Matadepera, Fontanals de Cerdanya i Castellolí són els municipis de més de 500 habitants amb major índex socioeconòmic
L’any 2023, a Catalunya hi ha 110 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més de 20 punts per sota de la mitjana catalana. Gairebé totes aquestes agrupacions es concentren en 44 municipis repartits per tot el territori de Catalunya, excepte a l’Alt Pirineu Aran, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). A l’altre extrem, hi ha 62 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic 20 punts o més per sobre de la mitjana catalana, localitzades principalment a l’Àmbit Metropolità.
Les agrupacions censals són unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica. En els municipis de més de 12.000 habitants les agrupacions censals són unitats inframunicipals similars als barris.
De les 110 agrupacions amb l’IST més baix, 66 corresponen a 18 municipis de l’Àmbit Metropolità, concretament a Badalona, Barcelona, Canovelles, Cornellà de Llobregat, les Franqueses del Vallès, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, la Llagosta, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. Les 18 agrupacions censals de les Comarques Gironines amb l’IST més baix es troben als municipis de Castelló d’Empúries, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Olot, Palafrugell, Roses, Salt, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners. A Ponent hi ha 9 agrupacions censals amb l’IST més baix, del les quals 7 es localitzen a Balaguer, Guissona, Lleida i Mollerussa i 2 són supramunicipals. Al Camp de Tarragona, les 8 agrupacions censals amb l’IST més baix són a Reus, Salou, Tarragona i Valls. A les Comarques Centrals les 4 agrupacions censals amb l’IST més baix se situen a Manlleu, Manresa, Berga i Vic. A les Terres de l’Ebre hi ha 3 agrupacions amb l’IST més baix: a Amposta, a Tortosa i una de supramunicipal. Finalment, al Penedès hi ha 2 agrupacions amb l’IST més baix: al Vendrell i a Vilafranca del Penedès.
Les 62 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més alt (IST 20 punts o més per sobre de la mitjana catalana) es localitzen a 16 municipis i a 4 agrupacions supramunicipals. A l’Àmbit Metropolità es troben als municipis de l’Ametlla del Vallès, Badalona, Barcelona, Gavà, Esplugues de Llobregat, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Tiana. Fora de l’Àmbit Metropolità es localitzen als municipis de Girona, Lleida i Tarragona.
L’IST és un índex relatiu, sense unitats de mesura, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100 que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències entre municipis i també dins dels municipis. A nivell inframunicipal, l’Idescat difon resultats de les 853 agrupacions censals, dels barris de Barcelona i de les 5.108 seccions censals de Catalunya. A més, n’ofereix resultats per comarques i per tots els municipis. Aquesta informació es pot consultar a través del visor de Mapes de l’IST.
Municipis
S’ofereixen dades per a tots els municipis de Catalunya, però en aquest informe l’anàlisi se centra en els municipis de 500 o més habitants, ja que en els municipis de menys de 500 habitants els resultats estan més subjectes a variabilitat.
Els municipis de més de 500 habitants amb major Índex socioeconòmic territorial de Catalunya l‘any 2023 són Matadepera (129,9), Fontanals de Cerdanya (124,9) i Castellolí (124,8) . En l’altre extrem, els municipis de més de 500 habitants amb menor nivell socioeconòmic de Catalunya són Barbens (56,5), Salt (59,8) i Sant Pere Pescador (62,9).
A Catalunya s’observen importants diferències del nivell socioeconòmic dels seus 947 municipis: hi ha 42 municipis que tenen un IST que supera en 20 punts o més la mitjana catalana (IST>=120) i a l’altre extrem, n’hi ha 31 amb un IST més de 20 punts per sota de la mitjana (IST<80). Dels 42 municipis amb el nivell socioeconòmic més alt, 13 es troben a l’Àmbit Metropolità, 9 a les Comarques Gironines i a les Comarques Centrals, 6 a l’Alt Pirineu i Aran, 3 al Camp de Tarragona i 2 al Penedès. En canvi, dels 31 municipis amb el nivell socioeconòmic més baix, 16 són a Ponent i 9 a les Comarques Gironines, 2 a les Terres de l‘Ebre i el Camp de Tarragona i 1 a les Comarques Centrals i a l’Àmbit Metropolità.
D’altra banda, el grup més nombrós de municipis (522) té un nivell socioeconòmic mitjà alt, amb un IST que està entre la mitjana catalana i menys de 20 punts per sobre d’aquesta (100<=IST<120). Aquest grup té una forta presència a tot Catalunya, especialment a les Comarques Gironines, però només 3 municipis de les Terres de l’Ebre pertanyen a aquest grup.
Finalment, hi ha 352 municipis que tenen un nivell socioeconòmic mitjà baix, amb un IST entre 20 punts per sota i menys de la mitjana catalana (80<=IST<100). La majoria dels municipis de les Terres de l’Ebre són en aquest grup.
Per comarques, destaca el Garraf pel fet que tots els seus municipis tenen un IST per damunt de la mitjana catalana; passa semblantment al Moianès, Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, on gairebé tots els seus municipis també estan per damunt de la mitjana catalana. A l’altre extrem, tots els municipis de la Terra Alta tenen un IST inferior a la mitjana catalana i en el cas del la Ribera d’Ebre, el Baix Penedès i el Baix Ebre, gairebé tots els seus municipis se situen per sota de la mitjana.
Components socioeconòmics de l’IST per municipis
L’IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 de situació laboral, 2 de nivell educatiu, 1 d’immigració i 1 de renda. Els valors de cadascun d’aquests indicadors varien molt entre els municipis de Catalunya. Tanmateix, els municipis amb l’IST més alt mostren resultats positius en tots 6 indicadors, mentre que els municipis amb l’IST més baix mostren tots els indicadors amb resultats menys favorables.
Població ocupada de 20 a 64 anys (66,8% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador mostra els valors més alts a Campllong (81,7%) i Vilablareix (80,8%) i els més baixos a Talarn (37,4%) i Ulldecona (52,0%).
Treballadors de baixa qualificació (11,6% al conjunt de Catalunya). Els municipis de 1.000 habitants o més amb els valors més baixos són Matadepera (3,0%), Sant Cugat del Vallès (3,9%) i Sant Just Desvern (4,0%). En canvi, els valors més alts són els de Sant Pere Pescador (34,1%) i Soses (29,7%).
Població de 20 anys o més amb estudis baixos (13,7% al conjunt de Catalunya). Els municipis amb els valors més baixos són Vallromanes (3,8%) i Matadepera (3,9%). En canvi, els valors més alts són els de la Fatarella (29,4%) i Salt (28,2%).
Població jove sense estudis postobligatoris (22,9% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre els municipis. Els municipis amb els valors més baixos són Fontanals de Cerdanya (3,2%) i Talarn (3,9%). En canvi, els valors més alts són els de la Jonquera (55,7%) i Granja d’Escarp (52,1%)
Població estrangera de països de renda baixa o mitjana (13,5% al conjunt de Catalunya). Els municipis amb els valors més baixos són Maspujols, Monistrol de Calders i Muntanyola (1,1% pels 3 municipis), mentre que els valors més elevats són els de Guissona (52,5%) i Salt (37,0%).
Renda mitjana per persona (16.461 € al conjunt de Catalunya). Els municipis amb els valors més alts són la Riba (28.987 €) i Matadepera (26.720 €) i els que tenen els valors més baixos són Salt (10.843 €) i Batea (11.670 €).
Barris de Barcelona
Al municipi de Barcelona també es presenten resultats pels 73 barris definits per l’Ajuntament. D’aquests, n’hi ha 11 amb un IST inferior a 80, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (67,8), el Besòs i el Maresme (72,8), el Barri Gòtic (73,9), la Trinitat Vella (74,7) i Torre Baró (76,3). A l’altre extrem, hi ha 9 barris amb un IST igual o superior a 120, entre els quals les Tres Torres (132,1), Sant Gervasi – Galvany (128,2), Sarrià (127,3), Sant Gervasi – la Bonanova (126,4) i Pedralbes (125,6).
L’IST de les Tres Torres, el més elevat del municipi, es compon per un 67,0% de població ocupada i d’un 2,6% d’ocupats que són treballadors de baixa qualificació. El 3,4% de la població de 20 anys o més té estudis baixos i el 3,7% de la població jove no té estudis postobligatoris. El 5,3% de la població és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona és de 33.355 euros anuals.
En canvi, els valors dels indicadors que componen l’IST de Ciutat Meridiana, el més baix del municipi, són força diferents als de les Tres Torres. A Ciutat Meridiana el 58,2% de la població està ocupada i el 24,3% dels ocupats són treballadors de baixa qualificació. El 21,8% de la població de 20 anys o més té estudis baixos i el 38,8% de la població jove no té estudis postobligatoris. El 29,6% de la població és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona és de 9.267 euros anuals.
Font: Govern
