L’any 2024 es registren 282.739 canvis de residència entre municipis de Catalunya, xifra que representa un augment del 3,1% respecte de l’any anterior i és la més elevada des del 2006. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), els municipis amb major saldo migratori dins de Catalunya han estat Terrassa (1.470 persones), Vilanova i la Geltrú (691), Badalona (601), Sabadell (554), Cunit (452) i Sant Joan Despí (412). Per contra, els saldos migratoris interns més baixos s’han registrat a Barcelona (‑15.221), l’Hospitalet de Llobregat (‑1.759), Sant Cugat del Vallès (‑824),Tarragona (‑568) i Sant Coloma de Gramenet (‑497).
Dels 282.739 canvis de residència entre municipis de Catalunya destaca l’alta mobilitat de la població estrangera, ja que el 32,7% dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que els estrangers representen el 18,7% de la població. Per lloc de naixement, els canvis de residència dels nascuts a Catalunya representen el 51,6% dels moviments interns, els dels nascuts a l’estranger el 41,2% i els dels nascuts a la resta d’Espanya el 7,2%.
Per grandària del municipi, el conjunt de municipis de menys de 50.000 habitants ha registrat un saldo positiu de 15.785 persones (entrades menys sortides), en què destaquen, principalment, els de 10.001 a 50.000 habitants (7.876 persones). En canvi, el conjunt de municipis de més de 50.000 habitants ha registrat un saldo negatiu (‑15.785 persones), concentrat pràcticament tot a la ciutat de Barcelona (‑15.221 persones).
El 57,3% dels moviments interns a Catalunya es produeixen amb una altra comarca (161.874) i el 42,7% dins de la comarca (120.865). En relació amb els moviments intercomarcals, 32 comarques tenen un saldo positiu i una comarca, l’Alt Empordà, té saldo zero. En nombres absoluts, els saldos migratoris amb la resta de Catalunya més alts es registren al Maresme (2.452 persones), el Baix Llobregat (1.995), el Vallès Oriental (1.883) i el Vallès Occidental (1.731). Aran i 9 comarques tenen saldo migratori amb la resta de Catalunya de signe negatiu, entre les quals destaquen el Barcelonès (‑17.190), el Segrià (‑124) i la Segarra (‑108).
Fluxos migratoris totals
A més dels 282.739 canvis de residència entre municipis de Catalunya, s’ha registrat un saldo amb l’estranger de 129.030 persones (276.046 immigracions i 147.016 emigracions) i un saldo amb la resta d’Espanya de ‑6.437 persones (53.585 immigracions i 60.022 emigracions). El saldo migratori total de Catalunya ha estat de 122.593 persones el 2024, el segon valor més alt dels darrers 17 anys després d’assolir un saldo de 152.681 persones l’any 2022.
Totes les comarques i Aran tenen saldo migratori total positiu (més entrades que sortides). En termes relatius, les taxes de migració neta total més elevades són les del Baix Ebre (23,9%), el Montsià (23,0%) i l’Alt Urgell (22,6%). Aquest saldo migratori positiu ha estat degut, bàsicament, als intercanvis migratoris amb l’estranger, que han estat de signe positiu a totes les comarques i a Aran, encapçalades pel Barcelonès (27,9‰) i Aran (22,6‰). D’altra banda, els moviments dins de Catalunya són positius a 32 comarques però de menys intensitat, amb un màxim al Baix Penedès (12,6‰), seguida del Moianès (8,2‰). En canvi, els moviments migratoris amb la resta d’Espanya són negatius a la majoria de comarques i només n’hi ha 12 amb saldo positiu, encapçalades per les Garrigues (2,8‰).
Migracions amb l’estranger
Els principals països de procedència de les 276.046 immigracions són el Marroc (34.412 immigracions), Colòmbia (26.216), Perú (14.998), Argentina (13.899) i Veneçuela (12.503). En relació amb el país de destinació de les 147.016 emigracions, els principals països són el Marroc (11.323), França (10.125), Ucraïna (8.232), Colòmbia (8.071) i Regne Unit (6.740).
El saldo migratori entre Catalunya i l’estranger (129.030 migracions netes) per país de procedència-destinació situa el Marroc amb el saldo migratori més elevat (21.089). Seguidament hi ha Colòmbia (18.145), Perú (10.475), Veneçuela (9.502) i Argentina (8.341). En l’altre extrem, hi ha els països amb els quals Catalunya té més migracions de sortida que d’entrada. Destaquen Ucraïna, amb un saldo migratori de ‑3.099 migracions netes, França (‑1.999), Alemanya (‑1.203), Romania (‑1.102) i Suïssa (‑1.046).
Per nacionalitat, el saldo amb l’estranger de població de nacionalitat estrangera és de 132.943 habitants i el de nacionalitat espanyola és de -3.913. Les nacionalitats estrangeres amb major saldo migratori són la marroquí (20.333), la colombiana (18.088), la peruana (10.018), la veneçolana (9.650) i la pakistanesa (6.522). Entre les nacionalitats amb saldo migratori negatiu destaquen la ucraïnesa (‑2.707), la romanesa (‑1.213) i la búlgara (‑99).
Per lloc de naixement, el saldo extern és negatiu en els nascuts a Catalunya (‑7.972) i en els nascuts a la resta d’Espanya (‑903), i és positiu en els nascuts a l’estranger (137.905).
Per comarques, el saldo migratori amb l’estranger és positiu a tot el territori, i destaquen el Barcelonès (66.181), el Vallès Occidental (9.607), el Baix Llobregat (8.093) i el Segrià (4.116).
Migracions amb la resta d’Espanya
El saldo migratori amb la resta d’Espanya és negatiu (‑6.437 persones), xifra superior a l’any anterior (‑5.171). Per comunitats autònomes, els saldos positius més elevats es registren amb la Regió de Múrcia (120) i Ceuta i Melilla (20), mentre que els saldos més baixos es registren amb la Comunitat Valenciana (‑1.564) i les Illes Balears (‑931).
Per nacionalitat, el saldo migratori amb la resta d’Espanya és negatiu tant en la població de nacionalitat espanyola (‑5.638) com en la població de nacionalitat estrangera (‑799). Respecte del lloc de naixement, el saldo és negatiu en els nascuts a Catalunya (‑7.662), positiu en els nascuts a la resta d’Espanya (2.607) i negatiu en els nascuts a l’estranger (‑1.382).
Per comarques, els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya han set positius però poc intensos a 11 comarques catalanes i Aran. Els majors saldos es registren al Baix Camp (132) i el Baix Ebre (124). Un total de 31 comarques tenen saldo negatiu, entre les quals destaquen el Barcelonès (‑2.182), el Baix Llobregat (‑933) i el Vallès Occidental (‑837).
Font: Govern
