“Doneu-nos els diners als municipis, i pagarem un tècnic o secretari nosaltres mateixos”

D’on li va néixer la motivació per fer d’alcalde?

Per motius de feina, jo me’n havia anat a viure i a treballar a Barcelona. Hi vaig estar 10 anys i vaig perdre una mica el contacte amb el poble. No obstant, quan va néixer la meva darrera neboda, vaig obligar-me a anar venint més sovint. I a poc a poc vaig reconnectar amb la vida social d’aquí.

Vaig fer el salt a la política perquè , tot i que crec que les coses ja es fan prou bé als pobles, aquí sempre hi havia hagut les mateixes persones al govern i a l’oposició. Els fets de l’1 d’octubre de 2017, juntament amb el meu desig de tornar al poble i el coneixement d’un nou grup d’ERC, em van portar a interessar-me per la política. Vam crear una llista i la meva sorpresa és que em van escollir com a cap. Les eleccions del 2019 van donar-nos la possibilitat de fer el canvi.

I vaig acceptar, però el meu pensament és que no m’hi he d’estar més de tres mandats, perquè al final acabes creient que l’Ajuntament és teu. I no ho és: és de tots.

El meu pensament és que no m’hi he d’estar més de tres mandats, perquè al final acabes creient que l’Ajuntament és teu. I no ho és: és de tots

Hi ha alcaldes que estan molts anys al capdavant del municipi, simplement perquè no troben un relleu…

Sí, però caldria preguntar-se per què no el troben. I hi ha diverses raons. Una és que es una feina que no està professionalitzada i està mal pagada. Als consells comarcals i mancomunitats hi ha gent que guanya molts diners. També els alcaldes de pobles petits s’han de poder guanyar bé la vida, si treballen 24 hores al dia, set dies a la setmana…

Als consells comarcals i mancomunitats hi ha gent que guanya molts diners. També els alcaldes de pobles petits s’han de poder guanyar bé la vida, si treballen 24 hores al dia, set dies a la setmana…

Van guanyar les eleccions de 2019, doncs?

No. Però vam quedar segons i vam trencar les majories absolutes. I vam proposar formes diferents de fer les coses, donant la veu a noves persones. Vam poder pactar amb un dels grups que estava a l’oposició i vam aconseguir el govern. El vam revalidar el 2023. En el segon mandat vam tenir dos vots més i els altres grups en van perdre.

Actualment tenim tres regidors d’ERC (nosaltres) i governem en coalició amb els dos regidors del VIT – Veïns Independents de Torrelavit. I els quatre de Junts que són l’oposició.

Recorda la seva primera decisió com a alcalde?

Recordo que el 2019, recent arribat, em volien fer prendre una decisió sobre la reforma del pavelló esportiu municipal. Havia de signar de seguida, amb rúbrica. Però vaig demanar al secretari i a l’arquitecte que m’ho deixessin pensar. Simplement, perquè era una cosa que no volia fer sense madurar-ho bé. Més enllà d’això, no recordo la primera decisió que vaig prendre.

A nivell personal, què n’ha après de fer d’alcalde?

Doncs un gran creixement personal. He conegut millor la gent del poble, les realitats d’altres municipis i la del propi municipi des de l’Ajuntament. Sempre dic que és important que els regidors i regidores es vagin alternant i que no es perpetuïn al govern. És interessant que hi hagi renovació, perquè fa veure les coses d’altra manera.

Quan ets un mer ciutadà, tens la impaciència de voler veure les coses arreglades. Però quan estàs a l’alcaldia, t’adones que no hi ha diners per fer-ho, o que hi ha uns tràmits que cal seguir obligatòriament. I aquest també és un aprenentatge.

Quan ets un mer ciutadà, tens la impaciència de voler veure les coses arreglades. Però quan estàs a l’alcaldia, t’adones que no hi ha diners per fer-ho, o que hi ha uns tràmits que cal seguir obligatòriament

Li hem demanat unes fotografies personals, ens podria explicar quines ens ha portat?

N’he triat unes quantes. Una és de quan era adolescent i dirigia la Coral de Torrelavit, al teatre del Casal de Cultura. Una altra, als braços de la mare quan era petit i una altra beneint la palma, el diumenge de rams a Santa Maria de Lavit, amb les meves germanes i germà i els cosins. I l’última és a casa dels avis, el dia de Pasqua, anant a buscar la mona del meu padrí i amb el pare al darrera.

Com és Torrelavit?

És un poble petit, que guarda l’essència tradicional. En els darrers anys va créixer molt amb el boom immobiliari i ja estem en 1.577 habitants. També és un poble que prové de la unió de Terrasola i de Lavit, dues entitats tradicionals. Encara avui hi ha moltes persones que ens sentim d’un o de l’altre. Mantenim l’activitat vitivinícola, l’arrelament rural (tot i que hi ha pocs pagesos), l’amabilitat entre la gent…

Quins indrets emblemàtics tenen?

Els nostres avis i besavis, als anys 20 del segle passat, van prendre la decisió d’unir Terrassola i Lavit. En part, perquè la distància de separació era molt petita (hi havia 50 metres d’un nucli a l’altre) i, en part, perquè ja compartien moltes celebracions comuns, i el sindicat agrari. En canvi, tenien les dificultats pròpies d’haver d’assumir dues administracions. Així que la unió va ser el millor llegat que ens van poder deixar: van mancomunar serveis.

Una de les primeres coses que van fer en ajuntar-se va ser una escola municipal molt bonica. En aquells temps, era una escola segregada, i tenia dos edificis, o zones: la dels nens i la de les nenes. I, al mig de les dues, un teatre. La gran herència que ens van llegar va ser l’educació i la cultura.

A més d’això, també tenim les dues esglésies antigues, amb el seu campanars. Una és la de Santa Maria de la Vit i l’altra és la de Sant Marçal de Terrassola, que és una joia del Romànic. La gent se les estima molt. I els ponts: el nostre poble està marcat pel pas del Riudebitlles, i hi ha una dotzena de molins paperers amb els que els nostres avis acabaven d’arrodonir els ingressos. També treballaven als cellers, o a les empreses de serveis complementaris.

Fa cent anys, la unió de Terrassola i Lavit ens va deixar el millor llegat que ens podien deixar: van mancomunar serveis, van fer una escola i un teatre. Ens van deixar l’educació i la cultura

Quina és la principal preocupació del municipi en aquests moments?

Una d’elles és que ens hem anat fent grans, i ens hem tornat exigents. Volem mantenir el nivell dels serveis, i els manteniments dels espais públics. Quan jo vaig néixer, l’Ajuntament només era propietari de l’edifici de l’Ajuntament i de l’Escola. Ara ja té el casal, el pavelló, la piscina, la llar d’infants, centre de dia, les quatre o cinc places, els parcs, els terrers… Tot això demana un manteniment que la gent es feia per si mateixa.

També em preocupa que la gent jove es pugui quedar a Torrelavit, atès que la tecnologia ens permet el teletreball. Jo soc d’una generació que ens hem quedat a viure a les cases dels avis. Però no tothom pot fer-ho. De vegades veus una casa vella, per un preu que sembla molt elevat per a un d’aquí. Però a un de l’àrea metropolitana li sembla molt més barat.

Finalment, em preocupa la millora de les tele comunicacions, terrestres i electròniques. Voldríem que els autobusos passessin amb més freqüència, i que fos més fàcil desplaçar-nos a Sant Sadurní o a Vilafranca. I la seguretat: som pobles petits, que estem sota la jurisdicció dels Mossos de Sant Sadurní, però n’hauríem de tenir més. D’incívics, però, en són quatre i els tenim ben detectats.

Quan jo vaig néixer, l’Ajuntament només era propietari de l’edifici de l’Ajuntament i de l’Escola. Ara ja té el casal, el pavelló, la piscina, la llar d’infants, centre de dia, les quatre o cinc places, els parcs, els terrers

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

És bona, en el sentit que tenim diners, complim la regla de la despesa i tenim romanent. La qüestió però, és que tenim el fre de mà posat: quan treballes bé no et deixen gastar els diners que tens al banc. No podem fer les millores que voldríem, perquè ens sancionarien amb un pla econòmic-financer.

El que sí és un problema és el finançament. No ens donen els diners, ni els funcionaris, ni els treballadors per donar els serveis que s’espera que els ajuntaments petits donem a la ciutadania. És el mateix cas que li passa al país: Madrid demana que acollim les Rodalies, però no donen els diners.

La situació econòmica municipal és bona perquè tenim diners i romanent. La qüestió però, és que tenim el fre de mà posat

Quin paper juguen, per a vostès, les Administracions supramunicipals?

A veure, el que no està gaire bé és que dupliquem administracions: ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, vegueries, diputacions,… No cal. Crec que la burocràcia s’ha de reduir. I crec que no és just que, mentre que els polítics locals hàgim de passar amb 1.000 euros al mes  per dedicar-nos completament a fer d’alcaldes, hi hagi persones amb sous de 50.000 i 60.000 per fer aquesta feina en mancomunitats, consells comarcals i diputacions… Doneu-nos els diners als municipis, i pagarem un tècnic o un secretari nosaltres mateixos!

No està gaire bé que dupliquem administracions: ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, vegueries, diputacions,… No cal. Crec que la burocràcia s’ha de reduir

Tothom es queixa del mateix.

És clar. I ara mateix jo tinc la persona que fa de secretària que està de vacances. I hi té tot el dret. Però com que està de vacances, no podem avançar. El mateix ens passa amb la brigada, que no arriben a tot amb les tres persones que són.

Quins projectes tenen al damunt de la taula?

Actualment, la segona fase de la biomassa, que ja dona servei a l’escola, la llar d’infants i el pavelló. Aquesta vegada volem que el servei ens arribi a la zona de l’Ajuntament, el casal de cultura i el consultori.

També tenim la recuperació d’alguns dels ponts, que estan malmesos. I volem remodelar completament els parcs. I volem fer un projecte molt ambiciós de plataforma única a la zona antiga de Terrassola.

Què s’entén per plataforma única?

Em refereixo a la renovació de tots els serveis públics: clavegueram, enllumenat, telecomunicacions, aigües pluvials, voreres… Tot, en una plataforma única. Pensem que això convidarà més els veïns a sortir, a passejar… Alguns es queixaran que costarà més d’aparcar al costat de casa, però si tens un garatge, aprofita’l i permet que hi aparqui el veí que no en té. Hem de fer un petit esforç cultural.

Tenim entès que també volen fer uns pressupostos participatius.

Sí, per millorar el diversos equipaments. Cada dos anys fem pressupostos participatius, i la implicació de la gent està per sobre de la mitjana de Catalunya. Han sortit quatre propostes, que tenen a veure amb millores d’espais, de l’escola, la piscina…

Vostè creu que des del Govern se’ls té prou en compte als ajuntaments com el seu?

No. Jo em pensava que seria el contrari, però no. I no només us parlo de l’actual govern. També em refereixo als anteriors.