La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, defensa en aquesta entrevista la necessitat d’enfortir els municipis i dotar-los de més recursos per afrontar els grans reptes demogràfics i territorials del país. En relació amb una qüestió que ja va centrar la Convenció Nacional d’Alcaldes i Alcaldesses 2025, organitzada per alcaldes.eu, Moret reivindica el paper dels governs locals com a administracions de proximitat capaces de garantir serveis, cohesió i qualitat de vida, tant als entorns rurals com a les àrees metropolitanes. També posa l’accent en la sostenibilitat, la digitalització, el relleu generacional a l’administració i la necessitat de cooperació entre institucions per assegurar un desenvolupament equilibrat de Catalunya.
El relleu generacional és una qüestió clau per al món local —i ja va centrar la Convenció Nacional d’Alcaldes i Alcaldesses de fa un any—. Com valora la situació actual de la Catalunya municipal davant d’aquest repte demogràfic?
El municipalisme ha demostrat, des de la recuperació de la democràcia, la seva capacitat de servir la ciutadania amb eficàcia. Aquest és un fet indiscutible. I en moments de crisi, com durant la pandèmia, per exemple, la nostra resposta des de la proximitat va resultar decisiva per atendre les demandes urgents i de qui més ho necessitava.
Alhora, vull remarcar que els governs locals hem estat al costat de les persones fins i tot quan no ens pertocava des d’un punt de vista estrictament competencial. Per això, davant del repte que representa l’evolució demogràfica del país, som i volem seguir sent un element clau, i fem un pas endavant assumint el repte, remarcant, això sí, que cal el suport i la col·laboració de la resta de nivells de govern. En aquest sentit, ens satisfà el compromís de l’actual Govern de la Generalitat per liderar la construcció d’habitatge protegit, una iniciativa per a la qual ha comptat amb els governs locals, que hi contribuïm mobilitzant sòl edificable.
Tenim recursos i capacitats, doncs, per assumir el repte demogràfic, però necessitem reforçar-los i ampliar-los perquè els serveis que prestem arribin a tothom i a tot arreu amb la qualitat exigible en una societat avançada com la nostra. En la mesura que prestem serveis públics bàsics, enfortir els municipis, empoderar el municipalisme, resulta vital per abordar el repte demogràfic.
Quins són, al seu entendre, els principals desequilibris territorials que pateixen avui els municipis de la seva demarcació?
Els desequilibris territorials tenen a veure amb descuidar tot allò que fa possible el desenvolupament local i les oportunitats per a tothom a tot arreu, des dels polígons industrials a l’accessibilitat als serveis públics. Per a la Diputació de Barcelona, l’equilibri territorial ha estat i és una de les obsessions. Entenem el territori com una xarxa coherent en què tots els municipis, grans o petits, molt o poc poblats, rurals o costaners, són complementaris i igualment necessaris. En ple segle XXI, interconnectats com estem tant des del punt de vista físic com virtual, la dicotomia entre camp i ciutat ha perdut sentit, ja que són dues cares de la mateixa moneda.
Per això, en aquest mandat, a la Diputació, seguint el nostre compromís de sempre amb el reequilibri territorial, impulsem l’elaboració de l’agenda urbana i rural com un dels grans objectius estratègics de l’actual mandat. Les decisions que hem de prendre a escala provincial han de tenir en compte aquesta dualitat complementària, la simbiosi territorial que ens enforteix col·lectivament.
Entenem el territori com una xarxa coherent en què tots els municipis, grans o petits, molt o poc poblats, rurals o costaners, són complementaris i igualment necessaris
Com poden les diputacions contribuir de manera efectiva a frenar el despoblament rural?
El despoblament rural es combat amb accions com les que hem pres en els darrers anys: fent arribar la fibra òptica a tots els municipis; descentralitzant serveis i acostant-los a tots els municipis, amb els bibliobusos, amb les unitats mòbils de teleassistència i les d’informació al consumidor, etc.; impulsant una agricultura arrelada, sostenible i saludable amb programes com BCN Smart Rural i BCN Agrària, que compten amb el suport de fons FEDER de la Unió Europea; promovent la continuïtat de l’economia agrícola mitjançant el Banc de terres dels espais i parcs agraris de la província; o estimulant el desenvolupament local amb programes específics per als ajuntaments dels petits municipis i micromunicipis.
I, en paral·lel, com es poden gestionar els efectes del creixement demogràfic en àrees metropolitanes o tensionades?
Doncs posant en marxa polítiques que hi afavoreixin la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida per a tothom. Això implica augmentar la quantitat i l’accessibilitat dels serveis públics bàsics i dels equipaments municipals. La ciutat compacta densificada és necessària per a la sostenibilitat i l’equilibri del territori, que implica una utilització del sòl no extensiva ni depredadora. Ciutat compacta no vol dir ciutat saturada. Concentrar població dotant-la del serveis adequats és un exemple de bona política urbanística. La ciutat dels quinze minuts, en què les persones tenen a mà, ben a prop de casa, els serveis i les prestacions bàsiques, funciona bé i aquest és el model que promovem als barris de la nostra regió metropolitana. Els ajuntaments, amb el suport de la Diputació i les economies d’escala, i d’acord amb les planificacions generals que corresponen a la Generalitat (polítiques d’habitatge, de mobilitat, etc.), hem de ser capaços de destensionar i descol·lapsar, perquè és possible viure bé a tot arreu, no en tinc cap dubte. Calen polítiques precises, adequades i flexibles per aconseguir-ho.
Concentrar població dotant-la del serveis adequats és un exemple de bona política urbanística
Quin paper han de jugar els serveis públics de proximitat (sanitat, educació, mobilitat) en la fixació de població?
D’acord amb el que he dit abans, els serveis públics de proximitat són la pedra de toc de la qualitat de vida de les persones. Si el teu entorn afavoreix el teu benestar, els teus projectes vitals, personals i professionals, a qualsevol edat, no aniràs a buscar-los a un altre lloc. Així fixem població.
Un dels debats centrals és el relleu generacional. Com s’està preparant l’administració local per afrontar la jubilació massiva de treballadors públics?
Som conscients que l’Administració no es pot aturar, i per això fa cinc anys vam engegar mesures per afrontar aquesta situació. Després de fer proves pilot als ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Premià de Mar, vam crear una nova línia d’assistència al Catàleg de Serveis destinada a dotar els governs locals d’un pla per afrontar amb èxit els processos de relleu generacional. Aquest pla els ajuda a planificar de manera òptima el futur de la plantilla professional i a aprofitar alhora l’oportunitat per atreure nou talent a l’Administració local. L’experiència pràctica que vam posar a prova en els tres municipis esmentats ens ha ajudat a perfilar la metodologia de treball que proposem als ajuntaments per facilitar el relleu generacional, consistent a planificar les futures vacants, a fi de preveure-hi alternatives, i a preservar el coneixement crític dels llocs de treball vacant mitjançant un procés sistematitzat de transferència del coneixement.
Creu que els ajuntaments són prou atractius per captar talent jove? Què caldria millorar?
Estic convençuda que sí que són atractius. El repte de la governança al segle XXI, amb la utilització intensiva de la tecnologia digital al servei de les persones i del territori, ofereix una varietat d’opcions professionals dins de l’Administració que deixa enrere la imatge tòpica i caducada del funcionari darrere d’un taulell. Els governs locals necessitem tota mena de perfils tècnics professionals altament qualificats per atendre la gran diversitat de demandes de la societat, que van des de l’àmbit dels serveis socials a les enginyeries, l’urbanisme, la planificació i la gestió cultural, etc.
Com poden les diputacions ajudar els petits municipis a professionalitzar les seves estructures administratives?
Tenim accions i programes específics que s’hi adrecen directament. Prop d’un terç dels 311 municipis de la província de Barcelona tenen menys de 1.000 habitants, i més de la meitat d’aquests, una seixantena, són micromunicipis, és a dir que tenen menys de 500 habitants. Pensem que són consistoris que tenen tres, quatre o cinc regidors, persones que assumeixen aquesta responsabilitat sense remuneració, compatibilitzant-la amb la seva activitat professional diària, i que sovint no disposen d’una plantilla estable de personal funcionari o bé és mínima. Els secretaris, interventors i tresorers són compartits amb altres municipis, això quan n’hi ha, perquè patim un dèficit d’aquesta mena de personal a tot Catalunya. Per tant, aquests regidors i regidores han de fer sovint mans i mànigues i, òbviament, arriben fins on arriben.
Aquí és on entra la Diputació, que ha de donar el suport necessari, tant de personal com tècnic i financer, perquè aquests ajuntaments funcionin i perquè les persones que viuen i treballen en aquests municipis tinguin accés als serveis de proximitat bàsics. Fa més de deu anys que incloem en els programes d’inversió local un factor de millora per als municipis amb població inferior als 1.000 habitants, però, a més, en aquest mandat hem creat l’Oficina d’Atenció al Municipi, un nou servei de suport integral i coordinat als ajuntaments petits i amb menor capacitat econòmica i de gestió, a fi que puguin garantir la prestació dels serveis públics obligatoris i assumir correctament la tramitació dels procediments administratius. També hem convocat beques de secretaria-intervenció per ajudar a cobrir la mancança que he esmentat en aquesta funció tan vital per als ajuntaments.
En definitiva, som una eina de suport crucial perquè qualsevol ajuntament, independentment de les seves dimensions, pugui abordar les demandes de la seva ciutadania en tots els àmbits, ja sigui urbanisme, igualtat de gènere, educació, gestió de l’aigua, habitatge, desenvolupament econòmic, esport, etc.
Hem creat l’Oficina d’Atenció al Municipi, un nou servei de suport integral i coordinat als ajuntaments petits i amb menor capacitat econòmica i de gestió
Quin paper hi tenen les noves tecnologies i la digitalització en l’equilibri territorial i la prestació de serveis?
Són clau. És evident que s’han convertit en un element bàsic de l’Administració. Ens permeten arribar a llocs on abans no arribàvem, i arribar-hi abans. L’experiència del confinament va demostrar, com tothom recorda, la utilitat d’aquesta tecnologia descentralitzadora. El territori actual funciona en xarxa, més en xarxa que mai, perquè les xarxes ja no són solament les vies de comunicació físiques, sinó les autopistes digitals que generen proximitat i immediatesa amb la màxima eficiència. Això, que val per al món professional privat, funciona igualment en el cas de l’Administració.
Les xarxes ja no són solament les vies de comunicació físiques, sinó les autopistes digitals que generen proximitat i immediatesa amb la màxima eficiència
En un context de canvi climàtic, com es vincula la sostenibilitat amb les polítiques demogràfiques locals?
En l’actual context d’emergència climàtica, la sostenibilitat és una política transversal, com ho són les polítiques de gènere. No es tracta ja d’un àmbit sectorial, sinó que la sostenibilitat travessa i impregna totes les accions que hem d’abordar i desplegar. En el cas de la demografia, implica valorar tots els factors i serveis que influeixen en la sostenibilitat. Ens toca augmentar la resiliència dels barris, dels pobles i les ciutats, adaptar-los a les noves característiques del clima. Això implica decisions urbanístiques, però també en l’àmbit de l’atenció a les persones, perquè ningú quedi desatès ni mancat de recursos o d’accés als serveis socials, als equipaments públics (que podem optimitzar, multiplicant-ne les funcions i utilitats, per exemple com a refugis climàtics), etc.
Com valora la coordinació actual entre administracions (Generalitat, diputacions i ajuntaments) per abordar aquests reptes?
Puc afirmar que actualment la lleialtat i la col·laboració entre els diversos nivells de govern és franca. Els presidents i presidentes de les diputacions ens reunim periòdicament per coordinar accions i compartir inquietuds i experiències. D’altra banda, faig visites periòdiques al territori per tenir contacte amb els alcaldes i les alcaldesses, coneixent així de primera mà la realitat i les demandes de la ciutadania a totes les comarques. Aquesta és, de fet, una de les parts més gratificants de la tasca de presidir la Diputació de Barcelona. I, pel que fa a la Generalitat, crec que es pot afirmar que tenim un dels governs de la Generalitat més municipalistes de la democràcia, no en va la presideix un exalcalde. La sensibilitat amb els governs locals de l’actual Govern és un fet i es nota.
Finalment, quines línies estratègiques considera prioritàries per garantir la cohesió territorial i social de Catalunya en els propers anys?
Sens dubte, l’acció dels governs s’ha de fonamentar en el compromís ferm i decidit amb la sostenibilitat integral del territori, una sostenibilitat basada en una perspectiva triple: econòmica, ambiental i social. Hem de combinar les tres perspectives en cada acció, en cada iniciativa, en cada servei, perquè van lligades. Per posar un exemple, quan adaptem les instal·lacions bàsiques del pis de persones dependents per fer-los més eficients energèticament (tenim una línia de suport en aquest sentit), l’impacte de l’acció es dona en els tres sentits. I com aquest hi ha molts més casos. Les mesures sectorials cada vegada tenen més implicacions en altres àmbits i per això ens hem d’esforçar a ampliar la mirada.
