Esmorzars alcaldes.eu: “Compromisos per limitar la vulnerabilitat social: els nous reptes”

juliol 18, 2025

347

Article

Galeria

INFORME

El 18 de juliol de 2025, a la sala Tarafa de Granollers, ha tingut lloc l’Esmorzar-col·loqui titulat “Compromisos per limitar la vulnerabilitat social: els nous reptes”. Els participants s’han distribuït en dues taules concèntriques, a fi d’aportar punts de vista complementaris.

La primera taula l’ha integrat l’Il·lm. Sr. Emilio Cordero, alcalde de Canovelles i president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, el Sr. Sergi Fernández, regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Granollers, la Il·lma. Sra. Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, la Sra. Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, i el Sr. Jordi Mas, director general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La segona taula ha recollit els punts de vista dels alcaldes i alcaldesses de la comarca i, també, les organitzacions del tercer sector. Concretament, han formart part:

Sra. Marta Bàrbara, directora de la Fundació Maria Raventós
Sr. Sergio Rodríguez, director de la Fundació Habitatge Social
Sr. Josep Escartín, president del Fòrum de Síndics Locals
Il·lm. Sr. Josep Quesada, alcalde de Cardedeu
Il·lm. Sr. Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbui
Il·lm. Sr. Daniel Gutiérrez, alcalde de Masquefa
Il·lm. Sr. Joan Galiano, alcalde de Bigues i Riells
Il·lm. Sr. Jan Santaló, alcalde de l’Ametlla del Vallès
Il·lm. Sr. Raül Valentín, alcalde de St. Antoni de Vilamajor
Il·lma. Sra. Roser Colomé, alcaldessa de Vilanova del Vallès

L’acte ha estat moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo i organitzat tècnicament per alcaldes.eu, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Oriental i el patrocini de Grup Puigfel. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.

INTRODUCCIÓ

Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. Seguidament, recorda el propòsit d’alcaldes.eu i de les seves diverses publicacions. Finalment, emmarca el tema del diàleg i obre una primera ronda d’intervencions breus amb les perspectives de cada convidat.

El primer en parlar és el Sr. Emilio Cordero, en la seva qualitat d’amfitrió, i com a president del Consell Comarcal del Vallès Oriental. El Sr. Cordero dona la benvinguda als membres de les dues taules i afirma que tractar el tema d’avui és “necessari” i que cal fer-ho des de l’aliança i la diversitat de colors polítics. Parla de la “col·laboració estreta” que es demostra dins del Consell Comarcal, del Consorci de Residus o el del Besòs-Tordera. Diu que, en els darrers temps, la política està sent objecte d’una “criminalització social” i que les persones al davant de les institucions “han de donar seguretat als ciutadans”.

Explica que la “vulnerabilitat” fa referència a les dificultats de les persones per accedir o al benestar o bé a millorar-lo. Explica que el Consell Comarcal estableix nombroses col·laboracions amb els Ajuntaments i municipis per fer que els diversos serveis siguin accessibles per a la gent, des d’un punt de vista dinàmic. Diu que les Administracions han de reivindicar més estratègies que evitin deixar enrere totes les persones i col·lectius i que això només serà possible si es teixeixen aliances entre municipis, administracions i el Tercer Sector. Recorda les experiències de les oficines d’habitatge, la primera acollida, els punts SAI o el SIRAT, com a serveis que han tingut èxit en aquesta feina.

Seguidament, es convida el Sr. Sergi Fernàndez, en representació de la ciutat de Granollers. El ponent agraeix l’assistència dels presents i l’oportunitat de celebrar el col·loqui. També excusa l’alcaldessa local, a la que li ha estat impossible assistir. Dona una explicació de l’origen de la Sala Tarafa, que acull la reunió del dia: explica que va ser un hospital i, més tard, una biblioteca, de manera que “va destinar-se sempre a atendre les persones en necessitat o en situació de desigualtat”. Com a regidor d’Habitatge, el Sr. Fernàndez diu que aquest és un àmbit fonamental per a construir la vida de les famílies.

Celebra que tots els governs i partits polítics de Catalunya s’hagin posat d’acord en la importància de disposar de més habitatge i en la necessitat de combatre l’exclusió residencial. També ofereix algunes dades: a Catalunya, el 20,6% de joves poden emancipar-se. També diu que a Granollers es reparteixen 1,7 milions d’euros anuals en ajuts, que beneficien 780 persones de la ciutat. Igualment explica que hi ha 1.580 persones inscrites en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. Les dades, diu, posen de manifest la importància de l’habitatge en la resolució de problemes de vulnerabilitat social.

Parla del model de l’habitatge dotacional, que dona solució a diversos problemes de la gent gran i de la soledat no desitjada. Creu que és un camp a explorar perquè permet fugir de polítiques assistencialistes i que dona peu a “vides dignes” i a la inclusió de la gent gran.

La Sra. Meritxell Budó, com a alcaldessa de la Garriga i presidenta de l’ACM, també agraeix l’oportunitat de celebrar la jornada i diu que aquest és un problema de país que cal debatre “sovint”. Diu que, des del món local, els ajuntaments es troben en la “primera línia” d’atenció i que són la porta d’entrada a la recepció de les demandes socials, però també la porta a “donar esperança”. Explica que la vulnerabilitat a Catalunya és estructural, persistent i diversa, amb moltes “cares”. Ha dit: “és la de la dona que viu sola, la del jove que no es pot emancipar, la família que no pot pagar lloguer, o la persona amb discapacitat que no es pot valdre. Requereix d’un tractament holístic i cal reconèixer que els ajuntaments són l’administració que més responsabilitats assumeix i amb menys recursos”. Afirma que cal passar a l’acció davant de reptes com ara l’envelliment i el despoblament a les zones rurals, o l’accés a l’habitatge, o la pobresa infantil i juvenil que condicionen el futur de les comunitats locals, o la mateixa solitud no desitjada de persones grans (i més joves), que és una forma nova de patiment.

També ha dit que cal repensar els serveis per fer-los accessibles i equitatius a totes les persones. Recorda que aquesta mateixa setmana s’ha aprovat l’Estatut del Municipi Rural, que busca garantir que no hi hagi desigualtats regionals, i que aquesta és una “bona notícia”.

Afirma que els ajuntaments tenen capacitat de fer front a aquests temes, però només si hi ha un finançament que ho permeti: “No defugim les responsabilitats, però cal un millor finançament local per resoldre les noves vulnerabilitats”.

A continuació, la Sra. Sònia Fuertes, representant l’Ajuntament de Barcelona, excusa l’alcalde Collboni i agraeix la possibilitat d’intervenir. Recorda que el municipalisme és una de les “grans forces” a l’hora de fer front a aquests reptes. També destaca la complexitat dels problemes, especialment a Barcelona, on hi ha 94.000 persones en situació de risc. A la ciutat hi ha unes rendes de lloguer cada vegada més elevades que fan que la pobresa creixi. I, a més, no s’ha d’evitar dir que el discurs de l’odi està creixent “perquè hi ha una temptativa d’erosió dels sistemes d’atenció social”.

Creu que el repte és col·locar aquest problema al mateix nivell del de l’educació o la salut, que tenen estatuts molt consolidats. Afirma que un dels temes més importants en aquest àmbit és el de la pèrdua de l’accés a l’habitatge. I que el segon és el de l’augment de la pobresa infantil, que marca molt la vida d’aquestes persones. I cal parlar, igualment, de l’envelliment, que està canviant la fesomia de la societat i dels serveis socials.

Però “cal parlar també de possibilitats”, ha dit. La governança és, precisament, “un espai de possibilitat”. Si les polítiques socials són el repte, la governança pot permetre un treball coordinat, de coproducció de polítiques i d’aliança entre administracions i amb el tercer sector, a més de diàleg amb sistemes com els de salut o avaluació.

Per acabar la primera ronda, el Sr. Jordi Mas, director general d’Habitatge, agraeix la invitació i saluda els presents, a la vegada que excusa la Consellera del ram, a la que representa. Explica que el Govern de la Generalitat ha treballat en tots els col·lectius esmentats fins ara i que una de les respostes que ha plantejat és el de la construcció de més pisos: “si ens dotem d’un parc d’infraestructura pública, podrem fer front a aquests problemes o evitar-los”. Diverses iniciatives s’han posat en marxa per tenir presents les diferents dinàmiques socials i geogràfiques del país. El “Pla 50.000”, ha dit, combina diverses eines com ara la reserva de solars, els ajuts als fons d’emancipació a joves, i el pla específic d’habitatge al món rural, que busquen satisfer tres objectius: 1) la concertació amb el món municipal. Ara mateix, diu, “hi ha 200 ajuntaments que han posat solars a disposició del programa i rebran ajuts per fer-hi construcció d’habitatge”. 2) La cooperació amb el tercer sector i el sector professional. Finalment, 3) els diners i recursos necessaris. Aquí, diu, no tot és qüestió de diners i pressupost de la Generalitat, sinó també de l’Estat, la Unió Europea i la mateixa disponibilitat de solars per part dels ajuntaments. Creu que s’estan donant passos importants endavant i es mostra “esperançat” en el nivell d’acord assolit per les diverses forces polítiques: “tothom hi rema a favor”.

En una segona ronda d’intervencions, s’ha donat la paraula als representants de les entitats socials. En aquest sentit:

La senyora Marta Bàrbara, de la Fundació Maria Raventós, ha explicat que acompanyen dones en situació de vulnerabilitat social, sovint amb fills a càrrec, a fi que puguin crear el seu propi projecte de vida. Aquestes dones, diu, aglutinen molts factors de risc, entre ells la vulnerabilitat habitacional i ocupacional, que se suma a la violència que sovint pateixen, la inseguretat psicològica, la criança en solitari, la hipervigilància dels serveis socials, la inestabilitat emocional, la baixa autoestima, la mala salut i el deteriorament, etcètera. La Fundació ha construït un model d’acompanyament multidimensional i a llarg termini que aposta per construir processos de vida, situant la dona en el centre i creient en les seves capacitats, treballant en xarxa amb una mirada alineada i sistèmica, i amb el temps com a aliat imprescindible. El resultat del model és positiu i encoratja a seguir: el 87% de les dones acompanyades assoleixen les seves fites, el 74% construeix relacions saludables, el 88% millora la seva criança, o recuperen estudis, o milloren en les seves feines. Afirma que, sovint, aquestes dones no poden accedir a un habitatge perquè no arriben a final de mes, de manera que cal completar aquestes intervencions amb altres programes de manera coordinada amb els Serveis Socials. Demana als representants de les administracions presents que “se’ls tingui més en compte” a l’hora de treballar conjuntament.
De la seva banda, Sergio Rodríguez, director de la Fundació Habitatge Social, també agraeix la invitació i explica que la seva entitat té 35 anys d’antiguitat, que gestiona 460 habitatges a l’AMB i que atén 473 famílies (1.730 persones). Gestionen habitatges en règim temporal a un preu social, perquè el 90% dels seus beneficiaris estan en el llindar de la pobresa. L’objectiu és que les famílies guanyin autonomia i surtin de la situació per ells mateixos. Parla de dos programes principals: 1) L’“Oikós”, que ajuda les persones a través de l’establiment de fites i l’acompanyament de treballadors socials. I 2) el “Prometeu”, que ajuda a la eficiència energètica del parc d’habitatges gestionat, passant per capacitacions a les famílies, a més de recursos i inversió. Diu que quan una família disposa d’un habitatge, també té accés a una major igualtat d’oportunitats, fins i tot laboralment, un millor exercici dels drets polítics, més espais de joc i estudi per als infants, estabilitat emocional, millor salut física i mental, i relacions i xarxes socials més riques. Diu que l’habitatge ha de ser “la cinquena pota” de l’estat del benestar, juntament amb les proteccions socials, la sanitat, l’educació, etc. Igualment recorda que és secretari de Cohabitat, una federació que agrupa 17 fundacions que recentment ha promogut una jornada amb l’ACM i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En ella es va mostrar la importància de la col·laboració entre administracions i tercer sectors a l’hora d’abordar el problema. Les fundacions, diu, poden aconseguir recursos que facilitin la construcció en els solars que els ajuntaments puguin començar a lliurar a partir del pla 50.000.
A continuació, el Sr. Josep Escartín, president del Fòrum de Síndics Locals, agraeix la invitació i reconeix la feina d’alcaldes i alcaldesses. Creu que “no sempre” els ciutadans reconeixen el que aquests fan per a millorar la qualitat de vida. El síndic diu que li correspon “donar idees”, i que una d’elles és l’escolta. “Ens cal escoltar més les persones en situació de vulnerabilitat”. Parla de l’exemple de Sabadell, on hi ha una taula dedicada a aquesta activitat. “Tot i la nostra bona voluntat, un problema és que intentem resoldre les coses des d’un despatx, i no sempre tenim en compte les necessitats de les persones a les que intentem ajudar”. Quan s’escolta, apareixen bones idees, afirma. Una d’elles és esbrinar que la immensa majoria de les persones no s’assabenten “de res”, a causa de les denominacions i de la complexitat dels tràmits. Parla dels problemes de les solucions accelerades de posar les persones vulnerables en una pensió, o d’empadronar-les sense coordinació entre municipis. Es pregunta: “què ens costa fer un tríptic ben fet, que expliqui les coses clarament?”. Recomana fer “guies tontes” que siguin d’utilitat per a la gent. Actualment, als serveis socials això no existeix i la gent no té gaire idea del que ha de fer, i marxa de les reunions sense saber què s’ha de fer. Escartin alerta també dels discursos d’odi, que cal “afrontar amb serenor i valentia”. Posa el Fòrum a disposició dels alcaldes.

Una tercera ronda de debat inclou els vuit alcaldes i alcaldesses presents de la comarca, que comparteixen casos d’èxit i experiències rellevants.

El Sr. Josep Quesada, alcalde de Cardedeu, agraeix l’oportunitat d’explicar les seves bones pràctiques. Una d’elles té a veure amb el problema de l’accés a l’habitatge. Cardedeu és “un municipi car”, a causa de la seva bona situació de connectivitat i de qualitat de vida. Diu que fa molt de temps que l’Ajuntament treballa en el tema i que hi ha 11 habitatges destinats a situacions d’emergència, diversos immobles de lloguer social i una col·laboració amb el tercer sector que permet accés a solucions residencials de manera temporal a persones en greu necessitat. Explica que quan va arribar a l’alcaldia el 2023, es va trobar damunt la taula amb un projecte per construir 23 habitatges per col·laboració publico-privada, que finalment van haver d’assumir 100% de manera pública. Diu que han aconseguit diners del fons Next Generation que els ha facilitat el projecte i el resultat està sent molt bo. També diu que estan buscant promotor per construir habitatges per a gent gran.
El Sr. Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbui, diu que li ha agradat molt el reconeixement del síndic. Diu que els “alcaldes tenen el mèrit de poques coses però la responsabilitat de totes les que passen a la vila”. A Caldes pateixen problemes d’habitatge i de mobilitat, però també d’infantesa en situació de risc. El municipi té bona qualitat de vida, però amb poca oferta i molt alta demanda. Els preus estan pels núvols, i aquí hi ha d’intervenir l’Administració amb polítiques actives. Diu que anys enrere l’actitud era reactiva, però que ara cal fer projectes “més valents i atrevits” en promoció d’habitatge. També destaca el factor “NIMBY”: han fet tres projectes d’inserció en què veïns i veïnes s’han manifestat “inquiets per veure qui aniria a viure al barri”. Diu, concretament, que hi va haver dues manifestacions i 400 signatures dient “habitatge públic sí, però no aquí” i creu que aquest és un fenomen sobre el que cal reflexionar. Actualment, els habitatges ja estan construïts i no hi ha hagut cap problema, diu. També manifesta una actuació dels serveis socials en relació a la protecció de l’infant en risc: a Caldes hi ha més de 50 expedients de 88 casos de nois, noies i infants del municipi que requereixen atenció. Creu que cal dedicar els treballadors socials a la intervenció, no pas a la burocràcia.
En Daniel Gutiérrez, alcalde de Masquefa, agraeix la invitació i diu que el seu municipi té 10.200 habitants i que està creixent a un ritme molt fort i ràpid. Aquest creixement ha implicat major atenció a problemes de vulnerabilitat, perquè les persones que hi van generen cada vegada més complexitat, en un municipi que està infra-dotat i pensat per a atendre 7.000 persones. Històricament, però, l’atenció sempre ha estat bona a tots els ciutadans amb independència del color polític del govern de torn. El seu projecte actual té a veure amb les situacions d’emergència (desnonaments, incendis, violència de gènere…) que es produeixen i per a les que no existia resposta. Juntament amb la Diputació de Barcelona, explica, han estat seguint una estratègia de “compra i rehabilitació” de cinc habitatges d’un edifici. Aquest projecte ja està materialitzat, però hi ha dificultats de tipus administratiu, que passen pel treball de secretaris-interventors, però també hi ha dificultats de por social, ja que els veïnats tenen por de vegades. També diu que els programes d’ajut d’emergència són per a sis mesos i, de vegades, hi ha persones que no han aconseguit resoldre la situació passat aquest temps. No obstant, valora positivament el resultat de la iniciativa, perquè “no es pot permetre que cap infant en risc estigui al carrer en una situació d’emergència greu”. Creu que els ajuntaments han de “fer la feina i no tenir por” a salvar les emergències, tot i les dificultats tècniques, administratives i socials.
El Sr. Joan Galiano, alcalde de Bigues i Riells, agraeix també la invitació, i diu que la realitat de cada municipi pot ser diversa, tot i que els problemes són comuns. Diu que els alcaldes se senten sols molt sovint, davant de problemes complexos. Explica que fa 10 anys, les problemàtiques municipals eren completament distintes, i que ara hi ha una pandèmia de soledat emocional, i una manca d’habitatge que, en el seu municipi, afecta moltes persones grans que estan soles, sense desitjar-ho. La sort, diu, és que hi ha una gran xarxa d’alcaldes i alcaldesses a la comarca, que s’entenen molt bé. El resultat de la feina del municipi és que des de 2015 ningú ha perdut l’habitatge a Bigues i Riells, i que han acabat amb el problema de l’okupació d’una manera dialogada. El municipi es gasta 1,5 milions d’euros anuals en habitatge social, i és un cost que s’ha d’assumir. Treballar col·lectivament aquests problemes és una bona manera de fer front al problema, però cal més finançament i acompanyament al benestar emocional.
El Sr. Jan Santaló, alcalde de L’Ametlla del Vallès, diu que fa dos anys que és alcalde i que no s’esperava que al Vallès Oriental hi hagués una xarxa “tan conciliadora” d’alcaldes i alcaldesses. Recorda que la seva vila és un paisatge rural, en què és “fantàstic” néixer, créixer o viure-hi, però on és improbable quedar-s’hi durant molts anys: a partir dels 20 anys, la gent se’n va a viure a altres localitats per la manca d’habitatge disponible, i perquè els barris estan molt disseminats i estan lluny dels serveis bàsics. Explica que han guanyat ajuts Next Generation i que ara podran construir 20 habitatges socials. Tot i això, una de les coses que podria ajudar a evitar la exclusió social i la solitud no desitjada, seria una millor xarxa de transports urbans, que permeti que les persones dels barris puguin anar al casal del centre, o a fer tràmits. L’Ajuntament, en aquest cas, pot pagar un servei de transport a demanda, “però què passa amb els ajuntaments que no poden pagar-s’ho?”, es pregunta. La conclusió, diu, és que els discursos de l’odi són molt “atractius” i fàcils d’assumir. Creu que els polítics “hem de ser grans comunicadors i pedagogs”, però “seguir amb les mateixes polítiques”.
El Sr. Raül Valentín, alcalde de St. Antoni de Vilamajor, explica la seva situació de 6.000 habitants, del qual el 40% viu en les urbanitzacions. El problema que pateixen també és el de l’habitatge, atès que hi ha manca d’oferta, i els preus i exigències són cada vegada més elevats. Aquest problema de mercat s’està assumint amb “una exigència social nòrdica i un finançament públic mediterrani”, diu. Explica que tenen 13 pisos de la SAREB que han convertit en habitatge social, i que estan buscant un acord per fer-ne 33 més. En canvi, des de la Secretaria i Intervenció li diuen que, com a alcalde, no té “competències municipals per a hipotecar l’economia del municipi, assumint un projecte així”. No obstant, posa en valor projectes dedicats a la infantesa que han estat exitosos i acords amb Creu Roja que han facilitat la vida de persones grans del municipi.
Finalment, la Sra. Roser Colomé, alcaldessa de Vilanova del Vallès, diu que té una casuística especial perquè el municipi és molt nou (40 anys d’història) i és comparable a “la Gàl·lia”. El 2019 va sobrepassar els 5.000 habitants i ara ja s’acosten als 6.000, dels quals, el 90%, venen de Badalona i Santa Coloma. El canvi, diu, ha estat molt gran. Diu que no hi ha pràcticament persones provinents de la immigració (un 0,7%). Si bé diu que no tenen grans problemes, i que han pogut treballar de manera estructural i estratègica, recorda que tenen una lluita constant per disposar de més treballadors socials, perquè hi ha una sobrecàrrega de competències. Creu que la col·laboració entre municipis i el treball en xarxa “fa més fàcil” el desenvolupament d’aquestes propostes. S’afegeix a la demanda de millores en la infraestructura de transport.

Seguidament, s’obre un torn de debat final, en què els participants expressen una darrera opinió.

La Sra. Meritxell Budó posa l’accent en dos temes dels que s’han tractat. 1) Barcelona expulsa habitants, mentre que el Vallès Oriental els rep. I, a la vegada, els ha d’expulsar també, perquè no hi ha capacitat d’assumir-los (és un “efecte dominó”). 2) En quant a la intervenció del síndic i del padró, diu que “res és blanc o negre”. La llei del padró integra certes contradiccions a la hora d’aplicar-la: hi ha hagut casos de persones que han construït barraques a la llera del riu i que van a l’Ajuntament a demanar el padró. Budó creu que, a dret a llei, s’haurien d’empadronar. Però ella creu que no s’ha d’empadronar, per evitar problemes de riades o insalubritat. Això pot implicar incomplir la llei i certes responsabilitats.
Sònia Fuertes diu que cal superar discursos dicotòmics. Sociològicament ja se sap que les ciutats grans expulsen persones. Però cal acceptar que les persones tenen dret a moure’s i es mouen, en ple segle XXI. És una dinàmica que no es pot aturar, perquè si s’aturés “ens trobaríem en estats totalitaris”. També diu que l’Administració té l’obligació de registrar les persones que viuen als seus municipis i, en un moment d’erosió de les institucions, si no compleix la llei dona cabuda a què els ciutadans tampoc la compleixin. Finalment diu que cal saber interpel·lar els veïns i veïnes en la resolució de problemes complexos, per tal de no donar cabuda a relats extremistes. Aposta per obrir la porta a escoltar els veïns i veïnes en risc, per evitar discursos d’exclusió.
Emilio Cordero diu que la seva realitat a Canovelles és una mica diferent a les altres. Creu que l’Administració ha de denunciar a aquells propietaris que es neguen a llogar habitatge a persones pel simple fet de que són immigrants. Creu que “cal destapar” i “denunciar” aquesta situació i que les Administracions superiors han d’ajudar-hi. També diu que “cal posar els municipis al quiròfan, per ordre de gravetat”. Alguns tenen unes situacions més greus que d’altres.
Roser Colomé diu que no es pot comparar el nivell de les competències i pressupostos que mou Barcelona amb els dels municipis presents. Els petits no poden fer front als problemes de la mateixa manera, diu. Incideix en la importància de combatre el discurs de l’odi.
Joan Galiano parla de la importància de convertir les ciutats en “educadores” de la ciutadania, a l’hora d’explicar-li la situació actual i com fer-hi front. Recorda que els processos de participació ciutadana són importants, perquè donen resposta a les necessitats de les persones, vinguin d’on vinguin. També diu que mai havien patit problemes de convivència entre municipis, però que ara se n’estan veient alguns amb Canovelles perquè hi ha un corrent d’opinió que s’està accentuant degut a interessos espuris. El principal valor és que “hem sigut terra d’acollida”.
Isidre Pineda diu que en efecte, som terra d’acollida. I, com més petit el poble, més intensa és la relació de la ciutadania amb l’alcalde. Explica que a Caldes han triplicat el parc d’habitatge públic, i fa un repàs de totes les mesures i ajuts que han aconseguit posar en marxa en els darrers anys.
Sergi Fernández comenta que la mobilitat de la població és un assumpte important i necessari, però que cal denunciar la mobilitat no voluntària, forçada pels preus elevats d’habitatge, que expulsen les persones. Creu que la regulació hauria de ser “més valenta”.
Jordi Mas, considera que en la taula s’ha vist molt bé la realitat d’uns alcaldes i administracions compromesos a resoldre i contribuir el problema de l’habitatge. La Generalitat ha aportat recursos, promou coordinació amb les diputacions per ajudar més bé els ajuntaments i entén que “des de la proximitat es pot resoldre millor el problema”. Finalment, recorda que parla amb alcaldes de tot Catalunya i que hi ha posicions diverses en quant a l’expulsió de persones de Barcelona. També Barcelona està rebent noves persones, i hi ha municipis de Catalunya que perden gent i voldrien rebre de Barcelona. És una dinàmica complexa que cal gestionar, però tots “estem en la mateixa direcció”, diu.