Agramunt és la capital de la comarca natural de la Ribera del Sió, a cavall entre les comarques de l’Urgell, la Noguera i la Segarra, i per població, el segon municipi de la comarca de l’Urgell, a la província de Lleida, que amb prop de 6.000 habitants acull també els nuclis d’Almenara alta, Donzell d’Urgell, Montclar, Les Puelles, Mafet i Rocaberti. La història d’Agramunt comença cap al 1070, quan el comte d’Urgell Ermengol IV l’ocupà i la fortificà per fer front als àrabs que encara es movien pel Pla d’Urgell i per la part baixa de la Ribera. Un segle més tard, l’any 1163, Ermengol VII concedí a la vila una Carta de Població curulla de privilegis, com ara el dret d’encunyar-se la seva pròpia moneda, fet que impulsà el seu desenvolupament en tots els aspectes. A més a més, si per algun fet és conegut Agramunt són pels seus seus torrons.
Amb la desaparició del comtat d’Urgell, Agramunt queda com a cap de demarcació territorial, la qual cosa afavoreix el prestigi i les possibilitats de la vila durant els segles següents. Al llarg del segle XVIII Agramunt participa en la recuperació econòmica i demogràfica del país fins que el 1716 en que el Decret de Nova Planta modifica les estructures administratives de Catalunya i la Vegueria d’Agramunt és suprimida. El segle XIX s’inicia amb optimisme, es desborden les antigues muralles per la banda de llevant i la vila s’eixampla amb la construcció del Mercadal.
La guerra 1936-39 truncà la seva prosperitat, sobretot amb els intensos bombardejos aeris que la vila patí l’any 1938 i que la deixaren pràcticament destruïda. Entre els factors determinants de la lenta recuperació, econòmica i demogràfica, cal esmentar l’esperit emprenedor dels agramuntins, les obres públiques realitzades per “Regiones Devastadas" i l’afluència massiva d’immigrants. Actualment, gràcies sobretot a la transformació del món agrari i la possibilitat de reg amb el Canal d’Urgell i el Canal Segarra-Garrigues, la seva economia es basa principalment en la producció agroalimentària a través de l’agricultura i la ramaderia, i en un dels productes que li donen més nom arreu com són els seus torrons i la seva xocolata a la pedra.
