L’any 2024 va venir marcat pel retorn a les regles fiscals a les administracions públiques. Després del parèntesi durant els anys de la covid-19 i de la posterior crisi, les lleis d’estabilitat van tornar a ser plenament vigents i van collar especialment les entitats locals, les administracions més perjudicades per mesures com el límit de dèficit.
Mentre que l’Estat i les comunitats han pogut sempre generar un determinat dèficit anual, el món local s’ha vist obligat a tancar en equilibri, un escenari que torna a repetir-se des del 2024. I aquest precepte o el de la regla de despesa no han estat merament orientatius, sinó que la majoria d’ajuntaments catalans (498 dels 947) han hagut d’aprovar algun pla economicofinancer per haver-ne incomplert algun, així com totes 4 diputacions, 17 consells comarcals, 16 mancomunitats i 19 entitats municipals descentralitzades. En tres casos, de fet, ja s’han hagut d’aplicar quatre d’aquests plans.
Sigui com sigui, el 2024 va ser un any de números verds per part de les administracions locals. L’increment de les transferències de l’Estat va fer-ne augmentar els ingressos i, a més, les despeses no van créixer tant a causa del retard a l’hora de certificar-se aquestes transferències i dels condicionants de les regles fiscals. En global, els ingressos no financers de les entitats locals va superar en 1.084 milions les seves despeses no financeres. Es tracta d’un superàvit que multiplica per sis el del 2023 i que supera el de qualsevol dels anteriors sis exercicis.
Tanmateix, aquests números positius són majoritaris, però no plenament compartits. Segons dades del Ministeri d’Hisenda, 170 ajuntaments van generar dèficit l’any 2024. Igualment, 182 van incomplir la regla de despesa. En total, un de cada tres ajuntaments catalans van incomplir un precepte o altre de la llei d’estabilitat o tots dos. Per aquest motiu, a finals de 2025, ja hi havia 182 ajuntaments que havien firmat un nou pla economicofinancer amb l’Estat, així com 3 diputacions, 5 consells comarcals, 6 mancomunitats i 8 entitats municipals descentralitzades.
L’incompliment en els ajuntaments no és homogeni. Els dels municipis més petits (fins a 5.000 habitants) van tenir més problemes per ajustar-s’hi i van tancar amb dèficit o amb un augment de la despesa superior al permès en més proporció. No és estrany, ja que són precisament els ajuntaments dels pobles els que tenen més dificultats per tenir uns comptes equilibrats, segons diverses dades de l’Observatori de les Finances Locals.
Per altra banda, les entitats que van tancar el 2024 amb números verds també tenen condicionat l’ús dels estalvis generats, també a conseqüència del retorn a les lleis d’estabilitat. Inicialment, es preveia que no poguessin fer ús de l’estalvi, excepte per a amortitzar deute, però un canvi normatiu de desembre de 2025 ha permès que finalment aquestes quantitats es puguin destinar a inversions financerament sostenibles, fins al 2027. Aquestes inversions podran fer-se en uns àmbits determinats i no computaran en el càlcul de la regla de despesa, però sí en la determinació del tancament en dèficit o superàvit, un fet que limita el potencial impacte de l’ús dels romanents.
De fet, aquest condicionant ja va contribuir al fet que els romanents acumulats per les administracions locals catalanes creixés l’any 2024 de forma molt notable, com no ho havia fet en cap dels anteriors exercicis de vigència de les regles fiscals. A finals d’aquell exercici, aquestes entitats acumulaven uns 3.642 milions d’euros en romanents —gairebé 600 milions més que l’any anterior—, l’ús dels quals resten limitats. I això que, en els anys en què les entitats locals van poder recórrer a aquests estalvis, la gestió que se’n va fer va ser generalment responsable i es van reduir més en aquelles administracions que disposaven de més coixí.
El gruix dels romanents acumulats es reparteix ara sobretot entre els ajuntaments, que en tenen per valor de 1.920 milions, i les diputacions, amb 1.168 milions. El 2024, van ser els ajuntaments aquells que van concentrar una gran part de l’increment d’aquests estalvis. Tot i això, la quantitat de romanents varia molt en funció de la mida del municipi i són sobretot els ajuntaments de pobles petits aquells que en tenen més d’estalviats en relació amb els respectius pressupostos i, en canvi, els romanents dels municipis mitjans i grans són més modestos.
Aquestes dades i moltes més es poden consultar de manera completa i interactiva a l’Observatori de Finances Locals de l’ACM, on també es pot indagar en la informació concreta d’aquests àmbits de cada entitat local.
Font: ACM
