“El millor moment de l’alcaldia és quan veus que el que fas dona resultat”

Vostè és un dels alcaldes amb més veterania del país. Ho és des de 1983. Què ha après d’aquesta feina?

Jo crec que fent d’alcalde aprens que hi ha persones que et donen copets a l’esquena i et diuen “és que jo coneixia a ton pare” (riu), i que també hi ha persones que s’han arremangat per tirar endavant el poble. Crec que La Riera és ara un poble endreçat, amb una guarderia, un dispensari, unes bones escoles, gas, carrers asfaltats i una llar de jubilats. Penso que hem fet una bona feina en aquest temps i que si doneu un passeig per aquí, ho podreu veure.

La Riera és ara un poble endreçat, amb una guarderia, un dispensari, unes bones escoles, gas, carrers asfaltats i una llar de jubilats

La donarem. Ha estat sempre escollit per majoria absoluta?

Les nou primeres legislatures sí. Aquesta darrera no. Ens van faltar vuit vots per tenir la majoria. Però vam pactar amb en Carmona, el candidat socialista, i ara manem a l’ajuntament.

De tots aquests anys com a alcalde, diria que la darrera ha estat la legislatura més complicada?

Doncs sí. La COVID ens ha marcat molt perquè va ser una sotragada molt grossa. Vam tenir la gent tancada i nosaltres, cada dia, havíem d’agafar els tractors i sulfatar els carrers amb lleixiu… A la gent que no podia sortir li anàvem a comprar el menjar. Vam comprar mascaretes a la Xina, i vam ser dels primers pobles a fer-ho. Van paralitzar-se les obres, va paralitzar-se tot… I, no obstant, cada vespre posàvem música amb el cotxe municipal i anàvem pels carrers animant la gent. Va ser una època molt fotuda.

Arrel d’allò, molts projectes van quedar endarrerits i els hem hagut d’avançar a corre-cuita. D’altra banda, hem vist com la gent anava canviant. Ara cada cop costa més de trobar la gent que s’apunti a organitzar la festa major, o el grup de diables… Ara el jovent té una altra manera de ser, amb les seves videoconsoles i les tauletes…

Quina és la seva manera de portar l’ajuntament i de fer política?

Soc una persona oberta. Em faig amb tothom i parlo amb tothom, pensin el que pensin i vinguin d’on vinguin. Sempre he intentat escoltar. I si alguna vegada hem tingut problemes al damunt de la taula, tant si es poden resoldre com si no, sempre he sigut molt obert. I tothom m’ha pogut trobar quan ha volgut.

Em faig amb tothom i parlo amb tothom, pensin el que pensin i vinguin d’on vinguin

I a nivell personal, què li ha aportat aquest temps a l’alcaldia?

D’una banda, he pogut ajudar a tirar endavant el poble. Com que soc d’aquí, i la meva família també ho és, jo m’estimo La Riera. Quan vaig començar, el poble estava molt aturat. I estic molt content d’ajudar a fer-lo més còmode i a donar-li vida.

Li ha representat algun sacrifici tota aquesta dedicació?

La família ha estat la més sacrificada. També hi ha hagut èpoques de molta tensió. Per una qüestió de partits polítics, m’han arribat a atacar a mi i a la família per telèfon. Però en cada elecció em donaven la raó.

Ara ho porto com una mena de rutina: tinc les meves hores a l’Ajuntament i durant molts anys les he combinat amb la feina a la carnisseria familiar. Per això dic que ja n’hi ha prou. Ja és rutina i segur que n’hi ha d’altres que ho faran millor. Actualment el jovent està preparat que nosaltres a la nostra època.

Per una qüestió de partits polítics, m’han arribat a atacar a mi i a la família per telèfon. Però en cada elecció em donaven la raó

I vostè està preparat per deixar de ser alcalde?

Sí, sí, totalment.

Li hem demanat algunes fotografies. Ens les pot explicar?

Sí, clar. En tinc una amb el meu germà, que en pau descansi, i un cosí meu, de petits. Veníem de Barcelona a estiuejar aquí i els diumenges anàvem a la platja. Era una gran fita poder anar des d’aquí fins a Tamarit. Jo havia arribat a anar en tartana… Després ja va venir el cotxe, de la mà del meu tiet. Allò era una gran cosa.

Després en tinc una altra de quan estava als moviments associatius locals. Fèiem caramelles, teatre… Teníem un grup que es deia l’Arc i que es trobava a la sala La Parroquial. Els caps de setmana hi fèiem activitats per a la canalla.

La tercera foto, ja d’alcalde, és de quan va venir el president Pujol a La Riera. Va venir a veure les obres que fèiem i a inaugurar el Casal. Passi el que passi amb la justícia, crec que aquest home va fer molt pel país.

Quin tipus de municipi és La Riera de Gaià i en quin moment es troba?

La Riera de Gaià és un municipi tradicionalment agrícola, tot i que tenia també una gran indústria tèxtil. La gent combinava la fàbrica amb la terra. També hi ha hagut presència de fusters, de serrallers i pintors. Igualment hi ha molts professionals que treballen fora del poble, a Tarragona principalment. Alguns van a Barcelona, deixant el cotxe aparcat a Torredembarra i arribant en tren a la capital.

A més, hi ha un teixit associatiu molt important. Tenim gairebé de tot, excepte botiguetes, que van tancant. Ara hi ha grans superfícies. És un poble molt tranquil, a prop de la platja, envoltat de natura, a mig camí entre Tarragona i Barcelona, i procurem donar una bona qualitat de vida i serveis als ciutadans.

Tenim gairebé de tot, excepte botiguetes, que van tancant. Ara hi ha grans superfícies

Com són els rierencs i les rierenques?

Són persones, diríem, que “en quant toques el pito, tots surten”. Fins ara, quan proposaves una festa o una activitat, tothom sortia a fer les coses voluntàriament. Són persones obertes i hi ha moltes associacions que van funcionant perquè hi ha gent que es posa al davant de tot i que sacrifica el seu temps.

D’altra banda, de vegades hi ha qui creu que l’Ajuntament té una vareta màgica i ho pot arreglar tot… Però no és possible: hi ha uns impostos que s’han de cobrar i, sovint, apujar. I això de vegades crea una mica de tensió. Però l’ambient del poble és molt sa.

De vegades hi ha qui creu que l’Ajuntament té una vareta màgica i ho pot arreglar tot…

Quines coses bones i dolentes té La Riera?

De dolentes, cap ni una. I de bones, com us deia, la situació, l’ambient, la gent, el dia a dia d’un poble en què passes pel carrer i tothom et coneix i et saluda. I la gent sempre et pregunta si et convé alguna cosa. És la vida de poblet.

Pateixen problemes de despoblament?

No. Nosaltres hem anat creixent. Quan jo vaig entrar a l’alcaldia l’any 1983, érem 950 habitants. Ara passem dels 1.700. I així ens mantenim. Tampoc tenim un gran creixement a l’estiu: hi ha municipis propers que tenen una població que es duplica durant les vacances. Aquí no es dona el cas.

Vostès han fet una política d’habitatge controlada, segons tenim entès.

Així és. A més, quan es va produir el boom de la construcció, aquí vam requalificar terrenys i es van urbanitzar. A moltes persones els sortia a compte venir a comprar-se un pis a la Riera i vendre’s el que tenien a la vora de la costa, on hi havia més bullici i, a sobre, els hi quedaven uns estalvis. Aquí tenien la guarderia, la canalla podia anar pel carrer tranquil·la… D’aquí que ara tinguem molts habitants joves, i moltes parelles i famílies.

A moltes persones els sortia a compte venir a comprar-se un pis a la Riera i vendre’s el que tenien a la vora de la costa

Disposen d’habitatge, doncs, per a la gent jove?

En tenim pels que han vingut. Ara en comença a mancar. Algunes promocions més ens anirien bé, però ara els promotors s’ho estan pensant una mica. Totes les cases que es posen a la venda o a lloguer, es compren i es lloguen.

Al carrer Major hi havia quatre cases velles tancades. Ara les acaben de comprar i ja les estan remodelant per obrir-les. Un altre dels problemes que tenim als pobles és que al cas càntic hi ha vivendes que queden tancades i la gent marxa a viure a les zones noves. En un dels carrers, per exemple, hi ha vint cases i només dues estan habitades. Ara estem donant facilitats a qui fa obres i rehabilita les cases velles per tornar-les a obrir. Antigament, al casc antic havíem sigut més de mil persones, ara ja no.

Ara estem donant facilitats a qui fa obres i rehabilita les cases velles per tornar-les a obrir

Quins indrets emblemàtics del municipi ens pot recomanar?

Tenim el Molí del mig, on ens trobem ara mateix. És un molí històric, antiga propietat dels marquesos de la Bàrcena, que ara acollirà un Centre d’Interpretació dels molins del Baix Gaià… El Catllar té el Centre d’Interpretació dels Castells, Salomó el dels Balls Parlats i Creixell el de la Pagesia i la Marineria. Nosaltres en farem un sobre els molins que tenim. També farem un museu al centre, amb la col·lecció que una família ha anat creant al cap dels anys.

A més, tenim la casa pairal de Cal Borràs, les zones verdes i l’arbre de la plaça. A banda del casal, és clar, que es va anar construint amb subvencions però, també, amb el treball de persones que hi anaven a fer feina els dissabtes i els diumenges, de manera voluntària.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament en aquests moments?

Fins ara, no teníem cap crèdit ni cap deute. A més, pagàvem a 28 dies i teníem romanent de tresoreria. Però l’actual crisi ho ha canviat. Teníem unes obres iniciades per pavimentar certs carrers i arreglar les piscines, i ens hem hagut d’empassar un 20% o 30% d’augment dels costos de la construcció. Ens ha calgut anar a buscar més diners per cobrir l’obra i això ha generat un deute d’uns 150.000 euros. És petit. I, a més, tots els anys hem treballat amb superàvit.

Quina és l’estructura de l’Ajuntament? Quanta gent hi treballa?

Aquí, a les oficines, hi tenim quatre noies que porten la gestió de manera molt eficient. També hi ha quatre nois més a la brigada. A banda, tenim en Joan, que és qui obre i tanca les escoles i vetlla per què tot funcioni bé. Tot plegat, són nou persones.

I a l’equip de govern?

En som quatre. Tres del nostre partit i un del Partit Socialista. A l’oposició n’hi ha un altre de socialista i un de Junts – Acord per la Riera.

Aquesta ha estat la primera legislatura que els ha calgut pactar.

Sí, és la primera. Les nou primeres legislatures vam tenir sempre la majoria absoluta. Aquesta darrera, per 8 o 9 vots vam haver de pactar. I no hem tingut cap problema en fer-ho, perquè aquí ja no pacten els partits. Vull dir que nosaltres no vam fer cap eslògan del nostre partit, sinó que hem treballat per fer que el poble anés endavant. Amb aquest regidor socialista ens vam entendre, perquè té ganes de fer coses pel poble. I vam deixar les ideologies polítiques a banda.

Les nou primeres legislatures vam tenir sempre la majoria absoluta. Aquesta darrera, per 8 o 9 vots vam haver de pactar

Ja no es torna a presentar aquest mes de maig?

Aquesta vegada no em presentaré, ho tinc claríssim.

Però el 2019 també va dir que no es presentaria. Com és que al fina sí que ho va fer?

Doncs perquè hi va haver pressió de gent del poble. Em deien: “sí home sí… Vinga va: presenta’t una altra vegada; presenta’t”. I em vaig reunir amb la gent més jove i em van dir: “si aquests xicots estan quatre anys amb tu aprendran com funciona un ajuntament”. Per això em vaig decidir.

Molta gent es pensa que tenim un talonari i que podem fer de tot. I no: estem molt controlats, gràcies a Déu, i tot està molt pautat.  

Quina diria que ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?

La principal va ser la lluita que vam haver de fer per tenir unes escoles noves. Ara ja les tenim. D’altra banda, també vam fer una llar d’infants: antigament, sempre hi havia algú a casa, però ara totes les famílies treballen pare i mare i feia falta una guarderia per a la mainada.

També vam arreglar el dispensari. Antigament el teníem als baixos de l’Ajuntament i era molt petit. En vam fer un de nou. També vam fer el Casal, i dipòsits d’aigua, i vam asfaltar els carrers i canviar clavegueres i la xarxa d’aigua. Hem arreglat les pistes de les antigues escoles. S’han anat donant serveis… L’Ajuntament no deixa de ser una empresa de serveis: tenim l’aigua, la brossa, la neteja de jardins, els parcs…

De tot això se’n fa càrrec l’Ajuntament o reben ajuts del Consell Comarcal i la Diputació?

El cert és que qui ens ajuda més és la Diputació. Sense ella, no podríem fer ni una quarta part de les obres. Amb la piscina mateix, ens dona tres quartes parts dels diners que necessitem… Són dos milions d’euros en obres.

Qui ens ajuda més és la Diputació. Sense ella, no podríem fer ni una quarta part de les obres

Fan alguna cosa, en quant a promoció econòmica per a les empreses?

Aquí tenim petites empreses que no tenen problemes per anar fent. Però, certament, si alguna empresa vol instal·lar-se aquí li donem tota mena de facilitats. Perquè som un poble petit, però també tenim un polígon industrial.

Fa anys, els mateixos empresaris del poble, que tenien els negocis als baixos de casa, van veure que necessitaven un espai més gran. Vam crear el polígon i gairebé totes aquestes empreses hi van anar. Ara està ple i funcionant.

Quin ha estat el millor moment de la seva activitat com a alcalde?

Cada vegada que acabes un projecte o una fita. Per exemple, quan vam fer el dispensari o la guarderia, i els veus funcionant, amb gent que hi va i que en surt contenta. Quan veus que el que fas dona resultat, és el millor moment.

A nivell personal, el millor moment va ser quan van néixer els meus fills.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quin problemes coincideixen? 

Tots tenim problemes de pobles petits. Però potser una cosa amb la que ens trobem és que ens cal més ajut de les administracions superiors. Les aportacions que fan des de l’Estat s’han quedat curtes perquè tot s’ha apujat molt. I, en canvi, els Fons de Cooperació són els mateixos des de fa 20 anys.

La gent vol serveis i valen diners… De les noves escoles nosaltres en paguem la llum, el gas, la neteja… Ens costa 9.000 euros cada mes, a banda de que aporta la Generalitat. I som un poble de 1.500 habitants. L’esforç i els recursos són els que som i la cosa no està per apujar els impostos… T’ho has de pensar molt. Per tant, ens cal administrar molt bé les arques municipals.

Creu que des del Govern és té en compte els ajuntaments a l’hora de planificar el futur dels territoris?

No gaire. Ara mateix, per exemple, han agafat un col·lector que passava per dins del riu i ens l’han fet passar per les hortes, per una petició dels ecologistes. Nosaltres ens vam assabentar del canvi quan tot estava dat i beneït… I ara podeu anar a veure les destrosses que han fet a les hortes. Diuen que ho arreglaran, però jo penso que, com a mínim, ens haurien d’avisar d’una cosa així en el nostre territori.

Igualment, hi ha un projecte de línies d’alta tensió, per traslladar l’energia elèctrica que es crearà a les plaques solars de la Secuita i de Renau. Sembla que han de posar una torre transformadora a Altafulla i tota aquesta connexió ha de passar per les hortes. Nosaltres no ho consentirem de cap de les maneres… Durant 40 anys hem tingut un pla general que deia que a les hortes no s’hi podia fer ni una caseta de gos, perquè és un terreny de protecció agrícola… I ara ens volen plantar una torre allà, perquè a uns senyors els hi convé?

De vegades sentim que no ens tenen per res a l’hora de decidir obres i que quan ens n’assabentem, ja està tot fet i beneït. Això sí: quan hi ha eleccions ens venen a veure sovint i ens ho ofereixen tot. Però quan passen les eleccions s’obliden que estàs allà… Parlo dels mateixos partits polítics dels que som nosaltres, eh?

De vegades sentim que no ens tenen per res a l’hora de decidir obres i que quan ens n’assabentem, ja està tot fet i beneït

Per acabar, com és el dia a dia de l’alcalde de la Riera?

Abans, quan tenia la carnisseria familiar, m’aixecava sobre les cinc o les sis del matí per fer l’embotit i la vedella. Però ara soc jubilat i m’aixeco a les set. Vaig a buscar el pa. De camí, agafo un dels meus nets i el porto a la guarderia. I, quan toca, porto la meva neta gran al col·legi a Tarragona.

En tornar, esmorzo, agafo el tractor i el gos i me’n vaig a la vinya, a esporgar oliveres i garrofers i a fer de pagès. Passo per l’Ajuntament, a veure com va tot. De vegades dono un tomb pel poble, per veure com estan els jardins, els parcs, la brossa… Si es fan obres, hi passo tres vegades cada dia. I vaig combinant-ho així.

De tant en tant, la mestressa em diu: “Ep! Hem d’anar aquí o allà!” I aleshores ho deixo tot i vaig on em mana la mestressa… Faig vida de jubilat.