Victor Ferrando

President de l'EMD de Jesús

30 anys

“Ens falta més coneixement i pedagogia sobre les EMD”

Víctor Ferrando reclama un marc legal per a les relacions entre EMD i ajuntaments matriu.
0
6803

Al Baix Ebre, visitem avui Jesús, l’EMD del municipi de Tortosa. El seu alcalde és també vicepresident de l’associació catalana d’aquestes entitats i en coneix bé la mecànica després de trenta anys de treballar-hi.

Vostè és el president de l’EMD de Jesús des de 2015. També n’ha estat regidor des de la seva creació, a mitjans dels anys 90. Què li ha aportat, personalment, aquesta experiència?

Quan entres en l’administració municipal ho fas perquè tens certs neguits i inquietuds de fer coses per al poble. Jo vaig començar amb 22 anys, en un moment en què la localitat deixava de ser una pedania de Tortosa per convertir-se en una entitat municipal i hi havia moltes oportunitats de promoure el sentiment identitari. Fruit de l’inici de l’EMD es van fer unes millores molt puntuals, d’infraestructures, però sobretot de recuperació cultural, dels actes tradicionals, de cicles festius…

El fet de treballar pel meu poble m’ha aportat una gran satisfacció personal. I veure com s’ha transformat en aquests anys, malgrat les limitacions, m’ha omplert molt. El 2024 celebrem el 30 aniversari de l’EMD i tenim obres i paisatges que creat fet en aquests anys, però que ja sembla que els hàgim tingut tota la vida.

El 2024 celebrem el 30 aniversari de l’EMD i tenim obres i paisatges que creat fet en aquests anys, però que ja sembla que els hàgim tingut tota la vida.

Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?

En tinc una de la primera presa de possessió com a vocal de la Junta Veïnal. Aleshores tenia 22 anys… Crec que aleshores, i ara, és difícil que la joventut s’impliqui en aquests nivells o que vulgui agafar responsabilitats de l’administració local. Per a mi aquesta foto significa un voler fer el pas des de l’associacionisme a l’administració. Com us dic, no era freqüent, ni ho és ara. Afortunadament, som un poble amb molta participació i col·laboració. Treballar pel poble no em va costar perquè m’agradava.

I l’altra foto és de la passada Fira de l’Oli, el dia de la inauguració. Vaig vestit amb les robes típiques de pagès i s’hi veu tot el nou recinte. La nostra Fira de l’Oli la fèiem tradicionalment el darrer cap de setmana de febrer, pels carrers del poble. Però, fruit de la pandèmia i de les restriccions, vam haver de canviar les dates i la ubicació. Ara ja en portem celebrades 27 edicions i la fem al mes de maig, en el pavelló que hem construït aquests anys. La Fira té ara una imatge més professional i podem fer-hi mostres de maquinària i animals.

Com veieu, l’evolució de Jesús i meva personalment han anat molt lligades en aquests trenta anys.

Ens deia que els veïns i veïnes són molt participatius. Quins altres trets els defineixen?

Jesús és un poble dormitori, de poca activitat econòmica, comercial o industrial, per la proximitat amb Tortosa, a un quilòmetre. A més, ens trobem a la Catalunya Sud. El que sí que hi ha és una activitat del sector primari. Els nostres orígens es remunten a la pagesia i se sap que a principis del segle XX hi havia aquí cent molins funcionant. L’economia està vinculada a l’oli i al camp, d’aquí la importància de la Fira de l’oli. Però l’activitat ha anat decreixent i gairebé ha quedat com una cosa de caps de setmana. També és cert que en els darrers anys hem vist un repunt de la gent jove que vol recuperar terres i camps, malgrat les dificultats del sector agrari.

També som un poble de servei. I l’Administració vol apropar els serveis als ciutadans. Tenim molt poques competències, però igualment intentem que els veïns hagin d’anar el menys possible a Tortosa a fer tràmits. I mirem de fer-ho amb eficiència: sempre pots arribar més aviat a les necessitats de la gent des d’aquí que des de Tortosa.

Tenim molt poques competències, però igualment intentem que els veïns hagin d’anar el menys possible a Tortosa a fer tràmits.

Tenen indrets emblemàtics o visitables?

Una imatge icònica del poble seria el campanar i tot el conjunt arquitectònic de l’edifici on ens trobem. Va ser l’origen del poble, en origen un convent franciscà. Més tard es va tornar convent jesuïta i, finalment, el poble el va recuperar i restaurar per convertir-lo en dependència municipal.

Des de l’any 1997, aproximadament, el poble es va anar urbanitzant i un dels llocs de trobada que van resultar-ne va ser la pèrgola, un espai a l’aire lliure de trobada, on hi estem fent la zona esportiva i el pavelló. Està cridat a ser un dels punts emblemàtics en els propers anys, perquè permet fer-hi moltes activitats, ja sigui la Fira de l’oli, la Festa major o trobades de tota mena, com la que vam acollir l’any passat, de bandes de música de tot el país.

Vostè va guanyar les eleccions de 2015, 2019 i 2023. Què creu que troben en vostè els veïns i veïnes de Jesús per voler-lo tenir d’alcalde?

És difícil de saber. Potser s’hauria de preguntar als electors. Crec que una de les raons podria ser la feina que fem de gestors de recursos molt limitats i sense gairebé competències. Mirem de transmetre un esperit de treball en equip, integrat per persones que tenim les nostres feines i un interès comú en el poble. Anem tots a la una, fins i tot amb voluntariat… Hi ha un volum d’entre 80 i 100 persones que participen activament en la Fira i en altres comissions. Crec que la cohesió al voltant del sentiment de pertinença és el que ens fa fugir de personalismes o partidismes. Crec que més enllà dels partits, som les persones i la capacitat de conjugar la feina en equip.

Mirem de transmetre un esperit de treball en equip, integrat per persones que tenim les nostres feines i un interès comú en el poble.

Quina ha estat la prioritat del seu equip durant aquests anys? L’han assolida?

La prioritat sempre ha estat el benestar i el servei a les veïnes i veïns. Malgrat totes les dificultats econòmiques d’aquests períodes i el qüestionament que hem patit les entitats municipals descentralitzades. Nosaltres hem fet el possible per generar o crear nous serveis en funció de les necessitats o, si més no, mantenir-los.

En quant a les inversions i obres, d’una banda hem generat espais que es puguin convertir en punts de trobada per a la gent. De l’altra, hem aconseguit infraestructures que redueixen els perjudicis del canvi climàtic o dels fenòmens meteorològics, com van ser els temporals Glòria o Filomena. Cada vegada que es produeix un episodi d’aquests tenim moltes afectacions, perquè el nostre terme és bastant extens. I fem obres per reparar els danys, però també per protegir-nos de nous perjudicis.

La prioritat sempre ha estat el benestar i el servei a les veïnes i veïns. Malgrat totes les dificultats econòmiques d’aquests períodes i el qüestionament que hem patit les EMD.

A més d’alcalde de Jesús, també és vicepresident de les EMD de tot Catalunya. En quina situació es troben actualment, i quines dificultats tenen aquestes entitats al país?

El cert és que podríem dedicar cinc entrevistes senceres a parlar-ne i no acabaríem d’explicar-les totes. Al final, tot es redueix en uns punts molt concrets. El primer és el de la manca de coneixement i visibilitat. I té a veure amb el fet que a Catalunya som 64 EMDs, la més gran de les quals té 8.000 habitants. Però la major part són molt petites, d’uns 30-40 habitants.

El segon problema és que ens manca normativa. No hi ha cap marc regulador que estableixi com han de ser les relacions entre l’Ajuntament matriu i l’EMD. Això seria important per alguns municipis que tenen més d’una EMD en el seu terme. Actualment això es resol amb bona entesa, però mancaria una regulació que indiqués, per exemple, de quina manera ens hem de fiançar, o com podem acollir-nos a subvencions de les diputacions, els consells comarcals, la Generalitat, l’Estat… Això ara mateix no passa i moltes vegades quedem exclosos de moltes convocatòries. Deixar aquestes coses en mans de la bona entesa pot comprometre la supervivència de l’EMD com a administració.

Sense anar més lluny, l’any passat vam signar un nou conveni amb l’Ajuntament de Tortosa. I es va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics, tant a Tortosa com a Jesús. És millorable, però ens permet la subsistència com a administració. Ara bé, si qualsevol dia hi ha canvis a Tortosa o Jesús, o no hi ha la voluntat d’aplicar l’acord, ningú pot exigir el compliment del conveni. Hauríem d’anar a un contenciós administratiu que podria arribar a demorar-se tant, que implicaria el tancament de l’EMD per manca de recursos.

Podríem dedicar cinc entrevistes a parlar de les dificultats de les EMD i no acabaríem d’explicar-les totes.

No hi ha cap llei que digui què ha de fer l’ajuntament respecte de l’EMD?

No. Fins i tot existint un conveni, si l’Ajuntament decideix resoldre’l unilateralment i deixar de fer transferències mensuals, ningú pot exigir el compliment d’un conveni signat entre un alcalde i el president d’una junta veïnal, o un consistori i una junta veïnal en ple. L’únic recurs que queda és el del contenciós administratiu, que és la via que té qualsevol ciutadà quan té un problema amb l’Administració.

Crec que, entre administracions, és l’únic cas en què ningú pot exigir el compliment dels acords adquirits. Per tant, ens cal una norma. I una norma que reculli les diverses situacions. Per exemple, Valldoreix té 8.000 habitants. Nosaltres en som 3.700. Però al Pirineu hi ha un municipi amb 7 EMD i una d’elles té més població que el municipi matriu… A més, cada quatre anys hi ha canvis electorals que poden fer que els acords previs quedin sense complir-se.

Entre administracions, aquest és l’únic cas en què ningú pot exigir el compliment dels acords adquirits.

I no els resultaria més senzill demanar la independència com a municipis, que mantenir-se en aquests acords?

Aquí hi ha un tema de viabilitat. Evidentment, hi ha unes EMD, les cinc o sis més grans, que podríem ser viables econòmicament com a poblacions independents. Però també hi ha una qüestió legal. I és que des de l’aprovació de la RSAL ja no es pot crear cap més EMD a l’Estat.

Nosaltres pensem que podríem assolir la municipalitat, i que seria una cosa desitjable el poder gestionar-nos sols, al 100%. Però entenem que aquesta és una competència de l’Estat i que la voluntat no ha estat mai aquesta. És més, la voluntat ha estat la contrària. Fa molts anys, l’informe Roca recomanava agrupar municipis.

Com us deia abans, ens falta coneixement i pedagogia. Fins i tot, us diré que hi ha municipis amb EMD que quan entra un alcalde nou creuen que competim amb ell pels recursos. I és tot al contrari: com a EMD podem concórrer a línies d’ajuts i subvencions que el municipi matriu no podria aconseguir mai. Per exemple, en el nostre cas, podem buscar ajuts per a poblacions de menys de 3.000 habitants als que Tortosa no podria accedir, perquè té una població superior. I cap dels euros que rep l’EMD es resten dels del municipi matriu. Cada euro invertit al poble de Jesús és un euro invertit al municipi de Tortosa.

Hi ha unes EMD, les cinc o sis més grans, que podríem ser viables econòmicament com a poblacions independents. Però també hi ha una qüestió legal.

Quina és la situació econòmica actual de l’EMD de Jesús?

És sanejada, amb unes bones finances. Però ha requerit d’una enorme contenció de la despesa. Som 3.700 habitants empadronats i uns 1.000 més sense empadronar. I el pressupost és de 1.900.000 euros, del que la meitat és de despeses d’administració i personal. L’altra meitat són béns i serveis (energia, enllumenat, inversions, etc.).

El problema principal de les EMD es troba a la partida de l’ordinari. Quan augmenta el cost de la llum o l’energia, o de la vida en general, no podem oferir els mateixos serveis amb els diners que rebem.

Alguns ajuntaments es queixen del poc cas que els fa el Govern. Vostès, a les EMD, també deuen pensar igual.

Els municipis es queixen de totes les competències que han d’acabar assumint impròpiament pel fet de ser propers a la ciutadania. Les EMD encara són més properes i immediates. Com més gran és una administració, més lenta pensem que és i tots els ciutadans creiem que anem de finestreta en finestreta fins a trobar una solució. Als pobles petits la gent vol immediatesa perquè ens coneixem tots. Ens paren pel carrer i ens diuen tal o qual problema, que potser és petit, però que si l’ha de resoldre l’administració competent, potser triga tres mesos o més en fer-ho. I si te n’ocupes tu, saps que ho resoldràs en tres dies. Finalment, ho acabes fent tu, encara que no et pertoqui, perquè el que vols es que ningú prengui mal.

Els municipis es queixen de totes les competències que han d’acabar assumint impròpiament pel fet de ser propers a la ciutadania. Les EMD encara són més properes i immediates.

Per acabar: és bona la relació institucional amb Tortosa?

Doncs sí. Ha estat molt cordial en els anys que he fet d’alcalde. I ara que hi ha hagut un canvi en l’equip de govern, segueix sent-ho. Per sobre de tot, cal lleialtat institucional. Tots els que ocupem aquests llocs ho fem en benefici dels ciutadans i no tindria cap sentit que la relació no fos bona.

Víctor Ferrando porta mitja vida implicat en l’EMD de Jesús. Va ser un dels primers regidors de la junta veïnal quan l’Entitat es va constituir, el 1994. Aleshores tenia 22 anys i el motiu d’entrar en l’administració municipal va ser el desig de promoure, juntament amb uns amics, una colla de diables i una penya barcelonista. Des d’aleshores, i a excepció de breus períodes, sempre ha format part del govern comunitari. Des de 2015, a més, és l’alcalde i ha estat reelegit en diverses ocasions. La seva formació de base és la de tècnic de laboratori, una professió que ha desenvolupat en el camp mediambiental i a través d’empreses privades.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: “Siembra”, de l’il·lustre autor jesusenc Joan Cid i Mulet. Era inèdit i l’hem pogut publicar des de l’EMD.
  • Una pel·lícula: No soc cinèfil ni veig la televisió.
  • Una cançó: La música m’agrada molt. En podria fer una llista, perquè són estats d’ànims i sensacions. “My way”, de Frank Sinatra.
  • Un plat de cuina: També en podria fer una llista. Un ou ferrat amb patates és dels millors plats que hi pot haver.
  • Una beguda: A diari l’aigua. I en entorns més festius, el rom amb Coca-Cola.
  • Un país:
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer: No soc gaire de viatjar. Però m’agradaria visitar els fiords del nord d’Europa.
  • Un esport: Segueixo el futbol perquè el meu fill juga a l’equip del poble, el Catalònia.
  • Que és el que més valora d’una persona: La sinceritat. El que els sí siguin sí, i els no siguin no. És aplicable a la política, les amistats, la família i a totes les persones.

Jesús (EMD)

Constituïda formalment el 1994, l’EMD de Jesús va néixer originalment com un barri o pedania de Tortosa, construïda al voltant d’un monestir inicialment franciscà i, més tard, jesuïta i carmelita. De fet, la presència de les ordres religioses ha estat vinculada a l’origen de la comunitat, sent la seu de la fundació de les Teresianes i de les Germanes de la Consolació. Ambdues ordres tenen a Jesús una casa museu. L’activitat agrària tradicional, basada en l’oli i els cereals (als inicis del segle XX hi havia 100 molins comptabilitzats a Jesús), va donar pas a un creixement com a vila dormitori de la capital de Baix Ebre, que l’ha portat a tenir prop de 4.000 habitants, entre censats i no censats. Cal destacar la Fira de l’oli de les Terres de l’Ebre, que se celebra tots els anys al mes de maig.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.