- La infraestructura permetrà reforçar la garantia i la qualitat del subministrament elèctric al sud de la Costa Brava i al nord del Maresme, incrementar l’alimentació al corredor ferroviari d’alta velocitat i atendre nova demanda a la zona, com la de la nova dessalinitzadora de la Tordera
- El projecte redueix a menys d’una tercera part l’afectació de línia de 400 kV en espais d’interès natural, i aprofita tant espais ja antropitzats com les traces d’altres línies ja existents
- La proposta s’haurà d’incloure en la modificació de la planificació energètica vigent, i podria entrar en servei l’any
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, s’ha reunit amb representants dels municipis de la comarca de la Selva i del col·lectiu No a la MAT per presentar-los l’alternativa que ha elaborat el Departament al projecte de ramal elèctric de 400 kV que havia d’unir la línia Vic-Bescanó a l’altura de Santa Coloma de Farners amb la subestació de Riudarenes. La proposta del Govern garanteix un subministrament elèctric de qualitat a la zona i minimitza l’impacte sobre l’entorn, ja que redueix els quilòmetres de línies de 400 kV en espais d’interès natural i maximitza l’aprofitament d’espais antropitzats i la compactació amb altres línies ja existents.
“Amb aquesta proposta podem donar per enterrada la MAT de Riudarenes”, ha explicat el conseller. “Hem aconseguit una alternativa tècnicament viable, que compleix tots els requisits tècnics i que estalvia una línia de 17 quilòmetres que trinxava espais d’interès natural i que tenia l’oposició del territori i de tots els grups polítics”, ha detallat.
L’alternativa presentada pel Govern, que ha estat negociada i consensuada amb tots els agents implicats, consisteix en 5 quilòmetres de línia de 400 kV que sorgirien del suport 139 o 140 de la línia Vic-Bescanó, una subestació 400/220 kV que s’ubicarà al costat de l’Ecoparc de la Selva, i una línia de 220 kV de 14 quilòmetres que discorrerà en la seva totalitat per corredors d’infraestructures com la carretera C-25 o la línia fèrria d’alta velocitat. A més, aquesta línia de 220 kV tindrà un tram de 2 quilòmetres soterrat, per atendre les servituds de l’aeroport, i un tram de 5 quilòmetres en què es compactarà amb altres línies ja existents.
Aquesta proposta s’ha traslladat tant al Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico com a REDEIA perquè sigui inclosa en la modificació del Plan de Desarrollo de la Red de Transporte de Energía Eléctrica 2021-2026, actualment en tràmit, i podria entrar en servei l’any 2027. D’aquesta manera, es derogarà el projecte inclòs en la planificació vigent, que consisteix en una línia aèria de 400 kV de 17,5 quilòmetres que travessa Santa Coloma Farners i Riudarenes a través d’espais d’interès natural.
El disseny de la proposta, a banda de reduir l’impacte paisatgístic, social i sobre la biodiversitat, permet mantenir els objectius de la infraestructura, que són reforçar el subministrament elèctric al sud de la Costa Brava i al nord del Maresme, millorar l’alimentació de la línia fèrria d’alta velocitat i atendre noves demandes a la zona, com la que suposarà la nova dessalinitzadora de la Tordera. De fet, si es compleixen els terminis, la nova dessalinitzadora ja entrarà en funcionament amb tot el seu subministrament elèctric en servei i, a més, la nova proposta preveu que es connecti directament a la xarxa de 220 kV, tot reduint els costos energètics del seu funcionament.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha negociat i consensuat aquesta proposta amb tots els agents implicats: Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico, REDEIA, Endesa, ADIF, els ajuntaments de Santa Coloma de Farners, Sils, Riudarenes, Brunyola i Vilobí d’Onyar i amb la plataforma No a la MAT. El projecte, a més, dona resposta tant a les reivindicacions del territori com a les diferents mocions del Parlament de Catalunya, que reiteradament havien mostrat el rebuig al ramal de 400 kV inclòs en la planificació elèctrica estatal i havien instat a buscar alternatives que comptessin amb consens institucional i socials.
Font: Govern
