El 10 d’octubre de 2025, el Fòrum de Síndics i Síndiques Defensors i Defensores Locals de Catalunya va presentar en societat el seu “Informe 2024”. Ho va fer al Col·legi de Periodistes de Catalunya en un acte que va comptar amb els parlaments del Sr. Josep Escartín, president del Fòrum, de la Sra. Marcel·la Fort, síndica de greuges de Tiana, i de la Sra. Noa Monràs, directora general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya. Representants de diversos mitjans de comunicació, juntament amb una quarantena de membres del Fòrum, diputats i diputades del Parlament de Catalunya i una representació del món local també van participar-hi.
La següent crònica resum els diversos continguts d’aquest acte, recollits in situ i en temps present.
Resum de l’acte
Introducció
El Sr. Escartín dona la benvinguda als presents i els agraeix l’assistència. Explica que la diada d’avui coincideix amb el Dia Internacional de l’Ombudsman i que també commemora el 20è aniversari de la creació del Fòrum que presideix.
Afirma que, si bé els síndics i síndiques demanen a les administracions que retin comptes, avui és el dia de fer-ho ells mateixos. Igualment, i abans d’entrar en detall amb l’informe de dades de 2024, dona pas a la síndica de Tiana, Sra. Marcel·la Fort, per tal que doni un testimoni de la importància d’aquesta institució en les localitats més petites del país.
El testimoni de les sindicatures petites
La Sra. Fort saluda els presents i detalla que sindicatures com ara la seva no tenen gaire presència als mitjans de comunicació. Diu que caldria posar-les més en valor, tot i que tenen unes estructures molt petites, de vegades només integrades per una sola persona.
El gran valor de les sindicatures petites, diu, és el de la proximitat amb la ciutadania i el coneixement directe sobre la realitat física i social del poble. “Quan un ciutadà ve a queixar-se d’un forat en un carrer, tu coneixes perfectament el carrer i la situació social del seu entorn”, explica. I això ajuda a empatitzar més bé amb la situació d’aquella persona i de la família o comunitat que hi ha al darrere de la queixa.
De fet, creu que l’ajut que es pot prestar des de sindicatures de localitats petites pot ser més eficaç que la que es presta des les de ciutats grans, on la relació amb la ciutadania i l’empatia és més distant.
Igualment, la Sra. Fort destaca la importància del suport extern del Fòrum en aquestes sindicatures més petites. Diu que hi ha molts “tràmits i problemes” que no són de fàcil resolució, però que el testimoni i el consell d’altres companys i companyes del Fòrum és molt valuós en aquest sentit. Concretament, destaca les trobades mensuals i les jornades i capacitacions, que “donen moltes pistes a l’hora de resoldre problemes complexos” tals com la gestió de les multes, la gestió dels sorolls o la justícia restaurativa.
Finalment, la síndica de Tiana es mostra esperançada amb el proper inici de la tramitació de la Llei de Sindicatures al Parlament, i reivindica que en aquesta regulació s’hi tingui en compte el paper de les petites sindicatures.
El resum de les dades de 2024
A continuació, el Sr. Escartín entra a comentar les principals dades que contenen l’informe. Ho fa assenyalant alguns punts d’especial interès, com ara:
- En conjunt, les sindicatures locals de Catalunya han atès gairebé 15.000 consultes ciutadanes (14.609, en concret), de les quals 3.892 han arribat a tramitar-se com a queixes. D’aquestes, 111 han generat expedients d’ofici. A la vegada, s’han emès 1.248 recomanacions a l’Administració. A més, en un 73% de les ocasions, la sindicatura local ha fallat en favor de la ciutadania. Escartín destaca que totes aquestes casuístiques són de persones “que han arribat a les nostres oficines cansades de reclamar” i, en aquest sentit, proposa que les autoritats legislatives tinguin “mirades més amples” i siguin capaces d’integrar més bé els casos particulars de les persones que “se surten de la mitja”.
- A Catalunya hi ha un 54% dels municipis que tenen municipis. No obstant, encara hi ha 30 ciutats importants (de dimensions mitjanes o grans) que, tot i disposar d’un reglament aprovat, no compten amb la persona que faci la feina de sindicatura. Particularment, parla del cas de Tarragona, que titlla de més “sorprenent”, en tant que no donen gaire possibilitats als ciutadans/es de queixar-se davant d’òrgans competents i independents. Escartín convida a aquests municipis a “progressar” en aquest sentit.
- En relació als motius de les queixes rebudes, es destaquen els assumptes vinculats a l’espai urbà i l’ordenació del territori (per exemple, les obres públiques, la manca d’accessibilitat, els sorolls o la neteja). Aquests temes expliquen gairebé un terç (32%) de les queixes rebudes. El president del Fòrum destaca aquí les queixes sobre la taxa de residus que, sovint, es deuen a una deficiència en la informació que els ajuntaments van proporcionar a la ciutadania.
- Altres motius de queixa han estat vinculats amb la conducta de l’Administració, particularment amb el silenci administratiu mal entès, o la transparència. De vegades, ha explicat Escartín, l’Administració sembla no voler donar informació o certificació de certs actes a la ciutadania, quan, en realitat, hi tenim dret.
- La casuística particular de l’habitatge ha estat també recorrent dins de la llista de queixes, així com les qüestions vinculades als drets de la gent gran. El president del Fòrum en dona alguns exemples concrets durant la seva explicació.
- Igualment, Escartín explica que la segmentació de les queixes per gènere dona a entendre que s’estan reproduint els rols tradicionals en què les dones es preocupen dels temes vinculats a la cura i la dependència, i els homes dels temes vinculats al dret. Creu que hi ha feina a fer en aquest sentit.
L’informe també descriu la mena de recomanacions que els/les síndics/es han plantejat als ajuntaments. Dins d’aquestes, Escartín ha destacat:
- La millora d’accessibilitat en edificis públics
- La millora de la claredat en la informació a la ciutadania (per exemple, posant un requadre inicial en la comunicació que resumeixi la decisió presa per l’Administració i les properes passes, i acompanyar-lo de tota la informació i fonaments de dret necessaris)
- La millora en la gestió de les sancions per recollida de residus
- La mobilitat, especialment, per a casos de persones amb necessitats especials de serveis adaptat
- La defensa del dret a l’empadronament, un dels “cavalls de batalla”, que els/les síndics/ques han de defensar “a capa i espasa”.
El president del Fòrum explica que els síndics i síndiques locals volen tenir “un impacte real en la vida dels municipis” i “posar noms i cares als expedients”. Creu que al darrere de cada persona hi ha una realitat que cal conèixer i que els síndics i síndiques tenen una capacitat especial per escoltar-les i per aplicar el principi d’equitat amb la major eficàcia. “La gent demana humanitat a les administracions”, ha dit, i de vegades els síndics/es són la instància més pròxima a afavorir-ho.
Igualment, Escartín ha explicat que els síndics/es locals de Catalunya són institucions independents, imparcials i accessibles que en cap cas dupliquen la feina de cap altra institució. De fet, manifesta una “excel·lent relació” amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya i amb el Defensor del Pueblo de l’Estat. Si bé diu que “els números demostren que som una sort per a aquestes altres institucions”, en tant que hi ha hagut 409 casos en què la sindicatura local ha pogut atendre, entendre i orientar correctament als ciutadans per tal que presentessin el seu tràmit a aquelles institucions. “En el fons”, ha dit Escartín, “la Síndica de Greuges de Catalunya té en nosaltres una finestreta oberta a la ciutadania. Si nosaltres no hi fóssim, aquestes 409 persones els costaria molt més poder adreçar les seves consultes a la Sindicatura de Greuges”.
Escartín conclou que la feina dels síndics i síndiques locals s’adreça a la provisió de tres grans Drets Humans: el dret a la bona Administració (que proveeix d’accessibilitat, transparència, equitat…), el dret de les Persones (serveis socials, habitatge, salut, cultura, convivència, civisme…) i el dret a la Ciutat (poder gaudir de ciutats amables, netes i accessibles).
L’informe que avui es presenta, explica, és una “fotografia del compromís de síndics i síndiques amb la ciutadania”. I, finalment, manifesta també la seva esperança en què la Llei de Sindicatures Locals que aviat es tramitarà al Parlament sigui, realment, una eina que permeti harmonitzar la situació de la institució al país. “Només així es podrà consolidar un sistema de bona Administració que garanteixi drets, promogui la confiança ciutadana i permeti una resposta àgil i efectiva a les problemàtiques locals”, conclou.
Preguntes dels mitjans de comunicació i els assistents
Després de la intervenció del president del Fòrum, diverses persones han formulat algunes preguntes i comentaris. La següent relació les resum:
- Una periodista ha preguntat sobre les queixes rebudes a conseqüència de la nova taxa de residus, i si el 2025 n’hi ha hagut més que l’any anterior. El president ha dit que encara no existeixen dades agregades de 2025, però que en el seu municipi les queixes s’han reduït, probablement perquè els ciutadans ja s’han avingut a pagar-la. Si bé diu que no entén que aquesta taxa no s’hagi explicat millor.
- Una periodista pregunta sobre el problema de l’empadronament i les queixes vinculades a la dificultat d’empadronar-se. En aquesta pregunta ha pres la paraula la vicepresidenta del Fòrum (síndica de Santa Coloma de Gramenet), qui ha dit que el volum de queixes segueix sent elevat, especialment en temes de padró de les persones sense domicili fix. També ha esmentat elevades dificultats en entorns rurals i en comarques com ara La Garrotxa, el Baix Empordà i l’Empordà, així com en alguns ajuntaments de l’Àrea Metropolitana. Diu que la conseqüència és que hi ha moltes persones de col·lectius vulnerables que, si no tenen el padró, són invisibilitzades i queden fora dels drets a una sanitat, habitatge o educació dignes.
Igualment, Escartín diu que el problema de l’empadronament s’està fent servir en política com a “màquina de generar vots” i com a eina per a discursos racistes i xenòfobs.
- Una periodista pregunta sobre el cas de Tarragona i el motiu pel qual no accepta tenir un síndic/a local. Escartín diu que ell mateix va visitar la ciutat fa poc i que va obtenir un “no” rotund. Creu que, en el fons, “posar-se un síndic a casa és tenir algú que et dirà les coses que fas bé i les que no fas bé… Si no tens síndic/a, les queixes es queden al calaix i són menys visibles”. A la vegada, el president recorda que hi ha 30 ajuntaments que no han creat la figura de síndic/a i que donen excuses com ara que no han trobat la persona adequada o que “és un gra al cul”. Per al president, aquestes raons “són difícils de creure”. També la Sra. Fort confirma aquesta opinió des del seu punt de vista i afirma que aquests municipis “no entenen que les queixes dels ciutadans són també les oportunitats de millora dels municipis”.
- El síndic local de Terrassa, El Mustapha Ben El Fassi, proposa a la presidència que el Fòrum adopti un paper actiu en la lluita contra les màfies i el racisme immobiliari que tants problemes generen a persones vulnerables, especialment les nouvingudes. Diu que el deure de l’Administració és lluitar contra aquestes xacres socials però, sovint, cal que des de les sindicatures locals es recordi la responsabilitat. Escartín està totalment d’acord amb el fons de la qüestió, si bé lamenta que les sindicatures no tinguin atribuïdes competències en aquest sentit.
- Igualment, la nova síndica de Mataró, Núria Calpe, es pregunta si hi ha alguna resolució o sentència favorable que pugui donar jurisprudència sobre la qüestió del padró. I, en cas que no hi sigui, si els/les síndics/ques podrien plantejar alguna acció legal per tal que n’hi hagués. Escartín confirma que hi ha una sentència favorable al municipi de Premià i convida la síndica a parlar-ne amb més detall a posteriori.
Cloenda de la directora general de Promoció i Defensa dels Drets Humans
En la seva intervenció, la Sra. Noa Monràs ha volgut felicitar el Fòrum pel seu 20è aniversari i per la publicació de l’informe, el qual recull “realitats que corren risc de quedar invisibilitzades”.
Ha explicat que la feina que fan cada dia els síndics/ques és fonamental per a l’arquitectura democràtica, perquè la seva institució és “la primera porta que troba oberta la ciutadania quan sent que se li vulneren els drets”. A més, ha destacat el treball que fan sobre els drets d’infants, joves, adults i gent gran, que ha definit com “la base sobre la que es construeix la democràcia activa”.
La Sra. Monràs ha afirmat que els temps actuals són complexos, tan al món local, com en les institucions i al Parlament. I que els discursos d’odi són ara més visibles i sofisticats, penetrant en espais de debat social que haurien de ser protegits (com ara les xarxes socials) i dividint la societat i alimentant els prejudicis. Creu que les sindicatures locals són agents de canvi per la seva posició privilegiada: “poden detectar problemes des de l’arrel, i fer-ho aviat, abans que creixin i es descontrolen”.
Monràs ha alertat sobre els perills de les narratives negatives, que posen en risc la convivència, i ha convidat a construir discursos positius, que expliquin l’aportació de les persones que venen d’arreu a construir el país. Els síndics, ha dit, gaudeixen de gran confiança entre la ciutadania i, per aquest motiu, des del Departament d’Igualtat i Feminismes, tenen clar que han de col·laborar-hi i generar espais comuns per a la reflexió.
“Cada vegada que, des de l’àmbit local, ateneu la ciutadania i que ajudeu a reduir una injustícia feu més forta la democràcia”, ha volgut concloure.
Amb aquestes paraules i la fotografia de grup protocol·lària, s’ha donat l’acte per acabat.
PDF Informe 2024. Sindicatures de Greuges Locals de Catalunya
