18.7.19 – BARCELONA • Barcelonès

Budó anuncia al Parlament que el Govern formalitzarà el PUOSC “de forma immediata” amb una inversió de 250 milions d’euros

0
258

En l’àmbit de l’Administració Local, també destaquen la reducció del deute històric amb els ajuntaments i l’aprovació d’un nou Acord de Model de Finançament de l’Aran


Imatge de la compareixença. Foto: govern.cat.
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha comparegut aquest matí davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per fer balanç de les accions del Departament en el primer any de legislatura i plantejar també els reptes i projectes futurs. Budó ha anunciat que el Govern aprovarà “de forma immediata” una nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), una eina que permetrà “recuperar la capacitat inversora del Govern en el món local”. 
Abans de començar la seva intervenció, la consellera ha volgut “fer constar de manera alta i clara” que aquesta no és una legislatura “normal”: “Avui a Catalunya tenim presos polítics i exiliats. I en una legislatura normal segurament avui qui parlaria des d’aquí seria el conseller Jordi Turull. En canvi, avui és injustament empresonat”, ha lamentat Budó, que també ha denunciat l’”atmosfera de manca de drets i llibertats, de persecució política, de repressió i de baixa qualitat democràtica” en què el Govern ha de desenvolupar la seva tasca.
Tot i aquest ambient “tan poc favorable”, Budó  ha assegurat que  a Catalunya moltes persones continuen “fortes” en el “compromís amb la llibertat i la democràcia” i una manera de demostrar-ho és “gestionant i governant les institucions del país”.
En aquest sentit, la consellera de la Presidència ha explicat les actuacions del Departament durant aquest primer any del Govern en matèria d’Administració Local, Esports i activitat física, Polítiques de Gènere, Mitjans de Comunicació, i programes transversals com el Pla de Govern, la  Reforma Horària o la simplificació normativa.
Administració Local: recuperació del PUOSC i reducció del deute històric amb els ajuntaments
El Departament de la Presidència ha assumit aquest any per primer cop la interlocució amb el món local i l’Aran, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran. Durant aquests mesos, la conselleria s’ha marcat com a objectius polítics “tenir un paper actiu en la definició de les prioritats del present i del futur del món local i gestionar un canvi de concepció de les relacions entre el Govern de Catalunya i els governs municipals”, segons ha relatat la consellera.
Per aquest motiu, ha continuat Budó, el Departament s’ha plantejat com a missió “crear ponts i teixir relacions de col·laboració entre Generalitat i ens locals, per tal d’aconseguir que es tornin a reconèixer com a còmplices i aliats necessaris”. 
En aquesta línia, una de les actuacions més destacades del Departament en l’àmbit de l’Administració Local és la recuperació del PUOSC. El Pla tindrà una vigència de 5 anys i un valor de 250 milions d’euros, que es podran actualitzar a l’alça en funció de la disponibilitat pressupostària del Govern. “Es tracta d’un programa que, les que hem estat alcaldesses, trobàvem a faltar. Avui reneix com una eina molt potent pel territori”, ha celebrat Budó. “El Govern recupera la capacitat inversora en el món local”, ha afegit. 
La consellera també ha valorat la reducció “dràstica” del deute de la Generalitat amb els Ajuntaments, un dels temes que més havia preocupat i afectat el món local en els darrers anys de greu crisi econòmica. Segons ha detallat, a començaments del 2017 el deute de la Generalitat amb els ens locals era de 571,7 milions d’euros, dels quals 383,4 corresponien al deute de la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran, el que suposa el 67% del total. Actualment, al juny de 2019 el deute de la Generalitat amb els ens locals és de 68.916.146,37 euros, dels quals 16.068.802 corresponen a la Secretaria d’Administracions Locals, un 23,32% del total. 
En el capítol d’objectius assolits pel Departament en matèria d’Administració Local, Budó també ha destacat l’impuls d’un increment d’un 3,4% del Fons de Cooperació Local; l’aprovació d’un nou Acord de Model de Finançament de l’Aran amb una vigència de 5 anys; la segona convocatòria dels fons FEDER; l’elaboració i formulació de l’Estratègia per a la Dinamització Territorial: “País d’oportunitats, País Viu.”, per treballar en la cohesió territorial; la constitució de la Comissió de Treball per abordar el dèficit de personal funcionari d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional al món local; negociació amb el Govern de l’Estat per la derogació de l’LRSAL; la gestió de  les situacions d’emergència pels aiguats d’octubre i novembre del 2018 i per l’incendi de les darreres setmanes a les Terres de l’Ebre i la incorporació a les memòries d’una valoració d’impacte normatiu en els ajuntaments en funció de la seva dimensió. 
Finalment, la consellera ha remarcat l’esforç del Departament per tenir un “contacte directe” amb el territori, amb gairebé tres-centes entrevistes i visites a municipis, així com la celebració de comissions mixtes o bilaterals amb els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i  Badia del Vallès.  
Esports i activitat física: Pacte Nacional de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya i candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern 2030
Pel que fa a les accions previstes des de la Secretaria de l’Esport i l’Activitat Física, la consellera Budó ha subratllat que l’esport i l’activitat física són dos elements imprescindibles per la millora del benestar i la qualitat de vida. Per aquest motiu, el Departament ha iniciat el desplegament del Pacte Nacional de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya. Aquest Pacte, que va ser signat el mes de setembre del 2017 pel conseller Jordi Turull, proposa, de forma consensuada amb el sector, la realització de diferents actuacions concretes d’acció per bastir la nova governança de l’activitat física i l’esport a Catalunya, i és un pas previ pas previ per a l’elaboració de la nova Llei de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya. 
Sobre aquesta llei, Budó ha destacat el “gran pas endavant” que ha suposat l’acord perquè els grups parlamentaris de JuntsXCat, d’ERC i del PSC portin el text al Parlament com a proposició de llei perquè se’n debati el contingut. El document acordat és un punt de partida a tres bandes en base al text presentat per la UFEC; el contingut del Pacte Nacional de l’Activitat Física i l’Esport signat el 2017, juntament amb l’avantprojecte de llei del Govern, i les aportacions del sector esportiu català.
La consellera ha fet una crida a “seguir treballant” per aconseguir “el màxim consens polític i associatiu possible”, amb l’objectiu d’aprovar una llei que ha de ser “capdavantera a Europa” i que ha de servir per “posar l’esport i l’activitat física del país al nivell que li corresponen, esdevenint un veritable pilar de l’estat del benestar català”. 
El segon objectiu del Departament en matèria d’Esport és “enfortir les relacions esportives com a element d’internacionalització i projecció exterior de Catalunya”. Amb la vista posada en aquest objectiu, una de les línies de treball de les polítiques esportives del Govern passa per la promoció de les competicions esportives internacionals a Catalunya, no sols per la seva importància esportiva i social, sinó també pel seu impacte econòmic i territorial. 
D’acord amb això, la consellera Budó ha explicat que el Govern “afronta la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern com una oportunitat per situar el Pirineu en el mapa, tant a nivell intern com a escala internacional”. Es tracta d’un projecte basat en el respecte al territori i a un entorn natural únic en el que l’esport –d’hivern però també els esports de natura durant tot l’any- té i tindrà cada vegada un rol més determinant. Per a Budó, els Jocs Olímpics “són excusa i motor per redissenyar la política de muntanya per al segle XXI i per al conjunt dels Pirineus, per aprofitar l’impuls olímpic en el conjunt del territori i més enllà dels dies que pugui durar la competició, i per generar i atraure activitat econòmica i llocs de treball al Pirineu”. 
El tercer dels eixos vertebradors de les polítiques esportives del Govern és el suport i la col·laboració amb les entitats esportives i associacions per aprofundir en els valors de l’esport com  a eina de cohesió social i d’igualtat. Això s’està fent, segons ha explicat Budó, treballant conjuntament amb els ajuntaments per al desenvolupament de diferents programes adreçats molt especialment a aquells territoris que necessiten una acció de reforç en matèria de cohesió social.
En quart lloc, el Departament també s’ha marcat com a objectiu impulsar l’urbanisme saludable i els equipaments esportius. En aquest aspecte, la consellera ha considerat “indispensable” poder recuperar les inversions en equipaments esportius. La voluntat del Departament, ha explicat, és “recuperar recursos per poder destinar a inversions en la  construcció i rehabilitació de la xarxa de nous equipaments esportius a Catalunya”. Així, fins l’any 2027, la Secretaria General, a través del Consell Català de l’Esport (CCE), destinarà uns 13 milions d’euros anuals a pagar equipaments que es van fer entre els anys 2007 i 2008.
Finalment, el Departament està millorant el desplegament territorial de la Secretaria de l’Esport al  Penedès, Catalunya Central i Pirineu, per donar millor suport als esportistes i a les entitats esportives. 
Igualtat: Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022 i Pacte Nacional contra la violència masclista
Durant la compareixença, la consellera Budó ha volgut reiterar que tot el Govern dona una “prioritat absoluta” a les polítiques públiques que han de permetre “avançar en el camí cap a una societat catalana més justa i igualitària”
“Ens cal avançar ràpid i no fer cap pas enrere. Una societat democràtica socialment avançada hauria de permetre el ple desenvolupament de les persones que la integren, homes i dones per igual. Avui dia, sabem que la realitat és lluny d’aquest enunciat. No estem, ni de lluny, allà on hauríem d’estar”, ha lamentat. 
Per aquest motiu, el Departament de la Presidència ha dut a terme durant aquest primer any de legislatura diverses accions que volen  “marcar un abans i un després” en la implementació de les polítiques d’igualtat. Entre aquestes actuacions, Budó ha destacat l’aprovació del Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022. Aquest Pla inclou 6 eixos d’acció (un dels quals és el Programa d’intervenció integral contra la violència masclista 2019-2022), 21 objectius estratègics, 103 objectius operatius i 326 actuacions a desplegar els propers anys, amb una inversió prevista de 72,5 milions d’euros per a aquest any 2019.   
Algunes de les actuacions que es duran a terme són la celebració del 1r Congrés Internacional de Violència Masclista, el proper mes d’octubre a Barcelona, amb un pressupost de 80.000 euros; l’increment del contracte programa dels SIAD de Catalunya, amb un finançament de 500.000 euros, i que denota la voluntat del Govern de prioritzar l’atenció a les víctimes; l’increment de les subvencions adreçades a la xarxa d’habitatges d’inclusió social; el protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci, amb la col·laboració de les entitats d’oci nocturn, com pot ser el cas del Canet Rock, i el servei d’acompanyament a la víctima del delicte en seu judicial.
En segon lloc, el Departament promou un Pacte Nacional contra la violència masclista amb l’objectiu que tots els estaments de la societat s’impliquin en la lluita per l’eradicació de la violència masclista. Budó s’ha compromès a  obrir una roda de contactes amb cadascun dels grups parlamentaris després de l’estiu.
Una altra de les actuacions destacades en matèria d’igualtat és la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista. La consellera de la Presidència ha destacat la feina que duu a terme aquesta Comissió, que precisament es reuneix novament aquesta tarda al Palau de Pedralbes. Durant el primer trimestre de 2019 s’han fet les gestions per crear i posar en funcionament tres nous grups de treball: el Grup del Pacte Nacional per l’eradicació de les violències masclistes a Catalunya, el grup de violència institucional i el grup de treball per a l’abordatge de la violència a l’àmbit laboral. 
Per a la consellera, aquestes accions demostren que el Govern està “fent feina”, tot i que encara “en queda molta per fer”. “Volem construir un país on la perspectiva de gènere impregni les actuacions i polítiques de la Generalitat, la resta d’administracions i la societat sencera. Volem un país on treballem coordinament administracions, entitats, justícia, empreses, escoles, ciutadania,  per eradicar el greu problema i assolir una societat més justa, equitativa i sobretot lliure per a les dones”, ha conclòs.
Mitjans de comunicació: Reforma de la Llei de l’Audiovisual i nou contracte-programa amb la CCMA 
En l’àmbit de la Secretaria de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, el Departament de la Presidència està abordant principalment la Reforma de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya, l’impuls del Pacte Nacional de l’Audiovisual i l’aprovació del nou contacte-programa de la CCMA, ja caducat. 
Pel que fa a la Llei de l’Audiovisual, Budó ha emplaçat els grups parlamentaris a continuar els treballs de reforma de la normativa, que es van iniciar en el mandat passat i que preveien fer una reflexió més a llarg termini sobre les modificacions necessàries per liderar el futur. La reforma de la llei, que ha d’incloure els diversos canvis que s’han produït en l’entorn legislatiu català, estatal i europeu s’ha de fer efectiva com a més tard el setembre de 2020, motiu pel qual la consellera ha expressat la voluntat de poder entrar al Parlament una modificació del text al llarg del proper període de sessions. 
Quant al contracte-programa amb la CCMA, Budó ha considerat “absolutament necessari” aprovar-lo “per donar tranquil·litat en la gestió de la Corporació i assegurar l’aportació pública pel seu finançament en un context cada cop més canviant”, especialment per donar resposta a les necessitats actuals, que es mouen entre l’evolució del mercat publicitari –i la consegüent captació d’ingressos-, les innovacions tecnològiques i nous formats o la necessitat d’impulsar la producció. 
No obstant això, la consellera ha volgut ressaltar que per a l’aprovació del contracte-programa cal que el Parlament de Catalunya aprovi amb caràcter previ un nou mandat-marc, atès que l’actual va caducar el mes de febrer de l’any passat. Aquest mandat és el que ha de situar les coordenades que han de permetre la concreció del contracte-programa. 
Finalment, una de les funcions dels mitjans públics és impulsar el català en el sector audiovisual mitjançant noves iniciatives que superin les barreres existents, i d’establir mecanismes de cooperació entre els agents de l’espai lingüístic. En aquest aspecte, la consellera Budó ha explicat que des del Govern de la Generalitat sempre s’estarà “a disposició” per assegurar la reciprocitat amb la resta de mitjans públics de l’espai de comunicació en català:
“Amb les Illes ja és una realitat, i amb el País València, que fa un any llarg que ha recuperat la seva televisió, treballarem per a fer viable la reciprocitat tant aviat com sigui possible, tot reprenent el contacte amb el nou Govern de la Generalitat Valenciana que s’acaba de formar fa tot just unes setmanes”, ha manifestat Budó. 
Altres mesures de foment i protecció de la llengua en els mitjans de comunicació són la programació de gairebé 1.000 hores anuals d’emissió en occità aranès als mitjans de la Corporació, i les subvencions a mitjans de comunicació que es convoquen des del Departament. Pel que fa a la dotació d’aquestes línies d’ajuts per aquest any 2019, el total de les subvencions estructurals és de 7.638.000 milions d’euros i el de les subvencions per projectes és d’1.454.000 milions.
Gestió transversal i per programes
Finalment, la consellera també ha fet referència a la funció de coordinació dels programes transversals que té el Departament de la Presidència. En primer lloc, Budó ha destacat l’elaboració del Pla de Govern en un context marcat per “l’excepcionalitat política” derivada de l’aplicació de l’article 155, amb la judicialització de la política, amb presos polítics i exiliats i amb una macrocausa contra l’independentisme en marxa. En aquest context excepcional, el document aprovat marca les línies d’actuació del Govern per tal d’enfortir democràticament la societat; assolir la cohesió social i la prosperitat econòmica de Catalunya i la seva projecció exterior. 
Altres aspectes esmentats per la consellera han estat la creació de l’Oficina per a la Reforma Horària i les actuacions que s’han fet en simplificació normativa. Així mateix, Budó s’ha referit als plans relacionats amb l’atenció a les persones, com el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions (2017-2019), les Recomanacions per a l’atenció a les persones amb Funcionament Intel·lectual Límit, el Protocol marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents a Catalunya i el  3er Pla de suport al Tercer Sector Social.
La consellera ha comparegut acompanyada del secretari del Govern, Víctor Cullell, i de la secretària general del Departament, Meritxell Masó. A la compareixença també han assistit el viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, Pau Villòria, així com el secretari d’Administració Local i de les relacions amb l’Aran, Miquel Àngel Escobar; el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada; i el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Antoni Molons.
 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.