“La burocràcia ofega els ajuntaments petits com el nostre”

Vostès es van presentar per primera vegada el 2011.

Sí. Juntament amb una colla de persones del poble, amb una edat mitjana de 27-28 anys, vam entrar en política municipal perquè veníem d’un temps en què els alcaldes i regidors eren persones grans, de més de 70 anys. Volíem rejovenir la casa.

Vam entrar en política municipal perquè veníem d’un temps en què els alcaldes i regidors eren persones grans, de més de 70 anys. Volíem rejovenir la casa

I van guanyar a la primera?

Sí, aquell mandat vaig ser primer tinent d’alcalde. A les següents eleccions, les del 2015, ja vaig ser alcalde.

Tenia alguna motivació política?

En realitat no. El que passa és que vèiem dinàmiques al poble que no ens agradaven. I sempre fèiem la broma de què ens hi volíem presentar. Però no ho fèiem mai, fins que el meu predecessor -en Xavier- ens hi va engrescar. No teníem cap previsió de guanyar, però vam acabar obtenint una majoria absoluta el 2015. Des d’aleshores, ja sempre l’hem tingut. Dels nou companys que composàvem la llista inicial, cap tenia experiència municipal. Érem totalment inexperts.

I n’han après aquests anys?

No ho sé (riu). El que veig és que la política ha canviat molt. Quan vam entrar, tot ens semblava molt complicat, però d’uns anys ençà encara crec que s’ha complicat més. Per a un poble com el nostre, de 180-190 habitants, les coses són molt difícils.

Sempre havia dit que fer d’alcalde era com una activitat extraescolar: ho podies compaginar amb la feina professional, i trobaves les hores en qualsevol moment del dia. Però actualment hi ha més feina, més tràmits i permisos. La burocràcia ens ofega als ajuntaments petits. Hem de gestionar la mateixa paperassa que a l’Ajuntament de Lleida, però només amb una administrativa i un peó.

Quan vam entrar, tot ens semblava molt complicat, però d’uns anys ençà encara crec que s’ha complicat més

Perquè creu que la ciutadania li ha fet confiança el 2015, 2019 i 2023?

Penso que en les primeres eleccions la gent volia un canvi. Ens van veure joves i ens van votar. Suposo que en aquells quatre anys ens vam guanyar la confiança i l’hem anat conservant.

També entenc que, en un poble, la figura de l’alcalde ho és tot. Hi ha veïns que parlen amb els regidors sobre els seus problemes, però també me’ls acaben explicant a mi, perquè creuen que així les coses avancen més ràpid. La realitat és que entre els regidors i jo ens ho parlem tot. Però això desgasta una mica, i sempre hi ha gent a la que li caus més bé i a la que li cauràs pitjor.  

Hi ha veïns que parlen amb els regidors sobre els seus problemes, però també me’ls acaben explicant a mi, perquè creuen que així les coses avancen més ràpid

I actualment tenen tots els regidors?

Sí. Som quatre regidors que representem a Esquerra (de fet, jo en soc l’únic militant) i hi ha un altre regidor que es va presentar, sol, per a la llista de Junts. Som un poble que funciona amb llistes obertes.

Recorda la primera decisió que va prendre com a alcalde?

Ho fem tot en consens. Però una de les coses que vaig fer va ser impulsar moltes de les obres que teníem en ment per a la legislatura de 2011, però que no vam poder desenvolupar. Per exemple, un parc infantil en què els infants poguessin jugar, o arreglar les voreres de l’Avinguda Francesc Macià. La gent ho reclamava. I ho sabem perquè els ho havíem preguntat prèviament.

Tenen bona situació econòmica?

Sí. No ens podem queixar. Vam liquidar tots els deutes. Però depenem sempre de les subvencions.

Per a vostès, els ens supramunicipals són importants?

Per a nosaltres, la Diputació i la Generalitat són bàsics. Depenem d’ells per a qualsevol obra grossa. En la primera legislatura, teníem que demanar permís al secretari per comprar un ordinador. Com que no tenim ingressos (més enllà de l’IBI, l’impost dels vehicles i els Fons de Cooperació), necessitem finançament supramunicipal.

Quins són els projectes que tenen al damunt de la taula?

Una de les obres que teníem pendents d’executar era la reforma de les piscines. Ho vam fer a través d’un PUOSC. I l’habilitació de l’edifici de les antigues escoles com a refugi climàtic. Lamentablement, vam tancar l’escola el 2013, perquè ja no quedaven prou alumnes i Ensenyament ens deia que era inviable. El més greu és que els nens i nenes del poble no hi estaven matriculats, perquè anaven a Borges, Juneda o Lleida. Aquesta és una de les coses que més greu m’ha sabut. Diuen que quan tanques les escoles i les botigues, vas perdent la vida.

Lamentablement, vam tancar l’escola el 2013, perquè ja no quedaven prou alumnes i Ensenyament ens deia que era inviable

Però hi ha nens i nenes, al poble?

Sí. De fet, durant aquesta setmana santa hem tingut una dotzena de nens i nenes apuntats a l’esplai. I durant la pandèmia en vam arribar a tenir una vintena (tenint en compte algunes segones residències, també). Crec que si l’escola estigués oberta avui en dia, tindríem 12 alumnes.

Quina ha estat la prioritat del seu govern, des que va arribar?

Sempre ha estat la de millorar el poble a poc a poc. Som conscients del que som i del que tenim. Sabem que no podem (i que no ens convenen) les grans obres, però sí que podem adequar els edificis municipals en quant a il·luminació i energia. També hem anat renovant la xarxa de clavegueram i il·luminació, i arreglat les piscines i el parc infantil.

I, pel que fa a les festes i cultura, intentem fer més activitats tot l’any. Especialment, durant l’estiu… El ball de festa major es va perdent, perquè la gent gran se’ns en va i la gent jove ja no és tant de ballar.

El ball de festa major es va perdent, perquè la gent gran se’ns en va i la gent jove ja no és tant de ballar

Hi ha gaire teixit associatiu?

Tenim l’associació dels jubilats, la de dones i la de joves. Més que associacions, el que tenim és molta activitat voluntària. Organitzem esdeveniments com ara la Cursa a les Cabanes de Volta, que aplega seixanta voluntaris, entre el que cou la carn, el que fa els entrepans i el que vigila que la gent no es perdi en les cruïlles. Econòmicament, aquestes curses no ens donen guanys, ni pèrdues. Però sí ens posen al mapa i ens donen a conèixer… Tenim un territori espectacular.

Tenen comerços? Fan promoció econòmica?

Fa uns anys van reobrir una botiga local. Nosaltres, com a Ajuntament, vam fer el que podíem. Però van tancar perquè no se’n sortien. Ara estem sense botigues, i només tenim el bar (una concessió municipal), que també fa el servei de venda del pa.

Però tenim en ment intentar disposar d’un local que, a través de concessió municipal, faci de botiga. Ens caldrà buscar ajudes, no obstant.

Tenim en ment intentar disposar d’un local que, a través de concessió municipal, faci de botiga

Com definiria el seu poble?

Crec que som un poble acollidor, en què tothom que ha vingut de fora es troba bé. També som molt reservats: ens costa una mica obrir-nos d’entrada. El poble és molt tranquil. Durant la pandèmia no et calia dur la mascareta, perquè era difícil tenir contacte directe amb persones.

Hem patit un gran despoblament, però la població que perdem és de gent gran, que ens deixa per raons biològiques. I els que queden van tenint canalla. A l’estiu, hi ha gent que pot venir a teletreballar aquí, amb els nens a la piscina.

Pateixen manca d’habitatge?

És una de les problemàtiques que patim. Aquí hi tenim cases molt antigues, que requereixen reformes molt importants, i que són propietat de persones que no necessiten els diners. De manera que demanen molt per aquestes construccions i no tothom es pot permetre comprar-les, enderrocar-les i fer-se’n de noves. I també tenim cases més noves, però els propietaris en demanen preus fora de mercat.

Una de les coses bones és que tenim Borges a vuit minuts en cotxe. Però això també és un inconvenient, perquè molta gent que voldrien quedar-se a viure aquí, prefereixen anar-se’n a la capital comarcal si troben traves. Al menys, allà tenen un pis o una casa adossada i nova, pel mateix preu que es demana aquí.

Molta gent que voldrien quedar-se a viure aquí, prefereixen anar-se’n a la capital comarcal si troben traves

Quina és la principal preocupació del municipi?

El de l’habitatge n’és una. A més, les Administracions no donem gaires facilitats. Esperem que l’Estatut dels Municipis Rurals ens ajudin. Si una persona es vol arreglar la casa al poble, li hem de poder donar totes les facilitats. Si l’emprenyem gaire, acabarà marxant a Arbeca o a Borges, per molt que s’estimi el poble. Cal revertir-ho.

A banda, tenim molta gent gran que aviat necessitarà més serveis dels que ara podem oferir. A Juneda i a Borges hi ha centres de dia, i a L’Albi i La Granadella hi ha SAIARs, però aviat haurem de pensar què podem fer per què la gent gran pugui passar els seus darrers dies al poble. El percentatge de gent gran que viu sola és cada vegada més important.

Si una persona es vol arreglar la casa al poble, li hem de poder donar totes les facilitats. Si l’emprenyem gaire, acabarà marxant

Hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans?

Sí. És molt fàcil arribar a la gent. El que té de bo i dolent un poble és que tothom té el meu número de mòbil i sap on viu. A més, seguim fent els pregons de veu de tota la vida, i tenim l’Agora (antic eBando). Durant la pandèmia vam crear un grup de WhatsApp de comunicació d’emergències, però encara segueix, amb 100 i escaig usuaris. Si tenim una avaria i hem de comunicar un tall d’aigua, per exemple, ho podem fer força ràpid.

Se’ls té prou en compte als ajuntaments com al seu?

No. Jo crec que el centralisme de Barcelona ens fa molt de mal. Pobles com els nostres no poden aspirar a subvencions que no siguin de, com a mínim, el 90% de l’import de la inversió. Si no, hi hem de renunciar. Fa poc, vam haver de fer-ho amb una subvenció de l’ACA de 90.000 euros perquè el projecte valia 190.000 euros. I nosaltres no podem assumir els 100.000 euros.

Entenc que aquestes subvencions funcionin en ajuntaments més grans. Però per a nosaltres no funcionen. I sap greu renunciar a aquests 90.000 euros d’ajuts. En el fons, tenim cada vegada més competències (la gestió dels animals al carrer, les inspeccions als comerços, l’aigua,…) i mantenim els mateixos recursos. Les subvencions estan molt bé, però crec que els ajuntaments no haurien de competir entre ells per aconseguir finançament.

Pobles com els nostres no poden aspirar a subvencions que no siguin de, com a mínim, el 90% de l’import de la inversió