A l’Alt Penedès hi trobem el poble d’Avinyonet. El seu alcalde és Cèsar Herraiz, un home de gran pragmatisme, que manté la seva vessant com a empresari i executiu internacional.
Què el va portar a vostè, un empresari dedicat, a dedicar-se a l’alcaldia?
Jo no estava en política, ni sabia pràcticament què era la política. Durant 30 anys aquí sempre hi havia hagut un govern municipal del PSC i uns regidors de Convergència. Un d’ells plegava i em va dir que m’hi posés. Vaig començar per acceptar anar-hi de quart o de cinquè. Finalment, van acabar plegant tots i jo vaig entrar de segon a la llista de Convergència.
Em vaig presentar com a candidat a les eleccions del 2015 i les vaig perdre. Però també vaig aprendre molt bé què calia fer per guanyar les eleccions. I del 2015 al 2019 vaig treballar per guanyar les següents. Ho vaig aconseguir. I el 2023, novament ho vaig fer. Aquest cop, amb el 70% dels vots.
Vaig perdre les eleccions del 2015. Però vaig aprendre molt bé què calia fer per guanyar les següents
Per què creu que va guanyar amb tant de marge?
Perquè vaig aprendre la lliçó. Aquí, dos mesos abans de les eleccions apareix molta gent. Tothom es presenta: persones, partits… Tothom hi vol ser. Però després de les eleccions se’n van. I jo, en canvi, em vaig passar quatre anys fent d’oposició com Déu mana (2015-2019). Vaig ser fiscalitzador però constructiu. Vaig donar suport a l’equip de govern quan tocava, però tocant-los el crostó quan calia fer-ho. Fins i tot publicàvem una revista trimestral en què explicàvem el nostre punt de vista. I, al final, la gent va decidir canviar després de 25 o 30 anys d’un tipus de govern.
Em vaig passar quatre anys fent d’oposició com Déu mana
Què és el que ha après d’aquest temps a l’alcaldia?
Doncs que hi ha dos tipus de polítics. Els que viuen de la política i els que no. Jo soc dels segons. Per a mi, això és un hobby, un repte. M’ho passo bé, fent-ho, com tot el que faig a la vida.
Tinc molt clar que, per a guanyar diners, ja hi ha els negocis. Però l’alcaldia és per donar benestar als veïns. No obstant, hi ha un compte de resultats i cal que els resultats siguin positius. L’aprenentatge és que l’alcalde és la persona que els veïns tenen més a prop per poder queixar-se o per felicitar-lo.
Hi ha dos tipus de polítics. Els que viuen de la política i els que no. Jo soc dels segons
Interessant.
Hi ha una desafecció social molt gran en la política, des de l’alcalde cap amunt. Jo l’entenc. Però la gent del carrer veuen la figura de l’alcalde com algú proper, amb qui poden parlar, i li poden explicar els seus problemes. I saben que nosaltres podem donar solucions dins de les nostres possibilitats.
No obstant, l’Administració és molt burocràtica i feixuga. I això és difícil d’explicar a la gent. Ells no entenen que qualsevol cosa petita costi fins a un any per fer-se. Però, al final, com que ho explico i vaig de cara, i faig el millor que sé i puc, tinc la consciència trannquil·la. Fer d’alcalde et dona l’orgull de poder fer coses pel teu poble. I en aquests vuit anys, el poble ha millorat moltíssim.
Hi ha una desafecció social molt gran en la política, des de l’alcalde cap amunt
Expliqui’ns com és Avinyonet. Quina mena de municipi és?
Nosaltres tenim uns 27 quilòmetres quadrats, set nuclis separats, algunes masies disseminades i 1.800 persones. Aquí es viu molt bé, amb una taxa d’atur del 7%, gairebé tècnica. També tenim indústria i activitat vinícola… Fa un parell o tres d’anys vam sortir als mitjans com al poble més ric d’Espanya, perquè hi havia un senyor molt ric que es va instal·lar aquí i va començar un negoci. Però va durar poc i vam tornar al número que ens tocava.
Des que vam entrar al govern municipal vam intentar unir la gent. Abans hi havia una mica més de desunió, i persones que, tot i viure en el mateix municipi, no es veien des de feia 30 anys. Hem donat la volta a la situació: fa uns dies vam fer un dinar popular i van venir 700 persones dels diversos nuclis. La gent gran, especialment, estava emocionada de veure amistats que feia anys que no es veien.
Fa un parell o tres d’anys vam sortir als mitjans com al poble més ric d’Espanya, perquè hi havia un senyor molt ric que es va instal·lar aquí i va començar un negoci. Però va durar poc i vam tornar al número que ens tocava
I hi ha un bon teixit associatiu?
Cada nucli té la seva associació cultural, que organitza les seves festes majors. L’Ajuntament dona recolzament a això. Però tot el tema social està molt ben lligat i el fan els mateixos veïns.
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Sí. Vaig aturar un projecte desmesurat, el de la piscina. Hi havia un compromís de tenir una piscina feta per a un dia de l’agost de 2019, i aquell dia no hi havia res acabat. El proveïdor va fallar i jo ho vaig parar tot. Ho vam reestructurar i, gracies a això, avui en dia treballem per tenir un dels millors complexos esportius de Catalunya en la nostra categoria de municipis.
Felicitats.
Tindrem camp d’herba, piscina tematitzada, pàdel, gimnàs… Aquest projecte s’ha fet força bé i actualment estem en la tercera fase.
I tenen altres projectes igualment importants damunt de la taula?
El municipi ja té gairebé de tot. No obstant, mirem de posar la cirereta al pastis, per embellir el poble, millorar el benestar, la seguretat… En aquest sentit hem instal·lat càmeres i creat grups de WhatsApp. Avinyonet té unes bones dades de seguretat, segons el que diuen els Mossos.
Tenen alguna preocupació, no obstant?
L’envelliment de la població. Crec que en 10 anys, el 60% de la nostra població tindrem més de 60 anys. I cap país està preparat per això. Penseu que una persona que estigui en una residència per a gent gran ens costa a tots uns 5.000 euros al més. I anem cap a un escenari de moltes persones que, gràcies a Déu, hem viscut molt bé i volem mantenir aquest nivell de vida… Com ens ho farem?
Crec que en 10 anys, el 60% de la nostra població tindrem més de 60 anys. I cap país està preparat per això
Té vostè alguna idea?
Jo sé que el país té tres problemes: el de l’envelliment, el de la reincidència delictiva i el de la gestió de la immigració. Són temes que el país ha d’agafar i tractar de manera decidida. I també el problema de l’habitatge, però aquest l’he deixat pel final perquè ara sembla que hi haurà un nou boom de l’habitatge…
Alguna altra preocupació?
L’incivisme i la gestió dels residus… El que no pot ser és que, per culpa de dos o tres, el 97% de la població estigui a disgust. Aquests dos o tres que fan malifetes se’ls ha de castigar com toca. I quant als residus, aquí estem fent canviant la fórmula de recollida, a partir de bateries molt grans de 15 metres, amb espai de recollida per al reciclatge, etcètera. I amb tot, sempre hi haurà la persona que no reciclarà mai. Ja li pots posar tots els contenidors que vulguis, que allà que arriba amb la bossa, allà que la tira al contenidor equivocat.
Sempre hi haurà la persona que no reciclarà mai. Ja li pots posar tots els contenidors que vulguis, que allà que arriba amb la bossa, allà que la tira al contenidor equivocat
Com és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Excepcional. Molt bona. Aquesta legislatura ens hem aprofitat d’un pacte que hi ha hagut entre Junts, Impulsem i Socialistes a la Diputació i ens ha anat molt bé. Tenim diners per fer el que hàgim de fer i més.
L’únic coll d’ampolla és la burocràcia de l’Administració Pública. Representa un desgast inhumà veure que qualsevol petit projecte demana dos i tres anys, entre comissions, aprovacions de gent que no té ni idea de l’assumpte, etcètera. Ells ho deixen a la taula, mentre que tu tens urgència, perquè tens el veí a la porta cada dia.
O canvien les coses o tindrem un problema. D’aquí a 10 anys no hi haurà ningú que vulgui estar a l’Administració Pública. L’únic que garantirà l’Administració en 10 anys és un salari. Però, malgrat que estiguis cobrant, t’has de sentir molt malament quan tothom es queixa d’això.
Com és l’estructura municipal?
Som unes 20 o 21 persones. 3 o 4 formen part de la brigada, i tenim les noies de la llar… Quant a l’equip de govern, actualment tenim sis regidors, i l’oposició en té tres.
Fan alguna cosa en matèria de promoció econòmica?
Aquí tenim tres coses importants: primerament, som l’origen de la vinya a Catalunya i això, vulguis o no, genera recursos: tenim una fonda, recursos turístics, cellers, un monestir romànic excepcional… Avinyonet és un atractiu turístic. Tenim algun comerç en un dels nuclis, i tenim cellers ben bons que comencen a obrir-se al turisme de cap de setmana.
A més tenim un polígon industrial. Ens hem associat amb Sant Cugat per explotar-lo conjuntament, perquè hi ha bona relació entre els dos municipis. És una instal·lació ben feta, ben integrada paisatgísticament i ens genera ingressos.
Quins llocs destacaria vostè per visitar?
Com us deia, tenim el monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, que és una cosa semblant al monestir de Taüll. Ara estem abocant-hi molts diners amb la Diputació i amb la Generalitat per la restauració. També hi ha un bon casc antic a les Gunyoles, amb una torre romana de fa 1.500 anys, i un columbari a l’Arboçar, amb història.
Hi ha força presència de restes ibèriques.
A Sant Sebastià van descobrir un complex a la Font de la Canya, que era un centre de mercaderies fa 2.500 anys, seria una mena de Mercabarna d’aquell temps. Aquí venia gent de tot arreu a negociar. Estaven a la vora del mar, les costes… I, a poc a poc, s’hi van generar assentaments, edificacions, enterraments… Tot el que un es pugui imaginar. Sempre he pensat que ens faltaria explotar-ho una mica millor.
Fa 2.500 anys, tot això era una mena de Mercabarna d’aquell temps. Aquí venia gent de tot arreu a negociar
Quina ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?
Complir el que vam dir que compliríem. I en tenim evidència, perquè hem sigut capaços d’adaptar un sistema de gestió empresarial i portar-lo aquí.
Jo he fet un pla, com faig amb les empreses. Hi ha d’haver uns resultats, un responsable, uns timings i una lista del que s’ha de fer. L’any passat vam complir 8 dels 10 compromisos del programa electoral. Enguany, en vull fer 9. És una bona carta de presentació per a qualsevol… La gent hauria d’exigir-ho a qualsevol polític, tot i que se n’obliden de moltes coses. Però si em promets una cosa, me la fas.
L’any passat vam complir 8 dels 10 compromisos del programa electoral. Enguany, en vull fer 9
Quan parla amb altres alcaldes de la zona, quines són les principals reivindicacions en què coincideixen?
Aquí, en general, hi ha bona relació entre alcaldes. Jo n’he estat president. Al Penedès en som 27, de tots els colors, persones que es preocupen per la gent… Quan entres a l’alcaldia, el color polític no val per res. Aquí estàs per treballar per a la gent. I la gent vota a la persona i a la seva credibilitat.
Però, pel que fa a reivindicacions, volem que se’ns escolti més als del territori. Sembla que només ens trobin guapos i atractius quan falten dues setmanes per a les eleccions. Estem fent força per que es tingui en compte la vegueria del Penedès a l’hora de parlar de seguretat, d’envelliment de la població.
Aquí al territori sembla que només ens trobin guapos i atractius quan falten dues setmanes per a les eleccions
Creu que els tenen en compte des del Govern, a pobles com el seu?
No. I és un tema general, no només al nostre poble. Els vots són els que manen, i això vol dir que a l’Àrea Metropolitana hi ha 4 milions de vots, i que s’esforcen allà. Però, és clar, no hem d’oblidar que a Catalunya som 947 alcaldies i que, d’aquests, 920 som petits i estem igual. Amb tot, les coses ens van arribant i no ens podem queixar.
Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les vol comentar?
Aquesta primera és una foto de 1979. Jo tenia 10 anys. Soc el nen més grassonet i la foto és de família, d’aquelles famílies d’abans, amb l’avi, la tieta, la mama, el papa… Tot això ha canviat molt avui en dia. De vegades m’entra la nostàlgia i penso que en aquell temps no teníem una quarta part del que tenim ara, però també érem feliços. El pare feia de transportista i agafava un camió darrere de l’altre. I ma mare ens feia la roba i l’avi anava a la vinya. Avui tot ho vas a comprar a fora. Alguna cosa falla…
La segona foto és de 1987. Jo em volia menjar el món. Era guapo, prim, tenia una moto sense carnet i podia anar sense casc, si volia (riu). Aquella sensació de llibertat me la representa aquesta foto amb la colla dels amics.
La tercera és de quan tenia cinquanta anys: ja casat i amb fills. I la quarta és de la vessant política, el 2022 o 2023, abans de les eleccions. Havia passat una mala legislatura amb inflació, la Covid, la sequera, ocupes… Vaig fer venir a totes les patums: en Mas, en Turull, els consells comarcals… Vaig fer un speech de dos minuts que sortien del cor: “pim, pam, pim, pam”… Es van aixecar 300 persones a aplaudir-me. Crec que els vaig fer sentir bé. Allò va ser el pagament de quatre anys duríssims.
