Els 71 edificis de la Zona 1 requereixen pantalles de protecció i els 42 de la Zona 2, afegir espais de ventilació. Les empreses han de revisar les àrees de treball
La publicació pel CSN (Consell de Seguretat Nuclear) del llistat definitiu sobre els municipis amb risc d’exposició al gas ra, d’efectes radioactius i al qual les autoritats sanitàries atribueixen fins a un de cada set tumors pulmonars, tindrà conseqüències immediates en àrees com la construcció d’edificis. A partir d’ara resulta obligatori aplicar mesures de contenció d’aquest fluid tant en les obres de construcció de nous habitatges com en les de rehabilitació i reforma de les ja existents als municipis inclosos en alguna de les dos zones d’alerta.
Aquestes mesures, previstes en normes com el CT (Codi Tècnic d’Edificació) per als edificis habitables de nova construcció i per a les ampliacions, reformes i canvis d’ús dels ja existents, passen a ser d’aplicació obligatòria amb la publicació de la llista de municipis, que ha de ser actualitzada cada cinc anys.
Així, en els 71 inclosos a la Zona 1, la de menor exposició i que es concentra a les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i la Noguera, s’estableix l’obligació de disposar d’“una barrera de protecció” entre “el terreny i els locals habitables de l’edifici, que limiti el pas dels gasos provinents del terreny”. Aquesta pantalla, similar a les d’impermeabilització, pot ser substituïda per l’habilitació d’“una cambra d’aire destinada a mitigar l’entrada del gas radó”.
En els quaranta-dos municipis de la Zona 2, en la qual els estudis previs plantegen la possibilitat de nivells de més de 30 Bq (becquerels)/metres cúbics, a aquesta obligació se li afegeix una d’aquestes opcions: disposar d’un espai de contenció ventilat, ja sigui de forma natural o mecànica, entre el terreny i els locals a protegir, o instal·lar un “sistema de despressurització del terreny” que “permeti extreure els gasos continguts al terreny limítrof a l’edifici”.
