El bloqueig dels superàvits de l’última dècada els impedeix gastar els diners que tenen i els força a pagar interessos. La situació afecta més de la meitat dels consistoris de Ponent i de l’Alt Pirineu
“Només guanya el banc, i això no s’entén. Els ajuntaments som l’administració menys endeutada i la més propera al ciutadà, i els costos han pujat perquè, a part de la inflació, ens estan derivant cada vegada més competències, però no podem dedicar els diners que tenim estalviats a donar més i millors serveis als veïns”, lamenta l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol. La situació d’Aitona es repeteix a la majoria dels ajuntaments de Lleida: disposen d’un romanent de diners que tenen dipositat al banc, més de 600.000 euros en el cas d’Aitona, però no poden utilitzar-lo per finançar les obres i serveis des que, aquest any, s’ha acabat l’excepcionalitat fiscal adoptada a tota la UE per fer front a la crisi econòmica associada a la pandèmia. Si volen invertir o gestionar, han d’endeutar-se i suportar els interessos dels crèdits.
En ‘números negres’
La recuperació de les normes fiscals limita el dèficit de les administracions al 3% en un any i la possibilitat d’endeutar-se al 60% del PIB. L’Estat espanyol supera el 104% en el segon apartat, en un indicador que millora perquè el creixement del PIB és més gran que el d’un deute que no ha deixat de créixer. I això l’obliga a aplicar unes limitacions que resulten, almenys, paradoxals per a uns ajuntaments que en el seu conjunt aporten menys de l’1,4% d’aquest deute i que en el cas de Lleida presenten números negres en més de dos terços dels casos: 112 de 231 no tenen deutes i el dels altres 55 no arriba a 200.000 euros.
El cas de Golmés és paradigmàtic: amb gairebé 1,5 milions al banc, el PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) li ha assignat 142.000 euros per construir una pista esportiva el 2027, però la Generalitat no els transferirà aquests diners fins que presentin les certificacions d’execució de l’obra; i, al no poder executar-la amb càrrec al romanent, s’han d’endeutar. “No podem avançar l’obra encara que tinguem els diners. Ens posen traves, i això fa que hàgim de pagar els interessos des que l’executem fins que cobrem les certificacions”, assenyala l’alcalde, Jordi Calvís. “Els ajuntaments estem sanejats, però ens obliguen a suportar el forat d’altres administracions”, afegeix.
