Més de 25.000 lleidatans estan inscrits al Padró d’Espanyols Residents a l’estranger, 5.000 més que abans de la pandèmia. Només en 5 dels 231 ajuntaments de Ponent no es dona aquest fenomen
Més del 20% dels veïns de quinze municipis de Lleida ha migrat a l’estranger i resideix en altres estats, segons les dades del Padró d’Espanyols Residents a l’estranger actualitzades a l’1 de gener que ahir va difondre l’INE (Institut Nacional d’Estadística).
En 32 municipis més la taxa supera el 10%, i en uns altres set els migrants equivalen a més d’un 10% dels residents locals. Aquests 54 municipis suposen entre la quarta i la cinquena part (23%) dels de la demarcació, el conjunt del qual té empadronats fora un total de 25.597 persones, un 5,31% del total. Són 5.189 més que el 2019, l’any previ a la pandèmia de la covid.
Aquesta realitat, que té el seu extrem oposat en els únics cinc municipis (el Cogul, els Omellons, els Torms, Llobera i Sant Guim de la Plana) dels quals no hi ha cap veí empadronat a l’estranger, és més freqüent a les zones del Pirineu i a les de mitja muntanya de la Noguera i el Solsonès. De fet, l’únic lloc del pla que apareix als primers llocs és, amb un 24,15% del padró (93 de 385) a l’estranger, Almatret, al seu torn l’únic del Segrià considerat zona de muntanya per la seua altitud de 462 metres sobre el nivell del mar.
Els cinc municipis amb més percentatge de veïns residents a l’estranger són, a més d’aquest, Alòs de Balaguer (31,3%, 54 de 172), Bausen (39,3%, 27 de 89), Abella de la Conca (26,7%, 57 de 213) i Vilanova de Meià (23,8%, 150 de 629).
“No sé d’on surten aquestes dades. Sens dubte, gent del poble no és. No hi ha tanta gent que se n’hagi anat a viure a l’estranger”, assenyala Lluís Soldevila, alcalde d’Alòs de Balaguer.
