“Als pobles petits se’ns fa molt difícil gestionar l’incivisme”

Quines són les seves motivacions polítiques?

De política, tots en fem sempre. En el meu cas, la motivació va venir per l’interès social pel poble. Juntament amb una sèrie de companys, vam entendre que la millor manera d’influir en la vida del poble era políticament, tot canviant l’statu quo que hi havia, i fer que persones més joves poguessin prendre decisions i fer aportacions de valor.

Volíem canviar l’statu quo que hi havia, i fer que persones més joves poguessin prendre decisions i fer aportacions de valor

I van crear Alternativa per a Tothom i es van presentar a les eleccions municipals per primera vegada el 2015…

…Tot i que no vam guanyar en aquelles eleccions, ni en les de 2019. Però sí que ho vam fer en les de 2023. Crec que l’equip havia treballat molt bé ja en els mandats de 2015 i 2019, perquè vam aconseguir canviar el rol de comanament a Palau. El 2015, juntament amb un altre partit, vam fer possible que una persona que portava 30 anys governant fos substituïda per un altre alcalde. En general, vam ser molt constructius i vam comunicar al poble clarament allò que volíem fer i el que podíem aportar. Penso que la gent del poble ens ho va reconèixer i per aquest motiu vam guanyar el 2023.

El 2015, juntament amb un altre partit, vam fer possible que una persona que portava 30 anys governant fos substituïda per un altre alcalde

La seva Alternativa forma part d’algun partit polític més ampli?

No. I crec que val la pena posar en valor els partits municipalistes, que només es presenten per un sol municipi. Tot i que vam començar com una agrupació d’electors el 2015, actualment som un partit polític constituït. Però el nostre àmbit d’actuació és el nostre poble. No ens devem a cap gran partit i tenim llibertat per fer. Crec que hem de preocupar-nos per fer el que interessa als nostres conciutadans, sense dependre de cap disciplina de partit gran. Hi ha coses que passen a Barcelona que no ens han d’afectar a nosaltres. La missió dels partits municipalistes ha de ser la de treballar pel poble i tenir contacte directe amb les persones que hi viuen. Els grans partits, sovint, es dispersen en temes d’àmbit nacional i perden aquesta visió. Nosaltres anem de baix cap a dalt i els grans partits van al revés: de dalt cap a baix.

El nostre àmbit d’actuació és el nostre poble. No ens devem a cap gran partit i tenim llibertat per fer

Què li han aportat, personalment, aquests dos anys a l’alcaldia?

Una gran satisfacció i una gran coneixença de les persones. He descobert realitats diferents i he gaudit de la capacitat de gestionar-les. El fet de liderar a l’Ajuntament m’ha fet una persona millor.

El fet de liderar a l’Ajuntament m’ha fet una persona millor

Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?

N’he triat una de quan anava a l’escola, que antigament estava situada a l’edifici on ens trobem ara mateix. Aquest és, i era, un edifici significatiu, perquè l’escola de Palau era molt complexa, no com avui en dia. Sempre dic que aquella va ser una època de grisos i de blancs i negres. Actualment, l’escola és en colors. Però, igualment, era una glopada d’oxigen dins de la realitat de poble d’aquell moment: ens mancaven serveis, no teníem equipaments… Anar a l’escola era obrir-nos a un món més gran: ens relacionàvem amb la resta de companys, sortíem de l’ambient de casa, i teníem l’al·licient amable de poder jugar al pati.

Antigament, l’ensenyament era molt estricte. Tractàvem els mestres de vostè i havíem de mostrar respecte. Ara tot és diferent: el respecte existeix, però el professor és més un company.

Anar a l’escola fa anys era obrir-nos a un món més gran: ens relacionàvem amb la resta de companys i sortíem de l’ambient de casa

I aquesta altra fotografia?

És de quan era jove, als 15 anys. Jo vaig ser membre fundador d’un grup local de teatre. Allà hi havia persones de totes les edats: nens i nenes de 12 anys i persones de 90. La relació va ser molt bona, perquè vam intercanviar moltes experiències entre assaig i assaig. De les diverses maneres de pensar se n’aprenia molt en aquell ambient tant distès.

Aquesta convivència ens va ajudar a gaudir d’escoltar experiències de la gent gran i de totes les edats. I, com que també anàvem pels pobles propers a fer representacions, ens ajudava a sentir-nos importants i reconeguts… La gent ens aplaudia.

Finalment, aquesta altra fotografia recent…

És de 2015, quan vam fer la constitució de l’agrupació d’electors i ens vam presentar a les eleccions. La foto la vam fer a la Font de Dalt, un lloc emblemàtic del poble. Aquella ocasió va ser el tret de sortida del nostre projecte, i l’inici de la sensació de ser part de la història del poble.

Expliqui’ns com és Palau-saverdera. Què el fa un municipi especial?

Som un poble de 1.500 habitants que manté l’estabilitat demogràfica. Als estius, però, arribem gairebé als 3.000. Aquí hi ha moltes segones residències i acollim molt de turisme rural, ja sigui en apartaments, cases o hotels. Això té el benefici de la dinamització econòmica, però ens porta algunes tensions en els serveis públics, que no estan dimensionats per a tantes persones durant la temporada alta.

Som un poble de 1.500 habitants que manté l’estabilitat demogràfica. Als estius, però, arribem gairebé als 3.000

Ha estat sempre així de turístic, el poble?

No. Palau és un poble que té dues grans urbanitzacions que s’han desenvolupat independentment, fent que el poble creixés. Ara, ambdues estan plenes. I se n’està construint alguna de nova.

Com és el caràcter de les persones locals? Participen en el teixit associatiu?

Al llarg dels meus 58 anys, sempre he vist que la gent de Palau ha estat molt oberta i acollidora. Això ens ha aportat moltes coses bones. Fa poc, una nova veïna em deia que s’acabava de comprar una casa aquí i que de seguida la van anar a saludar els seus veïns per quedar-hi a disposició.

Tenen serveis, botigues i comerços?

Sí. Tenim cinc restaurants oberts, dos bars i aviat n’obrirem un tercer, al centre cívic. Està previst que també tinguem una pizzeria i comptem amb un supermercat, dues botigues, farmàcia, una fleca reconegudíssima per les coques de pinyons, llar d’infants, escola, piscina municipal, dispensari, oficina de correus… El poble reuneix tots els serveis que pot tenir qualsevol ciutat propera, com ara Roses o Figueres. I estem a quatre passes de la línia de l’Alta Velocitat, del mar i a sota de la muntanya.

I instal·lacions municipals?

També. Tenim camp de futbol, una pista de pàdel a inaugurar ben aviat, la piscina i la pista poliesportiva.

Pateixen problemes d’habitatge?

Tenim oferta d’habitatge, però no a preus assequibles, especialment per al jovent. Hem de ser honestos i dir que ho tenen molt complicat per quedar-se aquí. Els preus són molt alts.

Ara hem començat a treballar amb la Generalitat per construir habitatge assequible amb participació pública. Realment, els nostres fills en edat d’emancipar-se no poden i han de marxar a fora sovint. No només és difícil comprar, sinó també llogar.

És aquesta la principal preocupació del municipi?

És una de les més importants, sí. És un assumpte que hem de resoldre a llarg termini i amb molt de seny perquè el futur del poble són els joves. Però tenim altres problemes també importants, com ara la renovació d’alguns carrers, o l’aposta per les energies verdes als edificis públics: l’escola, el centre cívic… Volem que Palau s’autoabasteixi d’energia verda, i volem canviar la il·luminació pública per LED.

L’habitatge és un assumpte que hem de resoldre a llarg termini i amb molt de seny perquè el futur del poble són els joves

Tenen bona situació econòmica a l’Ajuntament?

Sí. No tenim deutes. Però tampoc disposem de gaires fons d’ingressos i això ens provoca certes limitacions. L’estructura de l’Ajuntament té molts costos fixos i no és barata de mantenir. Si no és a través de subvencions de les entitats supramunicipals, se’ns fa molt difícil d’invertir en grans projectes.

Penseu que només l’avant-projecte de remodelació del carrer principal del poble ja costa tres milions d’euros. El nostre pressupost anual és de dos milions i escaig. Sense aquests de les subvencions diners seria inassolible.

Parli’ns de l’estructura municipal.

Tenim un secretari, un arquitecte, un arquitecte tècnic, una tècnica de medi ambient i una administrativa comptable, una administrativa de suport a Urbanisme i un administratiu dedicat a la comunicació. A banda, hi ha dues persones a l’OAC, una tècnica de recaptació i un tècnic de serveis. Fora de l’edifici municipal hi tenim quatre professionals que s’ocupen de la neteja i, eventualment, un enginyer que ens assessora.

Políticament, l’equip de govern està format per dos partits polítics: nosaltres i Junts. Ells són dos regidors i nosaltres en som quatre. Els restants tres regidors estan en l’oposició i representen a ERC.

Quina diria que ha estat la prioritat del seu govern fins ara?

Quan vam entrar el 2023 volíem dinamitzar socialment el poble. Des de la nostra perspectiva enteníem que la vida de Palau havia de fer-se més el carrer. Per diverses raons històriques la gent sortia poc i les activitats es perdíem. Penso que ho hem aconseguit en dos anys: activitats, cultura, lúdic, esport… Fem que la gent surti de casa i la ciutadania té més contacte entre sí.

Quan vam entrar el 2023 volíem dinamitzar socialment el poble. Des de la nostra perspectiva enteníem que la vida de Palau havia de fer-se més el carrer

Ens pot recomanar algun indret emblemàtic del municipi?

Nosaltres tenim un lloc molt bonic i amb molt de sentiment històric que és la capella de Sant Onofre. Només arribar al poble, veureu un punt blanc a la muntanya de Saverdera. És un punt identitàriament molt important.

A banda, dins del poble hi ha l’esmentada Font de Dalt. És una font que mai ha deixat de brollar en els darrers 58 anys i també hi ha un safareig on antigament la gent rentava la roba. També tenim la torre del rellotge, que antigament va ser part d’un castell medieval, i l’església del poble. Una mica més enllà hi tenim el poblat neolític de Mas Isaac, que volem recuperar juntament amb el Departament de Cultura per donar-lo a conèixer.

Hi ha bona comunicació entre Ajuntament i ciutadania?

Sí. Com a poble de 1.500 habitants que som, quan surts al carrer de seguida se t’apropa la gent i t’interpel·la. Et pregunten sobre totes les coses que veuen a les xarxes o que llegeixen en els papers informatius que editem. A més, la ciutadania té molta facilitat per parlar amb l’alcalde o amb qualsevol regidor. A diferència del que passa en pobles més grans, a mi em truquen en qualsevol moment i, si no tinc cap altra cosa, puc atendre’ls al despatx en 10 minuts.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses propers, en què coincideixen?

D’entrada, Palau-saverdera forma part d’una mancomunitat, juntament amb Vilajuïga, Marzà, Pau i Garriguella. Jo la presideixo i gestionem l’aigua, tot i que també aspirem a donar altres serveis mancomunats als cinc pobles, a través d’un canvi en els estatus.

Quan parlo amb les seves respectives alcaldesses i alcalde, el que ens preocupa és la manera en què canvia la societat. Cada vegada som més incívics. No dic que tothom ho sigui, però la gent entén de manera errònia que pel sol fet de pagar impostos té dret a fer qualsevol cosa: no tirar les escombraries al lloc que li toca, no treure-les quan toca, pervertir l’ús dels serveis públics… Ens passa als cinc pobles i crec que també a tota la comarca. L’incivisme d’alguns és molt voluminós i es veu molt: la gent aparca malament, no té cura dels gossos, no gestiona bé les deixalles… Per a pobles petits com els nostres, és molt preocupant perquè no tenim recursos per lluitar-hi i se’ns fa molt difícil gestionar aquestes conductes incíviques.

Quan parlo amb els alcaldes propers, el que ens preocupa és la manera en què canvia la societat. Cada vegada som més incívicS

Creu que des del Govern se’ls té prou en compte a l’hora de planificar el territori?

Jo penso que tot es podria millorar. La Generalitat té molt de camí a recórrer en el món local. I, per extensió, el Govern central també hauria de pensar molt més en els ajuntaments.

Els nostres problemes són de finançament. Malgrat que tenim romanents de tresoreria, estem sotmesos a una regla de la despesa i ens impedeix fer-los servir. Tot i ser ajuntaments sanejats, no els podem invertir. I això ens perjudica.

Com és el seu dia a dia?

Tinc dedicació exclusiva a l’Ajuntament. Em llevo a les 5.30 del matí. M’estic una estona prenent la fresca i a tres quarts de set arribo a l’Ajuntament. A mig matí surto a fer un cafè a algun dels bars locals i dono una volta pel poble, per si hi ha alguna novetat. Torno a l’Ajuntament i m’hi quedo fins a les tres o quatre de la tarda. Després, interactuo amb entitats socials del poble i reviso, amb una llibreta a la mà, qualsevol problema o desperfecte que pugui trobar. Faig d’alcalde al 100%.