Mestre jubilat i enamorat de Mediona, Servand Casas porta més de 30 anys dedicats a la millora del seu poble. Avui coneixem el seu tarannà didàctic i, sobretot, molt pacient.
Primerament, quina ha estat la seva trajectòria en política municipal?
Jo vaig entrar en política municipal de Mediona el 1995. Era el mestre de Mediona i en aquell temps em va semblar que les persones que hi havia a l’Ajuntament no tenien una sensibilitat especial cap a l’educació. Volia una escola digna i amb recursos. Des de 1995 fins a 2003 vaig estar en l’oposició municipal. De 2013 fins a 2019 vaig ser alcalde. Aleshores, em vaig retirar.
Era el mestre de Mediona i en aquell temps em va semblar que les persones que hi havia a l’Ajuntament no tenien una sensibilitat especial cap a l’educació
Però el 2023 va tornar a presentar-se. Per què?
El mandat de 2019 a 2023 va resoldre’s amb un pacte de govern. Però no semblava que hi hagués gaire acord en molts projectes. Moltes persones, de tots els partits, em van demanar que em tornés a presentar, i així ho vaig fer.
Aquells anys que va deixar de ser alcalde, va trobar a faltar el càrrec?
De cap manera. Si vaig tornar va ser per amor a Mediona, perquè aquí he tingut les meves filles i els meus nets, i perquè vaig creure que podia aportar una solució al moment d’impàs que s’estava vivint al poble. Em va semblar que podia aglutinar persones de diverses ideologies i així va ser. Vaig obtenir suport de gent propera a les CUP, al PP, als socialistes, als convergents…
Tenia alguna motivació ideològica, vostè?
Sempre he estat una persona molt d’esquerres i soc militant socialista. També crec que les persones que estan als ajuntaments ho fan tan bé com saben i poden. Però el 1995, quan vaig veure que els representants municipals em discutien la necessitat de posar una pica de dos compartiments al menjador de l’escola, em va semblar que no els importava un rave l’educació.
Crec que l’educació, la sanitat i l’atenció a les persones són els pilars sobre els que cal incidir des de la política. Si no et guies per aquests principis, el que acabes fent és una gestió “dura”, que qualsevol pot fer. Tothom pot posar bombetes o construir una piscina. Però el servei a les persones és molt més complicat.
Crec que l’educació, la sanitat i l’atenció a les persones són els pilars sobre els que cal incidir des de la política. Si no et guies per aquests principis, el que acabes fent és una gestió “dura”
Què ha après de tots aquests anys en política municipal?
Una cosa fonamental: que no ho fas tot al gust de tothom. Però, pel damunt del que puguin dir-me, hi ha l’apreci i l’amor pel que vols que sigui el teu poble. Jo només em puc sentir orgullós d’haver intentat millorar la vida de les persones i d’haver-ho aconseguit en bona mesura. Aquesta ha estat sempre la meva orientació.
I, més tard o més d’hora, la gent s’adona que el poble és una mica millor, perquè hem posat l’atenció allà on s’havia de posar.
Li hem demanat que ens porti unes fotografies personals. Ens les pot explicar?
Sí. En aquesta primera hi aparec amb els meus germans. Tots tres som originaris del poble d’El Pobo, a Terol, i vam venir amb els nostres pares de ben petits a Barcelona. Ens vam formar aquí, però ens vam separar aviat. Un es va fer enginyer agrònom i va tornar a Terol. L’altre, va fer el mateix i se’n va tornar a El Pobo, on fa d’alcalde. I jo em vaig casar aquí i em vaig quedar fent de mestre… Tots tres molt d’esquerres.
I a la segona, que és de joventut, hi surto amb els cabells molt llargs, quan organitzava campaments d’estiu per a nens i joves. Aquí va ser quan vaig conèixer la que seria la meva dona.
I aquesta tercera, i la quarta?
Són molt especials. A la tercera hi surto amb la meva dona i els meus nets. Tinc dues filles, i dos nets que es porten pocs dies entre sí. I a la quarta hi surto amb un amic al que li vaig donar un ronyó fa 14 anys. Vaig estar a punt de morir-me, perquè l’operació no va sortir bé. Però em vaig salvar. I aquesta foto és de la primera vegada que ens vam trobar tots dos, després del postoperatori. Sembla que anem caminant cap al futur…
I no ens ha portat cap fotografia política?
No en vull portar cap. Només em sento orgullós d’una cosa que, precisament, no es pot fotografiar: intentar ajudar la gent.
Per què creu que li han fet confiança els veïns, tots aquests anys?
He guanyat cinc eleccions per majoria absoluta. Suposo que si tinc una virtut és que he sabut generar sinèrgies i reunir persones que sumen. També soc molt insistent i cabut. Ja m’ho va dir el president Maragall: “ets una gota malaia”. Quan tinc raó, no hi ha qui em pari. I, fins i tot, passo pel damunt dels consellers.
Si serveix d’anècdota, el 1999 (que no vaig sortir escollit alcalde) també vaig guanyar les eleccions. Però vam demostrar que hi havia hagut un frau electoral. Així que vam repetir les eleccions. Aquesta vegada, van fer el frau millor i vam perdre per un sol vot, perquè li van canviar la papereta a dues persones que havien votat per nosaltres.
He guanyat cinc eleccions per majoria absoluta. Suposo que si tinc una virtut és que he sabut generar sinèrgies i reunir persones que sumen
Recorda la seva primera decisió?
Sí. I té a veure amb aquesta tupinada. El 2003, ja alcalde, em vaig reunir amb les persones que havien comès el frau quatre anys enrere i els vaig dir que volia ser l’alcalde de tots. També els vaig dir que no tenien res a témer de mi. Fins i tot vaig parlar amb una persona que m’havia amenaçat de mort per un tema polític.
Déu n’hi do!
Mediona era un poble dividit, barallat i en què la gent canviava de vorera per no creuar-se. Un cop vaig guanyar, el meu objectiu va ser acabar amb les divisions i que tothom pogués parlar amb tothom.
Quan ho vaig aconseguir, em vaig sentir molt alliberat. Actualment hi pot haver certa polarització per diversos motius. Però estem generant molts acords. Crec que, des de 2003, la gent va canviar completament la seva manera de ser.
Mediona era un poble dividit, barallat i en què la gent canviava de vorera per no creuar-se. Un cop vaig guanyar, el meu objectiu va ser acabar amb les divisions
El poble sembla molt tranquil.
Sí. Però aleshores hi havia molts interessos econòmics creuats. Jo vaig descobrir un frau que hi havia amb una de les urbanitzacions locals i tot allò va derivar en una situació d’amenaces de mort, telèfons intervinguts i, fins i tot, un protocol antiterrorista.
Digueu-me ingenu, però no vull mal a ningú. Soc així. No guardo rancúnia ni als que em volien mal.
Com és el seu equip de govern?
Com us deia abans, governem amb majoria absoluta. La nostra llista s’anomena “El millor per Mediona” i depenem del paraigües del PSC, malgrat que dins del grup hi ha persones amb sensibilitats fins i tot contràries a les socialistes. Una persona de l’equip també va formar part de l’oposició del govern anterior.
No obstant la majoria absoluta, també tenim un pacte de govern amb “Impulsem Mediona” (que depèn de Compromís Municipal), i amb “Som Mediona” (que depèn d’ERC) i “Vivim Mediona” (una escissió d’ERC) pels pressupostos. Els únics que es troben a l’oposició són la UCIN – Unió de Ciutadans Independents.
Tenen bona situació econòmica?
No. Tenim un problema gravíssim. Mediona és un paradís social i natural; produïm vi, tenim producció de paper ecològic, alguna fàbrica i una empresa que produeix roba de disseny. Els nostres 47,6km2 són de naturalesa pura: vinya, bosc, calma, bolets i un gran aqüífer subterrani. Això vol dir que els nostres ingressos ordinaris només venen de l’IBI i de la circulació. Tota la resta són despeses… Hi ha moltes persones que venen al poble a gaudir dels nostres serveis i infraestructures, però que no generen ingressos municipals.
També som un poble molt dispers, amb 11 nuclis i moltes masies. Això vol dir que tenim vuit dipòsits d’aigua, pensats per donar servei a 2.600 habitants, amb els seus respectius costos de neteja, sistemes d’impulsió i distribució, manteniments i 140 km de canonades, amb les seves respectives avaries i manteniment. La recollida de les escombraries també és un gran cost i algunes de les urbanitzacions no estan recepcionades.
Hi ha moltes persones que venen al poble a gaudir dels nostres serveis i infraestructures, però que no generen ingressos municipals
De quina manera fan les paus amb aquestes despeses?
Fent mans i mànigues. Gastem 1.000 euros més per habitant que la mitjana de Catalunya. I no rebem recursos especials, ja que no tenim polígons, ni altres ingressos.
Actualment, treballem amb Xavier Amor (el Secretari de Governs Locals) en un pla de finançament especial, a causa de la nostra particular situació. Mediona no és viable econòmicament amb els seus recursos propis i la situació és delicadíssima.
Quins projectes té al damunt de la taula?
Uf! En tenim 27! Els més importants, però, són: la renovació de les canonades més espatllades, cosa que requerirà una subvenció de 600.000 euros, així com una subvenció addicional de 313.000 euros per connectar Sant Joan de Mediona amb Can Verdaguer, perquè no hi tenen aigua. I una quantitat més per a fer un pou experimental a Sant Elies, que ens farà la Diputació.
En segon lloc, tenim temes de seguretat. Hem de refer les franges de Monterrey i de Can Verdaguer, juntament amb les de la Font del Bosc. I projectem establir unes càmeres de seguretat, també a càrrec de la Diputació.
I, finalment, també volem establir un camp esportiu de la Fundació Johan Cruyff a la Font del Bosc. Hi afegirem una pista poliesportiva amb gespa i llums i dignificarem la zona. Són uns 300.000 euros més de pressupost.
Quin projecte és el que més il·lusió li faria veure acabat?
El de la nova escola, però està aturat… L’any 2010, al darrer Consell de Govern de la Generalitat del President Montilla van aprovar l’execució de la nova escola del poble. Teníem el projecte, el pressupost i tot el necessari. Però va arribar el següent govern i se’n van oblidar, malgrat que ho hem reclamat tots els anys des d’aleshores.
En aquell moment, l’escola era ja urgent. Però ara ho és encara més. No sé per què no es va tirar endavant, però no hi ha dret. Tenim nens i nenes en barraques. Creiem que l’actual Govern sí que ho farà.
Vostè creu que el Govern actual escolta els municipis com el seu?
Jo he viscut Governs de tota mena. No vaig coincidir amb Pujol, però sí que el vaig tractar personalment i vam tenir bona relació. Crec que hi ha una gran diferència entre “escoltar” i “sentir”. Tothom és capaç de “sentir”, però que “t’escoltin” i que “implementin” és molt difícil… Sempre hi ha l’excusa de que manquen diners, o de que Espanya ens roba. Però això, jo no m’ho crec. Tot és qüestió de prioritats.
Penso que el més important que ha de tenir un President de la Generalitat és que hagi sigut alcalde, perquè el fa capaç d’escoltar les necessitats reals del territori, vinguin d’on vinguin. Parlo sovint amb el President Illa, perquè tinc el seu telèfon.
Crec que hi ha una gran diferència entre “escoltar” i “sentir”. Tothom és capaç de “sentir”, però que “t’escoltin” i que “implementin” és molt difícil…
Digui’ns alguna cosa del que li hagi dit al President Illa.
Una cosa bona que té és que va portar moltes persones del món local al seu Govern. Li vaig dir amb preocupació que si seguia fent-ho, deixaria el món local sense talent. Em va dir que no em preocupés, perquè en sortiria molt més. I tenia raó.
Quina és la principal preocupació del municipi, actualment?
Estem implementant la recollida d’escombraries porta a porta i hi ha nervis entre la ciutadania. Tot i que jo crec que el 99% de la gent està molt satisfeta. Tinc la teoria que treballem més aviat per a l’1% restant: són les persones que fan soroll i, sovint, amb tota la raó.
A banda, tenim la preocupació de l’escola pública i que es resolgui un problema de transport públic.
Crec que el 99% de la gent està molt satisfeta. Tinc la teoria que treballem més aviat per a l’1% restant
Quins serien els llocs més emblemàtics del municipi?
En tenim diversos. Però recomanaria el Castell de Mediona, que és del segle X i que va ser un enclavament molt important. Actualment és del Bisbat i està tancat, perquè hi ha alguns punts amb risc d’esfondrament. També tenim el barri antic de Sant Joan de Mediona, i un mirador del Penedès a Sant Elies.
Si jo m’hagués de perdre en algun racó del municipi, segurament seria a la Cova del Bolet, a l’Obac, o al mateix Castell.
