Miquel Forns

Alcalde de Sitges

“La idea és potenciar allò que ens fa singulars”

demo
0
227

Encara que avui és tot un referent turístic, amb molts equipaments i tres ports esportius, la bonica vila de Sitges presenta molts altres punts d’interès. Situat a la comarca del Garraf, a 36 quilòmetres al sud de Barcelona i amb prop de 30.000 habitants, el municipi té referents que es remunten al Neolític, però també de l’edat medieval, on  hi ha considerables restes. Al llarg de la seva dilatada història ha passat moltes vicissituds, incloent un comerç amb colònies americanes. Avui parlem amb el seu Alcalde.
“És una obligació per a tot Ajuntament anar-se reinventant i innovant, sobretot perquè mantenir una marca turística com la nostra, que té una trajectòria històrica considerable, requereix un esforç molt important del sector privat per mantenir-la”
 
“El finançament dels municipis turístics és una de les qüestions que estan sense resoldre Nosaltres som gairebé 29.000 habitants, però prestem serveis pel doble o triple d’habitants depenent del mes de la temporada de l’any. I això no és just”
 
“Treballar en un Ajuntament requereix reunir-te constantment de tot un equip tècnic per despatxar temes, però cal dedicar moltes hores visitant empreses, entitats, trepitjar el carrer, els barris, i sobretot escoltar la ciutadania”
Llegint el seu currículum, sembla que vostè tingui vocació d’estar sempre en un despatx
Però intento que no sigui així. És evident que necessites reunir-te constantment de tot un equip tècnic per despatxar temes, però intento dedicar moltes hores visitant empreses, entitats, trepitjar el carrer, els barris, i sobretot escoltar la ciutadania. Pensem que és del tot imprescindible.
 
No conèixer la realitat de prop és el que a vegades passa amb els polítics
A Sitges hem volgut seguir amb un sistema que encara que no el vam implantar nosaltres l’hem potenciat. Es tracta d’incentivar la participació ciutadana mitjançant consells municipals territorials per aquells nuclis de població més allunyats del que és la vil·la pròpiament dita. En el cas de Sitges, per exemple, són dos: el poble del Garraf i el nucli de les botigues de Sitges. D’aquesta manera, tenim reunions per mantenir una relació comunicativa i en definitiva, per interactuar amb els nostres veïns. 
 
Crida l’atenció que aquesta dispersió geogràfica també s’ha vist en la política. Des de la instauració democràtica, no hi ha hagut majories absolutes i estables a Sitges.
Sí, aquest és el reflex. Sí que ha hagut, en canvi, etapes de majoria absoluta a un sol partit, concretament el socialista i quan ha hagut alternança política s’ha obert el ventall a pactes de diverses poblacions. En el nostre cas, per exemple, vam formar govern amb tres formacions polítiques més, de manera que tenim un pacte de govern de quatre. 
 
I això no resulta molt difícil?
Bé, Sitges sempre ha tingut un Ajuntament molt plural, això ens obliga a que hi hagi molt de diàleg, molta fluidesa en el pacte. També és veritat que a les eleccions municipals de Sitges sempre s’han presentat moltes formacions polítiques, i més enllà de les que tenen projecte nacional com Convergència i Unió, hi ha altres partits polítics d’àmbit local que sempre han tingut presència.
 
I aquesta presència es deu centrar en potenciar una marca turística 
Sí, crec que és una obligació anar-se reinventant i innovant, sobretot perquè mantenir una marca turística com la nostra, que té una trajectòria històrica considerable, requereix un esforç molt important del sector privat per mantenir-la. 
 
Hi ha un pes molt important, doncs, per part del sector privat
Naturalment. Sitges es va dotar en el seu dia d’una agència de promoció econòmica en el qual hi som representats el sector públic i el privat, i en aquest marc és on precisament tenim les decisions més importants en la promoció turística. No fa massa dies vam celebrar un esdeveniment, un forum d’emprenedors en el qual qualsevol persona que tingués un projecte, una idea per innovar en el camp turístic s’hi podia presentar amb el compromís que ho escoltaríem. 
 
I com va anar?
Vam tenir la grata sorpresa que es van presentar un centenar d’idees, de les quals 78 van passar a una segona fase, i d’aquí van sortir les finalistes i un guanyador. I hem tingut idees que van des de l’àmbit tecnològic en el turisme a l’incentiu dels productes ecològics i de proximitat que tenim a Sitges. 
 
I això sense oblidar que també sou un referent cinematogràfic
Efectivament, tenim un esdeveniment que a nivell cultural ens situa al món cada any, que és el Festival. Nascut com un petit festival a nivell local als anys 60 ha esdevingut, per definició, el Festival de Cine de Catalunya. I això fa que siguem un aparador mundial cada mes d’octubre, de manera que, contínuament en el marc dels esdeveniments que tenim i de les diferents empreses i serveis que hi ha, hem d’anar  innovant per seguir-nos mantenint en aquest lloc de referència que li deia. 
 
I aquesta innovació la dueu en solitari o mireu d’establir sinèrgies amb d’altres municipis de la comarca? 
Des de fa molts anys que hem anat, com la immensa majoria de municipis, pel nostre compte, però també és veritat que avui en dia no té sentit per segons quines qüestions anar sols. Al contrari, pot ser molt profitós per tots plegats aprofitar allò que ens uneix. En aquest sentit, per exemple, i en els últims mesos, he iniciat un treball comarcal principalment amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, però també l’Alt Penedès, per treballar en un projecte conjunt integral relacionat amb el turisme. 
 
Sóna molt bé
La idea és potenciar allò que ens fa singulars, allò que ens pot aportar el valor afegit com a destinació turística del territori… Intentem atreure creuers turístics de luxe, de qualitat, que puguin tenir com a punt de sortida i d’arribada el port de Vilanova. Sitges posaria la marca, l’Alt Penedès posaria l’enoturisme i Vilanova i la Geltrú posaria l’infraestructura. I així es beneficia tot el territori. 
 
En ciutats dedicades al turisme, però, hi pot haver el perill que amb el temps hi hagi una certa degradació, i més si es té la idea que només s’hi va als llocs una vegada
Però aquesta no és la nostra intenció, naturalment. Evidentment, pot haver un turista que sigui passavolant i que després esculli altres destinacions però el nostre interès és sobretot que vulguin repetir, que se’n vagin convençuts que val la pena venir aquí. I ens consta que, en línies generals, és així. Com a mínim, ens hi esforcem, perquè promocionem les nostres festes i fem el possible per a què la gent s’hi trobi a gust. Entre d’altres coses perquè som conscients que això és un pou d’atracció turística i per tant, conèixer determinades festes no deixa de ser una manera de conèixer la cultura del país. 
 
El tema gastronòmic aquí el teniu ben representat amb el xató
Sí, els dos productes que ens destaquen com a referència, serien el xató com a menjar, i la malvasia com a beguda. Estan molt vinculats a una tradició i la idea és aportar valor afegit i singularitat a la gent que ens vingui de fora però també a la gent d’aquí. Ara, per exemple, la malvasia es produeix a través d’una fundació privada de la qual l’Ajuntament en forma part, i a finals d’any vam celebrar la setmana de la Malvasia. Així que és una manera d’implicar el gremi d’hosteleria per promocionar aquests productes propis del territori. 
 
Hem parlat de gastronomia, de turisme, de cinema.. falta el patrimoni artístic, que no en teniu pas poc, aquí
Efectivament. Ara estem immersos en un projecte que no arriba als 9 milions d’Euros aportats a tres bandes (Foment de Madrid, Generalitat i Diputació) i que pretén acabar les obres del Museu de Cau Ferrat i el Museu Maricel per tal que de cara a l’estiu que l’any que ve es tornin a obrir les seves portes. 
 
Pel que tinc entès hi ha hagut complicacions
Sí, han patit una revisió del projecte per tal que sigui més respectuós amb el patrimoni. La idea original alterava una mica la configuració de la façana marítima, i de la imatge històrica que tenien els edificis. I s’ha trobat una alternativa per a què es respecti al màxim tot plegat. No oblidem que el Cau Ferrat és un referent del modernisme però el Maricel ho és del noucentisme. 
 
És natural que hi tingueu molta cura perquè no deixa de ser un dels actius ben potents del municipi. I no sempre hi ha diners 
Sí, el finançament dels municipis turístics és una de les qüestions que estan sense resoldre des de l’inici de la recuperació de la democràcia. Nosaltres som gairebé 29.000 habitants, i per tant recaptem impostos i taxes per aquest perfil de nombre d’habitants però prestem serveis pel doble o triple d’habitants depenent del mes de la temporada de l’any. Per tant això fa realment que els costos més destacats com els de via pública, de seguretat, d’atenció a les persones, siguin molt més grans, i els ingressos són menors. 
 
Podeu fer alguna aportació al respecte? 
Bé, hem intentat que es treballi això, sobretot des d’un punt de vista supramunicipal. Val a dir que és una feina constant, i per això insistim en liderar el projecte a nivell comú, per tal que tots aquells municipis de la costa catalana, siguin d’interior o de muntanya, anem units per reivindicar allò que creiem que és just. 
 
I potser el problema dels diners no el teniu tant a fora com a dintre l’Ajuntament
Sí, aquesta ha estat una de les urgències que vam trobar sobre la taula quan vam entrar a l’Ajuntament. Trobar-te 70 milions d’euros de deute quan en un pressupost municipal als  30 o 40 representa una càrrega financera molt gran. Sobretot perquè afecta aquells serveis bàsics que hem de prestar a la ciutadania com a municipis i com administració local I aquesta ha estat la nostra principal preocupació, per això hem fet una política de finances molt rigurosa. Hem d’intentar fer-la en tots el sentits, però també evidentment, això vol dir augmentar els ingressos.
 
Hi ha atur a Sitges?
Sortosament, i en comparació amb la comarca i el país, tenim una taxa d’atur bastant inferior. Les últimes dades són de l’11%, així que estem per sota de la meitat de la comarca i una mica més de la meitat del país. Això és una bona notícia en comparació amb la resta del país. 
 
Alguna explicació?
Bé, penso que malgrat la crisi, el sector turístic té molta empenta, i en allò que comentàvem abans, ens esforcem per a la innovació constant. De fet, en aquest moment, i això no és una cosa singular només de Sitges, un dels sectors econòmics que continua tirant i funcionant és el turisme. 
 
I la gent que hi treballa són temporers que venen i marxen o són residents?
A Sitges hi ha un treball de temporada, lògicament, però és cert que hi ha molts establiments que treballen durant tot l’any, així que tenim inclosos segments de turisme a nivell d’empresa, de negocis, esdeveniments, de familia… i això fa que tot l’any hi hagi feina, el que garanteix una certa estabilitat laboral. Tot i que evidentment quan arriben els mesos de maig-juny fins a setembre-octubre s’incrementa, i la taxa de l’atur baixa. 
 
I la gent que ve a viure aquí, a quin perfil respon? 
Bé, Sitges té un perfil d’immigració molt singular. Donat el caràcter i idiosincràsia del municipi i sobretot el seu condicionant turístic i cosmopolita, que no ve d’ara sinó que arrenca a finals del segle XIX, això fa que la persona immigrada sigui comunitaria, i el perfil són principalment britànics, francesos i holandesos. Per tant, doncs, és algú que en línies generals, és una persona amb una qualificació professional i formativa mitjana o alta. Vénen a treballar aquí, tenen família, i escolaritzen els fills a les escoles. I no, no hi ha problemes d’integració.
Nascut a Sitges l’any 1971, Miquel Forns i Fusté és tècnic en bibliologia i president de Convergència i Unió a la seva ciutat. Militant de CDC des de la seva joventut, Forns té una àmplia trajectòria cívica, cultural i social a Sitges, i també és autor dels llibres Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996), (1999), i Santa Tecla: vaivens de la Festa Major petita, (2007). Bibliotecari de professió, afirma que quan deixi el càrrec d’Alcalde anirà a Vilafranca del Penedès, on té la seva plaça. 
 
QÜESTIONARI INDEPENDENT
  • Llibre de capçalera: L’últim que m’he llegit és ‘”Els guardians del missatge”, de Toni Aira. M’ha agradat molt perquè fa un anàlisi de totes les persones amb responsabilitat que hi ha al voltant d’un càrrec electe
  • Una pel·lícula especial: “La vida es bella”, de Roberto Beningni
  • Una cançó: “Un núvol blanc”, de Lluís Llach
  • Un plat de cuina: Pollastre al forn amb atmelles
  • Un país: M’agrada molt Itàlia.
  • Un viatge: La travessa dels Pirineus
  • Un esport: Practico el duatló i el triatló
  • El que més valora d’una persona: la sinceritat

Sitges



Encara que avui és tot un referent turístic, amb molts equipaments i tres ports esportius, la bonica vila de Sitges presenta molts altres punts d’interès. Situat a la comarca del Garraf, a 36 quilòmetres al sud de Barcelona i amb prop de 30.000 habitants, el municipi té referents que es remunten al Neolític, però també de l’edat medieval, on  hi ha considerables restes. Al llarg de la seva dilatada història ha passat moltes vicissituds, incloent un comerç amb colònies americanes.





FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.