Albons

Albons és un petit municipi del Baix Empordà d’uns 800 habitants, assentat damunt un pujol que domina la plana i que li dona un aire compacte i recollit. El nucli urbà s’organitza com un conjunt de cases agrupades al voltant del punt més alt, amb carrers estrets, costeruts i clarament adaptats al relleu. Aquesta ubicació enlairada no és casual: el poble es va formar així per protegir-se de les inundacions periòdiques que afectaven la plana, travessada per diversos cursos d’aigua, entre ells antics braços del Ter. Però Albons també parla de frontera i vigilància: les restes del castell medieval indiquen una funció defensiva, amb la plaça Major com a espai central on hi hagué altres estructures de la fortalesa. A ponent de la plaça encara s’hi conserva la part inferior d’una torre quadrangular, únic testimoni visible de les muralles. Coronent el turó hi destaca l’església parroquial de Sant Cugat, documentada des de la segona meitat del segle XIII, d’origen romànic i amb una pica baptismal monolítica de pedra calcària a l’interior. Fora del nucli, el terme ofereix un contrapunt natural a la serra de Valldavià, amb l’ermita restaurada de Sant Grau envoltada d’un espès bosc de pi blanc i amb miradors puntuals sobre la plana empordanesa. Ben a prop, la font de la Merla completa aquest petit itinerari patrimonial i paisatgístic, ideal per entendre Albons com una síntesi d’aigua, pedra i bosc.