“Crec que ningú s’ha de postrar en un càrrec. Els canvis són bons”

El procés potser va ser una mica llarg. Nosaltres venim de la UPTA (Unió per la Terra Alta), un partit independent d’aquí la terra alta de gent d’esquerres i progressista que crèiem que aquí a la comarca hi havia d’haver un canvi després de molts anys de manar gent de dretes i conservadora. Vam anar entrant als ajuntaments, i quan a Catalunya va arribar el govern del tripartit; la UPTA va considerar adient fer un pacte amb els PSC i ens vam adherir al PSC. 

 

Les coses han anat avançant. Jo mateix vaig estar la primera legislatura que em vaig presentar per PSC-UPTA (alcalde socialista), i la segona vegada que ens vam presentar, vam trencar el pacte amb el PSC perquè nosaltres crèiem que amb el tema del dret a decidir no anàvem per bon camí. La gent del poble i la gent de la llista van dir el mateix: “si hem de continuar amb el PSC, nosaltres no t’ajudarem a fer la candidatura perquè ens tornem a presentar”. Jo mateix pensava com ells. Vam fer un pas enrere de la UPTA i vam sortir. Van haver-hi companys que sí que es van voler quedar dins la UPTA amb el PSC, però nosaltres vam formar un nou partit que es diu ENTESA, que el vam formar Pinell de Brai i Corbera i vam anar units de la mà amb ICV. 

 

Primer vaig ser dos anys regidor i, un cop vaig entres al govern, les sensacions són noves, és una cosa nova a la que no has estat mai. Vaig estar 16 anys a la junta de la cooperativa agrícola i em pensava que seria igual, però no. No és igual, perquè a un Ajuntament has de tractar amb gent, les coses van més a poc a poc, s’han de seguir sempre tots els passos i em va sobtar, va ser un canvi. Després, quan vaig arribar a ser alcalde, encara més, perquè com a alcalde veus que tens una responsabilitat amb com funciona el poble: ara els veïns, sempre que algun  veí té algun problema ve a parlar amb tu, sigui l’hora que sigui, i això ens passa als pobles petits. A pobles grans suposo que l’alcalde té un horari, però aquí als pobles petits, no. Poden ser les 10 de la nit, les 12, el dia de nadal… però bé, també veig que és una cosa que com a alcalde has de fer. 

 

Per vocació sempre m’ha agradat ser a les associacions del poble. Vaig ser a la cooperativa, em va agradar molt, i quan vaig veure que la meva etapa a la cooperativa havia arribat al final, perquè feia molts anys que hi era, vaig decidir entrar en política. Crec que ningú s’ha de postrar en un càrrec. Hi ha d’haver sempre canvis de gent. 

Els mateixos companys d’UPTA -perquè jo ja hi militava a la UPTA. No era dels del davant però era per allí- em van dir per anar de primer, em va agradar la idea i així va ser. 

 

Això és més complicat. Té una cosa bona, que és que tots els pagesos som autònoms i no tenim horari. Quan surt el sol podem anar al camp fins que es fa de nit. M’ho vaig compaginant. Jo normalment, tots els dies de 12:30 a 2 sóc  a l’Ajuntament per si ve algun veí o tinc alguna reunió, i si he d’anar a algun lloc també hi vaig. Després, als matins i a les tardes és quan vaig al camp. Per sort encara tinc el meu pare que m’ajuda i anem fent com podem. 

 

En el meu cas particular, jo no en tinc d’estudis. Com que l’agricultura sempre em va agradar molt, quan vaig acabar vuitè vaig fer dos anys d’FP. Sóc tècnic auxiliar en el meu àmbit, el de l’agricultura. Però bé, jo crec que el que t’ha d’agradar és servir el ciutadà i estar de cares al poble. Ara, si tens estudis, també veig que són una bona eina, és clar. Com més estudis i més coneixements tens, millor per a tothom.

 

Per la meva poca experiència que tinc, crec que la legislatura hauria de ser més llarga, jo la faria de 6 anys perfectament, i després que l’alcalde hauria d’estar dos mandats i prou. Penso que has d’anar canviant. Has de ser-hi però has de donar pas a la nova gent que ve pel darrere. 

 

Et deia 6 anys perquè amb la poca experiència que tinc, els dos anys que vaig ser alcalde a l’anterior legislatura, entre que ho vaig aprendre i em vaig ficar al cas, ja em va passar la legislatura. Vaig perdre quasi dos anys. Sí que es veritat que tenia el meu company, Sebastià, que m’ajudava en tot i m’acompanyava, però hi ha moments en els que ets l’alcalde i has de prendre unes decisions i fer unes coses, i la veritat és que et falta experiència, i a base de dies has d’anar fent. 

 

Amb dos mandats n’hi ha prou, perquè sinó després una persona es pot creure que aquell lloc és seu, i la veritat és que no ho és. És un lloc al que arribes pels vots dels teus ciutadans, però també has d’aprendre i saber marxar. 

 

A Corbera tenim un encant que és el Poble Vell. A Catalunya no hi ha cap altre poble com el nostre, derruït per la Guerra Civil. Nosaltres estàvem al mig del front de la Batalla de l’Ebre i va ser un poble que ens el van bombardejar i ens el van xafar. Aquesta història Corbera no la ha triat, ens la vam trobar i hem d’intentar conviure amb allò. 

 

També he de dir que va ser difícil. Els primers anys després d’acabar la Guerra Civil i els primers anys de la democràcia, el Poble Vell de Corbera va estar una mica oblidat. Per uns perquè va ser una derrota i per la gent que hi havia a l’Ajuntament perquè era una cosa que era allà a dalt del poble i que no se’n parlava. Va tenir molt espoli, al estar oblidada, molta gent de fora venia i s’enduia coses i la mateixa gent del poble. En aquells moments tothom es va quedar sense diners, molta gent era pagesa i bé, s’agafaven bigues, les teules i tot el que es podia agafar de la casa vella, es baixava a la casa nova. Va haver-hi un seguit d’anys en els que el poble es va deteriorar molt, però quan van començar a haver-hi ajuntaments democràtics, la gent en va començar a parlar. Va haver-hi ajuntaments als que els va agradar i es va començar a arreglar. 

 

Fa 15 anys enrere, es va començar a arreglar l’església de Sant Pere. Corbera llavors devia tenir una població de més de 3.500 habitants abans de la Guerra Civil. La nostra església era molt gran. Era una basílica i bé, quan estava derruïda, tota la coberta era dins l’església i es va començar a netejar des de dins, es va desenrunar per poder visitar i llavors, gràcies a una subvenció de l’1% cultural i fons d’Europa vam fer una coberta en metacrilat. És a dir, la vam voler cobrir pel seu conservament, però també de tal manera que la llum del sol pogués entrar per il·luminar-la i es veiessin realment els efectes de la guerra. Llavors es va començar a formar una Associació del Poble Vell i ells van anar tirant del carro fent funcionar el Poble Vell. La gent del poble va tenir la voluntat de treballar de gratis per això, com a voluntaris i, bé, en aquests moments el poble de Corbera ofereix visites a la gent que ve de fora. Anem avançant, poquet a poquet anem avançant.  Arrel d’això, a la Comarca es va crear el COMEBE, que es va creure oportú que tingués la seva seu aquí a Corbera, perquè era el poble que havia patit més  la Guerra Civil. La comarca va patir tota, però Corbera va ser el poble més castigat. 

 

Al poble es va fer un museu, aquest museu el vam cedir al COMEBE i s’anomena Museu dels 115 dies de la Batalla de l’Ebre, i és un centre d’interpretació. COMEBE i Poble Vell tenen bones relacions, perquè la gent normalment quan ve a Corbera, visita primer el Poble Vell i després visita el Centre d’Interpretació. 

 

Es tracta d’un centre curiós: no hi ha molt armament, però mostra la ruta de com van ser els 115 dies de la Batalla de l’Ebre. Quan entres hi ha un pont de fusta que representa com els soldats republicans van creuar l’Ebre, i també hi ha una casa tal i com estava feta abans. Veus també una mica d’armament del bàndol republicà i el bàndol nacional, mapes, diaris… Al final, quan acabes el recorregut, veus un audiovisual de gent del poble que va viure els bombardejos, i és molt colpidor, perquè t’expliquen el que van viure quan eren petits. 

 

Corbera som un poble agrícola. Quasi tothom de Corbera té algun trosset de terra i fa raïm, ametlles o olives. La Cooperativa és un dels motors del poble. Un 80% de la gent de Corbera hi està associada. Hi portem els nostres productes i s’encarreguen de comercialitzar-los. 

 

Corbera és un dels pocs pobles de la Terra Alta que té deute cero. Des que vam arribar a l’alcaldia vam decidir que una de les nostres prioritats era deixar el poble a deute cero. L’any 2016 ho vam aconseguir i ara ens dedicarem a fer inversions pel poble. Ens volem gastar diners en arreglar carrers, en millorar la xarxa de clavegueram i en fer que la gent del poble se senti acollida i visqui bé. 

 

A Corbera vam decidir que havíem d’anar estalviant, guardant una part del pressupost  de cada any. Primer per pagar el deute, perquè veiem que aquest deute ens costava molts diners. Vam dir: si poguéssim eixugar això abans dels anys acordats amb el banc, tindrem els anys següents més diners per invertir. 

 

Després, a més dels ingressos habituals que rebem com a Ajuntament, tenim dos parcs eòlics que ens donen un ingrés addicional i aquests diners també ens han ajudat a fer que no tinguem deute i a fer les millores necessàries pel poble. 

 

Aquests 174.000€ aniran a una partida petita que es destinarà a comprar una picadora per a desbrossar els camins. Com tots sabeu, som un poble agrícola i hem de tenir els camins preparats. La resta de diners es destinaran a carrers i serveis. Aquest any volem arreglar tots els carrers que puguem, les clavegueres, l’enllumenat públic… A més, des del Govern ens diuen que les llums públiques s’han de canviar a LED, i això Corbera no ho té i es destinarà una part important de la inversió a això. També tenim un casal municipal que és una mica antic i també hi farem alguna reforma. 

 

Aquí a Corbera ja deu fer uns 8 anys que els nostres mestres van decidir fer una escola d’ambients. Som pioners a la Terra Alta i els nostres xiquets no aprenen en una taula asseguts, amb un llibre al davant, assignatura rere assignatura. Aprenen en grup i jugant. És una nova manera d’ensenyar que hi ha ara i es va decidir avançar per aquest camí i bé, des que es va decidir això, l’Ajuntament va dir que es faria càrrec de totes les despeses que tinguessin de material per fer els ambients… Enguany els hem comprat material per muntar un robot, per exemple. Vam decidir que aquest material sortís dels nostres pressupostos, perquè veiem que els xiquets són el futur del poble i cal tenir-los contents. 

 

Dins els nostres pressupostos, a part del ingressos que tindrem per fer les obres, subvencionarem també moltes entitats. A les entitats del poble no les deixem soles, les ajudem en el que convingui. Si convé fer fotocòpies les fem i si la brigada ha de fer alguna cosa, la fa. A part, també es donen diners a les associacions per fer festes i actes culturals com Sant Jordi i el Carnaval (que l’organitzen l’AMPA i l’escola). 

 

Crec que fa molt temps que estem encallats. És cert que el Govern que tenim a Catalunya fa el possible per desencallar-ho i buscar que surti bé, però també és veritat que des del Govern de Madrid només ens fiquen pals a les rodes. També els que som alcaldes ho sabem, perquè als ajuntaments també ens fiscalitzen molt des de Madrid. Ens estan pressionant molt i ens estan fent coses que abans no es feien. 

 

Però bé, tot i això, crec que el govern ha de ser valent i hem d’arribar a fer el referèndum. Que la gent de Catalunya lliurement pugui decidir si som independents o hem de continuar dins d’Espanya. Crec que la clau és aquesta: que la gent pugui votar lliurement. Ara bé, hem de votar només els catalans. La resta d’Espanya no ha d’opinar sobre si nosaltres volem marxar o no. 

 

Som un poble que organitza moltes festes, i demanaria a la gent que surti al carrer i es relacioni amb tothom, perquè som poca gent i quan surts parles amb els veïns, que ens ajudem entre tots. La cosa bona és conviure bé, que tots els veïns ens parlem i visquem bé i participem en els actes de les associacions.