Ultramort és un petit municipi d’uns 223 habitants, enlairat en un punt privilegiat des d’on s’abasten amb la mirada, cap al nord, est i sud, grans extensions de terres fèrtils de conreu, antigament guanyades a les aigües que ocupaven aquesta plana. El terme municipal s’estira especialment cap al nord fins a tocar el riu Ter, en un sector que encara avui es pot inundar amb facilitat en èpoques de pluges, recordant el caràcter humit i canviant del paisatge.
El poble, d’una seixantena de cases, s’organitza en dos àmbits ben recognoscibles separats per la plaça: el nucli més antic, al voltant de l’església, i, més al nord, dos ravals allargassats que segueixen la traça de camins històrics, el carrer de Torroella i el carrer de Figueres. L’edifici central és l’església de Santa Eulàlia, datada al segle XIII, un temple d’un romànic sobri i net, amb influència cistercenca, especialment representatiu de les petites viles rurals; les rehabilitacions recents n’han reforçat la lectura i el valor patrimonial. Passejant pels carrers tranquils s’hi poden trobar detalls arquitectònics singulars en diverses cases. I, presidint un dels punts més alts de la plaça, una casa actual conserva i integra restes de l’antic castell: el castell de Gleu, conegut popularment com el castell de Finestres, una petjada clara del passat feudal del nucli.
