Jordi Masquef

Alcalde de Figueres

Potencial il·limitat

“Amb la sequera hem corregut quan li hem vist els ullals al llop”

El govern de Figueres treballa amb tres escenaris simultanis al cap: curt, mig i llarg termini.
0
220

Visitem la capital de l’Alt Empordà. Allà hi trobem un alcalde que ja va tenir una primera experiència abans de la pandèmia. En Jordi Masquef ens explica avui els plans del seu mandat.

Vostè té estudis d’advocat, i una carrera professional sòlida en els sectors privat, públic i acadèmic. Però en algun moment va decidir entrar en política. Per què?

Per estimació a Figueres. Jo vaig néixer a 50 metres del Museu Dalí i a 75 de l’Ajuntament. Quan era petit, m’agradava molt veure el futbol i les notícies. No em perdia l’actualitat que presentava en Salvador Alsius. I també la història. El meu avi havia estat regidor municipal i sempre vaig veure bellesa en la política local, la de trinxera.

És una política distinta a la del Parlament.

Hi ha qui m’ho pregunta de tant en quant. Però aquella és una política de les idees. Segurament, molt interessant també. Allà m’hi imagino els patricis romans, grans oradors, sobre una tribuna. Però els problemes de la gent es troben aquí i ara. I en la política municipal hom també pot créixer. Sempre he pensat que la gent s’hauria d’endurir en la política municipal i anar creixent. No a l’inrevés.

Sempre he pensat que la gent s’hauria d’endurir en la política municipal i anar creixent. No a l’inrevés

Quin és el seu estil de fer política?

Hi ha hagut polítics que m’han marcat. No m’amago de dir que Jordi Pujol o Artur Mas ho han fet. La gent reconeixerà la feina de Pujol quan ja no hi sigui. Tal vegada encara trigarem uns anys en fer-ho. I tampoc m’amago que provinc d’una tradició moderada, convergent, una política de sumes, que troba punts d’acord. 

Personalment, miro de tenir empatia. L’empatia és importantíssima. Cal saber posar-se en el lloc de l’altre. A mi em van tractar molt malament i vaig passar uns temps molt difícils. Tant, que fins i tot la pandèmia em va venir bé perquè em va ajudar a desconnectar.

Provinc de tradició moderada i convergent. La gent reconeixerà la feina de Jordi Pujol quan ja no hi sigui

Què li va passar?

El 2019, tot i ser el grup majoritari a l’Ajuntament de Figueres (teníem 8 regidors de 21), les altres forces polítiques es van alinear i ens van fer passar a l’oposició. I allà se’ns va tractar molt malament. Fins i tot, personalment. Va ser una jugada legal, sí, però durant aquells quatre anys vaig sentir una patacada important. Tots tenim sentiments.

Ara tinc majoria absoluta. I podríem passar l’oposició pel “rodillo”, com se sol dir. Però és tot al contrari. Tots som companys a l’hora de sumar a Figueres, que prou n’estem de fotuts. Hi ha una cita bíblica que m’agrada recordar quan estic a punt de perdre els papers: “tracta els demés de la mateixa manera que t’agradaria ser tractat”. Aquesta és la clau.

Ara tinc majoria absoluta i podríem passar l’oposició pel “rodillo”, com se sol dir. Però fem tot el contrari

Què li ha aportat el pas per la política, a nivell personal?

Les dues cares de la moneda. Una és el patiment i el desgast. L’altra és la satisfacció. La meva mare diu allò del “sarna con gusto no pica…” És un honor i un privilegi. I una feina, no pas un divertiment.

També hi ha qui, equivocadament, hem vingut a fer-nos d’or. Al contrari: signo nòmines molt més grans que la meva. Això és un transatlàntic de 50.000 habitants i cobro 52.000 euros bruts l’any, treballant set dies a la setmana, les 52 setmanes. Estic aquí molt content, i fins i tot treballaria per menys. Però ho faig per ajudar.

La política m’aporta les dues cares de la moneda: el patiment i el desgast. Però també la satisfacció. La meva mare diu allò del “sarna con gusto no pica…”

De fet, ja es va abaixar el sou en arrencar la legislatura.

Així és. Si ara és moment d’estrènyer-se el cinturó, jo he de ser el primer. A tot arreu hi ha de tot, com a la vinya del senyor. Per tant, per fer que tothom et segueixi, intento fer-ho tot el millor: arribar aquí a les vuit i mitja, marxar a les tres o quarts de quatre a dinar i torno a la tarda. Els funcionaris, quan veuen que hi ha algú que els lidera, també és més fàcil que s’encisin.

Tot això em porta desgast i patiment, però també la satisfacció de veure que les coses surten endavant. La institució romandrà i jo acabaré el meu temps aquí, ho tinc clar. Però interiorment sabré que hauré ajudat a fer un futur millor per Figueres.

Si ara és moment d’estrènyer-se el cinturó, jo he de ser el primer

En quin moment es troba la ciutat?

Nosaltres tenim uns actius molt importants i un potencial enorme. Som capital comarcal i ens mengem totes les externalitats negatives de ser-ho. Per exemple: tothom ve a buscar habitatge aquí. I serveis socials. Aquí la gent viu molt còmoda a l’àrea urbana i aquest és un tema que hauríem de parlar algun dia de forma adulta amb la resta de pobles…

Som capital comarcal i ens mengem totes les externalitats negatives de ser-ho

Tothom enveja viure a Figueres.

Som capital d’una comarca costanera i transfronterera. Tenim actius i potencials comercial, gastronòmic, cultural i enoturístic. Figueres no només és Dalí, però tenim un museu amb un milió llarg de visitants l’any. De vegades, anant pel FITUR, veig promocionar-se pobles de Castella La Manxa, Castella León que tenen, i que ningú no s’ofengui, quatre pedres. Nosaltres tenim exposicions, equipaments culturals, la fortalesa més gran del sud d’Europa (Castell de Sant Ferran), connexions…

La pandèmia ha portat un canvi de paradigma en el treball. Anys enrere jo treballava a Barcelona i m’havia d’estar amb el cul enganxat a la cadira fins al final. Gairebé ningú gosava ser el primer en marxar. Ara, en canvi, tenim teletreball i la gent ja no viu en funció del lloc on treballa. Nosaltres, que estem a 55 minuts de Barcelona Sants, hem d’aprofitar-ho.

Quines coses dolentes tenen?

Algunes que hem d’intentar pal·liar. Per exemple, en la neteja, que tenim el contracte caducat des de fa vuit anys. Enguany donarem un pas endavant. També hi ha la seguretat: el primer d’abril va començar el nou cap de la Guàrdia Urbana; una persona que l’hem triat a consciència i que té molta experiència i bagatge al cos de Mossos d’Esquadra. Ens ajudarà a lluitar contra l’incivisme i la delinqüència.

Figueres no té problemes diferents als que tenen altres ciutats de la mateixa mida. Però sí que hi ha multireincidència: hi ha deu o dotze persones que acumulen més de 200 antecedents policials i judicials. Sense entrar en discursos de l’odi, crec que cal superar les polítiques del “bonisme” i lluitar contra aquestes situacions com cal.

Figueres no té problemes diferents als que tenen altres ciutats de la mateixa mida. Però sí que hi ha multireincidència

Quina seria la prioritat del seu govern pels propers anys?

Seguretat i neteja, d’una banda. I dotar-nos d’equipaments i infraestructures de primer nivell, de l’altra. Tot això ho podem aconseguir amb més mitjans humans i materials.

Bàsicament parlem de tres fulls de ruta: a curt, a mig i a llarg ermini. El primer és tot allò que la gent va demanant: la vorera, l’obra, l’actuació immediata del quotidià. A mig, hi ha aquells temes que no es poden resoldre d’avui per a demà, però que hem d’afrontar. I a llarg, també veiem que la gent vol saber que serà Figueres de gran i com s’ha de dibuixar. Aquí hi haurà un pavelló, una piscina, un sistema de rondes, una resposta pel ferrocarril, etcètera. Res no serà per caprici de l’alcalde, sinó per fer que la gent guanyi qualitat de vida.

Va guanyar les darreres eleccions per majoria absoluta, ja ho ha dit abans. Per què creu que va passar?

Una conjunció de diversos factors. Un de claríssim: no es pot anar en contra de la voluntat del poble. No vull criticar la gent, però de vegades té la memòria curta. Quan s’obtenen vuit regidors i estàs a pocs vots d’obtenir el novè, no pot ser que s’ajuntin quatre partits d’ideologies diferents (independents, CUP, PSC i Esquerra) per fer-te fora, perquè el que estàs dient a la gent és que només vols l’alcaldia per l’alcaldia i res més. Crec que davant de la societat s’ha de ser més modest.

En segon, en aquell govern de ideologies i naturaleses diferents va ser molt complicat arribar a acords. I això va fer que molts dels projectes no sortissin o quedessin parats. La gent no és ruca i al final acaben veient que no hi ha cap canvi enlloc. En tercer, durant la campanya vam tenir una posició valenta i constructiva. Vam plantejar una bona campanya, coral, mostrant els valors tant del líder com dels membres del seu equip.

L’Empordà és una de les zones, possiblement, més castigades per la sequera. Quina gestió s’està fent des de l’Ajuntament?

L’aigua és un bé escàs. I ningú hauria dit fa uns anys que arribaríem a aquest punt. Ara nosaltres estem repartint difusors per reduir la pressió de l’aigua de les llars. Per tant, el primer que fem és molta pedagogia. D’altra banda, des de ja fa mesos, estem fent servir aigua de la capa freàtica per regar. I estem intentant recomprar pous en terrenys privats i municipals. Igualment, estem fent algunes actuacions amb l’ACA, per portar l’aigua d’aquests pous cap al Muga, per recuperar-ne el cabdal ecològic.

Per tant, estem treballant en tots els fronts. Però, sense que sigui una crítica al Govern, sinó a tots els partits: tots tenim una part de responsabilitat… Aquí només correm quan li veiem els ullals al llop. Hem estat molts anys amb allò del “més calent a l’aigüera”. Si haguéssim fet més previsió potser no hauríem d’anar a parar a les dessaladores.

Hem estat molts anys amb allò del “més calent a l’aigüera”. Si haguéssim fet més previsió potser no hauríem d’anar a parar a les dessaladores

Nascut a Figueres el 1980, Jordi Masquef és llicenciat en Dret i té experiència professional a multinacionals importants com PriceWaterhouseCoopers i Ernst&Young, on va exercir com a assessor fiscal. Professor, encara ara, a ESADE i funcionari de carrera en la posició de gestor tributari del cos de la Generalitat, a través d’oposició. Va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Figueres el 2012 i va col·laborar estretament amb els governs municipals de Santi Vila i de Marta Felip. Com a alcalde, ha tingut dues etapes. La primera, entre novembre de 2018 i les eleccions de 2019, rellevant Marta Felip. Tot i guanyar, en nombre de vots, les eleccions de 2019, no va poder assolir el mandat per una coalició dels restants partits. La segona, des de les passades eleccions de maig de 2023, en què va aconseguir majoria absoluta. També és diputat d’esports de la Diputació de Girona i vicepresident primer del Patronat de Turisme de la Costa Brava. Es defineix com una persona encantada d’estar tan ocupada.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: “Autopista” de Joan Manel Soldevila, un autor local. També el llibre semi-pòstum de Pau Donés.
  • Una pel·lícula: soc molt de comèdies romàntiques. “Notting Hill” o “Love Actually”, que protagonitza en Hugh Grant.
  • Una cançó: Ara em ve al cap la de “Judith”, de Joan Dausà.
  • Una beguda: L’aigua. També el refresc de Cola.
  • Un país, com a concepte: El Regne Unit.
  • Un viatge que hagi fet o li agradaria fer: Londres, sense cap mena de dubte.
  • Un esport: El futbol.
  • El que més valora d’una persona: La lleialtat.

Figueres

Amb prop de 50.000 habitants repartits en uns 20 km2 de territori, Figueres és la capital de l’Alt Empordà i un dels municipis més coneguts de Girona, i en part perquè allí hi va néixer Salvador Dalí però també Narcís Monturiol, l’inventor del submarí. El seu nom és visigot i deriva de “Ficaris”, així que posseeix una llarga i intensa història de la que en queden un munt de vestigis. Al segle XIX va conèixer una època de prosperitat, essent un important centre d’idees republicanes i federalistes. I ja al segle XX, a partir de la segona meitat de la centúria, va començar a guanyar popularitat amb l’adveniment del turisme.

El municipi en xifres

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.