A l’Alt Penedès hi trobem la localitat del Pla del Penedès. Amb 1.400 habitants, ofereix un entorn natural de calma i tranquil·litat, acompanyat de bons serveis. Avui parlem amb la seva alcaldessa.
Quina va ser la seva motivació per entrar en política?
Des de ben joveneta, sempre he estat implicada en les associacions locals del Pla del Penedès. Sempre m’he estimat molt el poble i he volgut que avancés. Vaig ser presidenta de l’esbart dansaire, membre de la junta de la Coral Sol Ixent, promotora del grup de carnaval i disfresses… Heu de pensar que el nostre és un poble sense gaire indústria i que ens hem hagut de fabricar el nostre entramat social i cultural.
D’altra banda, com que he treballat molts anys al món del comerç, els meus horaris laborals sempre han estat de dilluns a dissabte, tots els matins, tardes i nits. I, malgrat tot, sempre em sobrava una mica de temps per atendre totes aquestes inquietuds.
El nostre és un poble sense gaire indústria i que ens hem hagut de fabricar el nostre entramat social i cultural
Vostè va ser tinent d’alcalde entre el 2007 i el 2011 i, es va presentar a l’alcaldia el 2015 i el 2019. Finalment va guanyar les eleccions de 2023. S’esperava que la feina fos així?
El nostre mandat va començar en una època que encara venia dels temps de la Covid, i en la que moltes coses havien quedat suspeses. Som un Ajuntament humil, molt entregats a la feina, però sense gaire recursos. Per exemple, no tenim una persona a la secretaria a jornada completa. I això fa que moltes de les coses que ens proposàvem fer estiguin avançant més a poc a poc del que voldríem.
També tinc la sort d’estar molt ben acompanyada d’un equip de regidors que fan molta feina. Amb això ens podem repartir el pes del govern. Ara bé, sempre tinc la darrera paraula de tot i gairebé mai puc desconnectar. El meu número de telèfon està a disposició de tots els veïns i tot acaba passant per les meves mans, d’una manera o altra. Però estic molt satisfeta de poder treballar resolent problemes de la gent.
El meu número de telèfon està a disposició de tots els veïns i tot acaba passant per les meves mans, d’una manera o altra.
Recorda la seva primera decisió com a alcaldessa?
Al programa electoral dèiem que volíem tenir un Casal de la Gent Gran, a peu del carrer. El que teníem (i encara tenim) es troba en un segon pis. I, és clar, la gent gran té certes mancances i dificultats en arribar-hi. Seria molt millor si el tinguéssim en una planta baixa.
El nou Casal serà una realitat gràcies al PUOSC aquest mateix 2026. I n’estic molt contenta, perquè podrem donar una millor atenció a la nostra gent gran. Si Déu vol, tots anirem a parar al Casal, una estona o altra. I, per tant, va ser una decisió força sentimental.
El nou Casal serà una realitat gràcies al PUOSC aquest mateix 2026
Per què creu que la ciutadania li va fer confiança a les darreres eleccions?
Jo crec que els veïns i veïnes tenien una mica d’incertesa amb l’anterior govern municipal. Com us dic, veníem de l’aturada de la Covid i molts projectes no s’havien pogut materialitzar. I, a més, donava la impressió que l’equip municipal d’aleshores tenia un cert conformisme. La gent volia més. Buscava la resposta d’un govern una mica més valent. I nosaltres ens vam veure capaços de fer una sèrie de propostes que vam anar, porta a porta, a explicar a tot el veïnat. També vam escoltar molt tot el que ens deien i ho vam portar al programa electoral.
El Pla del Penedès és un poble que creix. Rebem famílies noves provinents de l’Àrea Metropolitana. I aquestes persones, només visitant-les per veure si necessitaven quelcom, crec que van sentir música celestial.
Per a vostè, quins serien els valors essencials per fer la feina d’alcaldessa?
Jo crec que en un municipi tan petit com El Pla, cal ser una persona molt propera. També ha de donar resposta a tots els problemes al més aviat possible. I, finalment, ha de sentir una gran estimació pel poble. Tot això farà que sigui una persona que no vulgui rendir-se en cap circumstància.
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?
Sí. La primera és de quan era petita. Veureu que hi aparec més aviat seriosa. A mi sempre m’han dit que semblava una nena més gran i més responsable del que la meva edat representava. Crec que encara ho mantinc.
Les altres fotografies són variades. Per exemple, aquí en tinc una d’un ball de l’esbart, durant una sortida que vam fer a Sant Cugat Sesgarrigues, quan jo n’era la presidenta. Penso que aquella feina servia per portar el nom del poble a tot arreu. Vam arribar a anar a Praga…
Una altra fotografia és de quan vam inaugurar la remodelació de la piscina municipal. Ara la tenim molt bé i ens hi ve gent de tota la comarca, perquè la troben molt acollidora.
Aquí en tinc una altra de les tres generacions de dones de casa meva: la meva mare, la meva filla i jo. Una em va donar la vida i l’altra és una mena de llegat del que estic deixant al món… És una foto que m’estimo molt. I encara en tinc una altra de quan em vaig presentar a la campanya electoral
Expliqui’ns com és el seu poble, i què el fa tan especial?
El Pla és un municipi en què predomina la tranquil·litat. Som 1.400 habitants i disposem de tots els serveis bàsics i necessaris: una escola, una llar d’infants, una farmàcia, una oficina bancària que obre dos dies a la setmana, un CAP, un centre esportiu…
Aquí una família sap que pot portar els seus fills petits a la llar, i els més grandets a l’escola. El que no tenim són gaires empreses, i hem d’anar-nos-en a fora del poble a treballar. Això sí: tenim un paisatge meravellós, ple de vinya, en què podem passejar ben tranquils i veure els estels a la nit.
Aquí una família sap que pot portar els seus fills petits a la llar, i els més grandets a l’escola
I els veïns i veïnes, com són?
Són persones més aviat contingudes i responsables. Treballadores. No gaire eufòriques. Però també han sabut acollir aquestes noves famílies que s’han incorporat a la vida local. Aquí hi ha un servei de voluntariat per la llengua que funciona molt bé, especialment entre persones que venen de la migració.
Abans ens ha dit que el seu poble està creixent. Tenen disponibilitat d’habitatge?
Sí. Creixem de manera ordenada. Nosaltres sempre hem defensat que podríem fer-ho a través de la rehabilitació dels espais que estaven tancats. En el nostre programa electoral dèiem que donem suport a la masoveria urbana.
En què consisteix?
És una solució que creiem que afavoreix totes les parts. Si algú vol venir a viure al poble, en comptes de comprar un habitatge, pot pagar un petit lloguer al propietari d’un immoble i, a la vegada, anar-hi fent reformes. D’aquesta manera, va actualitzant un espai que estava tancat i li dona valor. Crec que és una solució que cal incentivar en els pobles petits.
A banda del que us dic, també estem construint una mica. Hi havia alguns edificis a mig acabar que ara s’estan acabant. De fet, fa poc es van vendre onze pisos davant del pati de l’escola amb certa facilitat. I hi ha un particular que també ha començat a arreglar uns terrenys per fer-ne pisos.
Si algú vol venir a viure al poble, en comptes de comprar un habitatge, pot pagar un petit lloguer al propietari d’un immoble i, a la vegada, anar-hi fent reformes
Quina és la principal preocupació del poble?
En els anys del boom immobiliari es van construir un parell de blocs de pisos en una zona molt bona del poble. Per desgràcia, el promotor va morir i tot allò va anar a la deriva. Actualment, patim problemes d’ocupació. I en alguns d’aquests pisos (no en tots) s’hi fan activitats fraudulentes que deterioren la imatge del poble.
Quan hem anat a parlar amb aquestes persones, ens hem trobat amb un mur, perquè no volen col·laborar. I la resta del veïnat, que volen viure amb tranquil·litat, no poden fer-ho.
Un exemple d’aquesta dificultat en la convivència es troba en el procés de recollida d’escombraries. Nosaltres hem instaurat el servei de recollida porta a porta, però aquestes persones problemàtiques no hi volen participar. I és una pena, perquè al Pla apostem pel medi ambient i ens volem emmirallar en pobles petits que estan a la vora i que tenen els millors percentatges de reciclatge de Catalunya.
Al Pla apostem pel medi ambient i ens volem emmirallar en pobles petits que estan a la vora i que tenen els millors percentatges de reciclatge de Catalunya
Quins indrets emblemàtics ens podria recomanar visitar?
Tenim dos Béns Culturals d’Interès Local (BCIL). Un és l’església local, que és propietat del bisbat. És romànica, del s. XI, amb un campanar molt especial i és una joia. A banda, tenim la sort de comptar amb un rector que ens dona facilitats a l’hora de celebrar-hi algunes activitats culturals. L’altre és, la Cooperativa Agrícola. És un espai que havia acollit el casino abans de la Guerra, en el que anem treballant des de fa molts anys.
També tenim la font de l’Esteve, que es veu des de la carretera i que està molt arrelada al poble. Segons es diu, Anselm Clavé es va inspirar en la font per composar les seves “Flors de Maig”, que són tan celebrades al Palau de la Música.
De manera més recent, el poble també va inaugurar una plaça dedicada a aquesta font. És un espai molt significatiu, perquè hi vam posar una placa dedicada a les 42 persones del poble caigudes durant la Guerra Civil. Cada Diada hi fem l’ofrena floral.
Vostès tenen una bona comunicació amb la ciutadania?
Doncs sí. Hem millorat molt considerablement la presència i activitat de les xarxes socials i, en general, a través de les pantalles. Per sort, la gent està cada vegada més connectada. I allà on no arribem des de les pantalles, ho fem a través d’un butlletí trimestral i d’un fulletó periòdic, que explica les coses que anem fent i que es veuen pel carrer. Per exemple, si hi ha una millora de la xarxa de l’aigua, el butlletí ens serveix per explicar-ho als ciutadans.
Li hem donat el nom del “Mingo”, perquè així es deia el primer agutzil que hi va haver al poble. Ambdós han estat grans altaveus.
Hem millorat molt considerablement la presència i activitat de les xarxes socials i, en general, a través de les pantalles
Tenen una bona situació, en quant a mobilitat i transport públic?
Aquí, com en la majoria de pobles petits, anem batallant. No tothom pot tenir un vehicle propi a casa, i el transport públic és importantíssim per poder anar a Vilafranca o a Barcelona. Per exemple, algú que no tingui cotxe i que hagi d’anar a l’Hospital de Vilafranca a visitar-se, potser ha d’agafar l’autobús a les vuit del matí i no pot tornar fins a la una del migdia, perquè no hi ha una altra forma de fer-ho.
Hem batallat força i hem buscat alternatives. Una de les que hem aconseguit ha estat convertir en regular el bus que va del Pla del Penedès a Barcelona a quarts de set del matí. Abans era a demanda. Una de les que no ha funcionat ha estat un servei de taxi a demanda. Fem força coses, però encara estem lluny del que necessitaria el poble. I, a més, és una inquietud de moltes alcaldies properes.
Quina és la situació econòmica municipal?
No tenim dèficit i, en canvi, tenim un petit romanent. El nostre és un pressupost d’1,4 milions d’euros. Ara bé, com que les obligacions del Capítol I i les del Capítol II se’ns mengen gairebé un 60% del pressupost, ens acaba quedant el just per tapar forats i urgències. El cert és que no podem fer tot el que voldríem, malgrat que estem tranquils.
Un dels projectes principals sobre la taula és el del poliesportiu municipal. Ens va arribar una subvenció de 750.000 euros del programa Next Generation. Però, finalment, l’obra ha costat 1,1 milions. Així que hem hagut de buscar tots els ajuts possibles. I, malgrat tot, ens han quedat 200.000 euros per pagar, pels quals hem demanat un préstec a la Diputació, a interès zero.
Són diners, però calia fer aquesta inversió. Primerament, perquè és molt valuosa pel poble. I, en segon lloc, perquè calia canviar urgentment molts metres quadrats de teulada, que estava plena d’amiant. I, ja de passada, hi hem posat plaques solars que ens facilitaran l’autoconsum.
Les obligacions del Capítol I i les del Capítol II se’ns mengen gairebé un 60% del pressupost. Ens acaba quedant el just per tapar forats i urgències
Com és l’equip de govern? Quina relació tenen amb l’oposició?
Nosaltres (ERC) tenim majoria absoluta, amb cinc regidors. L’oposició la conformen tres regidors de Junts i un de les CUP. Sempre hem volgut ser molt transparents amb ells i, cada vegada que hi ha algun tema important al damunt de la taula, ho hem volgut compartir amb l’oposició.
La gent del meu equip em diuen que, de vegades, vaig amb el lliri a la mà. Però és que considero que comunicar és molt important. I prefereixo fer-ho, a que em diguin que soc una dèspota. Però de vegades tinc alguna sorpresa.
Com ara?
Fa poc vam decidir dedicar una partida monetària a pagar un servei jurídic que ens assessori en la resolució dels problemes dels ocupes. Pensem que és necessari buscar ajut a fora, perquè nosaltres no tenim ni els coneixements ni les capacitats per fer-hi front. A més, creiem que cal donar tranquil·litat al veïnat. Així doncs, vam restar aquests diners d’una partida de Cultura i la vam destinar a això. Però ens vam trobar que una regidora hi va votar en contra.
Quina ha estat la prioritat del seu govern, des que van entrar?
Com us deia abans, el Casal de la Gent Gran. Però també alguns serveis importants per a la vida local. Per exemple, el canvi d’il·luminació per motius d’estalvi econòmic i de contaminació lumínica. O la municipalització de l’aigua (que va ser una proposta de les CUP a la que ens vam sumar)… Apostem per què el poble tingui tots els serveis possibles però, a la vegada, evitant que hi hagi intermediaris que es guanyen la vida a les nostres expenses.
Quan parla amb altres alcaldes propers, en quines reivindicacions coincideixen?
A banda del tema del transport públic, parlem molt sovint de la recollida de residus. Nosaltres formem part de la mancomunitat del Penedès-Garraf, i que dona servei a 29 municipis a la vegada. Penso que potser van voler fer front al problema massa de cop i que els municipis ens estem fent càrrec de coses que no ens pertocaria, ara mateix.
Creu que el Govern escolta prou els municipis com el seu?
Penso que encara estem una mica lluny. Especialment, els municipis que ronden el miler d’habitants. Ara tenim molta confiança en l’Estatut dels Municipis Rurals, del qual pensem que ens ajudarà a reduir la burocràcia. Entenc que calgui dificultar les malifetes, però jo que vaig estar en un govern municipal entre 2007 i 2011, sé que no hi ha punt de comparació amb tot el que ens demanen ara.
Les nostres administratives estan ofegades de paper. Qualsevol tràmit demana tres o quatre documents. I no podem fer-ho tot, o bé ens pren el temps que necessitem per fer el que voldríem fer.
Ara tenim molta confiança en l’Estatut dels Municipis Rurals, del qual pensem que ens ajudarà a reduir la burocràcia
