades de portes obertes, activitats virtuals, exposicions, tallers científics…, una gran oferta científica en diferents formats a l’abast de tothom!
La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.
Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament a l’Escola
Se celebra a nivell mundial per conscienciar sobre la violència i l’assetjament als entorns educatius, inclòs el ciberassetjament.
1659
Tractat dels Pirineus
Es firmà la Pau dels Pirineus entre Espanya i França, marcant la fi de la Guerra dels Trenta Anys a certs fronts
1705
Constitucions catalanes
Carles III de Catalunya jura les Constitucions catalanes, les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.
1893
Bomba al Teatre del Liceu
L’anarquista Santiago Salvador tira una bomba a la platea del Gran Teatre del Liceu i hi causa 20 morts.
1971
Assemblea de Catalunya
S’hi funda l’Assemblea de Catalunya a l’església de Sant Agustí Nou. Es va constituir al barri del Raval per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.[1] Ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país: des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l’extrema esquerra, passant pels diversos corrents nacionalistes (cercle de Jordi Pujol, UDC), independentistes (PSAN, FNC), socialistes (MSC) i comunistes (PSUC), i amb la participació de destacats intel·lectuals independents i dels sectors progressistes de l’església.
S’hi van anar sumant altres organitzacions no específicament polítiques: centres culturals, entitats excursionistes, associacions de veïns, col·legis professionals, sindicats… A més a més l’Assemblea de Catalunya es va organitzar també a nivell comarcal i local constituint assemblees democràtiques,[1] fet que va permetre la participació de la ciutadania diversa compromesa amb la lluita antifranquista incorporant amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals.
1993
Marc Conesa
Neix Marc Conesa, historiador cerdà.
