L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) ha celebrat aquest dimarts 17 de juny la XXIX Assemblea general ordinària. Ho ha fet a l’Auditori Ateneu de Banyoles, on ha reunit més d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses del país.
Durant la seva intervenció final, la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha instat les administracions supramunicipals a fer un pas ferm cap a un finançament just i estructural per als ens locals: “Ja hem arribat al límit. Els municipis i els consells comarcals no poden continuar prestant serveis essencials sense els recursos adequats”. Ha recordat que l’ACM ha intensificat la seva pressió institucional al Congrés dels Diputats i al Govern de la Generalitat per reclamar una reforma profunda del sistema de finançament i el reconeixement del paper clau dels consells comarcals.
L’assemblea també ha aprovat una proposta de resolució que reclama una reforma estructural del marc legal i financer dels governs locals, exigint que la suficiència financera, l’autonomia local i la subsidiarietat deixin de ser principis teòrics i esdevinguin realitats garantides per llei. Entre les demandes concretes, destaquen:
- L’aprovació immediata dels lliuraments a compte per al 2025 i la liquidació del 2023.
- L’ús del superàvit municipal en inversions sostenibles.
- L’impuls d’un nou contracte-programa de serveis socials 2026-2029.
- La concertació territorial de les polítiques actives d’ocupació.
- El consens al voltant del desplegament del cicle educatiu 0-3 anys.
- L’activació del fons extraordinari per als consells comarcals i el desplegament de l’Estatut del Municipi Rural.
- Eliminar la distinció que hi ha actualment entre el transport escolar obligatori, el no obligatori i el servei de menjador escolar, eliminar així la desigualtat de serveis, especialment per aquelles famílies que viuen en nuclis urbans disseminats i aïllats.
El vicepresident primer de l’ACM, Jaume Oliveras, ha estat qui ha llegit la proposta de resolució i ha manifestat que “cal estabilitat jurídica i financera per garantir serveis de qualitat i equitat territorial, més enllà de la conjuntura política o de les majories parlamentàries del moment”.
En el discurs de cloenda, la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha remarcat també la necessitat de superar el model centralitzat de país: “Rebutgem una Catalunya amb centre i perifèria. Apostem per una Catalunya cooperativa, on cada ciutat, vila i comarca tingui veu, lideratge i serveis de qualitat”. En aquest sentit, ha reivindicat una xarxa territorial equitativa, amb un reconeixement explícit al paper metropolità de ciutats com Girona, Lleida, Tarragona, Manresa o Vic. A més, la presidenta ha subratllat l’aposta de l’ACM per la internacionalització del municipalisme català i ha fet una crida a continuar avançant amb unitat i compromís des del món local: “És als municipis on batega la democràcia quotidiana, on es garanteixen els drets i es transforma la vida de les persones. Des de l’ACM volem liderar aquestes transformacions”.
La cloenda també ha comptat amb la participació del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, i del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. Manuel Szapiro, en la seva intervenció, ha destacat que “els ajuntaments són la primera línia de front per oferir solucions locals a reptes globals com ara la mobilitat sostenible, l’habitatge, la gestió de residus o la bretxa digital. Per això hem de treballar conjuntament a tots els nivells de l’administració i ara tindrem una oportunitat per fer-ho amb el nou marc financer pluriannual”. I ha afegit que “a la Representació de la Comissió Europea a Barcelona estem treballant estretament amb l’AMC i tot el municipalisme per adaptar les nostres politiques a les realitats del territori”.
Mentrestant, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha posat en relleu “la importància de l’ACM en la vertebració del municipalisme català i en la promoció de l’autonomia local” i ha emfasitzat especialment l’aposta per la projecció internacional “per assegurar la presència del món local català en diversos fòrums, xarxes o associacions municipalistes”. Per Rull, aquesta estratègia “permet assegurar que la nostra veu sigui escoltada i que la nostra mirada sigui tinguda en compte” a escala internacional i sobretot europeu pel que fa a qüestions d’interès per al món local o pel conjunt de Catalunya. Entre d’altres ha posat d’exemple temes com l’emergència climàtica, el repte o l’habitatge “que són temes que estan a l’agenda política de moltíssims municipis europeus, governs i parlaments del món”.
L’Assemblea també ha servit per donar compte de l’informe de gestió d’aquest any 2025 i s’ha aprovat el pressupost per a l’exercici 2026. La XXIX Assemblea General ha servit per refermar el municipalisme com a eina essencial de cohesió territorial i de construcció de país.
L’ACM, nascuda el 1981, és la principal entitat municipalista a Catalunya, amb un total de 1.032 ens locals associats, entre els quals hi ha el 100% de municipis (947) i consells comarcals (40 i el Conselh Generau d’Aran).
Proposta de resolució aprovada en la XXIX Assemblea de l’ACM a Banyoles: VISUALITZA
Font: ACM
