L’envelliment de la població és un dels reptes actuals que només es pot afrontar amb la suma d’esforços de diferents sectors. Cada vegada vivim més anys, però la qüestió és com fer que aquests anys es puguin viure amb la major qualitat de vida possible, tant des del punt de vista sanitari com social, per afrontar situacions de soledat o dependència.
En aquest context, el Bages no és una excepció i se situa com una de les comarques amb índexs més elevats d’envelliment i sobreenvelliment de Catalunya. El 2024, la població major de 85 anys al Bages representava un 4% del total, mentre que al conjunt de Catalunya del 3%. Això es tradueix en un índex de sobreenvelliment de 17,3 a la comarca, per 16,2 a Catalunya.
Davant d’aquest escenari, el territori ha unit esforços a través de l’Agenda Compartida de Salut i Social de Manresa-Bages, un projecte que té la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, el Departament de Salut, la Fundació Althaia, l’ICS Catalunya Central, Sant Andreu Salut, la Fundació AMPANS, Eurecat, l’IDIAP Jordi Gol, la Fundació Universitària del Bages – UManresa, entre altres empreses i institucions. «L’objectiu és doble: atendre millor les persones i, alhora, generar oportunitats de negoci entorn l’àmbit de les cures al territori», explica el coordinador de l’Agenda Compartida, Ramon Martín.
El col·lectiu es reuneix periòdicament per debatre propostes de millora sobre com afrontar l’envelliment i la cronicitat. «Ens vam adonar que repetíem la informació tres o quatre vegades entre diferents institucions, i només amb el fet de fer aquestes trobades ja hem avançat molt», assenyala el cap d’innovació en salut i social d’Althaia, Bartomeu Ayala. De fet, els professionals sanitaris i els treballadors socials de l’Ajuntament de Manresa fa temps que treballen per coordinar els recursos i valorar què necessita cada pacient. «Moltes situacions vinculades a l’envelliment, com la solitud, els ingressos baixos o el desgast de les persones cuidadores, també formen part de la salut i cal tenir-les en compte», remarquen Anna Cortines i Laura Casas, de l’equip d’atenció a la dependència de Serveis Socials de Manresa.
A aquesta coordinació entre la salut i l’àmbit social s’hi afegeix l’aposta per la tecnologia. En detectar les necessitats de les persones depenents, empreses del territori, en col·laboració amb centres assistencials, proven solucions directament amb els pacients, com ara la teleassistència o sistemes de seguiment remot que permeten controlar constants i riscos de persones grans amb malalties cròniques que viuen a casa.
Però com es tradueix tot plegat per als usuaris? Martín ho resumeix amb una idea clara: evitar murs i agilitzar gestions. «Imaginem una persona gran amb problemes de mobilitat, pendent d’una pròtesi i que necessita audiòfons. Podria veure’s obligada a passar per diversos centres i administracions per a cada tràmit. Ara la idea és que cada pacient es valori en conjunt i, que les seves necessitats es puguin valorar des d’empreses i centres de recerca del territori».
