La població creix un 30,1% el primer quart de segle, però hi ha 221 pobles que en perden
El Baix Penedès dobla la xifra de veïns mentre baixa a la Terra Alta, el Ripollès i les Garrigues
Catalunya ha guanyat un 30,1% de població el primer quart de segle, passant de 6.261.999 habitants a principis del 2000 a 8.146.265 al començament del 2025, però aquest creixement no ha estat a tot arreu –en 221 municipis, bàsicament petits, s’ha perdut població– ni tampoc homogeni on sí que s’ha crescut, destaca una setantena de municipis que han més que doblat el nombre de veïns, segons les dades del padró recollides per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). En l’àmbit comarcal, les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) assenyalen que 39 comarques han sumat habitants aquest primer quart de segle –destaca el Baix Penedès, que els ha duplicat–, mentre que tres n’han perdut: la Terra Alta, el Ripollès i les Garrigues. I per demarcacions, Girona i Tarragona, amb auges acumulats del 47,1% i del 46,2%, respectivament, han guanyat molta més població que no pas Barcelona (26,3%) i Lleida (26,1%).
Anàlisi municipal
El 23,3% de municipis de Catalunya han perdut habitants entre el 2000 i el 2025, malgrat l’ascens global. D’aquests 221 municipis, el 88% (195) tenen menys de 1.000 habitants. Els principals descensos percentuals han estat en pobles petits de menys de 100 habitants: la Quar (-48,1%, de 79 a 41 veïns), la Febró (-44,4%, de 63 a 35) i Forés (-44,1%, de 68 a 38). Les caigudes més fortes en municipis de més de 1.000 habitants han estat a Portbou (un 25,1% menys, de 1.511 a 1.131) i la Pobla de Lillet (un 24,1% menys, de 1.455 a 1.105). Entre les poblacions més grans en què baixa la població destaquen Badia del Vallès (de 15.533 a 13.060, una caiguda del 15,9%), Ripoll (de 10.733 a 10.665, un -0,6%), Sallent (de 7.159 a 7.030, un -1,8%), Cardona (de 5.567 a 4.553, un -18,2%), Flix (de 4.208 a 3.340, un -20,6%) i Sant Joan de les Abadesses (de 3.672 a 3.404, un -7,3%). En global, hi ha 34 municipis que han perdut entre un 25% i un 50% de població i 106 en què la davallada d’habitants ha estat d’entre el 10% i el 25%. En els altres 81, el descens ha estat de menys d’un 10%. Per demarcacions, més de la meitat dels municipis que han perdut habitants són de Lleida (114, el 51,6% del total). El 28,5% són de Tarragona (63) i només un 14% són de Barcelona (31) i un 5,9%, de Girona (13).
A banda de dos municipis que a inicis del 2025 tenien exactament els mateixos habitants que el 2000 (Montmajor i Bausen) i de la Canonja, que el 2000 estava integrat dins de Tarragona, els altres 723 municipis catalans –el 76,3% del total– han sumat veïns el primer quart de segle. L’augment més fort ha estat al Montmell, que ha multiplicat la seva població gairebé per cinc: de 408 a 1.958 veïns (un 380% més). La Pobla de Mafumet l’ha gairebé quadriplicat (de 1.115 a 4.175, un 274,4% més) i hi ha cinc municipis més que l’han triplicat: Olivella (de 1.319 a 4.435, un 236,2%), Cabrera d’Anoia (de 528 a 1.772, un 235,6%), Montferri (de 157 a 502, un 219,7%), l’Albiol (de 175 a 557, un 218,3%) i Tiurana (de 23 a 69, un 200%). Entre els 67 municipis que han més que duplicat la seva població destaquen, com a més grans, Lloret de Mar (de 20.045 a 43.000, un 114,5%), Calafell (de 12.219 a 32.624, un 167%), Salou (de 13.059 a 31.491, un 141,1%), Piera (de 8.540 a 17.880, un 109,4%), Cubelles (de 6.497 a 17.673, un 172%) i Cunit (de 5.943 a 16.385, un 175,7%). La majoria, doncs, poblacions de costa.
Anàlisi comarcal
Només tres comarques catalanes han perdut habitants aquest primer quart de segle. La caiguda més forta ha estat a la Terra Alta, on la població ha caigut un 6,7% (de 12.189 a 11.374). Amb descensos més lleugers hi ha el Ripollès, amb un -1,3% (de 26.121 a 25.791) i les Garrigues, que perd un 0,4% de veïns (de 19.269 a 19.195).
