Lluís Soler

Alcalde de Deltebre

Ànima i essència

“Deltebre respon als reptes amb un esforç i una persistència extraordinaris”

Projectes com el passeig del Carrilet, mostren capacitat de transformar problemes en oportunitats turístiques.
0
6257

A la comarca del Baix Ebre, visitem avui la localitat de Deltebre. El seu alcalde, Lluis Soler, ha tancat fa unes setmanes el seu mandat al capdavant de l’Associació Catalana de Municipis. Avui parlem amb ell sobre municipalisme i reptes de futur.

En les eleccions municipals del maig passat la seva candidatura va guanyar per tercera vegada. Però aquest cop, amb una majoria absoluta….

Així és. A les eleccions del 2015 havíem aconseguit una majoria simple. Ens vam quedar a pocs vots de l’absoluta. El 2019 vam obtenir la primera majoria absoluta de la història democràtica de la vila. I això va ser un punt d’inflexió. I el 2023, en lloc de mantenir només la majoria, la vam incrementar fins a 12 regidors dels 17 del plenari. Això ha transformat una corporació que abans era heterogènia en un govern de majoria destacada. I, no obstant, seguim captant totes les sensibilitats i la pluralitat de la comunitat local.

Hem transformat una corporació abans heterogènia en un govern de majoria destacada. I seguim captant totes les sensibilitats i la pluralitat de la comunitat

D’on li prové a vostè la motivació política?

Val a dir que els meus pares tenien una empresa familiar i que jo vaig créixer vivint de prop la dinàmica del petit comerç i el compromís diari d’obrir les portes d’una activitat econòmica. Els pares mai es van identificar políticament i sempre van voler mantenir una independència política, al igual que els meus avis.

Però jo sí que vaig sentir una atracció pel món públic. Des de petit, percebia el potencial turístic de Deltebre i tenia la sensació que no s’aprofitaven totes les oportunitats disponibles. Amb el temps, m’he anat connectant amb la política municipal. La decisió de fer el pas definitiu va sorgir quan vaig acabar d’estudiar i vaig tornar de Barcelona. Aleshores em vaig enfrontar a la disjuntiva de si m’havia de dedicar al sector privat o si, al menys de manera transitòria, em posava a crear valor públic.

Des de petit, percebia el potencial turístic de Deltebre i tenia la sensació que no s’aprofitaven totes les oportunitats disponibles

Com ha canviat Deltebre en aquests últims anys?

Deltebre ha experimentat una transformació molt significativa, que s’ha anat produint a mesura que anàvem superant una situació inicial d’infraestructures molt precàries. L’objectiu de tot aquest temps ha estat el de canviar la percepció de la nostra ciutadania, que la feia gairebé conformar-se amb allò que hi havia. I en fer-ho, hem volgut abordar no només les necessitats del Delta, sinó també les de la pròpia comunitat municipal. Hem volgut moure i transformar les estructures socials, públiques i físiques, donant a la població una perspectiva renovada centrada en l’esperança, el futur i les oportunitats.

Aquesta transformació ha estat també acompanyada d’una inversió històrica en infraestructures i serveis, que ha parat atenció especial a qüestions com ara la pèrdua d’aigua potable i la renovació d’infraestructures hidràuliques. A més, hem impulsat la millora de les vies públiques i d’altres projectes físics. Però també ens hem preocupat molt de tenir una prioritat en la transformació social. Ho hem aconseguit amb l’obertura de nous centres esportius, culturals i educatius. L’èxit del canvi ha depès molt de la legitimitat social i de la participació ciutadana, que han de continuar més enllà dels cicles electorals per consolidar la confiança de la comunitat.

En resum, l’objectiu ha estat el de despertar un orgull de poble i crear una transformació amb ànima i essència, que anés més enllà de la superfície física i que tingués un impacte profund i durador en la vida quotidiana dels ciutadans.

Hem volgut moure i transformar les estructures socials, públiques i físiques, donant a la població una perspectiva renovada centrada en l’esperança, el futur i les oportunitats

Com són els deltebrencs i deltebrenques?

La gent de Deltebre té una gran resiliència. Aquest es el gran distintiu de tota aquesta comunitat. El cert és que la igualtat d’oportunitats no es distribueix uniformement a tot el país.

No és el mateix viure al Delta que viure a l’àrea metropolitana, al Pirineu o a Girona. El mosaic de contrastos que representa el nostre país marca les possibilitats que tens. I Deltebre, en particular, és un territori fràgil, amb deficiències històriques d’infraestructures i falta de compromís per preservar el Delta.

Vivint en aquest context, la nostra comunitat s’enfronta a una transició cap a una realitat força diferent de la que estaven acostumats, amb sectors primaris delicats i sectors turístics encara per explotar. Això ens podria portar a una situació de frustració o resignació, però, novament, destaquem la resiliència del poble, que, tot i trobar-se davant d’obstacles, respon amb un esforç i una persistència extraordinaris. Tot i les dificultats en la creació d’infraestructures i equipaments, la gent insisteix en la seva determinació per superar els desafiaments. La resistència s’ha manifestat en la capacitat de revertir les expectatives i de superar els obstacles percebuts com insuperables.

Molts veuen ara que el que abans semblava inabastable és, de fet, possible. La confiança ciutadana en la resolució de qüestions micro-urbanístiques s’ha incrementat, com es veu en l’èxit de l’aprovació d’un Pla Urbanístic després de set anys d’intens treball. Obres com ara la transformació del desguàs del Préstamo en el passeig del Carrilet, mostren la capacitat de convertir problemes en oportunitats turístiques.

La igualtat d’oportunitats no es distribueix uniformement a tot el país. No és el mateix viure al Delta que viure a l’àrea metropolitana, al Pirineu o a Girona

Quins indrets emblemàtics podem destacar de Deltebre?

Us puc proposar que visiteu la Plaça de les Dones, que és un projecte que ha tingut un gran impacte multiplicador. Inicialment, era una antiga fàbrica que representava l’entrada principal de Deltebre, i amb la que hi havia un sentiment de conformitat… Tothom es resignava a veure-la com l’entrada de la vila.

Quan vam arribar a l’Ajuntament, vam entendre que aquesta no podia ser l’entrada principal i que les antigues fàbriques del voltant tampoc eren adequades. Tot i les dificultats urbanístiques, hem fet que allò que abans era una fàbrica de mobles, ara sigui la Plaça de les Dones. I hi hem afegit escultures hiperrealistes conegudes com les Dones de Fang, que abracen valors com l’esforç i la persistència.

Més enllà d’això, l’antiga fàbrica d’arròs, també propera a la plaça, està sent transformada en un espai de talent i creació, amb un enfocament especial en polítiques de gènere i joventut. La volem convertir en un co-working de valor públic. Al voltant de la plaça desenvolupem unitats comercials i transformem l’antiga fàbrica de mobles. D’aquesta manera revitalitzarem l’entrada de Deltebre convertint-la en un lloc elegant, concorregut i bonic.

Esperem que això ajudi encara més a despertar un veritable orgull de poble. La inauguració de la Plaça de les Dones el 8 de març de 2020, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, va ser el darrer acte abans del confinament per l’estat d’alarma pandèmic.

Allò que abans era una fàbrica de mobles, ara és la Plaça de les Dones

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

Doncs ara mateix estem gaudint d’un pressupost històric, el més important fins ara, que hem impulsat gràcies a subvencions externes i a endeutament intern per a inversions crucials. Tot i l’increment del pressupost d’un 150% respecte fa 10 anys, hem sabut mantenir la contenció fiscal, i hem evitat pujades d’impostos i d’actualitzacions de l’IPC.

Aquest pressupost, amb una xifra aproximada de 28 milions d’euros, implica una inversió significativa en infraestructures essencials, amb projectes planificats per al període 2024-2025. L’objectiu ara és deixar les infraestructures en condicions òptimes per aconseguir un entorn més favorable i continuar amb el reforç de l’ànima de la comunitat.

La política fiscal també s’ha esforçat per reduir l’evasió fiscal, categoritzar fets econòmics que fins ara no tributaven i fins i tot reduir simbòlicament la capacitat fiscal. Malgrat l’actual context d’increment de costos i preus, Deltebre ha resistit la tendència general i no ha pujat els impostos ni actualitzat l’IPC.

Aquesta inversió no només se centra en la manutenció de les infraestructures, sinó també en el reforç de l’ànima de la comunitat i la projecció turística. L’objectiu és crear un Delta que no només atregui els visitants, sinó que, amb el temps, ajudi a la desestacionalització del turisme, oferint atractius durant tot l’any amb especialitzacions com ara el turisme de pesca esportiva, el bird watching, la gastronomia o la salut.

L’objectiu ara és deixar les infraestructures en condicions òptimes per aconseguir un entorn més favorable i continuar amb el reforç de l’ànima de la comunitat

Fins fa poc vostè ha presidit l’ACM. Com valora l’activitat de les entitats supramunicipals?

Aquests tres darrers mandats he tingut diverses activitats en l’àmbit supramunicipal. Per exemple, he presidit el Consell Comarcal del Baix Ebre. Tots els Consells Comarcals, seguint el principi de la subsidiarietat, fan una molt bona feina en temes d’educació, serveis socials, etcètera.

També vaig ser diputat provincial delegat d’hisenda i això em va permetre conèixer bé com funciona la Diputació de Tarragona. I, com bé dieu, en el darrer mandat vaig presidir l’Associació Catalana de Municipis i ha estat una feina molt reconfortant la de donar tant de servei a tants ajuntaments. La dada més important és que hem pogut tancar el mandat amb el 100% d’ajuntaments del país vinculats a l’Associació. No hem parat.

Més enllà de donar resposta a la crisi sanitària, hem continuat complint amb el pla de mandat. En aquest sentit, hem creat una nova opció a través de la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial, que presta diversos ajuts als ajuntaments en l’àmbit de l’urbanisme i el medi ambient. També hem creat nova oferta formativa per als electes i tècnics locals amb postgraus, el màster de govern local, els estudis de valorització dels actius locals, el programa executiu de col·laboració pública-privada, el de formació de secretaris i interventors o el postgrau de lideratge, que ens ha d’ajudar a produir noves generacions de gestors públics.

En quant a l’assistència jurídica, hem incrementat els serveis amb una oficina local d’hisendes i contractacions públiques, que ha donat 2.000 assistències durant el darrer mandat. I, finalment, tenim la central de compres, que ha provocat fins a 12 nous acords marc, per tal de poder proveir els municipis de productes i serveis de consultoria, enginyeria, urbanització, pavimentació, obra pública, etcètera.

La dada més important és que hem pogut tancar el mandat amb el 100% d’ajuntaments del país vinculats a l’Associació Catalana de Municipis

Des d’aquest coneixement que té de les administracions municipals, quins creu que són els principals reptes d’ajuntaments i alcaldes del país?

En el darrer tram del passat mandat, des de l’ACM vam impulsar tres tallers legislatius que responen a la seva pregunta. El primer tractava sobre la creació de la llei de contractes de Catalunya, a través d’una comissió d’experts que n’estudiés l’encaix dins de la legislació espanyola.

El segon tractava sobre la llei de governs locals i hisendes locals. Perquè el finançament just per a les competències municipals és una prioritat, i aquí hem destacat la importància de modificar la situació financera de l’Estat per assegurar una major aportació de recursos. Això implica no només una llei de governs locals i finances locals catalana sinó també una intervenció estatal per assegurar un finançament adequat per a les necessitats del règim local.

I finalment, hem impulsat l’Estatut de l’electe local, que busca valoritzar la figura dels representants electes locals com a servidors públics. Aquí és important fer que hi hagi una transició fluida entre el món públic i privat, facilitant el pas de persones preparades al servei públic i assegurant que aquesta experiència sigui valorada com a acreditació professional.

Cal facilitar el pas de persones preparades al servei públic i assegurar que aquesta experiència sigui valorada com a acreditació professional

En el moment que estem, amb el Pacte Junts-PSOE. Com ho valoraria?

Al final, la clau de tot és l’estabilitat. És necessària perquè des de l’àmbit municipal es pugui progressar en els reptes col·lectius. Quan s’intenta gestionar amb altres administracions i el que hi ha és inestabilitat, aleshores tenim un nou obstacle que impedeix avançar. L’amnistia és vista com una oportunitat per alliberar a tots de les conseqüències passades, permetent que tothom tingui les mateixes oportunitats per gestionar les aspiracions públiques.

No obstant això, l’èxit de l’acord imminent d’investidura determinarà si es manté l’estabilitat i no es bloquegen les aspiracions públiques. Hi ha la preocupació que, si no es gestiona bé el post partit, es podria tornar a un període de frustració col·lectiva. Malgrat els riscos evidents, hi ha confiança en què les circumstàncies es resolguin de manera positiva per evitar més desafecció en aquest moment crucial.

Tot i haver nascut en el sí d’una família emprenedora, Lluís Soler va tenir una profunda inquietud pública des de molt jove. Després de finalitzar els estudis a l’institut, va traslladar-se a Barcelona per cursar el Grau en Administració i Direcció d’Empreses, complementat amb un màster en Ciències Polítiques i d’altres màsters i postgraus centrats en l’economia i la gestió pública. En aquells anys, va participar en l’empresa familiar.

La seva trajectòria en el món públic va començar des de l’oposició municipal, on es va destacar per la seva fiscalització i preocupació pel desenvolupament del municipi. Va assumir la responsabilitat de l’alcaldia el del 2015, que va revalidar el 2019 i el 2023. Tot i la històrica inestabilitat política del municipi, Soler ha treballat per transformar l’estructura de Deltebre com per guanyar-se la confiança ciutadana.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: “Amb l’eix trencat, el sud em crida”. Un poemari de la Rosa Queral.
  • Una pel·lícula: Una sèrie, més que una pel·lícula: “House of Cards”.
  • Una cançó: Des de la Covid, “Resistiré”. Me la poso a l’inici del dia.
  • Un plat de cuina: L’arròs, col i fesols, del Delta.
  • Una beguda: La kombutxa.
  • Un país: Suïssa
  • Un viatge que hagi fet o vulgui fer: Tinc pendent el Japó.
  • Un esport: No en practico, tot i que m’agraden i n’hauria de practicar.
  • El que més valora d’una persona: La lleialtat.

Deltebre

Fundat el 20 de maig de 1977, el municipi de Deltebre va ser fundat per la segregació conjunta de les pedanies de Jesús i Maria i La Cava del municipi de Tortosa. La seva ubicació geogràfica, a la part esquerra del Delta de l’Ebre, en determina la identitat i característiques. Amb 107 km2 d’extensió i una gran proximitat a la desembocadura de l’Ebre, el terme inclou les illes de Gràcia i Sant Antoni, així com el conegut nucli turístic de Riumar.

No obstant la seva modernitat, Deltebre ha sabut conservar la seva essència agrícola i tradicional, alhora que ha experimentat un desenvolupament social i econòmic, emergint com un lloc excepcional amb gairebé 12.000 habitants, convertint-se en el segon municipi més gran del Baix Ebre. Pel que fa a l'economia, destaca el cultiu de l'arròs en el sector primari, que modifica el paisatge deltaic al llarg de l'any, així com activitats com la caça i la pesca. Amb poca presència industrial, el sector secundari es centra en l'aqüicultura i l'àmbit agroalimentari. El turisme, especialment vinculat als esports aquàtics, aventura, gastronomia, i observació d'aus i paisatgística, ha experimentat un notable creixement. L'actual desafiament de Deltebre és continuar creixent, impulsar l'economia municipal i dinamitzar el sector turístic com a pilota central del seu desenvolupament.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.