Gualba

Gualba és un indret d’embruix i natura, com ens explica l’alcalde. Natura perquè, com és visible des del primer moment, està envoltat de la verdor que li proporcionen els boscos muntanyosos i la falda del Montseny. També per l’eix que li proporciona la riera de Gualba, nascuda a la font de Briançó, viatjada per la vall de Santa Fe i desembocada a la Tordera. En la seva part alta, la riera genera un petit pantà que atrau un paisatge de gran bellesa natural i que ha estat font de vida durant mil·lennis. Gualba, diu l’alcalde, és un nom que té a veure amb “aigua blanca”, o “alba”, en llatí. Suposadament, les escumes que generen els salts d’aigua són tan blanques que podrien haver contribuït al nom. 

 

La part de l’embruix es deu a la tradició de les bruixes, que -explica la història oficiosa- s’amagaven al recòndit Gorg Negre, un dels saltants d’aigua del poble per fer malifetes. Ves a saber si només s’hi amagaven per protegir-se de la incomprensió. Molts excursionistes ho volen esbrinar de primera mà cada temporada i alguns autors, com ara Víctor Balaguer, Artur Osona o Eugeni d’Ors ho han, fins i tot, escrit en novel·les i assaigs.

 

Actualment és un lloc on passejar, gaudir i, amb una mica de fortuna, viure-hi veient com la canalla surt de casa i no torna fins a l’hora d’anar a dinar o sopar, en les fresques nits d’estiu.