Jaume Oliveras, alcalde del Masnou i vicepresident primer de l’ACM, convidat al cicle “Alcaldes i Universitat 2024”, amb alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra

0
200

Dijous, 18 d’abril de 2024, el Sr. Jaume Oliveras, alcalde del Masnou i vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:

  • Il·lm. Sr. Jaume Oliveras, alcalde del Masnou
  • Dr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
  • Dr. Miquel Salvador, vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques i professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
  • Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte

RESUM DE L’ACTE

El Dr. Abel Escribà dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta la convidada i dona la paraula al Sr. Eduard Berraondo, que també saluda els assistents i presenta la mecànica de la sessió.

El conductor, seguidament, li formula diverses preguntes al Sr. Oliveras, de manera que ell pugui presentar-se.

El convidat explica que va entrar en política a través de la militància i que la política no només és la feina que es fa en les institucions. A finals dels anys 70 va començar a formar part de grups d’esquerra independentista. El seu primer acte com a polític va ser “sortint de missa un diumenge, amb Xirinacs”. Oliveras va formar part de Nacionalistes d’Esquerra, amb Magda Oranich i Jose Maria Espinàs, el 1980. Més tard, l’any 1986 va entrar a formar part del Moviment de Defensa de la Terra i el 1987 va ser creador de les CUP del seu municipi. El 1992 va estar tancat a la presó durant dos anys, per causa de la preparació dels JJOO de Barcelona i, en sortir, va formar part d’ERC on es manté actualment.

Se li demana també que expliqui la feina a l’ACM i com la compagina amb l’alcaldia. Diu que, finalment, tot és el mateix i que no pot separar una feina de l’altra. Són dos compromisos que compagina gràcies a l’experiència, però que li demanen una dedicació que és plena de dilluns a diumenge. Recorda que fa d’alcalde del Masnou des de 2015 i que no ha deixat mai d’atendre els ciutadans en qualsevol moment de la setmana. A l’ACM, diu, pot veure alguns temes de manera més global i relacionar-se amb el Govern de la Generalitat.

El moderador s’interessa per com han estat els resultats electorals d’ERC al Masnou des de 2015 fins ara. El Sr. Oliveras explica que del 2011 ja es va presentar a les eleccions com a cap de llista i que va obtenir 3 regidors que va afegir a una llista que n’havia obtingut 8 i, amb això, ja va formar part del govern de la localitat. El 2015, va obtenir 6 regidors i l’altra llista 5 més, de manera que ja va poder ser alcalde, no obstant fer-ho en coalició. El 2019 i el 2023 ja va fer més regidors, i actualment governa amb PSC i Comuns, gairebé com en el Tripartit. “Les matemàtiques estan molt associades amb la política”, diu.

Quant a l’ACM i la FMC les considera “ben representades” des del punt de vista de les ideologies i formacions polítiques i que els alcaldes i alcaldesses són com un “gremi corporatiu” que comparteix neguits, amb independència dels seus respectius colors. Temes com la policia local, la neteja, etcètera, són temes compartits, explica.

Caracteritza el Masnou com un municipi que “mira més cap a Badalona i Barcelona, que cap a Mataró”, en el sentit econòmic i de serveis públics i educatius. És una localitat amb un creixement demogràfic lent, però limitat, amb té 3,3km2 d’extensió, amb 24.000 habitants. Hi ha molta població que ha fugit de Barcelona i que hi ha anat a viure. Això ha posat en tensió els preus del mercat immobiliari. Però també hi ha molta població extracomunitària (majoritàriament d’origen marroquí, “molt arrelada” des de fa molts anys a Catalunya), a banda de nord-europeus i argentins.

Quant al turisme i platges, l’alcalde diu que tenen una platja gran i bastant equilibrada que no ha patit la pèrdua de sorra que han patit altres localitats properes. En relació a la Llei de Costes, considera que “és un embolic”, perquè les “solucions que es prenen en relació al litoral es prenen des de Madrid, on no hi ha mar, i són insostenibles”. Afegeix que moltes de les solucions preses passen per “llençar els diners, perquè el mar torna a posar les coses al seu lloc”, referint-se a la gestió de les platges, o bé triguen molt en arribar (fa dos anys que esperen un informe del Ministeri del ram sobre la millora del Port).

El convidat va ser també diputat al Parlament en la legislatura de 1999-2003, el darrer mandat de Pujol, i va fer de responsable de política municipal del partit en aquells anys. “Preferia més l’acció i la gestió directa amb el ciutadà que no pas el Parlament”. Recorda que la seva dedicació preferent des de jove va ser el món local, que “és més sacrificat, però també més agraït”.

Igualment va ser Secretari General del Departament de Governació els anys 2006 a 2010, experiència que considera “diferent” i de la que va aprendre molt. “En política s’aprèn molt dels errors”, explica. “L’error és la millor pedagogia”.

El Masnou, diu en un altre moment, és un municipi molt afectat pel problema de Rodalies. “Hi ha una cosa pitjor que la companyia del tren, i és la companyia de la llum”, explica, per comentar les dificultats en resoldre els problemes d’accessos que li permeten avançar amb l’estació d’Ocata, davant de la platja. En relació a la línia fèrria, diu que està a favor de mantenir-la al davant del mar, si les condicions ho permeten: “situar-la a l’interior generaria nombrosos problemes de mobilitat a les persones”. L’alcalde diu que el principal problema que té la vila és la Nacional-II, que exigeix una pacificació del trànsit que espera que arribi en dos anys.

El Port Nàutic del Masnou és una realitat de lleure molt important per a la província. Allà hi ha molt d’oci nocturn que no molesta els veïns i molt d’oci diürn per a vaixells i esport. Explica que la Generalitat està preparant una nova licitació per a la gestió del port.

En un altre ordre de coses, considera que hi ha diversos reptes importants a materialitzar en el quadrienni actual. El primer és el del Pla Urbanístic, que és heretat de governs anteriors i deficitari, i que cal renovar. El seu govern està fent el possible per racionalitzar-lo i fer habitatge plurifamiliar (no unifamiliar) i guanyar espais per als equipaments i els habitatges de protecció oficial, especialment de lloguer. L’altre repte, com s’ha dit, és la transformació de la N-II, i la creació d’una futura zona industrial, l’expropiació d’un terreny davant de l’ajuntament per crear una plaça de la vila, i la peatonalització del centre.

El moderador li pregunta al convidat sobre la influència de les eleccions del 12 de maig sobre la vida política municipal. El Sr. Oliveras diu que les eleccions no paralitzen la vida institucional municipal, que segueix amb molts actes. I, en tot cas, la única cosa en què canvia una mica són en els actes de campanya. Aprofitant la pregunta, també descarta formar part de cap candidatura al Parlament, perquè el món local li resulta “apassionant” i ja té un compromís fet amb l’alcaldia del Masnou.

A continuació, el Dr. Miquel Salvador planteja les seves preguntes en relació a la tasca diària de l’alcalde, en relació amb l’Administració Pública. El primer que li pregunta es la seva relació amb les figures de secretaris, interventors i tècnics. L’alcalde explica que la situació al Masnou és molt bona, perquè tots plegats estan molt ben alineats. L’entesa amb secretari i interventora és gran i agraeix molt que, de la mateixa manera que són persones que posen certs frens a certs mètodes, també proposen solucions alternatives. “De vegades, la interventora no té més remei que fer un reparament (un dictamen negatiu), i quan et diuen que no, se’ls ha de fer cas, perquè vetllen per la seguretat de tots”.

També destaca que tenen una figura de gerent a l’ajuntament i que la relació amb ell és molt bona. Personalment, diu, intenta cuidar al màxim la relació amb aquestes persones. Fins i tot fent una “ruta” diària veient totes les persones i parlant amb ells, per generar confiança i “coaligant” els projectes, respectant el paper de cadascú. Diu que quan hi ha un error amb transcendència política, la responsabilitat és del polític i l’ha d’assumir: “no es pot permetre que la traslladi al tècnic”.

El professor Salvador s’interessa sobre la figura del gerent municipal, que és una figura que no existeix en altres municipis propers al Masnou. L’alcalde en justifica la presència dient que és una “professionalització de la direcció en l’Administració Pública. El gerent no és secretari ni interventor, sinó qui mou la maquinària de l’Ajuntament. És un paper que no és tècnic ni polític, sinó intermedi, però que ajuda a millorar les relacions”. No li estranya que als ajuntaments cada vegada més n’hi hagi.

La següent pregunta fa referència a les relacions ínter-administratives. Concretament, a la col·laboració entre ajuntaments, amb consells comarcals, diputacions, Generalitat i Estat. L’alcalde diu que és una gestió “complicada” que, a més, s’ha vist dificultada per la pandèmia, que “va crear uns hàbits que no són positius”. Per exemple, diu, “s’ha abusat de les cites prèvies, i del teletreball”, i això no només ha perjudicat la relació entre administracions, sinó sobretot amb els ciutadans, que han de tenir sempre el dret de ser rebuts. Això, diu, ha tingut més incidència en les administracions no locals.

Oliveras diu que la relació entre els ajuntaments sempre són bones, perquè formen part d’un “gremi”, i quant al Consell Comarcal del Maresme, diu que encara no ha entès “per a què serveix”, atesa la proximitat del seu municipi amb la regió metropolitana. Diu que en certes zones del país, els consells comarcals tenen molt de sentit, però no així en zones metropolitanes. La relació amb la Diputació i la Generalitat “no és dolenta”, però de vegades és “difícil” a l’hora “d’espavilar una mica els temes”.

Més endavant, se li pregunta a l’alcalde sobre la necessitat de les Diputacions. Oliveras diu que “hi ha una contradicció” significativa en el discurs dels partits. Explica que fa uns anys cap partit polític volia les Diputacions, “però tothom hi vol estar actualment”. Creu que s’haurien de repensar i, en comptes de quatre, fer-ne set o vuit seguint el model de vegueries (cosa que diu que és complicada seguint la llei actual). El que no discuteix és la necessitat d’una institució supramunicipal que ajudi els ajuntaments, que són una institució amb legitimitat obtinguda per l’elecció directa.

El Dr. Salvador pregunta, igualment, sobre la relació dels ajuntaments amb les entitats privades. En aquest sentit, Oliveras creu que la col·laboració público-privada “és molt complicada” i que és “un àmbit a explorar molt important”. En aquest sentit diu que, malgrat que actualment hi ha una tendència a assumir la gestió de certs serveis públics de manera directa, ell no es considera “creient” en el sentit que el “més important és el ciutadà i el servei que rep”. El sistema de servir-lo és una discussió menor. Explica que a El Masnou gestionen directament l’aigua, la mobilitat i l’educació primària a través d’empreses públiques que han creat expressament, perquè les considera estratègiques. I perquè no es pot externalitzar mai el coneixement. En canvi, la neteja i gestió de residus sí que es pot externalitzar més, opina. L’important no és el fer prevaldre un plantejament ideològic sinó donar el millor servei a la ciutadania. I saber controlar bé allò que s’externalitza, especialment la durada de les licitacions, que en alguns casos són “incomprensibles”.

Seguidament, li pregunta quina diferència hi ha entre ser gestor municipal o de la Generalitat: en què es diferencia la feina de l’organització, malgrat ser ambdues sector públic. Oliveras confirma que hi ha molta diferència. “En un ajuntament, la maquinària i la proximitat amb el funcionari i el ciutadà fa que les coses s’accelerin. A la Generalitat tot és molt més complex, la maquinària és farragosa i les dinàmiques costen molt de canviar”. Creu que el gran avantatge d’un ajuntament és que des d’allà no es perd el contacte amb la realitat. A la Generalitat no passa, però pot passar més fàcilment.

L’alcalde adreça als alumnes presents unes paraules per motivar-los a formar part de l’Administració Pública. Els diu que és una gran experiència i que les vocacions són necessàries per a la societat, per la gran incidència que tenen sobre les polítiques públiques i el benestar de la comunitat.

Abans de les preguntes dels alumnes, l’alcalde encara té temps de respondre’n dues sobre la gestió dels concursos de licitació i sobre els projectes que encara queden per gestionar-se. I una tercera, del moderador, sobre la manera de constituir llistes electorals. Oliveras diu, en relació a aquesta, que la llista s’ha d’assemblar a la societat i representar-la.

En aquest moment comencen les preguntes dels alumnes.

La primera és d’Artur, de Valls. Pregunta sobre quines mesures es prenen per gestionar la pujada de preus dels habitatges al Masnou. L’alcalde diu que el problema és la manca de parc de lloguer, perquè la demanda supera l’oferta i, finalment, els preus són els mateixos que a Barcelona. Intenten guanyar terreny i densificar els projectes (promoure habitatge plurifamiliar i no unifamiliar). Estan fent acords amb INCASOL i ara mateix tenen 80 pisos de protecció oficial en marxa per als propers mesos. El problema és que el procés d’adquirir el terreny, fer el planejament, establir acords, etcètera, és molt lent. L’objectiu és evitar que el jovent del municipi hagi de marxar.

Seguidament, l’Oriol, de Vilassar de Mar pregunta l’opinió del convidat sobre Aliança Catalana i la seva possible coalició amb ERC de cara a les autonòmiques de maig i les properes municipals. Explica Oliveras que al Masnou “intentem vacunar-nos” i, en aquest sentit, està content de no tenir presència ni de Vox ni d’Aliança Catalana al consistori. Diu que són formacions que no s’han de tenir en compte en els pactes, perquè tenen discursos negatius i xenòfobs. El que sí li preocupa és que l’esquerra, en general, recuperi els seus propis valors genuïns i posi l’educació, la salut i l’habitatge en el centre de les activitats. Aquesta és la millor manera de “vacunar-se”. I creu que “haurà de venir gent de fora, perquè la gent d’aquí no vol fer certes feines. Cal tenir les polítiques públiques per integrar bé aquestes persones” i evitar que el discurs xenòfob tingui ressò.

A una repregunta del mateix alumne, l’alcalde explica que al Masnou es fan certes polítiques d’integració i recorda una experiència molt dura de l’estiu de 2019, a la que, en un alberg municipal hi van arribar 120 adolescents provinents del Marroc de la nit al dia. L’equipament no era suficient per donar bones condicions a aquestes persones i hi va haver, fins i tot, un episodi d’assalt popular a aquest alberg “dirigit per un membre de la Diputació” i que ara està acusat judicialment. Creu que cal tenir el cap molt clar, no perdre els nervis, combinar el diàleg de les persones ja integrades i buscar mitjans per seguir tutelant aquestes persones una vegada es fan majors d’edat i surten del sistema.

L’Unai, de Mataró, pregunta sobre l’estat d’ànim de la ciutadania (si nota, per exemple, que estigui més irada) i sobre com ha afectat la no aprovació dels pressupostos. L’alcalde diu que nota “igual” a la població i ironitza que “no sé si això és bo o dolent”. En quant als pressupostos diu que la no aprovació és una mala jugada per a tothom: hi havia molts diners en joc, i moltes inversions, també per a Masnou, i el fet que no es posessin d’acord al Parlament, ha estat una pèrdua d’oportunitats. Diu que, amb independència de qui mani, cal tenir alçada de mires i és bo que totes les administracions tinguin pressupostos aprovats, perquè tothom hi guanya.

El mateix alumne li pregunta sobre l’experiència de l’alcalde a les CUP i per què va passar més tard a ERC. Oliveras diu que sempre ha estat vinculat al món local i que va crear les CUP al Masnou, en un temps en què era una ideologia menys alternativa i més centrada en l’independentisme d’esquerres. Més endavant va impulsar una Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista en la que va anar agrupant candidatures independents. Va ser una experiència interessant com a regidor durant quatre anys, però ja ha passat molt de temps.

Un alumne de Barcelona pregunta sobre la fórmula del tripartit de govern d’Esquerres que regeix el Masnou. La qüestió és si va ser una decisió de l’alcalde o bé un condicionament des de la direcció dels partits. Oliveras diu que va ser el primer. Creu que en política local el determinant són les persones i que si t’entens amb elles és molt més fàcil governar. Per tant, va buscar grups sòlids, de persones amb bona entesa, i un programa compatible, per crear un pacte de govern.

Novament, l’Artur de Valls pregunta sobre el projecte del casino Hard Rock Cafè, i quina seria l’opinió de l’alcalde en cas d’haver-ho d’instal·lar al seu territori. L’alcalde diu que no li agrada el joc i que el veu “un projecte horrorós”. Però entén que ja es va iniciar un procediment administratiu i que als pressupostos que no es van aprovar no hi havia cap partida destinada a això. Suggereix que la negativa als pressupostos no té a veure amb aquest projecte i espera que no tingui èxit, perquè no interessa al futur del país. En canvi, l’economia industrial sí que seria important.

Igualment, l’alcalde li respon a Artur sobre la dificultat de gestionar els Fons Next Generation. Oliveras diu que el nivell de burocràcia requerida per demanar-los és molt gran i que això pot fer-los inaccessibles als pobles petits.

L’Unai, novament, pregunta sobre la col·laboració pública privada i si és cert que l’empresa privada té més coneixement sobre certs serveis que no pas l’administració. L’alcalde diu que tot depèn del tema i l’àmbit polític. De vegades és cert que alguns ajuntaments no tenen expertesa i necessiten buscar-la fora. A més, creu que no és bo que tot formi part de l’Administració, perquè aquesta acabaria sent un “monstre” enorme. Però també recorda que el tercer sector és un altre actor important amb competència i coneixements. El que no es pot externalitzar és la decisió política, diu. Això val per al projecte de digitalització i governança de dades que abans s’ha esmentat.

L’Andrea, de L’Hospitalet de Llobregat, li demana l’opinió sobre l’Agenda 2030 i el seu grau de compliment, o de quina manera podria afectar el seu municipi. Oliveras considera que és una bona guia per a treballar i que cal admetre que alguns dels ODS no es podran assolir el 2030. El que creu és que, en política, de vegades hi ha un abús del llenguatge i que el “tot ha de ser sostenible” pot resultar un tòpic que “cansa”. Admet que totes les actuacions municipals estan vinculades a l’Agenda.

Marta de Barcelona pregunta sobre les llistes electorals i fins a quin punt es poden fer llistes representatives, quan les normes venen des d’Europa, on les realitats són molt variades. L’alcalde diu que cada municipi ha de construir el seu propi relat i història i que cal buscar persones que representin aquests valors, però també sectors de la població diversos, que permetin la identificació. No parla de quotes, però sí d’esforç en buscar la representativitat.

Amb aquesta intervenció, en conductor dona el debat per tancat.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.