Per a l’equilibri territorial i per reduir el dèficit d’inversió respecte a Barcelona
Els alcaldes de ciutats intermèdies de Catalunya van reclamar ahir millorar la mobilitat intercomarcal per afavorir l’equilibri territorial i compensar el dèficit d’inversions públiques respecte a l’àrea metropolitana de Barcelona. Així ho van assenyalar en la jornada de SEGRE i la Fundació Horitzons 2050 sobre el paper d’aquestes ciutats.
L’equilibri territorial de Catalunya ha de passar sí o sí per la millora de la mobilitat entre les ciutats intermèdies amb més intermodalitat i més inversions per part de les administracions per reduir el dèficit en infraestructures que ciutats com Lleida, Girona, Tàrrega, Tortosa o Manresa pateixen respecte a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta és una de les conclusions de la jornada d’ahir sobre ciutats intermèdies que el Grup SEGRE i la Fundació Horitzons 2050 van organitzar a la Llotja de Lleida. Hi van participar, entre d’altres, els alcaldes de Lleida, Fèlix Larrosa; Girona, Lluc Salellas; Tàrrega, Maria Alba Pijuan; Vielha, Juan Antonio Serrano; Manresa, Marc Aloy; i Cunit, Jaume Casañas, que van debatre sobre el model d’aquestes ciutats i la seua mobilitat.
“La mobilitat és clau per al progrés i la cohesió territorial”, va destacar Larrosa, que va detallar que “ha de ser intermodal, combinant busos i trens per teixir una veritable xarxa regional, però per aconseguir-la hem d’establir aliances entre els municipis per pressionar les administracions”.
Quant a la distribució de la població, Casañas va recordar que “Catalunya ha estat històricament un país de ciutats mitjanes, però l’ordenació administrativa en províncies va canviar aquest paradigma i ara està tot concentrat a l’àrea metropolitana, necessitem un país més equilibrat”. En aquest sentit, va posar com a exemple que Cunit “ha passat en 50 anys de tenir 229 persones a 18.000, un ritme de creixement com Shanghai, però som una ciutat dormitori”. Per la seua part, Salellas va compartir que “les ciutats intermèdies definien Catalunya i tenia el seu propi model d’organització territorial”, però que actualment és Barcelona la que capta la majoria de les inversions, especialment en mobilitat. “Només fer una parada de la línia L9 del metro costa més que totes les inversions fetes a Girona o Ponent”, va dir.
Tornant a la mobilitat, Pijuan va recordar que “hem dit moltes vegades que cal millorar la mobilitat comarcal i intercomarcal, especialment entre les capitals”. Per la seua part, Serrano va denunciar que “tot el Pirineu pateix un gran desequilibri en mobilitat i hi hauria d’haver una discriminació positiva per afavorir així el seu desenvolupament econòmic”.
