El passat mes d’octubre, Roser Brosed esdevenia alcaldessa de Sant Esteve Sesrovires, prenent el relleu d’Enric Carbonell, que va ser batlle del municipi durant quatre mandats i part d’un cinquè. Pocs mesos després, la visitem per conèixer la seva experiència.
Vostè és alcaldessa des del passat octubre, però ha tingut una llarga carrera com a regidora municipal. Expliqui’ns com va arribar a l’Ajuntament.
Primerament, cal dir-vos que jo vaig arribar a la política municipal el 1996, any en què em vaig fer militant del PSC. Aquell any, ho recordareu, l’esquerra va perdre el poder a l’Estat i jo vaig decidir donar un pas endavant. Al partit, tot i que és abanderat en paritat de gènere, i pioner en portar dones a les llistes electorals, vaig trobar-me amb què érem poques dones i, a més, molt joves. I això va fer que de seguida se’m presentés l’oportunitat de tenir compromisos en algunes executives i una major rellevància pública.
Finalment, el 1999 em van proposar presentar-me a les llistes del partit, que ja estava governant al municipi. Però com que vaig anar-hi com a suplent, no vaig sortir escollida inicialment.
El 1996 l’esquerra va perdre el poder a l’Estat i jo vaig decidir donar un pas endavant
El 2003, però, sí que ho va ser.
Així és. Aquell any em van proposar ser la tercera de la llista i vaig sortir escollida regidora i membre del govern municipal. Des d’aleshores, i amb l’excepció de sis mesos de 2015, en què vam sortir del govern per causa d’un pacte, la resta del temps he format part de tots els governs municipals.
Hi ha tingut diverses dedicacions i responsabilitats.
Sí. He estat regidora d’Esports i Joventut, d’Obres i Serveis, de Recursos Humans, de Regiment Intern, de Participació Ciutadana, de Comunicació i Transparència, de Cultura, de Promoció econòmica, Turisme i Comerç, de Seguretat Ciutadana…
Així doncs, la dificultat es troba en veure de quina àrea no ha estat vostè regidora….
(Riu) Certament! D’Hisenda i Urbanisme. Mai he portat aquestes àrees. En tot cas, el meu ha estat un desenvolupament molt transversal, que m’ha permès conèixer de forma integral totes les dificultats i les oportunitats per les que transita el municipi.
Havia pensat vostè en ser l’alcaldessa algun dia?
El cert és que no. He tingut la sort de treballar molts anys amb un alcalde com és l’Enric Carbonell, que és una persona que dona molta llibertat i que deixa fer al seu equip. M’he sentit molt lliure de fer el que m’ha semblat més oportú, com a regidora. I per això, precisament, he estat tants anys amb ell, perquè és fàcil treballar-hi… No només ha estat un gran alcalde, sinó que és un gran company. I, és clar, com que jo em sentia molt bé sent la segona, mai m’havia plantejat passar al capdavant. Però m’ho van proposar i em va semblar que era un bon moment per acceptar-ho.
He tingut la sort de treballar molts anys amb un alcalde com és l’Enric Carbonell, que és una persona que dona molta llibertat i que deixa fer al seu equip
Segurament, per la proximitat temporal, vostè recorda la seva primera decisió com a alcaldessa…
Sí. Vaig encarregar al meu equip de Comunicació i al Gabinet d’Alcaldia que preparessin una carta adreçada a la ciutadania, per poder presentar-me i posar-me a la disposició de totes les persones. Per a mi és important que la gent sàpiga qui soc però, sobretot, per a què estic aquí. La meva vocació, abans que cap altra cosa, és la de servidora pública.
Per a mi és important que la gent sàpiga qui soc però, sobretot, per a què estic aquí
Parlant d’això, quins són els valors essencials que vostè creu que ha de tenir una figura d’alcaldessa o d’alcalde?
El primer és l’honestedat. Cal poder-se adreçar a la ciutadania amb total transparència, dient sempre allò que és possible fer i allò que no ho és. El segon, com us deia, és entendre l’alcaldia com un servei públic. I el tercer és la proximitat.
Arribat el cas, vostè preferiria la proximitat o la gestió tècnica?
Per a mi, la proximitat es cabdal. La política local és apassionant, precisament perquè et garanteix la proximitat. L’alta política, tot i que la respecto moltíssim, no m’ha resultat mai atractiva… Jo no em sentiria gaire còmoda al Parlament. Més aviat, em dedico a treballar a la vora de la gent, i així puc veure com progressa el que fem cada dia.
Li hem demanat unes fotografies personals de diferents moments de la seva vida, ens pot explicar per què ha triat aquestes concretament?
La d’infància correspon a un viatge amb els meus pares i germans a Monreal del Campo, el poble de la meva mare a Teruel. Són les meves arrels. La d’adolescència és durant un sopar d’empresa de Chupa Chups, el meu primer treball que vaig compaginar amb els estudis. I la més recent correspon a la primera trobada Sesrovires Impulsa amb un grup d’empresàries del municipi. Representa la meva lluita per la igualtat i per trencar sostres de vidre, així com la importància de la nostra economia per a crear estabilitat al municipi i millorar els serveis i la vida dels nostres veïns i veïnes.
En quin moment diria que es troba el seu municipi?
Crec que en un bon moment. El nostre futur és bonic i apassionant. La política municipal també té de bo que sempre t’ofereix projectes de futur. Ara mateix passem per un moment dolç, d’estabilitat econòmica, i hi ha diversos projectes en què estem treballant.
La política municipal té de bo que sempre t’ofereix projectes de futur
Ens en pot dir algun?
Sí. Estem creant una nova zona d’habitatge als terrenys de l’antiga fàbrica de Chupa-Chups. I també estem promovent una reforma a l’edifici Fòrum, que curarà una ferida important de la localitat i que el farà convertir-se en un equipament emblemàtic…
Encara hi ha altres coses que han de passar els propers mesos i que representaran un canvi en el concepte dels serveis que rebrà la gent, i en l’amabilitat de la vila envers els seus habitants. Estem en un moment de recuperació econòmica i de transformació social que mira al segle XXI.
Heu esmentat els nous habitatges. Actualment, el jovent es pot quedar a viure a Sant Esteve?
S’hi podrà quedar. En això treballem. En els darrers anys hem assistit a una paràlisi derivada de la crisi de la construcció que vam patir el 2011. La nostra planificació actual ens permet ampliar el parc d’habitatges en 1.400 noves unitats, que podríem veure activades en els propers anys. Els primers 150 són els que corresponen a l’antiga Chupa-Chups i ja estan a punt.
Ara mateix comptem amb estabilitat en l’ocupació. Tenim un baix índex d’atur, del 5,5% i la gent té feina i volen quedar-se a viure aquí, si troben habitatge. A més, hem treballat per promoure noves zones de creixement econòmic, com ara el polígon de Can Margarit, que està acollint empreses molt importants i que donen feina a persones d’aquí i a persones que venen de fora.
I, finalment, veiem que també ens estan arribant parelles joves i amb infants. Des de la pandèmia hem vist que hi ha persones que volen allunyar-se de la ciutat i gaudir d’entorns com els que podem oferir aquí, pròxims a Barcelona, però a la vegada envoltats de boscos i plens de serveis. Amb tots aquests habitatges que esperem posar en marxa, voldríem cobrir tota aquesta nova demanda.
En els darrers anys hem assistit a una paràlisi derivada de la crisi de la construcció que vam patir el 2011
Com són els i les sesrovirenques. Com és el tarannà de les persones locals?
Són persones actives i solidàries. Ho demostren en cada ocasió. Fa poc han participat massivament en el Gran Recapte i en la DANA. Es mobilitzen en molt poc temps i aporten tot l’imaginable. A banda, som persones orgulloses i amb molt de talent. Deixant de banda la Rosalia, tenim moltes persones que destaquen en l’art i la cultura. I, finalment, són persones molt exigents, especialment amb el seu Ajuntament. Nosaltres intentem estar sempre a l’alçada del que demanen.
Quin és l’indret que més li agrada del municipi?
A mi m’agrada molt el Parc de Canals i Nubiola. És un entorn que em permet gaudir de l’entorn, dels camps i dels boscos, i que no sembla possible que estigui situat a només 20 minuts de Barcelona. Allà comença i s’acaba la nostra Ruta Verda, que qualsevol pot fer a peu, o bé en bicicleta.
En quin estat tenen el programa electoral que van presentar vostès el 2023?
En aquests moments superem el 50%, com correspon a la meitat del mandat. I els propers mesos es veuran els resultats de molta feina de preparació que hem fet fins ara. Tenim molts projectes i, sobretot, tenim buscades i tramitades moltes subvencions i recursos.
El 2026 es començaran a veure molts dels projectes nous, des dels que hem esmentat d’habitatge, fins a l’arribada de noves empreses o la transformació del centre urbà de la localitat.
El 2026 es començaran a veure molts dels projectes nous
I tenen prou salut econòmica i financera municipal?
Sí. Ara mateix estem preparant un pressupost de 20 milions d’euros per a 2026, que consolidarà el pressupost que hem tingut el 2025. Amb això garantirem l’equilibri dels serveis que hem de prestar a la ciutadania. Molts d’aquests serveis s’han encarit molt… Em ve al cap la recollida d’escombraries, el manteniment dels carrers, el clavegueram, les canonades, la jardineria… A més, el nostre és un municipi dispers geogràficament, i això complica les coses.
Com és la relació amb l’oposició?
Sant Esteve ha estat un municipi difícil de gestionar políticament. Al llarg dels anys hem viscut moments convulsos, especialment durant el mandat de 2015 a 2019. Aquells van ser uns anys que es van perdre. I ara cal valorar molt l’estabilitat que tenim. Per això val la pena que busquem els punts en comú entre els partits de govern i de l’oposició. No fer-ho és no prestar el servei per al que t’han escollit.
Penseu que cada vegada que hi ha eleccions municipals, a Sant Esteve s’hi presenten molts partits, cosa que crida l’atenció fora d’aquí. En les darreres eleccions se n’hi van presentar 10. Actualment, el consistori el conformen quatre partits, i això ha facilitat bastant la governança perquè s’han pogut establir majories i estabilitats per aprovar coses beneficioses per a tots.
Més enllà d’això, el meu compromís amb l’oposició ha estat el de facilitar-los la informació i el d’ajudar-los a fer la seva feina de fiscalització. Busco sempre allò que ens uneix, més que allò que ens separa. Tot plegat, som 13 regidors que podem discrepar en moltes coses i en les maneres de fer, però estic convençuda que tots volem coses que siguin de profit pel poble, especialment quan parlem de projectes que han de perdurar durant els anys.
El meu compromís amb l’oposició ha estat el de facilitar-los la informació i el d’ajudar-los a fer la seva feina de fiscalització
Quina diria que és la prioritat del seu govern, actualment?
L’habitatge. Volem posar-ne a disposició de la ciutadania, perquè així ens ho demanda. I, com us he dit abans, estem en disposició de fer-ho en els propers mesos. Val a dir que no serà immediat, perquè els habitatges encara s’han de construir. Però ja els hem posat en marxa. I portàvem anys sense fer-ho, malgrat tenir una planificació des de 2011 que implica 1.400 habitatges. Però el poble no resultava prou atractiu per als promotors… Aquests, històricament, preferien anar-se’n a Martorell a construir.
I quin seria el principal problema?
A banda de la manca d’habitatge, un problema és el del cost dels serveis que us he esmentat.
Ens pot dir algunes de les propostes que vol fer en el que resta de mandat?
Dues de les propostes que tinc des de principis de mandat són: esdevenir una ciutat amiga de la infància i esdevenir una vila florida i agradable a la vista. També volem arreglar les voreres i la via pública.
Què estan fent per a la infància?
Hem treballat molt per oferir uns serveis que destaquin dins de la província: ara mateix, la llar d’infants municipal té un projecte educatiu molt potent per a infants de 0 a 3 anys, i d’acompanyament a les famílies en època de criança.
A més, recentment hem constituït el Consell Municipal d’Infants i Adolescents. I des de fa uns anys, tenim una festa major específica per als infants, en què ells són protagonistes. Val a dir que a primers de desembre hem presentat el personatge de la Garlanda, que és nou, propi del municipi i que ha de representar-nos a tots. Crec que acabarem el mandat amb una bona nota en aquest sentit.
Parli’ns de la promoció econòmica que fan des de l’Ajuntament.
Com us deia, tenim el polígon industrial, que té un gran potencial d’acollir grans empreses i que ha canviat l’economia del municipi. La nostra situació prèvia depenia molt del que ingressàvem per la construcció residencial. Però la feina de l’Enric Carbonell, que va promoure el polígon, ens ha portat a un nou model econòmic. Ara mateix tenim nous recursos importants que garanteixen l’estabilitat municipal.
I pel que fa a la promoció econòmica, en quin moment es troben…?
Ens mantenim molt a la vora de les empreses. Fa un parell d’anys vam crear unes trobades anomenades “Sesrovires Impulsa”, en què reunim empreses i empresaris al llarg de tot un dia i tractem temes d’interès per a ells. En la darrera edició, vam portar el Conseller d’Empresa de la Generalitat. A més, amb la cap del departament corresponent, fem visites regulars a les empreses per escoltar-les en les seves necessitats i saber més bé com podem ajudar-les.
A banda, una de les coses en les que treballem és en l’emprenedoria femenina. Les dones ho tenim tot una mica més difícil. No sols en la política, sinó també en l’activitat econòmica. A través de la xarxa de dones emprenedores que tenim al municipi, organitzem activitats. Fa poc, vam tenir una trobada amb la Secretària d’Igualtat de la Generalitat, que va tenir molt d’èxit i que volen que repetim.
Les dones ho tenim tot una mica més difícil. No sols en la política, sinó també en l’activitat econòmica
Sant Esteve és un poble proper a les grans capitals. Està ben connectat?
En general, sí. Tenim molt bones infraestructures, però també algunes mancances pel que fa als serveis de transport públic. La nostra connexió ferroviària amb Barcelona només és possible amb els Ferrocarrils Catalans, que tenen molt bona freqüència. Però també ens mancaria una connexió directa per carretera amb la capital i voldríem una millor connexió amb la Universitat Autònoma… Molts dels nostres joves hi van a estudiar, però si no tenen un cotxe propi els costa molt de temps arribar-hi, perquè han d’anar a Barcelona i fer connexió allà. Hauríem d’aprofitar la B-40 d’una altra manera. Tots els municipis i alcaldes de la zona ho estem reivindicant des de la complicitat.
També aplica això a la mobilitat interna?
Aquí tenim alguns reptes més. Alguns dels nostres barris estan dispersos i es troben allunyats dels serveis principals. Caldria reforçar el transport intern. Fins a la crisi de 2011 havíem tingut dos busos que feien trajectes intramunicipals, però generaven pocs ingressos i moltes despeses que havíem d’assumir nosaltres. Ara mateix, ja només en tenim un. El transport públic és una aposta sempre deficitària, però no per això l’hem de deixar de demanar. I jo aniré a fer-ho on calgui.
On té pensat fer-ho?
El meu repte és fer venir a Sant Esteve a la majoria de consellers i conselleres de la Generalitat. El nostre és un municipi poc conegut i, en canvi, quan la gent ve aquí es queda meravellada. La Consellera de Salut, per exemple, així ho va manifestar en una visita recent.
El nostre és un municipi poc conegut i, en canvi, quan la gent ve aquí es queda meravellada
Quines reivindicacions comparteix amb els alcaldes propers? Quin és el principal repte dels municipis de la zona?
En aquests primers mesos ja he tingut contacte amb l’alcalde de Masquefa i amb el d’Abrera, i hem coincidit en què les comunicacions i la mobilitat haurien de ser prioritats comunes. Volem que les administracions superiors siguin conscients de les nostres necessitats, perquè cada vegada rebem i acollim més persones que venen provinents de les grans ciutats.
