L’alcalde d’Arbeca repassa els principals reptes del municipi en una conversa marcada pel compromís amb el territori i la proximitat amb la ciutadania. Entre projectes – i ametllers florits – , dificultats i oportunitats, defensa un municipalisme actiu i amb capacitat de transformació.
Com és que vostè es va engrescar en la política municipal?
La meva motivació política ve de lluny, concretament des de la mort del dictador i la instauració de la democràcia. Jo era jove i ja anava a veure tots els mítings polítics. Suposo que tot això ha anat quallant al llarg d’aquests anys.
Durant la instauració de la democràcia, de jove, ja anava a veure tots els mítings polítics
Què n’ha après i què li ha aportat la feina municipal?
He après que la gent és molt bona. Deixant de banda els retrets del dia a dia, en el fons, la bondat de les persones és immensa. A partir d’aquí, només et cal escoltar i aprendre. Això m’ha enriquit molt.
En el fons, la bondat de les persones és immensa
Vostè va esdevenir alcalde l’agost de 2025. Com l’ha rebut la ciutadania?
Jo tinc molt bones sensacions. Cada dia surto al carrer i ho veig. Procuro tenir la màxima atenció per la gent, i em posen deures cada vegada que em veuen.
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Sí. Vaig signar el decret d’alcaldia per prohibir l’entrada a una persona a les piscines municipals. A la vida, el respecte és una virtut molt important. I aquesta persona va faltar al respecte algú. Va ser una decisió taxativa.
Si hagués de destacar tres valors essencials per a fer bé la feina d’alcalde, quins esmentaria?
El primer seria escoltar. El segon, intentar resoldre els problemes i no crear-ne de nous. I el tercer seria buscar les solucions, i no crear neguits. Cal escoltar totes les persones: els grans, els nens, les empreses…
Expliqui’ns què fa d’Arbeca un municipi diferent.
Estem a la part baixa de la comarca de Les Garrigues i som un territori de frontera. Tenim 58 km2 que, en realitat, són una barreja de Les Garrigues, L’Urgell i de La Segarra. Actualment, tenim 2.165 habitants que viuen bàsicament dels serveis o bé de la pagesia i de les explotacions ramaderes. Podríem definir el poble com un dels puntals patrimonials de la comarca, amb diversos Bens Nacionals d’Interès Nacional (el castell dels ducs de Cardona i Medinacelli, i la fortalesa ibèrica dels Vivars), a més de molins fariners i una font d’origen àrab prèvia al Canal d’Urgell.
Per quin motiu li agradaria que Arbeca fos reconeguda?
Per la bona gent que hi viu, i per l’agradable que és viure-hi.
Tenen problemes de despoblament?
Sí. En les darreres dècades hem perdut força població. Fa uns cinc anys ho vam aturar una mica i ara, a poc a poc, sembla que estiguem recuperant-ne. Ho fem a partir de donar el màxim de serveis, o de millorar-ne la qualitat. Estem revertint totes les mancances que tenim, especialment l’habitatge.
Ara també ens ha sortit una oportunitat en la forma del Pla de Barris i Viles, al qual ens hem presentat a la primera convocatòria. No hem sortit escollits, però hem tret molt bona puntuació i ens hi tornarem a presentar. Podria ser una de les eines rellevants per revertir el despoblament i millorar la qualitat de vida.
No hem sortit escollits al Pla de Barris i Viles, però hem tret molt bona puntuació i ens hi tornarem a presentar
El despoblament és la principal preocupació del municipi?
Sí. Però també ho és l’envelliment de la població. Per fer-vos una idea, el 75% dels propietaris de les finques agràries del Canal d’Urgell no són agricultors professionals. I d’aquesta gent, el 90% són jubilats, o tenen feina al sector serveis.
Anys enrere, al terme municipal hi havia molts arbres. Sobretot fruiters i oliveres. Els fruiters s’han perdut, perquè manca gent que els conreï. Ara tot es basa en cultius extensius, com els cereals o els farratges. Manca mà d’obra i acollim amb ganes les persones que venen de Romania o l’Àfrica, i que es dediquen a fer aquesta feina.
Manca mà d’obra i acollim amb ganes les persones que venen de Romania o l’Àfrica, i que es dediquen a fer aquestes feines
Quin caràcter tenen les arbequines i els arbequins?
Són persones obertes, que estan orgulloses de tenir el poble amb el major teixit associatiu de Les Garrigues. De vegades hem de fer mans i mànigues per poder donar un espai a tantes associacions com tenim. El caràcter és molt solidari i engrescador.
Per exemple, tenim un grup de colònies que organitzen sortides a diferents llocs del país, i un cau (agrupament escolta), i dos clubs vinculats al futbol, així com un club d’atletisme (en som referents a Catalunya, amb una de les primeres pistes construïdes als anys 70). Compteu també un esbart dansaire i, així, fins a més de trenta entitats.
De vegades hem de fer mans i mànigues per poder donar un espai a tantes associacions com tenim
Tenen bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans?
Ho intentem. I penso que ho estem aconseguint. La passada setmana vam començar la Primavera Cultural que, durant dos mesos, aplegarà 32 actes culturals. La base és la participació de les entitats i associacions. Nosaltres facilitem la logística i la infraestructura i organitzem alguns actes. Si no existís la comunicació, tot això no seria possible.
És bona la situació econòmica municipal?
Sí. Tenim un percentatge de deute molt reduït.
I quins projectes tenen al damunt de la taula?
Fa poc hem aprovat un pressupost de 3,8 milions d’euros, que se centra en actuacions de manteniment del nucli urbà i en dues obres bàsiques: la fortalesa dels Vilars (en la que construirem el centre d’interpretació, gràcies a un ajut de la Diputació de Lleida) i la coberta del poliesportiu municipal (gràcies al PUOSC).
La fortalesa està gestionada íntegrament per l’Ajuntament, però la seva direcció patrimonial recau en la Universitat de Lleida i en el Museu Nacional d’Arqueologia. I el nou centre d’interpretació és clau per posar aquest espai històric tan important a disposició del país. Després de set anys intentant-ho he aconseguit que vingui el Conseller/a d’Agricultura a Arbeca. I ho farà el proper més de maig, finalment, per presentar aquest nou espai. Serà la primera seu del Museu Nacional d’Arqueologia a Ponent.
A més, farem més sostenibles energèticament les pistes esportives, amb unes plaques fotovoltaiques. Aquestes seran les grans inversions.
El nou centre d’interpretació de la fortalesa dels Vilars és clau per posar aquest espai històric tan important a disposició del país
Quina ha estat la prioritat del seu govern?
El servei del dia a dia. I també l’atenció a les mancances estructurals que tenim. Una d’elles és la urbanística. Amb els recursos que tenim, ens costa fer el manteniment de la infraestructura. A sobre, hi ha carrers que encara són de terra.
Fan alguna cosa en matèria de promoció econòmica dels negocis locals?
A Arbeca organitzem cada any la Fira de Santa Caterina. És l’aparador comercial del poble i, també, és la fira de l’oliva arbequina. En aquesta fira s’hi edita una guia comercial del poble, que diu que hi ha 93 empreses, comerços i autònoms que donen servei al poble i als pobles propers.
En matèria de promoció econòmica, nosaltres volem posar el poble al mapa, malgrat els molts valors patrimonials i de l’oli. No volem ser un poble dormitori al servei de la indústria de Tàrrega, Mollerussa o Lleida. A banda, la situació de l’agricultura per als petits pagesos és cada vegada més complicada.
No volem ser un poble dormitori al servei de la indústria de Tàrrega, Mollerussa o Lleida
I quines mesures concretes han pres?
Hem anat a fires. Arbeca està present al FITUR i hem fet visible el poble arreu del país. Cada dia sortim en prime time a la televisió publica, a través de la càmera del temps.
A més, promovem esdeveniments com els ametllers florits. Ens coneixen des de Nova Zelanda fins al Japó i als Estats Units. També donem el màxim ressò als negocis locals. Tenim un referent d’enoturisme amb el Celler Vinya els Vilars.
Després de molts anys d’esforços, des de l’Ajuntament vam recuperar l’antiga Associació de Botiguers i Comerços d’Arbeca, que és clau per poder anar tots de la mà i consensuar projectes. Nosaltres els acompanyem a l’hora d’obtenir ajuts de la Generalitat i la Diputació.
Amb els ametllers florits ens coneixen des de Nova Zelanda fins al Japó i als Estats Units
Quin és el perfil del consistori?
Actualment, com a regidors i regidores tenim gent jove. Jo soc el més gran. La resta tenen una mitja de 40 anys. Tots tenim una bona relació, perquè als pobles petits qui ho manega tot són les persones. I dins del nostre grup d’Esquerres d’Arbeca, hi ha diversitat, però sempre alineats amb el benestar compartit per a tothom, amb un tracte igualitari.
Governen en solitari?
Sí. A l’oposició hi tenim un regidor de Junts i quatre més de Compromís (que és la marca del PSC local). Hi ha molt bona relació amb tots. Sempre he pensat que abans de demanar, cal donar i procuro practicar amb l’exemple.
Amb l’oposició, sempre he pensat que abans de demanar, cal donar i procuro practicar amb l’exemple
En quines reivindicacions coincideix amb els alcaldes i alcaldesses de la zona?
En què l’estructura de l’Administració local està obsoleta. A més, creiem que el poder legislatiu hauria de pensar més en l’Administració local, que és la que està més propera a les persones i al seu dia a dia. No n’hi ha prou amb fer lleis justes o al servei de la comunitat, sinó que també cal recursos per desenvolupar les competències. I a l’Administració local, no n’hi ha. Sempre hem d’anar a expenses d’altres administracions superiors: la subvenció de la Generalitat, la de la Diputació… Ens trobem despullats. Un clar exemple d’això és el de la llei del Benestar Animal. Ens donen totes les competències i cap recurs.
Creu que l’Estatut del Municipi Rural ho pot millorar?
Si s’aplica bé i es dota pressupostàriament, segur que sí. L’anterior alcalde i jo mateix vam tenir una gran lluita per fer que s’inclogués Arbeca dins de l’Estatut: complíem tots els paràmetres, però pel de població ens deixaven fora. Però ho vam aconseguir.
Creu que el Govern els té prou en compte, a pobles com el seu?
No. I prova d’això és el PLATER. Una de les nostres sorts és que hi ha una comunitat energètica pròpia, impulsada per l’Ajuntament. Juntament amb d’altres comunitats properes, poden complementar el dia a dia de les necessitats de les comarques.
Però ens queixem del PLATER perquè ens considera com “de pas” dins de les grans infraestructures que s’estan planificant per traslladar l’energia des de l’Aragó fins a la costa. Són inversions que no revertiran en el territori. I no rep el mateix tractament Les Garrigues que el Baix Empordà.
