INFORME – Esmorzar-col·loqui alcaldes.eu: “Turisme 2024: hem recuperat les xifres passades. I ara què?” El 30 de maig de 2024, a l’hotel Catalonia Plaça Catalunya de Barcelona, es va celebrar el diàleg titulat “Turisme 2024: hem recuperat les xifres passades. I ara què?” que va comptar amb la presència de l’Il·lm. Sr. Adrià Lamelas, alcalde de Lloret de Mar, l’Il·lm. Sr. Carles Motas, alcalde de St. Feliu de Guíxols, la Sra. Marian Muro, consultora experta en turisme i la Sra. Esther Torrent, presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments.
L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo i organitzat per alcaldes.eu. Va comptar amb el patrocini de Grup Puigfel. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.
Podeu consultar els documents d’interès relacionats aquí
(només disponible per a subscriptors)
- Nota sobre la disposició transitòria 2a del Decret-Llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic, i la responsabilitat patrimonial dels ajuntaments.
- Nota informativa de FEDERATUR després de la convalidació del Decret Llei 3/2023
- Radiografia dels HUTS a Catalunya
Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. Seguidament recorda el propòsit d’alcaldes.eu i de les seves diverses propostes. Finalment, emmarca la qüestió del diàleg i obre una primera ronda d’intervencions breus amb les perspectives de cada convidat.
La primera persona en parlar és Marian Muro, qui agraeix la invitació i saluda els presents. Explica que ens trobem en un moment brillant per al turisme arreu del món. La despesa i el moviment internacional estan augmentant any rere any. A Catalunya, el 2023 van venir 18 milions de turistes internacionals que van aportar 20.000 milions d’euros de riquesa, un 26% més que l’any anterior. Aquest retorn va quedar a la destinació. Explica que Catalunya representa entre un 21 i un 22% del turisme que rep Espanya, i això implica un paper preponderant.
Ens trobem en un moment brillant per al turisme arreu del món. La despesa i el moviment internacional augmenten any rere any. A Catalunya, el 2023, van venir 18 milions de turistes internacionals que van aportar 20.000 milions d’euros de riquesa, un 26% més que l’any anterior
Marian Muro
Muro creu que tenim “un gran país amb una gran diversitat, amb molta expertesa i una bona promoció” de la destinació Catalunya. En quant a les previsions diu que són “extraordinàries”, perquè els preus de vols i hotels augmenten de manera impressionant, però la gent segueix viatjant “com si no hi hagués demà”. Ella creu que això encara “anirà a molt més” i per tres raons: perquè hi ha una clara tendència a la optimització del temps de lleure i la gent vol viatjar després de la pandèmia. En segon lloc, perquè hi ha una tendència a les reduccions de jornades laborals i això dona peu a més temps de lleure. I, finalment, perquè la classe mitjana a Índia, Xina i d’altres països en desenvolupament, s’estan incorporant al turisme.
Diu que la connectivitat és una variable molt indicativa de la salut del turisme i, en aquest sentit, les companyies estan generant moltíssimes noves línies. Ara mateix s’estan superant les perspectives de creixement més optimistes de 2025, amb uns creixements enormes. La connectivitat és més gran, en més destinacions i més places i hi ha mercats que creixen molt: Estats Units, Canadà i Mèxic, que seran espais d’origen i de destinació. Diu que ens podem preocupar de moltes coses conseqüència del turisme, però no del turisme en sí mateix, perquè s’anuncia una extraordinària temporada.
Seguidament, Adrià Lamelas explica la situació de Lloret de Mar, un municipi turístic del que té una gran temporada pel davant, però també molts reptes. Després d’anys d’haver fet bona promoció turística, diu, “cal gestionar els reptes ambientals i socials i no tant la promoció que s’ha fet en els anys anteriors”. La sequera és una amenaça i cal treballar-hi, però també cal impactar sobre drets dels treballadors i les implicacions sobre veïns i veïnes.
Després d’anys d’haver fet bona promoció turística, cal gestionar els reptes ambientals i socials i no tant la promoció que s’ha fet en els anys anteriors
Adrià Lamelas
Creu que les administracions públiques han d’analitzar, cas per cas, tots els municipis. Tots aportem valor, però les característiques de cadascun són diferents. Diu que una economia que va pujant pot col·lapsar si no hi ha una bona gestió. “Portem molts anys fent promoció, i ara és moment de fer gestió: social, ambiental, de qualitat, etcètera”. Distingeix també els tipus de turisme segons l’origen dels visitants: les destinacions dependents del turisme internacional són més vulnerables a les línies aèries, a les fluctuacions de mercat, als mitjans de comunicació i a d’altres factors, que no pas el turisme de proximitat. Creu en el paper de l’Administració pública a l’hora de conduir les energies per aconseguir un turisme competitiu i sostenible.
A continuació, Carles Mota, alcalde de Sant Feliu de Guíxols, agraeix la invitació i explica que creuen que aquesta temporada 2024 serà molt bona, però que ja en porten dues de rècord. I ara el que preocupa és veure si els municipis tenen totes les eines necessàries per gestionar ciutats en què els serveis estan dimensionats per a la població natural, però no sempre per a la població flotant, perquè això afecta la qualitat del servei que es dona. Creu que el creixement, que és sostingut, porta a les administracions supramunicipals a haver de donar més eines de les que donen als municipis. La sostenibilitat no només ha de ser ambiental, sinó també econòmica i social. D’altra manera es produeixen “abusos” del territori.
Les administracions supramunicipals han donat més responsabilitats als ajuntaments. També han de donar més eines
Carles Motas
Sant Feliu és una destinació madura i referent en sol i platja i ara ha d’evolucionar cap a elements de singularitat, distintiva. Dins de la Costa Brava i el Mediterrani, Sant Feliu ha de poder distingir-se en cultura com a motor de canvi, sense renunciar a res del que ja tenen. Explica que, històricament, la localitat ha sabut canviar la indústria, tot mantenint la identitat.
Finalment, per tancar aquest torn, Esther Torrent comparteix la visió de de molts petits empresaris propietaris d’apartaments turístics del país. Diu que des de fa temps entomen, amb diplomàcia, l’estigmatització que estan patint per part de molts sectors socials. Defensa que l’ATA representa 120 empreses que treballen de manera legal, i que tots els apartaments són tots legals i en representen 15.000 a Girona. La situació del nou decret llei 3/2023 de regulació dels apartaments d’ús turístic ha paralitzat les noves llicències i obliga a adaptar els planejaments dels ajuntaments. Això vol dir que caldrà caducar totes les llicències concedides per concedir-ne de noves. Creu que “la Generalitat ha traspassat una responsabilitat molt gran als ajuntaments, a la vegada que ha provocat una gran incertesa jurídica a propietaris que han fet front a reformes molt importants”. Considera que aquests apartaments han beneficiat molt alguns barris de ciutats.
Amb el decret d’apartaments d’ús turístic, la Generalitat ha traspassat una responsabilitat molt gran als ajuntaments, a la vegada que ha provocat una gran incertesa jurídica a propietaris que han fet front a reformes importants
Esther Torrent
El barri vell de Girona era “degradat i decadent”, fa 20 anys i ara és un pou d’atracció molt important per a tothom, “no només gràcies als apartaments turístics”. Creu que els alcaldes s’enfronten a un repte molt important i, també, a possibles indemnitzacions als propietaris a fi de caducar-los les llicències. El decret llei està actualment parat per que el Govern s’està formant, però “es va fer d’esquenes al sector i al territori”. Diu que molts alcaldes de la Costa Brava eren desconeixedors del tema i un cop el van conèixer, es van alçar en contra.
Diu que no és just equiparar els apartaments turístics com a causants del problema d’habitatge. Diu que Catalunya ha crescut de 6 a 8 milions de persones en pocs anys i que no s’han construït habitatges nous per a les persones nouvingudes. A banda, els apartaments turístics no són més que el 2% del total del parc disponible. I hi ha més de 400.000 habitatges buits. Igualment, tampoc és adequat prendre decisions per a tot el país, tot pensant en Barcelona. Diu que aquesta mena d’habitatges són molt demandats per part dels mateixos catalans a l’hora de fer turisme i això no s’ha tingut en conte, de manera que s’estan frustrant moltes vacances familiars.
Finalment dona algunes dades: hi ha 100.000 llicències d’HUS a Catalunya. Però segons l’INE, només unes 45.000 són actives, mentre que la resta són segones residències que no es fan servir com a HUS. I aquestes vivendes recapten i liquiden 17 milions d’euros en taxes turístiques que van a parar als ajuntaments. Reclama més taxa d’inspecció per part de les Administracions per tal de fer les coses bé, perquè “són sensibles i volen col·laborar amb les autoritats per ser part de la solució del problema”. Dona tres propostes:
- La primera és fer un cens de les llicències actives segons qui paguen taxa turística. I aquells que no la paguen, ja sigui perquè ja no són HUT o perquè actuen fora de la normativa, siguin els caducats.
- La segona és sobre la destinació de la taxa turística ha de ser la promoció de destinacions. Ara ja no cal més promoció. Per tant, per què no destinar la taxa turística a activitats de millora social?
- Finalment, la tercera proposta és que la llei vegi el sector com a aliat, no pas com a enemic, per millorar l’activitat turística.
L’alcaldessa Aurora Carbonell, de Sitges, es troba en la taula d’assistents i intervé en aquest punt. Diu que a Sitges hi ha 3 milions de persones que visiten el municipi al cap de l’any. D’aquests, 2,5 són visitants d’un dia, que deixen un rèdit, però també massifiquen la ciutat. Cada cap de setmana, recorda, estan organitzant esdeveniments per a centenars de milers de persones. I això, diu, provoca una escassesa relativa de serveis: “tenim policia, recollida i serveis per a 32.000 habitants, però cada cap de setmana en rebem 150.000”. No obstant això, és optimista i creu que el sector s’adaptarà a les noves demandes.
D’altra banda, en relació als HUT, Carbonell recorda que des dels municipis “costa moltíssim” fer inspecció i adaptació del planejament i ordenament per gestionar aquests apartaments. I recorda que l’habitatge turístic il·legal ho posa molt difícil i “fa molt mal a la destinació”. Demana també ajut de les entitats supramunicipals. Creu que els HUT són una “bona opció” per als municipis si estan ben regulats i tenen qualitat.
En una segona ronda d’intervencions, el moderador pregunta en què afecta al sector que el Govern de la Generalitat encara no estigui format i els pressupostos no estiguin establerts.
Carles Mota, coincidint amb l’alcaldessa de Sitges, demana que la Generalitat posi més recursos si els ajuntaments han de tenir més responsabilitats. Argumenta que la Generalitat ha traspassat responsabilitats de inspecció turística, de sequera, etcètera que potser “no pertoquen als ajuntaments, i molt menys sense recursos”. “El que no pot ser”, diu, “és que els ajuntaments gestionem el dèficit de tot el país des de responsabilitats que no ens pertoquen”. Creu que això acaba amb l’autonomia dels municipis, que no poden destinar els recursos que tenen a allò que sí els correspon.
El que no pot ser és que els ajuntaments gestionem el dèficit de tot el país des de responsabilitats que no ens pertoquen
Carles Motas
La immensa majoria dels ajuntaments no estan endeutats, però no poden destinar els seus recursos a inversió, explica. Demana que hi hagi un Govern que prengui “decisions importants”. Posa l’exemple de què, en 9 anys de mandat com a alcalde, ha visitat 7 consellers de cultura successius per explicar-los el projecte. Això marca el grau d’inestabilitat política del país. “Necessitem governs estables”, demana.
Adrià Lamelas recorda la importància de les properes eleccions europees en aquest sentit, però diu que encara és molt més important el paper de la Generalitat en la planificació de l’activitat turística: seguretat, infraestructures, sanitat… Són serveis que cal adaptar per poder atendre les necessitats creixents del sector i d’altres reptes.
“Moltes coses acaben en mans dels municipis, sovint sense recursos i sense normativa”, es queixa. També reitera la importància dels governs estables per planificar a llarg termini. I demana més valentia per part dels legisladors. Creu que el decret que afecta els HUT és erroni i es modificarà a la llarga, però respecta el fet que s’hagi pres una decisió.
Moltes coses acaben en mans dels municipis, sovint sense recursos i sense normativa
Adrià Lamelas
Esther Torrent explica que, en efecte, cal ser valent per prendre decisions. Però recorda que cal saber escoltar tots els sectors i territoris, “cosa que no s’ha fet en aquest cas”. També troba a faltar que en l’exposició de motius del decret no hi hagués un informe de l’impacte causat sobre el sector. A banda, discuteix que aquests decrets acaben fent que s’encareixin les tarifes hoteleres, amb la qual cosa només es produeix una pèrdua de democratització del turisme.
Marian Muro discrepa de l’alcalde de Lloret en el sentit que cal ser valent, però sempre “amb cap i coneixement”. Creu que no es pot fer una normativa que serveixi per justificar de manera populista la manca d’inversió pública en vivendes. En el cas del decret s’estableixen dos motius socials: la manca d’habitatge i l’impacte en l’increment de preus. Creu que és curiós que es digui això quan a Barcelona s’han congelat les llicències des de fa 10 anys i els preus han seguit passant. L’altre motiu és “l’overturisme” (o excés de turistes).
Diu que l’exposició de motius és un “desastre” que serà tombat legislativament per part del Tribunal Constitucional, però el més terrible és que és ara mateix d’obligació per als ajuntaments, que han de fer un pla i un posterior concurs públic. En realitat, no es podran mantenir les llicències d’ús turístics sense passar per un procés litigiós.
Personalment creu que un municipi de 32.000 persones censades ha de tenir mecanismes per atendre’n milions de turistes. Però aquests recursos els han de demanar els alcaldes, no pas el sector. A banda, si se sap que hi ha 100.000 habitatges d’ús turístic, dels que només la meitat estan actius, això implica que la diagnosi que s’ha fet per al decret és errònia i el decret, també. S’està fent un decret amb dues fonts de coneixement distintes: una diu que hi ha 100.000 apartaments, i l’altra diu que només 50.000. Creu que si es mesura el cens de l’impost turístic, no és tan difícil saber quants HUT hi ha realment.
Per al·lusions, Adrià Lamelas diu que l’únic bo del decret és haver posat un “full de ruta” adreçat a regir un problema real. I, també per al·lusions, Esther Torrent explica que un estudi recent demostra que no hi ha correlació entre el preu de l’habitatge i la presència d’habitatges d’ús turístic, perquè el preu de l’habitatge puja a tot arreu. L’estudi recull incidència a 874 municipis i ha estat presentat per la UdG.
Seguidament, s’obre un torn de debat en què els assistents participen.
Montserrat Garrido, Alcaldessa St. Pol de Mar, diu que els pobles de costa es troben amb què a l’estiu se’ls quadruplica la població i es desbarata tot: deixalles, salut, etcètera. A banda es queixa que el tren de RENFE ara és de franc i que a la seva localitat, l’estació es troba a la platja i això fa que hi hagi moltíssimes persones que hi van directament. Diu que cal que tots els alcaldes es posin d’acord, amb independència del color polític, per demanar recursos a les administracions superiors: no pot ser que es demanin més responsabilitats als municipis, si no es posen més recursos. La Generalitat “no ha fet la feina” amb els habitatges i “ara obliga als ajuntaments a fer-la”. Es queixa que és molt difícil fer d’alcalde en aquests temps.
Un empresari d’apartaments turístics que es troba en el públic està d’acord amb demanar més recursos al Govern per als ajuntaments. Parla de la llicència urbanística prèvia als HUT. I es queixa de la inseguretat jurídica dels propietaris de HUTs, que no saben ni quins requisits, ni inversions, ni activitats han de fer. No saben si tindran temps de recuperar les inversions, o en quin estat es troba la normativa. També es queixa que el decret no hagi tingut en compte l’opinió dels protagonistes del sector, ni dades correctes.
Gerard Sabarich, alcalde de Rialp, diu que és important reconèixer la valentia del decret, però l’error en la forma. Es queixa que a l’ACM se’n van assabentar a través de la premsa. I les formes saben greu, perquè hi ha gent que s’ha hipotecat per adquirir un apartament turístic al Pirineu i ara pot perdre aquest negoci. Diu que aquesta inseguretat jurídica no és tolerable i que les administracions no han fet el que tocava.
Finalment, una darrera paraula per part dels convidats.
Esther Torrent parla del gran repte de la sostenibilitat per a tothom, també per als apartaments turístics. I no li sembla bé que els hotelers vulguin relaxar les normatives. Apunta que els HUT tenen un llindar de sostenibilitat molt alt en quant a petjada hídrica i consum energètica, i són més eficients.
Adrià Lamela diu que l’Administració pública és fal·lible i que cal anar fent camí per fer millor les coses cada dia. Creu que el turisme és quelcom que s’ha de protegir, i que els municipis poden donar solució més bones als problemes locals, però necessiten més eines.
Carles Motas diu que els empresaris turístics tenen molt interioritzada la consciència per la sostenibilitat. D’altra banda, creu que sí valdria la pena que algun departament de la Generalitat crees un Departament de “Municipis” per gestionar tots aquests problemes que s’han comentat aquí.
Marian Muro diu que admira els electes municipals per la seva feina i preocupació, a més de les limitacions que tenen. Dona un toc d’optimisme amb el que li passa a Catalunya: el que passa és perquè som un país d’èxit. Si no fóssim atractius o no tinguéssim bona infraestructura, no hi hauria bona demanda, ni els problemes que passen. Recorda que cal gestionar l’èxit i fer-ho des del sentit comú.
Feta aquesta intervenció, el moderador dona l’acte per conclòs.
La notícia en altres mitjans
