Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell, convidat al cicle “Alcaldes i Universitat 2024”, amb alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra

0
108

Divendres, 17 de maig de 2024, el Sr. Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:

  • Il·lm. Sr. Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
  • Dr. Miquel Salvador, vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques
  • Dr. Albert Barenys, professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
  • Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte

RESUM DE L’ACTE

El Dr. Miquel Salvador dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta el convidat i dona la paraula al Sr. Eduard Berraondo, que també saluda els assistents i recorda la mecànica de la sessió. A continuació, el moderador li formula al ponent una sèrie de preguntes relatives al seu perfil personal i sobre el municipi.

Preguntat sobre la seva formació acadèmica, Fonollosa explica que és llicenciat en Dret, i advocat especialitzat en els àmbits immobiliari i urbanístic, assumptes als que s’ha dedicat “força anys” fins arribar a la política municipal i, finalment, a l’alcaldia.

Preguntat sobre què va motivar el seu canvi d’activitat professional, explica que sempre ha tingut un “cuquet” de militància política, que en cert moment va voler satisfer. El 2003 va entrar en una llista electoral municipal i va aconseguir ser regidor, si bé, per un acord de les altres forces polítiques, va quedar relegat a l’oposició. De 2007 fins a 2015 va formar part dels governs municipals encapçalats per l’alcalde Salvador Esteve. En les eleccions del 2015 va ser escollit ell mateix alcalde, càrrec que va repetir el 2019 i el 2023, si bé les dues darreres eleccions ha pogut governar amb majoria absoluta. Considera que “crema molt més estar en l’oposició que governar”.

Se li pregunta per la seva vicepresidència a la FMC. Explica que el cas de Catalunya és un cas especial perquè hi existeixen dues entitats municipalistes potents, prèviament antagòniques, però ara ben avingudes. És de l’opinió que convindria ajuntar-les i preveu que a, a la llarga, Catalunya haurà d’acabar tenint una sola entitat, potent, que representi tots els municipis.

Explica que si actualment hi ha aquesta dualitat d’entitats, la raó es troba en la diferent representació de municipis d’una i altra. A l’ACM, explica, cada municipi representa un vot, mentre que a la Federació hi ha un vot ponderat, de manera que els municipis grans tenen sempre el poder. Això fa que hi hagi diferències de criteri entre el PSC i altres partits: el PSC, diu, sempre té interès en mantenir la dualitat de Federació i Associació. Diu que “una cosa és la política sobre el paper i l’altra és la ‘realpolitik’, i sovint els interessos reals no encaixen bé amb els que la teoria explica”.

Per tancar aquest assumpte, també diu que el 90% de les necessitats dels municipis i els alcaldes i alcaldesses són comunes. De manera que, al final del dia, quan alcaldes i alcaldesses parlen entre ells, s’acaben entenent malgrat que no comparteixin les sigles.

El moderador li pregunta si Junts li ha demanat mai que formés part del Parlament de Catalunya i Fonollosa diu que sí, tot i que ho ha refusat perquè no és favorable a compaginar la dedicació municipal amb la presència al Parlament. Creu que Martorell és una ciutat complexa que demana tota la seva atenció.

Preguntat pel perfil de la ciutat, Fonollosa diu que el Baix Llobregat és una “comarca de restes”, atípica, connectada per una autovia i un riu, però composada per tres regions: nord, central i Delta, que poc tenen a veure entre elles, en quant a entorn i economia. Martorell, explica, actua com a capital de facto del Baix Llobregat nord, que aglutina 200.000 persones, dels 900.000 habitants de la comarca. A Martorell, recorda, hi ha un hospital comarcal, Mossos d’Esquadra, Oficina de Treball, INEM, etc., que són instàncies pròpies de capital comarcal.

A banda, la situació geo-estratègica de la localitat li permet tenir molts nusos de comunicació important: autopistes, busos, trens, etc., cosa que ja era així des del temps dels romans. S’alegra de no tenir peatges.

Quant al paper de la factoria SEAT en el municipi, Fonollosa afirma que és la més gran de tot l’Estat espanyol, amb 15.000 persones contractades directament i 40.000 més indirectament. A més, és la única fàbrica integral de producció d’automòbils de l’Estat. Per tant, diu, es tracta d’una potència econòmica per a la localitat i per a tot el país. El PIB per càpita de Martorell és el més elevat de Catalunya i això és senyal de gran dinamisme econòmic. També hi ha d’altres empreses “tractores” d’activitat econòmica i estima que per cada lloc de treball que crea una gran indústria, se’n creen quatre més al darrere en la indústria auxiliar.

També explica que actualment la població és de 29.000 habitants i que el sostre poblacional serà de 35.000. En canvi, el teixit econòmic pot créixer molt més. I, finalment, parla de la importància de la xarxa viària pel municipi. Recorda que antigament es deia que “Martorell és un poble fet en mig del camí”, perquè per allà hi passen totes les vies imaginables des de fa 2.000 anys.

Afirma que les infraestructures són importants, “sempre que passin bé” pels municipis, i recorda que antigament, la N-II partia la vila en bocins al seu pas per la localitat. També la via del tren de la Renfe ho feia així. Tot això s’ha anat resolent en els darrers anys a base de política i totes les “trinxeres” que causaven aquestes infraestructures s’han anat cobrint.

En el cas de la B-40, un tram de la qual s’ha inaugurat a principis d’any, l’alcalde lamenta que s’hagi trigat tant de temps, perquè era un node important de comunicacions, que ja s’havia planificat per a la comunicació entre Martorell i Abrera l’any 2002 amb el Pla Territorial de Catalunya. “Mentre a Catalunya hem estat parlant de la B-40 els darrers 30 anys, a Madrid han fet la M-30, la M-40 i la M-50”, ha dit. També ha assenyalat que “no tota la culpa és de Madrid” i ha esmentat les reticències d’algunes localitats a permetre el pas de la via pels seus termes municipals.

En aquest punt, Miquel Salvador ha iniciat el seu torn de preguntes, que ha volgut centrar en els temes següents: la relació amb l’aparell administratiu dels ajuntaments, el debat entre internalització o externalització de serveis i la relació dels ajuntaments amb altres institucions de l’Administració.

Quant al primer, Fonollosa ha explicat que a Martorell s’han materialitzat molts projectes en els darrers anys i que, sense la col·laboració dels professionals de l’Administració, cap d’ells hauria estat possible. Opina que el paper del personal tècnic i funcionarial és importantíssim i recomana als alumnes que considerin aquesta via com a sortida professional.

També comenta que l’activitat d’alcaldes i alcaldesses és molt dinàmica pel fet que visiten el carrer o participen de les xarxes socials i són interpel·lats molt sovint pels ciutadans, que els presenten sol·licituds i idees contínuament. L’ajut dels tècnics a l’hora de resoldre-les és crític.

Quant a la qüestió de si cal fer servir recursos interns o externs a l’hora de gestionar serveis, l’alcalde afirma que la millor gestió no és mai “o pública o privada”, sinó que és sempre “la gestió més eficient”. Això fa que alguns serveis “siguin millors si són gestionats per part del personal públic i d’altres siguin més ben gestionats de forma privada”. Creu que l’eficiència és una ràtio entre “millor resultat al millor preu”.

Es declara “amant” de la col·laboració público-privada, però també defensor decidit de certs serveis públics, com ara les llars d’infants. D’altra banda, creu que no té sentit que alguns serveis estiguin en mans de persones funcionàries, com ara les escombraries o la gestió de l’aigua, i que la iniciativa privada pot ser més eficient. Afirma que la major part d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya opinen igual que ell en aquest sentit.

En el tercer tema, el de les aliances, diu que les relacions de Martorell amb altres ajuntaments és molt rica i, sempre, per resoldre temes puntuals. Una d’aquestes aliances té a veure amb l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de la que Martorell forma part. Entre d’altres assoliments, diu, ha generat “cent vegades més” d’habitatges de protecció oficial per càpita que Barcelona. La vila, diu, busca aliances de manera “ràpida i eficaç” amb altres entitats, sempre que hi ha raons i sentit comú, perquè els alcaldes comparteixen les mateixes preocupacions, diu.

Destaca la bona sintonia del seu municipi amb el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona, i explica que la Generalitat és “un altre nivell” amb el que no sempre hi ha hagut bona relació, o un “consens desitjable”. I que “això no sempre depèn de la diferència de color polític, sinó també de la diferència de nivell administratiu”. Posa com exemple diverses desavinences en el recent decret de sequera i afirma que el Govern del país hauria de parlar “més sovint” amb els alcaldes i alcaldesses.

En el seu torn, el professor Albert Varenys fa diverses preguntes sobre la gestió de l’aparell administratiu. En les seves respostes, l’alcalde Fonollosa explica que Martorell compta amb 21 regidors, dels quals 16 són de Junts i dos més, del PSC, formen, amb els anteriors, part del govern municipal.

Afirma l’alcalde que l’acció de govern no ha de ser estàtica, sinó dinàmica. I que tenir plans i fulls de ruta a llarg termini està molt bé. Però al llarg dels anys de mandat, el món pot canviar de pressa i les prioritats poden canviar. Creu que els pressupostos han de poder adaptar-se a les diferents necessitats dins d’un mateix mandat o, fins i tot, dins d’un mateix exercici.

Quant a l’organigrama funcional, explica que a l’Ajuntament de Martorell hi ha un coordinador general, que és funcionari, i que “mou” tots els caps de servei. Creu que l’èxit del funcionament intern rau en el fet de tenir secretaris i interventors que “entenguin” el que volen fer els equips de govern i que, “en lloc de posar-hi traves, ajudin a buscar les solucions més convenients” per portar-ho a terme.

En aquest punt, s’endega un torn de preguntes per part dels alumnes i els assistents.

En Blai, de Mataró parla dels pressupostos participatius de l’Ajuntament de Martorell i pregunta de quina manera tenen en compte la societat civil. També s’interessa sobre l’aplicació electrònica “Via Pública” i sobre l’evolució del pressupost municipal en els darrers anys.

Del primer tema, l’alcalde explica que els pressupostos participatius funcionen molt bé, especialment en aquells projectes en què estan implicats els infants. Aclareix que tots els nens i nenes de tercer a cinquè curs de primària del municipi tenen la possibilitat, un cop l’any, de fer propostes i escollir-les en plebiscit. Disposen de fins a 50.000 euros per decidir certes polítiques i és una activitat molt interessant perquè ajuda a conrear un sentiment de participació i responsabilitat democràtiques que no existien en temps de la dictadura.

Precisament, l’aplicació “Via Pública” va sorgir d’una d’aquestes votacions. L’alcalde explica que l’aplicació serveix a la ciutadania per notificar qualsevol problema que trobi en els carrers del municipi i poder-ne fer seguiment.

Lamenta, però, que entre la gent gran aquesta participació no sigui tan gran i creu que, en aquests casos, les reunions directes amb veïns interessats o afectats per la decisió són molt més eficaços.

Quan als pressupostos públics, Fonollosa diu que, any per any, sempre han de créixer perquè també ho fan les necessitats i els costos. A banda, recorda que els ajuntaments han hagut d’assumir moltes feines de les que no tenen les competències, però sí les incumbències.

Josep, de Santa Coloma, comenta el recent resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya i pregunta la valoració que en fa l’alcalde de l’èxit del PSC a Martorell.

Fonollosa explica que cada elecció marca la decisió dels electors. Creu que en els comicis a l’Estat o a la Generalitat, el que prima són els partits i els colors polítics. En canvi, en les eleccions municipals es valora la gestió d’un equip de govern, siguin quines siguin les sigles que defensi. En aquest sentit, recorda que l’any 2023 va guanyar les eleccions municipals, mentre que les que es van fer uns mesos després, al Congrés dels Diputats, les va guanyar un altre partit.

Amb unes darreres paraules d’agraïment de Miquel Salvador, es dona per conclosa la intervenció i, també, el cicle d’alcaldes i universitat d’enguany.

La notícia en altres mitjans

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.