“La política no pot ser reactiva, ha de ser estructural”

L’exercici del lideratge públic sovint transforma la manera de veure el municipi i la ciutadania. Què li ha aportat, a nivell personal, la responsabilitat de governar Andorra la Vella?

Governar Andorra la Vella t’obliga a canviar la mirada. Deixes de veure la ciutat com un espai funcional i comences a percebre-la com un organisme viu, amb ritmes, tensions i sensibilitats diverses. Cada decisió té una dimensió humana molt clara: darrere d’un projecte d’urbanisme hi ha veïns; darrere d’una ordenació comercial, hi ha famílies i treballadors, i així successivament. La sort que hem tingut, no sols jo, sinó tots els meus companys de la majoria comunal, és que ja veníem amb aquesta sensibilitat, i tot i que sempre hi ha situacions noves, el fet de tenir aquest sentiment et fa entrar al Comú d’una manera més humana. I això ajuda.

A nivell personal, m’ha aportat una consciència molt profunda del pes de la responsabilitat. He après (i continuo aprenent) que governar no és només prendre decisions, sinó saber escoltar abans de prendre-les. En aquests dos anys, les converses amb comerciants, amb joves, amb gent gran o amb famílies que ens plantegen preocupacions molt concretes m’han ajudat a mantenir els peus a terra. La política local és, sobretot, proximitat.

Governar no és només prendre decisions, sinó saber escoltar abans de prendre-les

En la seva trajectòria, quins referents han influït més en la seva manera d’entendre la gestió pública i el servei a la comunitat?

M’han influït especialment aquelles persones que han entès el càrrec institucional com una eina de servei a la comunitat. En l’àmbit d’ajuntaments/municipal, figures com Pasqual Maragall han demostrat que des de les ciutats es poden impulsar transformacions profundes si es treballa amb visió, ambició i proximitat amb la ciutadania.

També he après molt de la cultura andorrana de la responsabilitat compartida. En un país petit, les decisions tenen impactes molt visibles i la cooperació institucional no és opcional, és imprescindible. Aquesta realitat m’ha marcat: crec en una gestió pública basada en el diàleg, en la coordinació amb el Govern i amb la resta de comuns, amb la societat civil i els diferents col·lectius i entitats que la conformen. I també en el respecte als equips tècnics, que són fonamentals per garantir bones polítiques.

Figures com Pasqual Maragall han demostrat que des de les ciutats es poden impulsar transformacions profundes si es treballa amb visió, ambició i proximitat amb la ciutadania

Hi ha alguna decisió o etapa vital determinant per la seva manera d’entendre el servei públic?

I tant. Hi ha moments en què entens que la política no pot ser reactiva, sinó que ha de ser estructural. Algunes decisions que hem hagut de prendre aquests anys —especialment en matèria d’ordenació urbana i planificació— no sempre són immediatament populars, però són necessàries per garantir sostenibilitat a curt, mitjà i llarg termini.

A nivell vital, he après que el servei públic demana serenor. En entorns de pressió —i la capital viu tota mena de pressions precisament per aquest concepte de capitalitat— és fàcil deixar-se portar per la urgència. Però governar és prioritzar i assumir que no tot es pot fer alhora. I tot això ve a repercutir directament en el servei públic. No deixa de ser un camí el final del qual sempre és el servei públic.

Hi ha moments en què entens que la política no pot ser reactiva, sinó que ha de ser estructural

Andorra la Vella exerceix un paper singular com a capital del país. Quines són avui les principals responsabilitats i reptes?

Andorra la Vella té una singularitat molt clara: és alhora una ciutat d’uns 26.000 habitants, amb les necessitats quotidianes pròpies de qualsevol municipi, i la capital d’un país que rep una gran afluència de visitants durant tot l’any. Aquesta doble realitat fa que la gestió municipal tingui moltes facetes i exigeixi una planificació especialment acurada.

D’una banda, hem de garantir la qualitat de vida dels residents, amb serveis públics eficients, espais urbans ben cuidats i una ciutat habitable. De l’altra, hem de gestionar l’impacte d’una activitat turística molt important, que genera oportunitats econòmiques però també reptes en mobilitat, espai públic i sostenibilitat.

A més, com a capital del país, Andorra la Vella té també una responsabilitat institucional i de representació. En aquest sentit, la participació en xarxes internacionals de ciutats és clau per compartir experiències i aprendre de bones pràctiques. La nostra implicació a la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas, on exercim la vicepresidència de la Península Ibèrica, és un bon exemple d’aquesta voluntat de projectar la ciutat i alhora reforçar la cooperació municipal.

La capital concentra institucions, activitat econòmica, comerç, serveis i una gran part de la mobilitat del país. Això ens situa en una posició central, però també ens exposa a més exigència. El repte és gestionar aquesta centralitat sense perdre identitat de parròquia. Hem d’atendre el resident que viu el dia a dia, però també garantir que Andorra la Vella continuï sent motor econòmic. Això implica inversió en espai públic, modernització de serveis i una planificació urbana rigorosa que eviti tensions futures.

Responsabilitats? En tenim moltes. Des de garantir la qualitat de vida, ja no sols de la ciutadania, sinó també de la ciutat, fins a oferir una seguretat sòlida a aquelles empreses o organitzacions per tal que puguin desenvolupar la seva activitat de manera òptima. Que convisquin les persones amb el teixit comercial i també amb els visitants, sense perdre l’essència que ens ha definit al llarg de la història i ens ha fet ser qui som avui dia.

Reptes? Incomptables. Però tot ve a confluir al mateix lloc: les persones. Aquest ha de ser el motor d’Andorra la Vella. Darrere de cada repte hi ha una feina que desemboca en el benestar de la nostra ciutadania. Molts projectes entre mans en matèria d’urbanisme, socials, esportius, mediambientals… Hi estem treballant, i molt d’aquests reptes actius van acomplint-se a poc a poc.

Com a capital del país, Andorra la Vella té també una responsabilitat institucional i de representació

Com definiria el moment actual que viu Andorra la Vella?

Vivim un moment d’intensitat transformadora. Hem impulsat millores en l’espai públic, hem potenciat mesures en matèria d’habitatge per minvar una problemàtica que afecta tot el país, hem reforçat serveis comunals i hem avançat en processos de digitalització interna per fer l’administració més àgil.

Al mateix temps, estem en un moment de reflexió estratègica sobre quin model de capital volem. La ciutat està creixent i això genera oportunitats, però també exigeix ordenar, regular i anticipar. Estem en plena revisió del nou Pla d’Ordenació Urbanístic Parroquial (POUP), el qual ens marcarà les línies mestres de com serà l’Andorra la Vella del futur.

Vivim un moment d’intensitat transformadora i de reflexió estratègica sobre quin model de capital volem

Quines han estat les prioritats principals del seu mandat i quins projectes considera més estratègics?

Les prioritats han estat clares: millorar la qualitat de l’espai urbà, revisar l’ordenament urbanístic i endinsar-nos dins de la creació del nou POUP, reforçar la neteja i el manteniment, modernitzar l’administració i impulsar activitat cultural i econòmica de qualitat. Dins d’aquests eixos vàrem tirar endavant, per exemple, la nova plaça del Poble —un espai amb diferents ànimes i on tenen cabuda tots els segments de la població—, hem optimitzat també l’organització interna del Comú, hem apostat per nous projectes i activitats culturals, esportives i turístiques, entre altres.

Estratègicament, tot allò que consolida una ciutat més amable és clau: espais públics renovats, itineraris més accessibles, millores en mobilitat i projectes que reforcen la capitalitat. Aquí entraria el projecte clau que tenim sobre la taula: Espai Capital. Un espai en ple centre de la parròquia que esdevindrà el punt neuràlgic de l’activitat d’Andorra la Vella, en diversos àmbits. Capaç de pacificar la zona i dotar-la de tres parts clau, amb una plaça pública —que inclou una nova casa pairal per la nostra gent gran—, un recinte firal que podrà acollir tota mena d’actes i esdeveniments, i una connexió amb el passeig del Riu i voltants que dignificarà el fet de passejar per Andorra la Vella.

I això és només un exemple. Tot plegat, no es tracta només de grans projectes, sinó de la suma d’actuacions coherents que transformen la percepció de ciutat.

Com aborden l’equilibri entre creixement, qualitat de vida i sostenibilitat?

El creixement és una realitat. La qüestió no és si creixem, sinó com ho fem i fins on podem fer-ho. Apostem per criteris de sostenibilitat, per una ordenació que preservi espais de convivència i per una mobilitat més eficient.

La qualitat de vida és el nostre límit. Si una decisió econòmica o urbanística compromet la convivència o la cohesió social, cal revisar-la. Aquesta és la responsabilitat permanent que gestionem.

Si una decisió econòmica o urbanística compromet la convivència o la cohesió social, cal revisar-la

Quins àmbits concentren actualment més esforços de millora?

La neteja i el manteniment continuat, ja no sols d’instal·lacions, sinó també dels carrers de la parròquia, són una prioritat. També la mobilitat urbana i la coordinació amb els fluxos que travessen la capital.

Hem posat molt èmfasi en l’atenció ciutadana i en la digitalització de tràmits. Una administració moderna no pot demanar al ciutadà processos feixucs. Simplificar és també una manera de respectar el temps de les persones.

No ens podem oblidar tampoc del medi ambient, la vegetació i els refugis climàtics. Tot i que sabem de la complexitat per incorporar vegetació dins d’una ciutat com Andorra la Vella, no escatimarem en esforços i recursos per fer-ho possible. La modernització d’una capital pot anar lligada al respecte per medi ambient i l’ús que li podem donar a aquest per millorar la qualitat de vida de les persones, i també de la parròquia.

Simplificar és també una manera de respectar el temps de les persones

Quin marge d’actuació té el món local en habitatge i cost de la vida?

L’habitatge és un dels grans reptes del país. El marge comunal és molt limitat en termes normatius globals, però on tenim capacitat és en la planificació urbanística i en facilitar determinats desenvolupaments.

Com a Comú treballem coordinadament amb el Govern per contribuir a solucions estructurals. I, mentrestant, reforcem serveis i polítiques socials que ajudin a mitigar l’impacte sobre les famílies. Mentre que el Departament d’Habitatge treballa incansablement per elaborar, negociar i tirar endavant projectes que ajudin a la ciutadania i facin florir nous pisos assequibles al mercat, el Departament de Social treballa individualment, en cada cas, per conèixer la situació de les famílies a la parròquia per poder oferir un servei d’acompanyament i ajudes, tan econòmiques com humanes.

Com es compatibilitza el dinamisme comercial i turístic amb la vida quotidiana?

La capital ha de continuar sent atractiva, però no pot convertir-se en un espai exclusivament de pas o únicament turístic. Planifiquem esdeveniments, ordenem l’ús de l’espai públic i treballem perquè els barris mantinguin identitat pròpia. Com solem dir, cada barri té un cor. Una identitat pròpia i una gent que hi viu, que l’estima i que vol continuar allà. És casa seva, i per això volem protegir-ho al màxim, fent-ho compatible amb el desenvolupament i els canvis estructurals que pugui tenir Andorra la Vella.

La convivència és un equilibri delicat. El dinamisme econòmic és positiu, però sempre amb les persones al centre.

Quin model de capital imagina a mitjà i llarg termini?

Imagino una capital més verda, amb més qualitat d’espai públic, amb mobilitat progressivament més sostenible i amb una economia que combini comerç, serveis, cultura i innovació.

Una ciutat d’oportunitats i que continuï sent el motor econòmic del país, però que també sigui referent en qualitat urbana i cohesió social. Andorra ha estat, és, i ha de seguir sent un dels millors llocs per viure-hi, en tots els sentits. Això sí, tenint present que el nostre creixement és limitat, i per la qual cosa mai es podrà anteposar aquest a l’obligatorietat tècnica i moral de garantir uns serveis públics dignes i de qualitat a la parròquia.

Tot plegat, imagino —i estem treballant per consolidar-ho— una capital motor de país, capaç de ser l’espurna que impulsi projectes que vagin més enllà de la parròquia, que combini administracions (Govern, parapúbliques, resta de comuns…) amb el sector privat.

Andorra ha estat, és, i ha de seguir sent un dels millors llocs per viure-hi, en tots els sentits

Com entén la governança local en un país com Andorra?

La proximitat ens marca el camí cap al fet de ser accessibles de cara a la ciutadania, i coherents. La gent d’Andorra la Vella sap on trobar-nos, sap que les portes del Comú estan sempre obertes per tothom, que la nostra comunicació és clara i atenem qualsevol demanda o dubte. Això és un privilegi, però també una exigència. Un privilegi perquè si et fixes en qualsevol capital del món, poques tenen aquesta proximitat i capacitat de resposta, també per un tema de volum ciutadà moltes d’elles, o altres per excés d’institucionalitat. I una exigència per a nosaltres com a polítics perquè la persona que ha dipositat la seva confiança amb tu espera un retorn, de qualsevol mena, cadascú el seu. Aquí és on cal tenir les idees molt clares, un full de ruta concís per executar-les i una escolta activa, clau perquè qualsevol projecti surti bé, adaptant-se a les necessitats dels nostres veïns i veïnes.

D’altra banda, la coordinació amb el Govern i amb la resta de comuns és fonamental. Els grans reptes —mobilitat, habitatge, sostenibilitat— no entenen de fronteres parroquials.

Els grans reptes —mobilitat, habitatge, sostenibilitat— no entenen de fronteres parroquials

Quins mecanismes de participació considera clau?

Les reunions de poble (més general) o de barri (en particular), els processos participatius vinculats a projectes urbans i els canals digitals són essencials. Aquí parlem d’enquestes ciutadanes també, o el feedback en algun estand com per exemple el que posa el Comú a la Fira d’Andorra la Vella.

Quan un veí veu que la seva aportació té retorn, la confiança institucional creix. I aquesta confiança és capital polític i social. Grans projectes nostres, com la plaça del Poble, la nova Casa Pairal o el futur Espai Capital, ja compten amb processos de participació ciutadana i recollida d’opinions, necessitats i adequacions. Al cap i a la fi, és la població la que fa ús d’aquests espais o infraestructures, i dins de la població hi ha col·lectius especialitzats que tenen molt clares les seves necessitats, així com distribucions dels elements, materials, etc.

La suma entre els diferents col·lectius i entitats que formen la societat civil, les idees o necessitats que des del Comú hem pogut detectar i la direcció d’obra amb els arquitectes i constructores és la fórmula que permet que un projecte s’apropi al màxim nivell d’exigència. Per tant, fa que el resultat final sigui un reflex de totes aquestes aportacions i simbolitza que allò que s’ha creat té el granet de sorra de tothom, i no només “dels qui manen”.

Com es treballa la transparència i la comunicació institucional?

Amb informació clara, accessible i pedagògica. La comunicació no pot ser només reactiva; ha de contextualitzar, explicar criteris i rendir comptes. El Comú disposa —i ha implementat de nous— de canals diversos per arribar al gruix de la població, en totes les seves etapes. També cal adaptar-se, ja que no rep la comunicació d’igual manera un jove, que un adult o que la gent gran.

Treballem una comunicació transversal, amb canals tradicionals i canals més actuals. Sempre tenint molt present de no caure en la saturació informativa. Tenim molts departaments que fan infinitat d’accions per la parròquia. Infinitat d’esdeveniments, culturals, esportius, socials, per a la joventut, famílies, gent gran… Cada col·lectiu necessita la informació d’una manera, i treballem per oferir-la amb la major qualitat, rigor i adaptabilitat possible.

Pel que fa a la transparència és molt més senzill: és una obligació democràtica que s’hauria de tenir sempre, sense excepció. I també pot ser una eina per reduir desconfiança i rumorologia, aspectes molt presents i creixents des de l’aparició de les xarxes socials, per exemple.

Cada col·lectiu necessita la informació d’una manera, i treballem per oferir-la amb la major qualitat, rigor i adaptabilitat possible

Hi ha marge per reforçar la cooperació amb municipis catalans?

Absolutament. En mobilitat transfronterera, cultura, promoció econòmica i intercanvi tècnic hi ha molt recorregut.

Andorra la Vella, com a capital, ha d’exercir també un paper actiu en aquest diàleg territorial ampliat. Les sinergies amb municipis catalans poden generar oportunitats compartides i enriquir la nostra visió. Per posar un exemple, Andorra com a país, i gràcies al Comú d’Andorra la Vella, ha estat el primer cop que s’ha adherit al projecte de ‘Cap butaca buida’, vinculat al teatre. Tanmateix, Andorra la Vella està agermanada amb municipis com Valls i Sant Pol de Mar, amb els quals intercanviem festivitats, calçotades o sortides.

D’altra banda, la Seu d’Urgell manté també una relació esportiva estreta amb nosaltres. Acull, per exemple, els Jocs de la Gent Gran, amb la participació de les set parròquies d’Andorra, i també el cas de les sessions d’entrenament de canoa-caiac al Parc del Segre. En l’àmbit cultural i educatiu, el Conservatori dels Pirineus té una vinculació natural i molt fluida amb el nostre Conservatori de Música d’Andorra la Vella, fet que enriqueix l’intercanvi pedagògic i artístic del territori. A més, compartim un lligam institucional de primer ordre: la Seu d’Urgell és també casa del nostre copríncep episcopal, un element que reforça la connexió històrica i administrativa entre ambdós territoris.

És una meravella. Veure quan ens ajuntem i intercanviem històries i somriures. Aquesta és la clau, i el que et fa seguir tirar endavant ja no sols cooperacions en caràcter cultural o gastronòmic, sinó que podem, i devem, anar més enllà. Compartim més coses de les que veiem i, com deia, necessitem avançar en matèries com la mobilitat o el desenvolupament econòmic.