Radiofonista i regidor durant setze anys, Josep Lluís González publica Crònica Municipal de Montbui (1979–2019), un llibre que fixa quaranta anys d’història política i social del municipi
Què el va impulsar, després de dècades de dedicació pública i professional, a convertir-se en cronista de Montbui i deixar per escrit quaranta anys d’història municipal?
L’any 2000 feia poc que era regidor i em vaig adonar que la informació sobre el municipi era molt dispersa: molta memòria oral i poca documentació ordenada. Sovint depeníem del record d’algú, i això no podia ser la base de la història d’un poble. Amb el tècnic de comunicació Pere Peñas vam iniciar el recull de dades i testimonis, però amb el temps, per càrrega de feina, vaig continuar el projecte sol. Aquella intuïció inicial ha acabat convertida en aquest llibre.
Ha optat per una crònica descriptiva i no per una anàlisi política. Per què aquest enfocament?
Perquè jo he format part directa d’aquesta història. He estat setze anys regidor i no em semblava ni moral ni ètic fer un llibre per jutjar la meva etapa o la dels altres. La meva intenció era fer un document útil: dades ordenades, contextualitzades i accessibles. L’anàlisi política, si s’ha de fer, l’han de fer altres persones amb més distància. Jo aquí he volgut ser sobretot un recopilador i un ordenador de la informació.
Repassar quatre dècades de vida institucional fa reviure moments intensos. Hi ha algun episodi que l’hagi impactat especialment mentre el reconstruïa?
Més que episodis concrets, m’han impressionat els primers anys de democràcia. Aquelles primeres corporacions estaven formades per persones amb oficis molt diversos, molts d’ells autoformats, però amb una vocació de servei extraordinària. Treballaven amb poquíssims recursos, amb moltes mancances i amb moltíssima il·lusió. Haver de començar gairebé des de zero i, tot i això, posar les bases del Montbui actual em sembla una gesta que, vista amb perspectiva, encara té més mèrit.
Al llibre reivindica el paper de molta gent anònima. Qui creu que mereix un reconeixement especial?
En primer lloc, totes les persones que van formar part de les primeres corporacions democràtiques. Van assumir responsabilitats molt grans en un moment molt difícil i amb escassa experiència. També els col·lectius veïnals i les entitats que van empènyer projectes, van reclamar serveis i van fer comunitat. En quaranta anys parlem d’una setantena de regidors i regidores i de prop de 480 persones que han anat a les llistes. Totes elles han posat la cara pel poble en un moment o altre.
Montbui ha viscut una gran transformació. Quin moment o procés creu que simbolitza millor aquesta evolució i com veu el futur del municipi?
Per mi, el creixement de Sant Maure és molt simbòlic. Va néixer pràcticament de zero i això va generar grans necessitats d’infraestructures i serveis. Alhora, va empènyer projectes molt ambiciosos que van convertir Montbui en referència en alguns àmbits. Ara el repte ja no és créixer, sinó cohesionar: garantir la qualitat de vida en un municipi molt divers, amb persones d’orígens i trajectòries molt diferents. Crec que la clau passa per una mirada comarcal, gairebé federalista. Sumant esforços amb la resta de municipis de la conca i de l’Anoia guanyem pes a l’hora de reclamar infraestructures, serveis i finançament.
