El Departament fa una crida als ajuntaments a elaborar plans locals d’impuls al català i es posa a disposició de qualsevol municipi que vulgui suport tècnic, a través del Consorci per a la Normalització Lingüística.
La jornada s’adreça als municipis de la vegueria de Ponent i és la primera d’una sèrie d’actes per presentar aquests recursos a tots els territoris.
La jornada inclou la presentació dels resultats de l’EULP 2023 per a Ponent, que mostren el coneixement i l’ús de la llengua entre els nous col·lectius de nouvinguts com a repte principal per al futur de la llengua.
El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha presidit avui a Lleida la primera d’una sèrie de jornades territorials que el portaran a totes les vegueries de Catalunya per presentar les noves eines de suport a la política lingüística municipal i fer una crida a l’acció. La trobada ha reunit alcaldes, regidors i responsables de política lingüística dels ajuntaments de la vegueria de Ponent per posar al seu abast dos instruments clau per a la planificació local: la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i el document 40 propostes per a l’acció.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha donat la benvinguda a l’acte refermant el compromís de la ciutat amb la llengua catalana. Posteriorment, el conseller Vila ha volgut subratllar el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l’ús social del català: «Els municipis són l’administració més propera a la ciutadania i tenen una capacitat d’incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l’ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la seva competència, per això posem a la seva disposició eines concretes i els demanem que les facin seves.»
Una nova guia per ajudar els municipis a engegar accions concretes d’impuls al català
La directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida, Balbina Escolà, ha presentat la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l’activitat municipal, des de l’atenció ciutadana fins a la cultura, l’esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.
El document inclou orientacions detallades per elaborar un pla local d’impuls al català, amb una metodologia que parteix d’una diagnosi de la situació sociolingüística del municipi, estableix actuacions, calendari i pressupost, i culmina amb una fase d’avaluació i comunicació. La Guia incorpora també una plantilla de pla local per facilitar-ne la redacció, models de criteris d’ús lingüístic per fomentar el català en l’activitat interna dels ajuntaments, models de clàusules lingüístiques per a contractes i subvencions, i un resum del marc normatiu vigent en matèria de política lingüística.
L’objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es posen a disposició de tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.
40 propostes per a l’acció: mesures concretes per a cada ajuntament
Complementàriament a la Guia, Balbina Escolà ha presentat un llistat de 40 propostes d’acció elaborades pel Departament i pensades perquè qualsevol ajuntament, independentment de la seva mida o recursos, pugui incorporar el criteri lingüístic a les seves actuacions. Les mesures cobreixen un ventall ampli d’àmbits i es presenten com un menú d’opcions del qual cada municipi pot triar les que millor s’adapten a la seva situació.
Entre les propostes hi ha actuacions internes, com l’organització de sessions de sensibilització i formació en drets lingüístics per al personal municipal o la revisió dels criteris d’ús lingüístic en la comunicació institucional. N’hi ha d’orientades al teixit econòmic local, com l’impuls de plans de gestió lingüística a les empreses i comerços, o la formació per a establiments sobre els drets lingüístics dels consumidors. I n’hi ha d’adreçades a la comunitat en sentit ampli: la creació de punts d’aprenentatge informal de català als equipaments municipals, la promoció del català en el paisatge lingüístic visual i auditiu d’esdeveniments al carrer, la presència destacada del català en l’oferta esportiva i cultural, o la consolidació de la llengua en les activitats adreçades a infants, adolescents i joves.
El document convida explícitament tots els ajuntaments a adoptar tantes propostes com puguin i a fer el pas de formalitzar-les en el seu propi pla local d’impuls al català.
Context sociolingüístic de Ponent: per sobre de la mitjana, però amb descens d’usos
La jornada ha inclòs, per part de la responsable d’estudis i indicadors, Anna Torrijos, la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) del 2023 per a l’àmbit de Ponent. Les dades mostren que la vegueria se situa per sobre de la mitjana catalana en coneixements i usos del català: el 51,1% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua habitual sola, un percentatge superior al de parlants inicials, cosa que indica que una part significativa de la població adopta el català a més de la seva primera llengua. El nombre de persones que fan servir el català de manera regular, sol o acompanyat d’altres llengües, i que el tenen com a llengua d’identificació, era superior al nombre de parlants inicials de català.
Tanmateix, entre 2018 i 2023 l’ús habitual del català ha baixat gairebé sis punts percentuals, en paral·lel a l’augment de la població nascuda a l’estranger, que representa el 22,8% del total —el segon percentatge més alt de Catalunya. L’increment de població nascuda a l’estranger ha comportat un creixement del nombre absolut de coneixedors i d’usuaris de la llengua, encara que substancialment inferior al nombre de persones nouvingudes. Per tant, el percentatge de coneixedors de la llengua no ha canviat gaire, però els percentatges d’usuaris baixen de manera significativa.
Entre els joves de 15 a 29 anys, franja en què el percentatge de població estrangera és menor, el català com a llengua habitual arriba fins al 49,1%. La transmissió intergeneracional mostra també una tendència positiva: un 54% de la població que parla català o més català que castellà amb els fills, un increment davant del 45,7% que el parlava amb la mare.
Aquestes dades confirmen la necessitat d’una acció municipal decidida i sostinguda que complementi el treball del sistema educatiu i que actuï en els àmbits de la vida adulta on el català pot guanyar terreny.
Una crida al món local amb gira per totes les vegueries
El conseller Vila ha tancat la jornada amb una crida directa als ajuntaments de Ponent —i per extensió a tots els municipis catalans— perquè assumeixin un paper actiu en la promoció de la llengua: «Aquest Govern està al costat dels municipis com a agents clau per revertir les dinàmiques negatives que pressionen la llengua. El futur del català es construeix entre tots, amb decisions quotidianes i compromisos locals. Cada gest i cada iniciativa contribueix a reforçar la llengua. És per això que us demanem que actueu i que, entre tots, tornem a situar la llengua al lloc que li correspon.»
La jornada de Lleida inaugura una ronda de trobades territorials que el conseller Vila durà a terme durant els propers mesos a totes les vegueries de Catalunya. L’objectiu és posar al centre la política lingüística municipal, acostar els recursos del Departament arreu, escoltar les necessitats específiques de cada territori i enfortir la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el món local en matèria de política lingüística. Cada jornada inclourà la presentació de les dades sociolingüístiques pròpies de la vegueria i l’exposició de les eines de suport disponibles per desplegar tota mena de polítiques lingüístiques.
Font: Govern
