Jordi Solernou

Alcalde de Sant Joan de Vilatorrada

Pagant peatges

“La gent demana que facis màgia. Els alcaldes ens hauríem de presentar a mags”

Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, demana unes millors connexions amb l’Àrea Metropolitana
0
304

A pocs minuts de Manresa, la vila de Sant Joan de Vilatorrada ha adquirit un caràcter gairebé residencial en les darreres dècades. Ara s’enfronta als reptes de la societat connectada i àgil. En Jordi Solernou n’és l’alcalde des de 2019.

Aquest és el seu segon mandat com a alcalde, però també en va viure dos més com a regidor. Què ha après de tota aquesta experiència?

N’he après molt. Hi ha moltes diferències entre fer de regidor o fer d’alcalde. En el primer cas, les teves responsabilitats estan força acotades. Com a alcalde, en canvi, n’has de saber una mica de tot. Sovint faig broma dient que els alcaldes ens hauríem d’haver presentat a mags, no a alcaldes, perquè la gent demana que facis màgia i que les coses surtin d’un dia per l’altre. Però no tenim cap vareta per fer-les.

Hi ha moltes diferències entre fer de regidor o fer d’alcalde. En el primer cas, les teves responsabilitats estan força acotades. Com a alcalde, en canvi, n’has de saber una mica de tot

…Ni tampoc es poden fer ràpidament.

L’Administració no és ràpida. Quan vaig entrar com a alcalde el 2019 ens va tocar una etapa molt dura, seguida aviat per la COVID. Vam patir la sensació de molta impotència. Ningú ens havia explicat com gestionar aquella situació tan complexa. Però també vam créixer molt personalment. Passat el tràngol vam tenir certa satisfacció pròpia pensant que havíem fet la feina que calia fer i que no ho havíem fet tant malament. Vam saber estar a prop de les persones.

Passat el tràngol de la pandèmia vam tenir certa satisfacció pròpia pensant que havíem fet la feina que calia fer i que no ho havíem fet tant malament

Li hem demanat unes fotografies personals. Quines ha triat i per què?

N’he triat diverses. Algunes són de quan jugava a futbol, de jovenet. O de quan ballava a l’esbart. De vegades, dins d’un mateix dia, havia d’anar a jugar un partit a Solsona i a ballar a Santpedor en qüestió de dues hores. I la carretera no era la que hi ha ara, de manera que no podíem córrer amb la Vespa.

Alguna és la més recent, relacionada amb l’alcaldia?

Aquesta és del dia que em van nomenar alcalde. És una experiència gratificant. Va ser una mica sorprenent, perquè em vaig presentar sense tenir-les totes de guanyar les eleccions: teníem una llista independent, d’un grup de persones molt diverses i, sovint, sense experiència. Pensàvem que, com a molt, trauríem un regidor dels 17. Però en vam treure cinc.

Em vaig presentar sense tenir-les totes de guanyar les eleccions: teníem una llista independent, d’un grup de persones molt diverses i, sovint, sense experiència

Quin tipus de municipi és Sant Joan de Vilatorrada?

Sant Joan de Vilatorrada és un municipi d’11.000 habitants, que ha evolucionat molt des dels anys 60. Jo soc fill del poble i ho he pogut veure en directe aquests anys. No tenim gaire indústria; més aviat som residencials i estem molt a la vora de Manresa. El transport públic ens hi porta, però moltes persones prefereixen anar a la ciutat tot caminant.

També estem a tocar de la fàbrica de la Pirelli, que anys enrere donava feina a moltíssimes persones. Aquí van venir a establir-se als anys 60. Ara l’empresa encara funciona, però de manera residual. Hem anat creixent en prosperitat, però de manera equilibrada.

També tenen un EMD pròpia…

En efecte, tenim una Entitat Municipal Descentralitzada, Sant Martí de Torroella. Una de les poques que hi ha a Catalunya.

De fet, és l’origen del poble.

Així és. Sant Joan va néixer com a EMD de Sant Martí. Però aquesta darrera va quedar petita i tota la població d’allà va establir-se aquí per allò que us deia de les fàbriques.

Quina relació tenen amb l’EMD actualment?

Molt bona. Ells tenen un conveni que els fa ser independents, fins i tot amb la gestió dels diners que els enviem des d’aquí. Si hem d’arreglar camins, o millores en algun equipament, ho fem de manera conjunta, i parlant-ho entre les dues entitats.

Si hem d’arreglar camins, o millores en algun equipament, ho fem de manera conjunta amb l’EMD, i parlant-ho entre les dues entitats

Quins elements de patrimoni destacaria del municipi?

El centre de la vila és la part que més ha crescut. Hi tenim un parc immens, el Parc de Catalunya, amb una zona infantil. Al centre també hi ha un edifici de l’antiga fàbrica Gallifa, que l’Ajuntament va adquirir i reconvertir en espai cultural: teatre, ball, activitats escolars, escola d’adults, biblioteca… Fins i tot un centre d’iniciatives per a l’ocupació i una ludoteca.

A banda d’aquests equipaments tenim les muntanyes de la Costa Rodona i del Collbaix. Aquest darrer és un turó molt emblemàtic per a tots nosaltres, perquè tots hi anem d’excursió molt sovint.

I també tenim la presó de Lledoners, des de 2004. Ens vam fer famosos per acollir els presos polítics i vam sortir al mapa. Es troba apartada del nucli principal i el cert és que no ens afecta gaire… Però ningú vol tenir una presó a prop.

La presó de Lledoners és de 2004. Ens vam fer famosos per acollir els presos polítics i vam sortir al mapa. Però ningú vol tenir una presó a la vora

Vostès van guanyar l’alcaldia el 2019, però van crear un partit el 2022. Com va ser aquest procés?

Nosaltres portàvem dos anys al capdavant de l’ajuntament, governant amb minoria i vam crear Alternativa per Sant Joan perquè ens semblava que podríem seguir endavant una legislatura més. He de dir que per diversos motius personals, especialment la pèrdua d’un nebot i d’altres, vaig estar temptat a tornar-me’n a treballar a la farmàcia, que és la meva professió. Però vaig dir allò de “valor… ¡y al toro!” i a cinc mesos de les eleccions del 23 em vaig decidir a encapçalar la llista novament.

I aleshores vam tornar-nos a presentar i vam treure un regidor més dels que havíem tret en els anteriors comicis. I ara governem en majoria. És més satisfactori fer-ho així, perquè no tens tantes forces en contra. Però recordo que aquesta legislatura va començar amb moments durs.

En quin sentit?

La relació amb l’oposició va ser molt dura. Van ser molt crítics. I em venen al cap records de crítiques que crec que no ens mereixíem. Fins i tot en algun moment es van aixecar del plenari i van marxar, deixant-nos els vuit regidors de govern. No ho van pair bé. Però ara, afortunadament, la relació ha canviat. I també han canviat tots els portaveus i caps de llista de l’oposició: van acabar plegant dels seus partits i de l’Ajuntament.

Abans de nosaltres hi havia un govern de Junts i d’Esquerra. I l’oposició la feien els Comuns. Quan ens vam presentar vam generar un sorpasso i crec que no el van pair gaire bé. Però penso que hi ha coses més importants que discutir-se, com ara treballar pel servei públic. D’aquell moment tan aspre em guardo records del mal tracte que ens van donar i que no mereixíem.

Quan ens vam presentar vam generar un sorpasso i crec que a l’oposició no el van pair gaire bé

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament en aquests moments?

Molt sanejada. No estem endeutats. La nostra política és la d’anar fent fins allà on puguem i no estirar més el braç que la màniga. Com us deia abans, no tenim gaire indústria ni gaires ingressos i el que hem de fer és jugar amb els tempos.

En aquests cinc anys de mandats hem fet el possible per demanar ajuts i obtenir subvencions a tot arreu. Però costa. Tenim un pressupost d’11 milions d’euros, dels quals gairebé la meitat se’ns en va al Capítol 1, dels treballadors. La nostra plantilla municipal és de 200 persones, comptant l’Ajuntament i la residència municipal.

Tenim un pressupost d’11 milions d’euros, dels quals gairebé la meitat se’ns en va al Capítol 1, dels treballadors. La nostra plantilla municipal és de 200 persones

I quina diria que ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?

Com us deia, la prioritat ha estat la de fer servei públic i estar al costat dels veïns i veïnes. Donar benestar al municipi.

Pot esmentar alguns projectes?

Naturalment. Un d’ells va ser una nova urbanització davant de l’escola municipal Joncadella. Allà hi havia un aparcament que necessitava manteniment i que s’enfangava quan plovia. Vam invertir diners de les subvencions en millorar-lo. I també vam fer nova una part del Carrer Major, dels principals del municipi. Hi vam renovar el clavegueram, que era dels anys 50 i tot el carrer.

En un altre projecte vam millorar la zona esportiva i el centre cultural de la Gallifa. I també estem preparant un projecte de recollida selectiva de deixalles, que esperem arrencar el gener vinent. Finalment, al centre del municipi hi tenim una casa pairal, anomenada Mas Llobet, que és municipal i que volem rehabilitar, juntament amb tot l’entorn.

Creu que hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania?

És una cosa que encara ens costa i que hem de treballar una mica. A la gent encara els agrada llegir les coses en paper: les vol tocar i volen rebre escrits on els expliquis les novetats. En aquest sentit, les xarxes funcionen i hi ha molta gent que les fa servir, però de vegades hi veuen tanta informació que no ho acaben de copsar tot.

Quan surto al carrer, la gent em para i em pregunta coses. I quan els les explico em diuen que no ho sabien, malgrat que ho vam publicar en tal xarxa social o tal canal. Em diuen que “no els ha arribat”. Crec que com que les xarxes van tan carregades d’informació, a la ciutadania els costa més de localitzar-la.

A la gent encara els agrada llegir les coses en paper: les vol tocar i volen rebre escrits on els expliquis les novetats

Quan es troba amb d’altres alcaldes i alcaldesses de la zona, de què parlen? Quines preocupacions tenen en comú?

Bàsicament el que estem demanant és una millora del transport públic. A Manresa no ens arriba com hauria d’arribar. I això ens dificulta connectar-nos amb la capital. Tenim molts problemes per arribar a Barcelona. Especialment, a la universitat. Els autobusos van carregadíssims i arriben tard. Els trens també. A les comarques centrals estem incomunicats de Barcelona en els serveis públics de transport. I les autovies i carreteres, com ara la C-55, també tenen peatges o són colls d’ampolla.

A les comarques centrals estem incomunicats de Barcelona en els serveis públics de transport

El de vostès és un dels peatges més cars del país. A què es deu?

No ho sé. Però és molt car. A tot arreu els han tret. I suposo que aquí paguem el de tots els altres llocs. La concessió és per a molts anys i aquí ens preguntem què ha passat i per què no l’han tret com a tot arreu.

Fa un parell de mesos, el Govern ens va convocar a una reunió de Territori explicant-nos que a partir de la tardor l’autovia seria gratuïta per aquelles persones que anessin i tornessin a Barcelona dins del mateix dia. I això ja és una millora. Però crec que cal plantejar d’altres coses per millorar la comunicació. El peatge és molt car; els autobusos arriben tard… Els empresaris estan ben enfadats perquè els treballadors arriben tard a l’empresa, a menys que surtin de casa a les cinc del matí. Reivindiquem el tren. Aquí tenim un dels més antics de Catalunya i encara triga una hora i mitja en arribar a Barcelona

Creu que el Govern escolta prou el territori a l’hora de prendre decisions?

Jo crec que ens escolta. El que no sé és si ens dona la raó com als babaus. Crec que han de posar més interès en posar solucions als territoris que tenen necessitats. D’això ens en queixem els alcaldes i alcaldesses de la zona.

Com valora els resultats de les darreres eleccions al Parlament?

Jo que no soc afiliat de cap gran partit polític puc dir que els pactes seran difícils. Es veia que els socialistes podrien guanyar, però aquí es tracta de fer majories i això costarà molt, perquè les aliances han de sorgir de partits diferents.

N’hi ha molts que ens ensumem unes noves eleccions. I penso que els ciutadans n’estem una mica cansats. Al principi fa gràcia anar a votar. Però quan parles amb la gent et transmeten una mica de desengany. En uns dies tindrem les eleccions europees. Al poble tindrem 70 persones que han d’anar a les meses electorals el 9 de juny. Quan a les persones els arriba una carta certificada dient-los que han d’anar a la taula, es reboten una mica. Hi ha qui em pregunta per què no hi fem anar persones en atur.

Al poble tindrem 70 persones que han d’anar a les meses electorals el 9 de juny. Quan els arriba una carta certificada dient-los que han d’anar a la taula, es reboten una mica. Hi ha qui em pregunta per què no hi fem anar persones en atur

Tècnic de farmàcia de professió, als 16 anys va integrar-se en el món professional treballant a la farmàcia de Sant Joan de Vilatorrada. Bon jugador de futbol i persona implicada en totes les entitats locals, va presidir les comissions de festes del seu barri, l’assemblea de pares de la llar d’infants, de l’escola municipal i de l’institut, cosa que el fa preveure acabar presidint el casal d’avis. Ara, mentrestant, fa d’alcalde. El 2003 va integrar-se, com a independent, en una llista municipal del PSC. De 2003 a 2009 ja va ser regidor de l’ajuntament. Després, i fins el 2019, un temps de guaret. Finalment, el 2019 el van convèncer d’encapçalar una llista d’independents que va ser escollida. Les eleccions de 2023 el van revalidar com a alcalde.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: “Liderar per governar”, d’en Valentí Junyent.
  • Una pel·lícula: No soc gaire de cine, però m’he enganxat a la sèrie “Borgen”. També recordo “JFK” i “Evasió o victòria”.
  • Una cançó: Les de Llach i les de Serrat. També Txarango.
  • Un plat de cuina: Els macarrons.
  • Una beguda: La Coca-cola
  • Un país: Holanda.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer: M’agradaria molt visitar Suècia i els països nòrdics.
  • Un esport: Fútbol.
  • El que més valora una persona: La humilitat.

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Joan de Vilatorrada es troba a tres km de Manresa, en ple Bages. Limita amb Sant Mateu de Bages, Callús, Santpedor, Sant Fruitós, Fonollosa i la pròpia Manresa, vorejant el Cardener i protegida pels turons de Costarrodona i Vilatorrada. La història del poble ha estat eminentment agrícola, fins que als anys 50 i 60 s’hi van instal·lar empreses poderoses que van atraure l’atenció de moltes famílies d’arreu de la península ibèrica. Actualment, la vila té uns 11.000 habitants que es guanyen la vida predominantment en els serveis. Com a curiositat, el segle passat Sant Joan era menys important que Sant Martí de Torroella, un nucli que va anar perdent importància econòmica i que va acabar sent integrat com a EMD dins de Sant Joan. La situació estratègica del municipi, prop dels grans eixos de comunicació viària del país no estan equilibrats, en la pràctica, amb els accessos de la població als transports públics. I aquesta és la gran reivindicació de bona part de la Catalunya interior.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.