“Ens estem acabant de dibuixar com a poble. I això és apassionant”

Vostè és educadora infantil de professió i vocació. Aplica els seus coneixements a l’activitat política?

Penso que la política és una extensió del que fem cada dia. Quan ets educadora des de fa més de quaranta anys, acabes tenint una manera de mirar, sentir i acompanyar determinada. Intentes entendre i, a partir d’aquí, implicar-te en el que pots per transformar les coses i resoldre les inquietuds de la gent… Tot això és la meva manera de fer.

No es tracta pas de fer que t’escullin per l’alcaldia i de no tornar-ne a parlar més fins d’aquí a quatre anys. La proximitat, el treball amb els veïns i la participació estan per damunt de tot.

Penso que la política és una extensió del que fem cada dia. Quan ets educadora des de fa més de quaranta anys, acabes tenint una manera de mirar, sentir i acompanyar determinada

Què ha après, personalment, d’aquests anys fent d’alcaldessa?

L’alcaldia m’ha confirmat que a la nostra societat hi ha uns factors que ens van movent. Tendim a pensar que són factors econòmics, però també hi ha el bon veïnatge, el sentir-nos acompanyats i escoltats… Des de l’escola ho vivim amb els infants: no els vols etiquetar; acompanyes les famílies en les criances i cadascú tria la seva manera.

Si trasllades això a una família més gran, que és el poble, veus que tots volem ser reconeguts i acompanyats, ja sigui una associació d’empresaris o les dones auto-organitzades de l’associació Les Valentes, que volen acompanyar altres persones que pateixen.

Si trasllades els valors educatius a una família més gran, que és el poble, veus que tots volem ser reconeguts i acompanyats

Li hem demanat unes fotos personals. Ens podria dir quines són i per què les ha triat?

Són fotos que miro sovint. La primera és amb la meva mare, als anys seixanta. Tot just avui fa anys que es va morir i la foto és una mostra del vincle que tenia amb ella. La segona és d’adolescent, i me la va fer un amic durant una excursió al bosc. També m’agrada molt.

Jo vaig ser una mare molt jove. I a la resta de les meves fotografies sempre hi ha la presència del meu company, amb el que vam anar-nos-en a viure plegats quan jo tenia divuit anys. Per això he triat aquesta foto, de quan el meu fill tenia un any i jo en tenia vint.

Parlem de Sant Quirze. Quin tipus de localitat és?

Sant Quirze és un municipi que té un entorn natural molt afortunat. Gaudim d’un espai verd urbà deu vegades més gran al que pertoca a la mitjana de municipis. Aquest estiu, quan feia tanta calor, es deia que als municipis no hi ha prou zones verdes per habitant i a nosaltres ens passa al revés. Per sort, s’ha preservat l’entorn. I hi seguim treballant per tal que mai es pugui transformar urbanísticament.

D’altra banda, la part negativa d’això és que tenim una extensió increïblement gran, plena d’urbanitzacions i de baixa densitat. Això vol dir que tenim molts quilòmetres de carrers (140 km) que ens cal mantenir per satisfer les necessitats de 20.000 habitants: asfaltat, clavegueram, neteja… Ens costen tant com en un poble de densitat més alta.

Finalment, a Sant Quirze hi tenim dos perfils: el del poble antic, amb l’Ajuntament, el casc antic que estem intentant recuperar i el de l’entrada del poble, al Mas Duran, que és com una mena d’eixample nou, on hi ha comerç.

A Sant Quirze gaudim d’un espai verd urbà deu vegades més gran al que pertoca a la mitjana de municipis

I les persones, com les definiria?

Durant molts anys hem tingut fama de ser un poble dormitori. I el cert és que durant el dia no veus gairebé ningú al carrer. Tenim una taxa d’atur inferior al 6% i, per sort, moltes persones van a treballar cada dia. Els alumnes tenen una taxa d’absentisme molt baixa.

Ara hi ha cada vegada més persones que es jubilen i surten. Però abans, les botigues es queixaven de no fer gaire calaix als matins. Però a partir de les cinc de la tarda comences a veure molta vida, famílies amb criatures, associacionisme…

Ara tenim unes 200 entitats. El poble s’ha consolidat i està creant tradicions que no teníem. La nostra entitat més antiga és la Coral Il·lustració artística, que va néixer dels Cors de Clavé, fa uns 115 anys. La segona entitat més antiga és l’handbol, que en té 70. La resta ja en tenen trenta o menys. Sant Quirze és un poble que s’està acabant de dibuixar ell mateix. I això és apassionant, perquè és el moment adequat per acompanyar la ciutadania a crear els seus espais.

Durant molts anys hem tingut fama de ser un poble dormitori. I el cert és que durant el dia no veus gairebé ningú al carrer

Algun element arquitectònic, paisatgístic o patrimonial destacable?

No tenim gaires edificis reconeguts, més enllà d’algun Bé d’Interès Cultural. Una cosa divertida és que en cert temps, l’Ajuntament va comprar l’edifici de la Patronal, però no el de la Cooperativa, quan aquest darrer es troba tot just al davant, a la plaça. S’hi podrien fer moltes coses, perquè té un espai molt gran. Ara lluitem per comprar-lo.

La Patronal que us deia és un d’aquests edificis amb interès. És un teatre. També tenim la casa Vila-Puig, on va néixer aquest pintor tan afamat. L’Ajuntament la va comprar i ara és un petit museu on hi fem algunes activitats d’aforament petit. I també tenim la Masia de Can Feliu, on hi trobem l’espai de Can Barra i la Torre Gorina, on hi tenim les escoles de música i d’adults. Són espais bonics i molt ben conservats.

Vostè va ser alcaldessa al 2006 durant un any. Després ho va tornar a ser el 2015. Va notar gaires canvis a l’Administració d’una època a l’altra?

Nosaltres vam ser una anomalia dins d’un pacte del PSC amb Convergència. Al 2005 es van discutir i nosaltres vam aprofitar l’oportunitat per entrar al govern. Vam ser agosarats i vam demanar el darrer any d’alcaldia. Ens el van donar i ens vam quedar amb la cara de dir “caram…”. En aquell any vam aprendre tot el que vam poder i vam fer algunes transformacions que van quedar instal·lades.

Durant molts anys la dreta ha governat aquest municipi i la transformació social que hem viscut ha estat fluixeta. En els dos mandats que portem hem revertit la situació.

El 2006 vam demanar l’alcaldia i ens la van donar. Ens vam quedar amb la cara de dir “caram…”

Quina ha estat la prioritat del seu govern durant aquests darrers mandats?

El primer mandat ens vam centrar en endreçar el món de l’educació al poble i l’Escola d’Adults, que estava en un lloc que no reunia les condicions per a tenir 300 alumnes. Vam fer el Pla Educatiu, d’una manera transversal i en xarxa, i no només amb criteris econòmics.

Va ser una feina intensa perquè, de cop, a moltes persones que havien treballat en el tema durant molts anys, els demanàvem que ho fessin en xarxa i va costar. I vam iniciar la revisió del Pla General amb la consciència d’alguns aspectes que calia corregir. I vam crear un Reglament Orgànic Municipal que no existia i una administració electrònica.

I en el segon mandat?

Vam començar-lo amb molta energia, però aleshores va arribar la Covid. I la prioritat va ser atendre i pal·liar les diverses conseqüències. Vam declarar l’emergència educativa, establir nous programes per acompanyar l’absentisme, obrir espais d’acompanyament emocional… I un cop vam superar la fase de la contenció, vam passar a la tramitació del POUM com a tal, amb la preservació de l’entorn natural i la participació com a criteris imprescindibles

També vam promoure el Consell del Poble, i el Consell d’Infants. Hem creat eines que molts altres municipis tenien des de feia molts anys i que aquí mai s’havien considerat. També hem impulsat molts mitjans d’informació municipals com ara el Butlletí o l’agenda trimestral de cultura.

Vam començar-lo amb molta energia, però aleshores va arribar la Covid. I la prioritat va ser atendre i pal·liar les diverses conseqüències

Tenen una bona situació econòmica?

Tenim un endeutament inferior al 20% i estem baixant la ràtio. Ho hem fet d’un 10% en els darrers sis anys. Al municipi hi havia un deute gran amb la zona esportiva, que és antiga i s’hi ha invertit molts recursos per posar-hi pedaços. Però cal refer-la perquè és massa petita i té pocs espais. Està pensada per a una població de 1.000 habitants, que és el que hi havia als anys 70.

Ara tenim un nou projecte, aprovat definitivament, que aviat licitarem. Parlem d’una inversió important. El que hem fet ha estat desendeutar l’Ajuntament per poder tornar-lo a endeutar sense comprometre les accions necessàries. Estem molt tranquils econòmicament.

Hem desendeutat l’Ajuntament per poder tornar-lo a endeutar sense comprometre les accions necessàries

Quina es l’estructura de l’Ajuntament i quin és el perfil del seu equip de govern?

En aquest mandat no vam aconseguir refer la majoria i hem fet un pacte amb Sant Quirze en Comú, amb els que ja havíem governat el 2015, i amb un grup nou que es diu Som Sant Quirze, de dos regidors. Tot plegat tenim una regidora d’En Comú, dos regidors de Som Sant Quirze i els set regidors nostres. Però seguim sense majoria en el Ple. La suma aritmètica és difícil. En aquest cas, PSC i Junts són un binomi que havia governat conjuntament i que ara fan oposició conjunta. En els debats preelectorals van dir que no volien pactar amb nosaltres i no els vam anar a buscar. Ara governem amb minoria.

Com segueix la qüestió de la remunicipalització de l’aigua?

El projecte funciona. Municipalitzar els serveis essencials és imprescindible. En el mandat anterior vam fer-ho amb l’escola bressol i aquest any ho hem fet amb l’escola de música i el servei d’aigua.

Hi havia, per aquest darrer, una concessió que s’acabava i era el moment d’aprofitar-ho pensant que l’aigua és un servei essencial que ha d’estar controlat pel propi municipi. Aviat farem públic un informe de peritatge forense. Tenim una opinió sobre el que va passar el mes de març passat, però no la diré en veu alta. Està sent un aprenentatge intens.

Què fan vostès en termes de promoció econòmica del municipi?

Nosaltres estem entre Sabadell, Terrassa i Sant Cugat. Tot i que som un municipi gran en relació a Catalunya, som dels petits del Vallès. I tenim aquella mida incòmoda, que no ens ajuda a encaixar gaire en l’entorn.

Per tant, quan hem d’aconseguir projectes econòmics per als nostres polígons, ens hem de conxorxar amb Barberà, Castellar i Sabadell. Amb aquest darrer municipi tenim un polígon compartit. Els polígons s’estan activant i encara tenen potencial per créixer. Anem fidelitzant noves empreses, que són interessants perquè es dediquen a la recerca. I el teixit econòmic que tenim al nucli és el que més pateix, perquè lluita en contra de la globalització. A més, tenim una estació de Ferrocarrils (el “Metro” del Vallès) que ens porta a Sant Cugat i això fa que la gent de Sant Quirze se’n vagi allà a comprar. El comerç pateix força.

Tot i que som un municipi gran en relació a Catalunya, som dels petits del Vallès

Quan parla amb els alcaldes i alcaldesses de la zona en quines reivindicacions coincideixen?

En poques. Per això mateix que us deia. Patim sent els petits en relació amb els veïns. Per exemple, quan es va construir el quart carril de l’autopista C-58, la Generalitat va parlar-se amb Sabadell i Terrassa. Però amb nosaltres no. I vam sentir la proposta per primera vegada en el marc del Consell Comarcal. Som com aquell llogarret de la Gàl·lia que té autonomia, i que també vol ser escoltat.

I quelcom semblant passa amb l’Aeroport de Sabadell. Ells el volen, però nosaltres el patim. L’Aeroport té una conseqüència negativa sobre l’organisme i el benestar dels veïns. A Sabadell no els sobrevolen els avions, però a nosaltres sí. Si ara tinguéssim una finestra oberta, hauríem d’anar parant la conversa, perquè no paren de passar avions.

I pel que fa al barri de Les Fonts, que està connectat amb Terrassa i Rubí i que té una zona industrial, no se senten vinculats a nosaltres. Però nosaltres també patim les conseqüències. Tampoc compartim la idea del Quart Cinturó, en contra de la majoria dels alcaldes del Vallès que sí que el volen… Se’ns fa difícil.

Quan es va construir el quart carril de l’autopista C-58, la Generalitat va parlar-se amb Sabadell i Terrassa. Però amb nosaltres no

Com a educadora que és, com li explicaria a una nena petita el que significa ser alcaldessa?

Ho faig cada any, perquè els infants de tercer venen a veure l’Ajuntament. I venen amb una visió encara patriarcal, que és la visió del poder. Els diuen que ser alcaldessa és tenir poder i nosaltres els expliquem que l’alcaldia és ser el portaveu de la ciutadania.

Sempre els poso l’exemple de quan escullen el delegat de l’aula. Aquella persona fa d’altaveu de tots els altres, però això no és més que un pacte. Nosaltres ens devem a la proposta electoral feta, a les demandes que ens arriben i a la participació. En definitiva, ens devem al servei públic. I aleshores els sorprèn una mica. Per les seves preguntes sembla que pensen que hi ha unes prebendes associades al poder, i que tinc una casa gran i un cotxe gran. No és així. No hauria de ser així. Ens hem de lliurar de tota aquesta parafernàlia.

De quina manera comuniquen les coses a la ciutadania?

Tenim un equip de Comunicació que té els ulls i les orelles ben obertes. No només parlen del que funciona bé, sinó de tot el que està passant. Les xarxes socials durant algun temps han estat una eina molt agradable. Però ara també ho és de manipulació. Hi ha grups municipals que fan soroll a través d’elles.

El que cal és crear espais on la gent es pugui informar. Pensar que tothom consulta la informació a través del telèfon mòbil és erroni. Encara hi ha qui li agrada rebre la revista i la llegeix, o l’agenda trimestral, o els tòtems que hi ha al carrer.

I en els temes més importants cal donar abundant explicació. No pots donar per segur que la gent entendrà les coses a la primera. Cal crear espais de participació i buscar persones que facin d’altaveu. Si fas partícips a les persones, encara que no estiguin d’acord amb les coses, les entenen.

Tenim un equip de Comunicació que té els ulls i les orelles ben obertes