Visitem avui la vila d’Albons, seguint el nostre recorregut pel Baix Empordà. Des de 2021 n’és alcalde Josep Ramon Llavero, a qui entrevistem per conèixer millor el seu dia a dia.
El 2011 va entrar vostè com a regidor per primera vegada. Ho va fer en l’oposició. Què el va portar a entrar en política municipal?
Més que una motivació política, el que em va portar a la política municipal va ser una preocupació. Les persones que estaven al capdavant de l’Ajuntament no feien feina pel poble. Més aviat l’estaven destrossant. Així que vam formar una llista alternativa i ens vam presentar a les eleccions municipals de 2011. No vam guanyar, però vam fer oposició i vam aconseguir aturar algunes bestieses.
Des d’aleshores he seguit en política. A mitjans del mandat de 2019 a 2023, vaig accedir a l’alcaldia rellevant en Joan Hostench, segons ho havíem previst des de l’inici. I així segueixo fins ara. Jo soc nascut aquí, m’estimo el poble i m’hi vull quedar a viure, sempre que sigui un lloc agradable i acollidor. Durant un temps ho havíem perdut i ara ja ho estem recuperant.
M’estimo el poble i m’hi vull quedar a viure, sempre que sigui un lloc agradable i acollidor. Durant un temps ho havíem perdut i ara ja ho estem recuperant
Què ha après, a nivell personal, d’aquests darrers anys fent d’alcalde?
M’he endut moltes satisfaccions. El cert és que ens fem un tip de pencar pel poble, especialment durant les festes i el carnestoltes, en què tot ens ho fem els membres de l’Ajuntament, entre nosaltres. També hem arreglat moltes coses i hem aconseguit tenir un poble més bonic… I, com que la gent no acostuma a agrair-te les coses, me les agraeixo jo mateix.
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
No la recordo. De fet, em vam prendre moltes. El que sí que us puc dir és que els equips de govern amb els que he treballat sempre han buscat millorar tant el poble com la convivència.
Quins creu que han de ser els valors d’un bon alcalde o alcaldessa?
Sinceritat, treball i esforç. Sense aquests valors no és possible treballar en un ajuntament d’un poble petit. Parlant clar, penso que en les grans ciutats els alcaldes fan ben poca cosa. En un poble com Albons, si vull que la festa major surti bé, només puc dormir una hora i mitja al llarg de tres dies. Si més no, enguany va ser així… Això no ho fan els alcaldes de les grans ciutats, ja us ho asseguro.
En un poble com Albons, si vull que la festa major surti bé, només puc dormir una hora i mitja al llarg de tres dies
Descrigui’ns com és Albons, com a poble.
Albons és un poble molt acollidor i agradable. Abans potser no ho érem tant. Estem molt ben situats, ben bé a la vora de la muntanya i de la platja. No patim sorolls, ni carreteres que ens travessin el poble, i els pares hem pogut estar tranquils deixant que la quitxalla jugués al carrer. No hi ha cap sensació d’inseguretat.
Tenen alguna preocupació, com a municipi?
El creixement. Estem creixent molt ràpid. Tenim habitatges disponibles i hi ha molta gent que ens ve de fora a empadronar-se. En dos anys hem passat de 500 habitants a 890 i em sembla un ritme molt fort.
En dos anys hem passat de 500 habitants a 890 i em sembla un ritme molt fort
En altres pobles passa exactament el contrari.
A Albons, els habitatges tradicionals que estaven buits s’han acabat restaurant i s’han posat a la venda. Ara ja no n’hi ha gaires de disponibles, però també hi ha molta construcció en marxa. A aquest ritme, aviat passarem dels 1.000 habitants. I si arribem als 2.000, segons tinc entès, tindrem un problema com a Ajuntament petit: rebrem menys subvencions i comptaran menys amb nosaltres.
El creixement demogràfic els genera problemes de convivència, o semblants?
No. Les persones que venen no ens han generat cap problema. Cap dels nouvinguts es queixa ni del soroll del campanar, ni de les olors a fems quan s’adoba el camp, ni res d’això.
Albons, com a municipi, forma part d’una associació gastronòmica…
Sí, la FERSHC (Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya). La nostra especialitat és l’arròs. D’aquí a unes setmanes, quan arribi la festa de carnestoltes, farem una arrossada popular gratuïta, per a dues mil persones. Personalment, jo estic aquell dia fent l’esmorzar de tots els que hi col·laboren, des de les sis del matí… És la nostra feina.
Quan arriba la festa de carnestoltes, fem una arrossada popular gratuïta, per a dues mil persones
Com són els veïns i veïnes? Tenen bon teixit associatiu?
No tenim gaire teixit associatiu. De fet, ha costat molt constituir-ne algun al llarg del meu mandat. Hem creat una Associació de Joves i també hem recuperat uns antics gegants, de quatre metres d’alçada. Ara els fem sortir durant l’arrossada (són un cuiner i una cuinera). La primera vegada que van sortir al carrer, un cop recuperats, hi havia gent que plorava d’alegria, perquè feia molts anys que estaven abandonats i malmesos. Són en Grau i la Nati, per Sant Grau, en honor al santuari, i Nati en honor a la cuinera d’un restaurant del poble, que era molt estimada per tothom.
La primera vegada que els gegants recuperats van sortir al carrer, hi havia gent que plorava d’alegria. Feia molts anys que estaven malmesos
Quins indrets emblemàtics té el municipi?
Un d’ells el tenim al costat de l’Ajuntament: el castell, que és privat i que no es pot visitar, malgrat tenir una plaça d’armes recent restaurada i molt bonica. També hi ha una part de l’antiga muralla i l’església local, amb una obra de Ramon Pujolboira. Precisament, aquí també es pot visitar el fons de la Fundació Pujolboira, que és de copropietat municipal. I val la pena visitar una ermita dedicada a Sant Grau, que tenim a la muntanya propera.
Tenen bona situació econòmica a l’Ajuntament?
És molt bona. Fa 15 anys, quan vam entrar, vam trobar-nos amb un gran deute. Però vam fer neteja financera i portem uns anys tancant molt bé cada exercici. Evidentment, com a poble petit, comptem amb moltes subvencions.
Fan alguna feina en quant a promoció econòmica?
No tenim negocis al poble. Només ens queda una botiga, un bar social i el restaurant de Ca la Nati. Hem perdut terrisseries, botigues i la farmàcia local, lamentablement. D’empreses n’hi ha, però són molt petites.
El que sí hem fet és patrocinar alguns esportistes locals. Per exemple, un va poder anar a participar a uns campionats internacionals de natació a Singapur; un altre, que és campió de motociclisme d’Espanya i de Catalunya, també va rebre el nostre ajut. I, finalment, un tercer, que fa gimnàstica rítmica també el vam subvencionar.
Actualment manen com a llista única, o tenen oposició?
Som llista única. El nostre equip té set persones, incloent-me a mi. I costa molt trobar persones que s’hi vulguin posar. Em va costar moltes xerrades amb molta gent: fer de regidor és treballar gratis, perdre hores, molt d’esforç i dedicació i, a canvi, rebre poc o cap agraïment. Es fa per estimació al poble.
Ara estem a un any i mig de les properes eleccions i l’equip de govern actual no sap si tornarà a presentar-se. Jo mateix no sé què faré.
Fer de regidor és treballar gratis, perdre hores, molt d’esforç i dedicació i, a canvi, rebre poc o cap agraïment. Es fa per estimació al poble
Quins projectes tenen damunt de la taula?
El 2026 serà de molta feina. Estem pendents de posar radars i càmeres de vigilància a l’entrada i sortida del poble. També, gràcies al PUOSC que va sortir l’any passat, podrem asfaltar el camí del dipòsit municipal d’aigua, que estava molt malament. I renovarem tota la instal·lació esportiva, especialment els terres, que estan molt bruts i vells.
Finalment, si podem, voldríem cobrir la pista que tenim al costat del bar social, per donar-hi ombra i posar-hi els músics durant les festes majors, si és que plou. És molta feina, però la meva idea seria acabar-ho tot abans del mandat.
Quan parla amb altres alcaldes de localitats properes, en què estan tots d’acord?
En el que us deia: en què dediquem moltes hores i trobem poc reconeixement.
Vostè no té dedicació completa a l’Ajuntament perquè treballa com a autònom de la construcció.
Quan vam entrar a l’alcaldia, cada regidor de l’equip (i jo inclòs) teníem una percepció de 200 euros mensuals. Però l’equip va dir que no era just, per la dedicació que estàvem posant. I vam acollir-nos a una subvenció de la Generalitat, per la qual passo a tenir una dedicació reconeguda del 75% del meu temps laboral com a alcalde. Amb tot, hi dedico més hores de les previstes.
Ara cobro 1.000 euros mensuals i els regidors en cobren 300 cadascun. Són diners que no surten de les arques municipals i això ja no emprenya tant la gent… No entenen que cal guanyar diners per viure. A més, no diré noms, però hi ha alcaldes i alcaldesses que cobren tres i quatre-mil euros mensuals per fer el que jo faig. Jo tinc hipoteca, criatures i despeses del dia a dia. A sobre, he de perdre hores de feina professional.
Vostè creu que els escolten prou als ajuntaments, des del Govern?
Ens escolten molt poc. És una lluita constant. Ara mateix estem molt enfadats: hi ha 47-48 pobles, i tres consells comarcals, que vam anar a demanar que aturessin aquesta bestiesa que estan promovent dels molins de vent als nostres municipis. Primer volíem que solucionessin el PLATER (Pla Territorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables), però no ens han escoltat. I ens preguntem: nosaltres què pintem en tot això? Estem demanant que ens tinguin en compte i ens escoltin.
Ara mateix estem molt enfadats: hi ha 47-48 pobles, i tres consells comarcals, que vam anar a demanar que aturessin la bestiesa que estan promovent dels molins de vent
Quina previsió tenen del PLATER?
Si no el canvien, s’instal·laran molins a dojo per tot l’Empordà. I aquesta energia elèctrica que generaran no es quedarà al nostre territori, sinó que se n’anirà a qualsevol altre lloc. Ens volen trinxar el paisatge. Compte: nosaltres no estem en contra de les energies renovables, sinó de les formes. No se’ns considera gens i volem que se’ns escolti, no pas que tirin pel dret.
