Els ajuntaments han exposat la seva preocupació per aquesta problemàtica que perdura des de fa dècades i que afecta greument la qualitat de vida de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya
Han presentat un manifest, amb el suport de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, amb un conjunt de mesures per garantir els drets dels residents d’aquestes urbanitzacions, el dret a una ciutat digna, el dret a la igualtat d’oportunitats i el dret a viure amb serveis i qualitat de vida
Centenars de municipis catalans comparteixen aquesta realitat, que tot i ser estructural, ha estat insuficientment abordada. Es tracta probablement d’un dels reptes urbanístics més gran del país, amb una afectació estimada d’un 10% de la població. La majoria d’aquestes urbanitzacions van sorgir entre les dècades dels 60 i 80, en un context de creixement urbanístic ràpid, sovint sense una planificació adequada i amb una intervenció pública limitada. Amb el pas del temps, aquesta situació no s’ha regularitzat, convertint aquests àmbits en focus de mancances urbanístiques i socials greus.
Els dèficits estructurals afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat. Això repercuteix directament en la qualitat de vida, la cohesió social i la capacitat d’actuació de les administracions locals. La manca de condició de solar, segons la llei, obliga a suspendre i denegar la majoria de les llicències urbanístiques, fet que frena l’activitat econòmica, genera greuges comparatius entre veïns i alimenta la tensió social i el desgast institucional.
Les corporacions municipals afectades, tot i el seu compromís actiu per revertir aquesta situació, es veuen abocades a una paràlisi administrativa i a una frustració institucional creixent, derivada de la manca d’eines normatives adequades i de recursos específics per donar resposta a una problemàtica arrelada. Aquesta és la situació complexa i cronificada que es viu diàriament als municipis afectats i que necessita ser abordada amb visió global, determinació política i responsabilitat institucional.
Davant la gravetat i complexitat de la situació exposada, avui, en un acte al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats han presentat un manifest on fan un una crida urgent a les institucions competents, especialment a la Generalitat de Catalunya i al Parlament, per impulsar un canvi normatiu, financer i organitzatiu que permeti afrontar de manera estructural, justa i sostenible aquesta problemàtica. Les demandes tenen la voluntat de ser concretes i viables, i es fonamenten en la voluntat de garantir l’equitat territorial, la dignitat urbana i el dret dels veïns i veïnes a viure en entorns urbans adequats.
En l’acte han intervingut el degà del COAC, Guim Costa, l’alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla, que ha presentat la iniciativa; el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Mataró, David Bote; el vicepresident de l’ACM i alcalde de Rialp, Gerard Sabarich. La lectura del manifest ha anat a càrrec de Xavier Santos, alcalde de Sant Feliu de Buixalleu; Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles i vicepresidenta de l’FMC; Òscar Sendra, alcalde d’Aiguamúrcia i vicepresident de l’FMC; i Oriol Lozano, alcalde de Palau-Solità i Plegamans.
En paraules de David Bote, “l’FMC dona suport al manifest per resoldre la situació ‘cronificada’ de les urbanitzacions no recepcionades, que són problemes que ens impedeixen seguir avançant per garantir la igualtat d’oportunitats entre tots i totes. Necessitem més recursos i més eines legals i també tècniques”. Per la seva part, Rosa Huguet, ha destacat com l’FMC ha estat, una vegada més, al costat dels municipis per posar en evidència aquesta problemàtica que afecta tants municipis del nostre país.
Per acabar l’acte s’han exposat algunes experiències municipals: Olivella, Torroella de Montgrí, Vallromanes i Sant Feliu de Buixalleu.
Font: FMC
