En matèria d’habitatge, augmenta el control i la transparència del mercat del lloguer, millora la informació al consumidor i es reforça el règim sancionador de l’Agència Catalana del Consum
S’estableix la transformació digital dels processos vinculats a activitats econòmiques, urbanístiques i ambientals, per tal d’eliminar documentació redundant
Es crea un fons de 100 M€ adreçat als ajuntaments per a obres de reforma, adequació i millora de centres educatius
La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat es fixa en 167,8 M€, garantint que l’import es manté respecte al 2025
El Govern ha aprovat un decret llei que recull mesures per garantir el bon funcionament de l’Administració durant la pròrroga pressupostària, així com altres actuacions que l’Executiu considera urgents i necessàries en el context socioeconòmic actual. Això inclou mesures per simplificar els procediments administratius i pressupostaris, actuacions en matèria d’habitatge i urbanisme i altres mesures impulsades pels diferents departaments amb caràcter d’urgència.
Una part d’aquestes actuacions ja es preveia al Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic que acompanyava els Pressupostos del 2026.
Mesures per agilitzar i simplificar procediments
El decret llei inclou un primer bloc on destaquen les mesures dirigides a facilitar la gestió pressupostària, reduir la burocràcia i agilitar els processos administratius:
- Es regulen les funcions i els criteris d’actuació de la Intervenció General per assolir més efectivitat en la tramitació dels processos, i s’adopten mesures per agilitar i simplificar la fiscalització de la despesa.
- Se simplifiquen els tràmits per efectuar modificacions de partides durant la pròrroga pressupostària, per afavorir una gestió més àgil dels recursos disponibles.
- S’implementa el model de “dada única” que, d’una banda, permet a la ciutadania estar informada dels processos en els quals participa i, de l’altra, facilita a l’administració poder disposar de les dades necessàries per tramitar i resoldre els procediments administratius d’una manera més àgil.
- Es preveu la transformació digital dels processos vinculats a les activitats econòmiques, urbanístiques i ambientals, per eliminar documentació redundant i reduir els terminis de tramitació.
- Es preveu l’intercanvi d’informació entre la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública i els serveis sanitaris del sistema públic, per poder oferir de manera proactiva el reconeixement de discapacitat i de situació de dependència i facilitar l’accés de la ciutadania als drets socials.
Mesures en l’àmbit de l’habitatge i l’urbanisme
Un segon bloc inclou mesures urgents que cal adoptar en política d’habitatge i urbanisme, com són:
- Més control i transparència al mercat de lloguer: S’obliga les administracions que tenen informació sobre contractes de lloguer (Hisenda, ajuntaments, organismes d’habitatge, etc.) a compartir-la amb l’Institut Català del Sòl. Al mateix temps, s’estén el règim sancionador als lloguers que no són estrictament habitatge (locals comercials, oficines, magatzems) i als contractes de serveis i subministraments vinculats a aquests lloguers. També es reforça l’obligació de dipositar les fiances al Registre de fiances, acompanyades del contracte de lloguer que acrediti l’import del lloguer d’acord amb l’índex de preus. L’objectiu és tenir més control sobre aquest mercat, reduir el frau, un compliment més estricte de la llei i la lluita contra pràctiques abusives.
- Millor informació al consumidor: es clarifica el contingut mínim obligatori de la publicitat dels habitatges de lloguer, que ha d’incloure: el preu màxim aplicable segons el sistema de contenció de rendes, la cèdula d’habitabilitat, el certificat d’eficiència energètica i la indicació de si la propietat és gran tenidor. En aquest darrer supòsit, la renda només pot ser la inferior entre l’índex de referència i l’última renda vigent. Es fa obligatori adjuntar als contractes d’arrendament el document acreditatiu del preu segons l’índex de referència, per evitar pràctiques fraudulentes i reforçar la prova documental en procediments sancionadors.
- Reforç del règim sancionador de l’Agència Catalana del Consum: es considera infracció no informar correctament del preu en anuncis o ofertes de lloguer, juntament amb l’import màxim de lloguer que resulta d’aplicar l’índex de referència i amb l’última renda vigent els darrers 5 anys; indicar un preu superior al permès o no indicar si el propietari és gran tenidor.
- Consulta del registre de persones grans tenidores de l’Agència d’Habitatge de Catalunya: es reforça la cooperació entre administracions i es permet consultar aquest registre (també a persones físiques) a qui acrediti un interès legítim, sempre amb garanties de protecció de dades.
- Es crea la Plataforma Urbanística de Catalunya, una eina digital amb validesa legal que permetrà oferir informació urbanística detallada, homogènia i accessible a escala 1:1000 en sòl urbà.
- Es reconeix l’interès públic dels equipaments destinats a allotjar persones treballadores temporeres, sempre que la seva implantació estigui degudament justificada i vinculada a activitats d’explotació. Aquesta qualificació permet adequar el règim urbanístic aplicable a aquesta tipologia d’allotjaments i facilitar-ne la tramitació.
- S’incorporen els terrenys de sòl urbà no consolidat entre aquells en què es permet l’atorgament d’obres i usos provisionals.
- Es flexibilitzen les modificacions de les figures dels plantejaments urbanístics que comporten reconeixement d’edificis existents disconformes o fora d’ordenació, mantenint la densitat de l’ús residencial i la intensitat dels usos existents i acreditant que es compleixen en tot cas les reserves mínimes definides a la normativa.
- Es permet incrementar el nombre d’habitatges de protecció oficial sense augmentar l’edificabilitat, protegint el preu dels habitatges resultants.
- S’estableix un mecanisme excepcional i temporal en àmbits declarats com a zona de mercat residencial tensionat per admetre l’ús d’habitatge de protecció pública en sòls urbans que estiguin qualificats al planejament d’ús terciari.
Modificacions fiscals
En matèria fiscal, i davant l’escalada dels preus del petroli pel conflicte a l’Orient Mitjà, s’eximeix del pagament de l’impost del CO₂ corresponent a l’any 2025 als vehicles de tracció mecànica de categoria N1, és a dir, els dedicats principalment al transport de mercaderies i que tenen una massa màxima no superior a les 3,5 tones. Aquests vehicles s’utilitzen en la distribució urbana i logística de proximitat, en serveis professionals i tècnics, en activitats comercials i industrial lleugeres i en el sector de la construcció i obra menor, entre d’altres.
El decret també recull dues modificacions ja previstes a la Llei d’acompanyament dels pressupostos del 2026:
- S’actualitzen els tipus de gravamen de l’impost sobre dipòsit de residus controlats per als exercicis 2026 i 2027 amb la finalitat de garantir les inversions necessàries durant aquests dos exercicis.
- S’actualitzen les bases de càlcul del cànon de l’aigua, que no s’havien revisat des de l’any 2017. L’objectiu de l’increment (un 6% pel 2026 i un 4,2% fins al 2031) és dotar l’Agència Catalana de l’Aigua d’un marc econòmic estable que li permeti donar compliment al principi de recuperació dels costos del cicle de l’aigua, tal com preveu la normativa europea en aquesta matèria.
Altres mesures departamentals
En matèria educativa, es crea un programa de cooperació financera amb els ens locals, dotat amb un fons de 100 milions d’euros, per a obres de reforma, adequació i millora (RAM) de centres educatius, com ara la substitució d’instal·lacions obsolescents, la millora de tancaments i d’accessibilitat o les actuacions relacionades amb la retirada d’elements de fibrociment. Els destinataris són tots els ajuntaments de Catalunya que tinguin centres públics d’educació infantil, primària i/o d’educació especial, la titularitat de l’activitat dels quals sigui del Departament d’Educació i Formació Professional, tret dels que pertanyen al Consorci d’Educació de Barcelona.
A més, es fixa la participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat en 167,8 M€. D’aquesta manera, es garanteix que els ens locals percebran aquest 2026 la mateixa quantitat que el 2025 tot i la situació de pròrroga pressupostària, integrant el Fons de Cooperació Local de Catalunya 2025 i el Fons extraordinari addicional 2025. El Fons específic de municipis rurals s’estableix en 8,38 M€.
El text també recull altres mesures, com ara el reforç estratègic del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI); la modificació de la Llei de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya perquè pugui donar serveis als òrgans estatutaris; la nova regulació de les condicions d’accés al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, per poder atendre l’increment del nombre de recursos rebuts; o la modificació del règim jurídic de les subvencions als ens locals per donar resposta a les seves necessitats.
Finalment, es modifica la llei del cos d’agents rurals, tenint en compte que en l’exercici de les seves funcions assumeixen riscos similars als que afronten altres cossos de seguretat que ja disposen d’un règim específic d’indemnitzacions pels danys soferts en acte de servei.
Font: Govern
