Meritxell Budó

Alcaldessa de La Garriga

Economia de guerra

“Els municipis hem d’afrontar la transformació energètica i la lluita contra l’acció climàtica”

Meritxell Budó considera que s’ha trobat amb un municipi “en declivi” que vol reactivar.
0
6400

Després de la seva estada al Govern de la Generalitat i de retornar a l’activitat privada, Meritxell Budó va presentar una nova candidatura a l’alcaldia de La Garriga, que ja havia ostentat entre 2011 i 2019. La ciutadania li va fer confiança i ara governa mitjançant un pacte amb el PSC.

Vostè es va formar en Ciències de la Salut i tenia una carrera professional a la indústria farmacèutica. Què la va motivar a dedicar-se a la política?

La política sempre ha estat una font d’interès constant al llarg de la meva vida. Els meus pares ja estaven vinculats a la política municipal de la Garriga, i van ser cofundadors de Convergència en el seu moment. Vaig créixer sota aquesta influència i sempre m’ha captivat.

Quan vaig acabar els estudis i ja havia començat a construir la pròpia família, vaig decidir participar activament en la vida municipal. Em vaig afiliar al partit i vaig assumir responsabilitats dins de l’executiva local. Amb el temps, també vaig involucrar-me en l’elaboració de llistes electorals i, finalment, vaig ser convidada a encapçalar una llista el 2007. Des d’aleshores, ja no he abandonat aquest interès.

Vaig créixer sota la influència de la política i sempre m’ha captivat

Li hem demanat que ens comentés una sèrie de fotografies de la seva vida. Ens les pot explicar?

N’he triat dues. La primera és de la meva infància, quan tenia al voltant de 4 anys, i anava a classes de natació a Vilassar de Mar als estius. Aquest record és especial perquè em recorda les meves primeres experiències a l’aigua. Anys més tard, quan vaig assumir el càrrec de consellera de la Presidència i Secretaria d’Esports, vaig tenir l’ocasió de visitar el Club Natació Barcelona i, sorprenentment, vaig trobar la meva antiga professora de natació. Va ser un retrobament inesperat i emotiu que va ressuscitar aquells records.

La segona és de l’adolescència i em fa recordar els estius al Port de la Selva amb la meva colla d’amigues i amics. Aquesta imatge evoca records especials d’una joventut plena de llibertat, vacances i una mica més de permissivitat per part dels pares. Uns moments únics de la vida.

I de la seva vessant com a alcaldessa o política?

Aquesta mateixa. Està presa en un lloc que m’estimo molt profundament i que és la muntanyeta de la Garriga. Aquesta elevació ofereix una vista panoràmica del poble i és un espai que m’encanta. La foto és de quan vaig ser nomenada consellera de Presidència. Un periodista de La Vanguardia em va entrevistar i el fotògraf va aprofitar l’oportunitat de retratar-me de manera més informal a la muntanya. M’agrada, perquè es destaca la bellesa del poble des d’una perspectiva única. Va ser un moment molt rellevant de la meva trajectòria.

La primera vegada que vostè va ser escollida alcaldessa era el 2007. Com ha canviat La Garriga en aquests anys?

La Garriga ha crescut en complexitat, de la mateixa manera que ho ha fet la societat en general. Els reptes ara són importantíssims, tot i que distints a nivell social i mundial dels que teníem el 2007. Però crec que el nostre també és un municipi que té ganes de participar i d’assolir aquests reptes.

Com a govern ens hem marcat l’objectiu de fer que, durant la legislatura, la ciutadania participi molt més de la presa de decisions. Volem sortir de l’Ajuntament i buscar espais de trobada on poder afrontar els reptes. Si ho fem de manera conjunta, i tothom se sent una mica corresponsable, avançarem més.

Durant la legislatura, volem que la ciutadania participi molt més de la presa de decisions

Com diria que és aquesta ciutadania?

En l’actualitat, és més exigent.  I penso que la pandèmia ha fomentat una actitud més egoista que convindria trencar. En aquest sentit, el Pla d’Actuació Municipal és clau, perquè ens porta a haver de pensar i actuar col·lectivament. Hi ha problemes i reptes, com ara la transformació energètica, la recollida de residus o la lluita contra el canvi climàtic que requereixen un abordatge col·lectiu. Hem d’evitar l’individualisme que preval a la societat i, a través de la participació ciutadana, podríem treballar aquests objectius de manera conjunta.

La pandèmia ha fomentat una actitud més egoista que convindria trencar

Quins indrets de La Garriga ens recomanaria visitar?

Jo crec que hauríeu de visitar el passeig, que té un gran valor arquitectònic i simbòlic. Hi trobareu una mostra del Modernisme d’estiueig i de tota la cultura del termalisme, que són dos valors afegits molt destacats de la nostra localitat. Ara més que mai és crucial reivindicar l’aigua termal amb propietats minero-medicinals.

En aquest sentit, disposem de dos hotels termals amb aigües excel·lents que ajuden a la salut i el benestar de les persones. També podeu visitar el pou calent, un pou d’ús públic d’aigua termal.

El 2023, després d’una pausa de mesos, vostè va decidir presentar-se a les eleccions municipals. I va tornar a guanyar. Per què creu que la ciutadania li va renovar la confiança?

Penso que hi ha diversos motius. En primer lloc, la ciutadania recorda positivament la gestió realitzada durant el nostre mandat del 2011 al 2019. Jo crec que la vila va millorar i es va transformar de manera molt significativa. A banda, penso que també poden haver valorat el bagatge polític que he anat recollint i que puc aportar, especialment en els darrers quatre anys en què La Garriga ha anat més endarrere que no pas endavant.

Això m’ho feien saber els ciutadans quan me’ls trobava pel carrer, o feia visites domiciliàries. M’expressaven inquietud pel declivi de La Garriga i ens demanaven que ens tornéssim a presentar amb un nou equip i un projecte il·lusionant, que treies la localitat de l’adormiment. Tots aquests motius, juntament amb un equip de persones molt important, és el que diria que explica la victòria a les eleccions municipals.

La ciutadania ens demanava que ens tornéssim a presentar amb un nou equip i un projecte il·lusionant

No obstant, s’han quedat a un regidor de tenir la majoria absoluta. Com s’ho fan per governar?

Efectivament, ens vam quedar a un regidor de tenir majoria absoluta. El que vam fer va ser liderar converses amb les diferents formacions polítiques, buscant un pacte d’estabilitat i una aliança. Amb qui més vam aprofundir en el debat i més punts en comú vam trobar va ser amb el PSC. I ara hi governem conjuntament. Ells aporten dos regidors i nosaltres en som vuit. El total de regidors al plenari son disset i el govern, per tant, representa deu d’aquests disset.

Quins són els punts més importants del projecte d’aquesta legislatura?

Nosaltres ens hem trobat amb una administració lenta i una mica adormida, que pensem que cal transformar. Per aquest motiu ens volen enfocar en una gestió eficaç, tant en allò econòmic com pel que fa referència al personal. Ara treballem amb uns objectius concrets i unes accions, i treballem juntament amb els caps d’àrea, els tècnics municipals i tot el personal de l’Ajuntament.

D’altra banda, en matèria fiscal, hem optat per no augmentar la pressió pels ciutadans i per congelar taxes i impostos. Creiem que els recursos s’han d’anar a buscar a fora, no pas als impostos, perquè si no és un peix que es mossega la cua. De manera que anem a lluitar els recursos a d’altres administracions.

En quant a les inversions, ens hem compromès a la construcció, el 2024, de 15 habitatges socials dedicats al lloguer, que volem finançar en part amb fons Next Generation. I també ens cal abordar d’altres reptes, com ara el d’una piscina pública, en tant que refugi climàtic. Aquest estiu hem patit molt el fet de no tenir-ne.

I apostem per les comunitats energètiques per abordar la necessària transformació energètica cap a l’ús de les energies renovables i per fer que el país no sigui tant depenent energèticament parlant. Crec que podem fer molt des del municipalisme.

Ens hem trobat amb una administració lenta i una mica adormida, que pensem que cal transformar

És bona la situació econòmica municipal?

La situació no és per tirar coets. Tenim un pla de sanejament que ens hem trobat com a conseqüència d’un estalvi negatiu, en el tancament de 2022. Sembla que el 2023 hem aconseguit donar-li la volta a la tendència i que aconseguirem un estalvi positiu. Seria molt important per tal de no haver de patir un pla de sanejament al llarg de tot el mandat.

Esperem que l’esforç que estem fent, que és una mena d’economia de guerra que ens hem posat al cap durant els sis primers mesos, ens porti els fruits que necessitem i poder fer front tranquil·lament a la legislatura.

Ens hem posat al cap una economia de guerra els primers sis mesos de mandat

Es recorda de la primera decisió que va prendre com a alcaldessa?

D’això en fa molt de temps! Més que la primera decisió, recordo la sensació que vaig tenir el primer dia que vaig asseure’m en aquesta cadira i taula. I va ser que ningú m’havia ensenyat a fer d’alcaldessa.

Sempre recordo que a l’ACM hi ha uns llibrets que es diuen “Soc regidor, i ara què?”, que ajuden molt. Però no n’hi ha cap que es digui “Soc alcalde, i ara què?”. És ben bé que t’asseus aquí i comences a pensar: “i ara, què faig?”. Aleshores se’t presenten l’interventor, el secretari, els tècnics i t’hi poses al dia i vas fent la idea del lloc on et trobes, del fet que tens la darrera decisió i que, en resum, tens la màxima responsabilitat del que passi al municipi. Això costa força quan arribes a ser alcaldessa per primer cop.

Vostè és ara presidenta de l’Associació Catalana de Municipis. Quina importància tenen les entitats supramunicipals per a les alcaldies i municipis?

Doncs molta! L’estructura supramunicipal, sovint qüestionada, té un paper fonamental que sovint no s’explica prou. En municipis com la Garriga, amb menys de 20.000 habitants, el Consell Comarcal assumeix unes responsabilitats crucials, com ara la prestació dels serveis socials. I els finança de manera majoritària a través de la Generalitat. I malgrat això, són els grans desconeguts.

Quant a les diputacions, com ara la de Barcelona, juguen un rol clau a nivell de demarcació, perquè ofereixen un suport tècnic i financer als ajuntaments. Aquesta col·laboració és essencial per abordar els reptes municipals en el context del finançament local, en moments com els presents, tal i com està el finançament local.

Igualment, la interconnexió i col·laboració, com ara la que tenim a través del Consell d’Alcaldes, són claus per als municipis a l’hora de desenvolupar societats pròsperes i obertes. Aquesta xarxa és imprescindible no només per al progrés dels municipis sinó també per al desenvolupament del país en conjunt.

L’estructura supramunicipal, sovint qüestionada, té un paper fonamental que sovint no s’explica prou

Quan es troben els alcaldes i les alcaldesses de la zona, en quines preocupacions coincideixen com a prioritàries?

En primer lloc, en què hem de resoldre els reptes del finançament local. Tenim competències que no ens son pròpies, però que assumim perquè la ciutadania ens les demana directament, o perquè d’altres administracions que haurien de prestar el servei no l’estan prestant i l’acabes assumint. Això passa en serveis que tenen a veure amb les necessitats més elementals de les famílies, per exemple.

A banda, ens preocupa la manera d’afrontar els reptes de la transformació energètica i de la lluita contra l’acció climàtica. Serà un assumpte crucial en aquests pròxims quatre anys. Catalunya està a la cua en la generació pròpia d’energies renovables, i des dels municipis, tenim un paper clau en aquesta transformació. Hem de decidir si volem ser dependents d’energia externa o generar la nostra pròpia energia a partir del sol, vent i altres fonts renovables. Els municipis han de treballar en aquesta direcció per assumir un paper transformador.

Catalunya està a la cua en la generació pròpia d’energies renovables, i des dels municipis, tenim un paper clau en aquesta transformació

Vostè que ha estat al Govern, creu que des del Govern es fa prou cas als municipis?

Jo diria que caldria promoure més la veu del municipalisme i el món local en la presa de decisions del Govern, o en les noves lleis i decrets que afecten més directament al territori.

Si no s’escolta el món local, difícilment es pot copsar el pols del país ni regular de manera justa el que el territori necessita.

Finalment, vostès a La Garriga manen amb un acord amb el PSC. Quina opinió li mereix l’acord entre diverses forces polítiques per construir un Govern de coalició a l’Estat?

Jo faig una valoració positiva del pacte. El considero beneficiós. I caldrà veure si es compleix i com avança. Però per a Junts és molt important que hi hagi un mecanisme de mediació internacional que supervisi el compliment.

El nostre suport no es incondicional. Està condicionat a l’assoliment dels acords. I l’èxit de la col·laboració es mesurarà en base als avenços concrets. Junts ha fet un exercici polític molt significatiu a l’hora de pactar la investidura. I ha aconseguit gestos concrets, com ara el de poder parlar català al Congrés, cosa que abans es considerava impossible. El pacte ha de ser un punt d’inflexió en la relació entre Catalunya i Espanya, amb el reconeixement del conflicte polític i la voluntat de resoldre’l.

Per a Junts és molt important que hi hagi un mecanisme de mediació internacional que supervisi el compliment

Meritxell Budó és una figura destacada amb una extensa trajectòria professional i política. Va ocupar l’alcaldia de La Garriga fins al març del 2019, moment en què va passar a ser consellera de la Presidència i portaveu del govern. Durant la legislatura va haver de fer front a qüestions polítiques rellevants com ara el judici als presos polítics i la gestió de la post-sentència, així com la pandèmia de la COVID-19 que van exigir una gestió immediata. Va participar en més de 70 rodes de premsa consecutives durant 70 dies. Formada en ciències de la Salut, va traslladar-se al Departament de Salut, exercint com a secretària d’Atenció Sanitària i Participació, coordinant les polítiques de salut territorial. Finalment, va sortir del Govern i, durant 8 mesos, es va dedicar a la indústria farmacèutica, reprenent una activitat que havia deixat en excedència. El juny de 2023 va reincorporar-se a l’alcaldia de La Garriga.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: “La Catedral del Mar”, d’Ildefonso Falcones
  • Una pel·lícula: “Cinema Paradiso”
  • Una cançó: “Brothers in arms”, dels Dire Straits
  • Un plat de cuina: Les perdius amb farcellets de col que fem a casa per Nadal
  • Una beguda: Un bon vi català
  • Un país: El meu, Catalunya.
  • Un viatge que li agradaria fer o hagi fet: El Líban em va captivar.
  • Un esport: córrer
  • El que més valora d’una persona: la sinceritat

La Garriga

La Garriga és un municipi del Vallès Oriental de poc més de quinze mil habitants i mig, i s’estén al llarg de quasi dinou quilòmetres quadrats. El nucli originari es troba al segle XIV, a l’actual Plaça de Santa Isabel, tot i que ja els romans van construir-hi un camí de pas entre Barcelona i Vic. La presència d’aigües termals i les millores del ferrocarril van fer que La Garriga es convertís en un municipi d’estiueig al XX, alhora que hi arribà el Modernisme. Durant la Guerra Civil va ser un lloc d’acollida de molts refugiats i també va ser objectiu de bombardeigs de l’aviació franquista (el de 29 de gener de 1939 va causar 15 morts). Als anys 60, la migració va arribar provinent d’altres llocs d’Espanya, buscant noves oportunitats. Es van crear barris de nova planta que van patir algunes deficiències infraestructurals durant molts anys. Finalment, en temps moderns, ha arribat la prosperitat. La Garriga torna a ser un espai de residència per a moltes persones que treballen a l’àrea metropolitana i volen gaudir de les millors condicions.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.