“La transformació digital: el repte dels municipis de Catalunya” (inclou vídeo)

0
2404

INFORME – Esmorzars alcaldes.eu

El 21 d’abril de 2023, al Citilab de Cornellà, es va celebrar el diàleg “La transformació digital: el repte dels municipis de Catalunya” que va comptar amb la presència de la Il·lma. Sra. Pilar Diaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, l’Il·lm. Sr. Mario Urrea, alcalde de Torrebeses i President de l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Sr. Andreu Francisco, director general de Localret.

L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, promogut per Localret i organitzat tècnicament per alcaldes.eu. Va comptar amb el patrocini d’Urbaser i Citilab. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.

D’esquerra a dreta: Eduard Berraondo (al faristol), (a la taula) Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues, Andreu Francisco, director general de Localret i Mario Urrea, president Associació Micropobles

Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. Seguidament recorda el propòsit d’Alcaldes.eu i de les seves diverses propostes. Finalment, emmarca la qüestió del diàleg i dona la paraula al Director General de Localret.

Andreu Francisco saluda els presents i explica que la societat està evolucionant sobre una base digital i que en els darrers 30 anys s’ha produït una revolució en la societat. Les eines i tecnologies han canviat la manera de viure de tots plegats i, per tant, també han de canviar la manera de prestar els serveis públics d’una manera més eficient i eficaç per millorar els pobles i ciutats.

Però el canvi no és senzill de gestionar, perquè comporta friccions. En el cas de Catalunya, hi ha 947 municipis, la majoria dels quals són petits en volum i en recursos. Però que tenen les mateixes obligacions legals que ciutats grans. No sempre hi ha prou recursos, ni persones que tinguin coneixements de com fer-ho en moltes localitats.

Totes les administracions supramunicipals, des de consells comarcals, fins a diputacions, o consorcis locals com ara Localret estan aquí per acompanyar la transició als ajuntaments, però no sempre n’hi ha prou. I a més, “patim un dèficit de connectivitat, malgrat que ara sembli que en dos anys més la fibra òptica haurà arribat a tots els municipis i gairebé tots els nuclis”. Fins ara, però, la transformació digital d’ajuntaments i municipis, ha estat molt complexa. Però és necessari per a la competitivitat i per recuperar població.

Les administracions supramunicipals, des de consells comarcals, fins a diputacions, o els consorcis locals com ara Localret estan aquí per acompanyar la transició digital dels ajuntaments, però no sempre n’hi ha prou” Andreu Francisco

Explica que Localret es va crear el 1997 davant del que seria la Llei del cable i el desplegament de la fibra òptica, i que el 1998 ja reclamava crear un operador neutre que portés la fibra als municipis. També al 2000 va crear un llibret per a cadascun dels municipis explicant per on havia d’arribar-hi la fibra i com s’havia de desplegar. Això s’ha assolit 25 anys més tard, per pressions del mercat. El repte actual és que els ajuntaments i tots els ens que treballen facin un extra de coordinació i governança compartida.

“El repte actual és que els ajuntaments i tots els ens que treballen facin un extra de coordinació i governança compartidaAndreu Francisco

La paraula passa ara a l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat.

Pilar Díaz agraeix la invitació i explica que la nostra societat millora les condicions de vida cada cop que hi ha un desplegament digital. Però que també hi ha uns riscos associats i que són la manca d’habilitats digitals o la ciberseguretat. El primer és un risc important: manquen persones hàbils per fer desplegaments eficaços.

En aquest moment, diu, ja estem en un nou paradigma. Les administracions i els municipis tenen la possibilitat de treballar més eficientment i afinada, de manera més personalitzada i cal que els ajuntaments canviïn el xip, i que comencin a treballar en base a les dades, que es el punt diferencial de fa 20 anys. “Abans sabíem que la tecnologia havia arribat, però ara estem aprofitant-la per facilitar la vida dels veïns i veïnes, per procurar-los prosperitat”.

“Cal que els ajuntaments canviïn el xip, i que comencin a treballar en base a les dades, que es el punt diferencial de fa 20 anysPilar Díaz

Es tracta de tenir municipis “data-driven”, cosa que els permetrà simplificar i personalitzar els serveis. No podem donar les mateixes respostes a problemes diferents. I fins i tot, de vegades, fer serveis universals i accessibles, perquè alguns no ho són del tot i ja estem en condició d’oferir serveis abans que es produeixi la petició.

“Es tracta de tenir municipis “data-driven”, cosa que els permetrà simplificar i personalitzar els serveisPilar Díaz

La paraula passa a l’alcalde de Torrebesses i president de l’Associació de Micropobles de Catalunya.

Mario Urrea agraeix la invitació i saluda els presents i parla de la missió i natura de l’Associació que presideix. Diu que la seva entitat representa més del 50% dels municipis de Catalunya, que són responsables de gestionar més del 50% del territori del país, però que suposen un 2% de la població total.

Creu que la digitalització és una gran oportunitat de diversificació de l’economia, especialment la rural. Que es pugui portar la fibra als municipis permet el teletreball i que nombrosos professionals d’altres àmbits distints a l’agrari puguin anar a viure i teletreballar als pobles, i no és una oportunitat menor. I fins i tot l’agricultura necessita de la fibra òptica, especialment en moments actuals com els de sequera, per estalviar aigua i optimitzar recursos.

La digitalització és una gran oportunitat de diversificació de l’economia, especialment la ruralMario Urrea

Però, a la vegada, la digitalització també és una amenaça. I ho és en tant que la població als micropobles és envellida i té dificultats per accedir i desenvolupar-se amb habilitat al món digital. Cal arreglar-ho per evitar bretxes importants.

“Però, a la vegada, la digitalització també és una amenaça. I ho és en tant que la població als micropobles és envellida i té dificultats per accedir i desenvolupar-se amb habilitat al món digitalMario Urrea

Algunes associacions populars, com ara les de jubilats, tenen l’obligació legal de comunicar-se amb l’Administració a través del correu-e, i això no és possible sempre. De manera que aquestes persones acaben anant a l’Ajuntament a demanar ajut en els tràmits i això genera un major col·lapse dels serveis.

També hi ha municipis que disposen de tres xarxes de fibra disponibles simultànies, mentre que d’altres no en tenen cap. I això és un gran error. Creu que la fibra, com la línia elèctrica, hauria de ser una xarxa pública que tingui explotació per part de diversos actors.

Igualment hi ha un problema amb la cobertura del 5G. Alguns pobles no en tenen o no els hi arriba. I tot i que s’hi està treballant, com que és un tema de negoci i rendibilitat econòmica, els operadors privats no hi inverteixen si no és per obligació.

En un segon torn, es pregunta pel cas d’Esplugues i l’àrea metropolitana.

Pilar Díaz explica que al Baix Llobregat i a l’AMB s’hi fan molts projectes, però que els reptes que ha presentat en Mario Urrea, juntament amb la ciberseguretat, son molt importants. La bretxa de l’edat o d’accés territorial també afecta a pobles i ciutats de la conurbació de Barcelona.

Creu que l’important és treballar en xarxa i de manera coordinada, en termes de país. Hi ha necessitat de treballar des dels consorcis, les diputacions, o Localret, on gairebé estan tots els municipis representats. Diu, com a exemple, que el poliesportiu que necessiten a Sant Boi no és el mateix que necessiten a Esplugues, tot i les semblances de les dues localitats. En canvi, en digitalització, el que necessiten els dos municipis són coses gairebé idèntiques. A nivell de barris, de territori, diu, calen serveis molt personalitzats en matèria d’equipaments, però molt similars en matèria de digitalització. Creu que no té sentit multiplicar els esforços per 947 vegades, sinó que el treball en xarxes, o en meta-models, a través d’estratègia i agenda digital, és crític. No cal que aquesta agenda es desplegui en els mateixos terminis a tot arreu, però sí que tingui les mateixes etapes i fases.

Amb això s’ajuda a personalitzar serveis i a fer més eficient les coses, però la batalla no la pot plantejar cap municipi per si sol, per gran que sigui.

“L’important és treballar en xarxa i de manera coordinada, en termes de país. No té sentit multiplicar els esforços per 947 vegades. La batalla no la pot plantejar cada municipi per si sol, per gran que sigui” Pilar Díaz

El moderador planteja l’exemple dels països del Bàltic i demana a Andreu Francisco una comparació de la situació amb Catalunya.

Andreu Francisco diu que el repte de la digitalització ens porta a salvar diferents bretxes: territorials, de connectivitat, econòmiques, de gènere, d’edat… Però la tecnologia també pot acabar expulsant gent que no hi té accés. Els ajuntaments, a través de programes de formacions, poden salvar aquestes dificultats (com ja es va veure en temps de confinament, per exemple).

I, justament en aquest marc, l’Agenda Digital que Localret ha creat, ha estès a tots els ajuntaments la petició de col·laboració en un pla de xoc, posant a disposició espais per impartir micro-formacions per pal·liar la mancança de coneixement. L’objectiu del pla és arribar a 100.000 persones i es començarà a desplegar durant el segon semestre de l’any.

Quant al que ha dit la Sra. Díaz, diu que el repte de la digitalització ha de ser, en efecte, compartit. I que les diferències de rere-botiga han de ser poques entre les diverses administracions. Davant de la necessitat d’accelerar el procés, diu que Localret va encetar un procés de debat l’any passat per crear una Agenda Digital dels municipis, amb un equip de de 5 persones provinents de distints ajuntaments (anomenat “ciutats digitals”) que va comptar amb l’ajut d’electes i d’aportacions diverses. Finalment hi van participar 80 persones de 43 municipis.

Finalment, el novembre de 2022 es va presentar i aprovar l’agenda amb 3 objectius: generar un full de ruta indicatiu de la direcció de cap on cal avançar, un esquema tipus per als ajuntaments que la vulguin desenvolupar i uns espais de trobada i posada en comú de reptes, necessitats i prioritats dels ajuntaments.

“L’Agenda Digital de Localret proposa un full de ruta de cap on cal avançar, un esquema per als ajuntaments que el vulguin desenvolupar i uns espais de trobada de reptes, necessitats i prioritats dels ajuntamentsAndreu Francisco

Seguidament, es va demanar als ajuntaments que s’hi adherissin explícitament i ja n’hi ha més de 180 de vinculats fins ara. Cal avançar de manera comuna i compartida amb metodologies, procediments i formes. Tant en ajuntaments petits com en ciutats que tenen recursos, perquè si no, tothom lliurarà les mateixes batalles, cadascun des del seu espai i produint economies d’escala per les empreses. En canvi, el que caldria és produir economies d’escala pels ajuntaments. L’Agenda també busca que les ciutats ajudin a fer que els pobles es puguin beneficiar i obtenir resultats.

Assenyala que hi ha una bretxa important que cal tancar, que és la de la col·laboració público-privada: les empreses avancen generalment a gran velocitat, però l’Administració no va tan ràpid normalment, perquè ni per contractació, ni per desenvolupament de serveis o productes, no s’avança tant. Si no s’hi fa res, la bretxa s’ampliarà. I ciutadans que poden comprar amb dos clics qualsevol cosa, ara es troben que no poden accedir a un servei públic ni amb un matí de dedicació.

“Hi ha una bretxa important que cal tancar, que és la de la col·laboració público-privadaAndreu Francisco

Mario Urrea diu que al seu poble, malgrat que fan servir l’aplicació eBando, han de seguir fent els pregons perquè molta gent gran no sap fer-lo anar, o no tenen un smartphone.

Pilar Díaz recorda que es va doctorar els anys 90, amb una tesi que parlava del 3G com a element de futur. Explica que li han sorgit moltes idees del que s’ha dit fins ara.

La de la bretxa publico-privada n’és una. Diu que no pot ser que un ciutadà pugui comprar en un moment a Amazon i, en canvi, l’Administració d’avui sigui del segle XIX. El públic vol eficiència i vol veure-la també a l’Administració. Aquest és un gran repte, i espera que en el futur, basant-se amb la dada, a l’igual que fan les empreses, es pugui donar el mateix servei al ciutadà que el que donen les empreses.

“No pot ser que un ciutadà pugui comprar en un moment a Amazon i, en canvi, l’Administració d’avui sigui del segle XIXPilar Díaz

En aquest sentit ha dit que no és possible que els veïns perdin el temps introduint instàncies que ja se sap que han d’introduir cada any. “Ens emboliquem solets amb burocràcia i paperassa i la tecnologia arriba per resoldre-ho”, ha dit.

Igualment diu que hi ha una bretxa en l’edat. Esplugues també és una ciutat amb una mitjana d’edat una mica més elevada, amb un nivell molt elevat de vida i serveis. La pandèmia va representar un problema greu, però també ha permès com a societat i administracions accelerar determinats processos que tenia l’Administració. Abans no es feien reunions i trobades virtuals. Ara sí. Però també la gent gran ha anat aprenent-ne una mica: avis i àvies que s’han connectat diàriament amb els nets. I interventors de més 60 anys, que es maneguen prou bé. Creu que la foto no és fixa i que el problema és transitori, perquè aviat tindrem un 100% de Administració formada per persones natives digitals.

El moderador pregunta quins “forats negres” té la fibra òptica al país.

Andreu Francisco diu que hi ha un esforç coordinat de Generalitat i Diputacions per crear l’operador neutre del país. La seva evolució depèn del desplegament de última milla de cada comarca i província i això fa preveure que al 2025 hi arribarà a tot arreu. A banda, l’Estat també ha passat una sèrie de subvencions (Plans Unico) que arriben a nuclis petits i vivendes aïllades, que paguen fins al 50% de les inversions i promouen que alguns operadors s’hi afegeixen. Aquest pla estarà desplegat el 2024. Finalment, hi ha una altra línia de connexió via satèl·lit promoguda per l’Estat i un pla de desplegament del 5G fins al darrer poble. D’aquesta manera, creu, hi haurà pobles que passaran del 3G al 5G, saltant-se el 4G. Però creu que aquesta aposta és el “mínim imprescindible” per a la nostra societat en quant a progrés econòmic. I que la conscienciació ja hi és. Al llarg del proper mandat, hauria de quedar tot plegat resolt.

El moderador pregunta sobre la qüestió de la ciberseguretat.

Andreu Francisco confirma que és un tema important, però que queda allunyat de la capacitat econòmica i de coneixement de la majoria de municipis del país, per ser petits. D’aquí que la cooperació d’aquests amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya sigui imprescindible. Aquesta Agència va desplegar una eina fa un any per ajudar els ajuntaments a estar alerta, però no és més que una peça de tot l’entramat necessari per garantir seguretat.

“La ciberseguretat és un tema important, però queda allunyat de la capacitat econòmica i de coneixement de la majoria de municipis del país, per ser petitsAndreu Francisco

La ciberseguretat també forma part de l’Agenda Digital i té els seus objectius. Tot allò que no sigui proveir d’eines i serveis compartits és perdre-hi.

Pilar Díaz afegeix que els fets delictius més habituals en els municipis són ara les estafes online. A més, els delinqüents que les cometen estan molt preparats tècnicament i posen en amenaça sistemes, administracions i empreses, com ara els casos de la UAB, l’AMB, l’Hospital Clínic… I això genera problemes de protecció de dades de pacients.

A més, l’estafa en línia va escalant amb els fets il·lícits que es produeixen en els municipis. Per tant, ja no es tractarà d’identificar i detenir delinqüents comuns, sinó de persones molt difícils de trobar. I és una preocupació molt gran, perquè no sempre se sap com abordar.

El moderador pregunta sobre el paper de la Intel·ligència Artificial en la transformació digital de l’Administració, actualment o en el futur.

Pilar Díaz diu que a Esplugues ja tenien una agenda digital i un pla de smart cities, amb una oficina de gestió de dades pròpia. El seu punt número 1 és fer servir la dada per trobar serveis que fins ara no es podien servir. En aquest marc, ja feia temps que feien projectes pilot per comprendre millor les dades o per robotitzar-ne el tractament, sobretot per eliminar aquells processos més repetitius que poden consumir temps de persones.

En aquest sentit, la I.A. és una possible forma de dissenyar i programar noves aplicacions. Tot i que és alarmant el fet que amb I.A. es puguin “fer com a xurros” recerques acadèmiques. En el cas d’Esplugues, novament, el que intenten és robotitzar processos recurrents i a polir dades per poder dedicar els professionals humans a processos més creatius. També poden fer servir la dada per crear el “bessó digital” creant prototips de sistemes sense haver d’esmerçar tants recursos.

“A Esplugues s’intenten robotitzar processos recurrents i polir dades per poder dedicar els professionals humans a processos més creatiusPilar Díaz

El moderador pregunta al Sr. Urrea sobre l’opinió de la població de Torrebesses o un micropoble en quant a la transformació digital.

Mario Urrea diu que no es pot anar en contra del progrés i que ha viscut polèmiques com el canvi de la ploma pel bolígraf, o el mòbil a l’escola o no. Ell opina que no es pot anar en contra del mòbil ni de la I.A., però que sí que cal regular-ho bé.

No es pot anar en contra del progrés però sí cal regular-lo béMario Urrea

En un micropoble, la vida de la gent és més comunitària. De vegades, la relació d’uns i altres es titlla de tafaneria, però això també implica una major solidaritat que evita que cap veí quedi des assistit si fa dos o tres dies que no surt de casa. Les mesures de seguretat poden ser tan simples com una veïna vigilant, però cal seguir treballant per l’evolució tecnològica.

Cal ser conscients que viure en micropobles és distint de viure a les ciutats. A les 5 de la tarda de qualsevol dia de l’hivern, la gent es tanca perquè no hi ha aparadors. Però és el mateix que a Suècia o a Finlàndia. I això requereix que a un li agradi. Cal lluitar per l’equilibri territorial, perquè el 80% de la població viu en una franja costanera que és el 20% del territori. I això genera problemes de mobilitat, contaminació, subministraments energètics, etcètera que congestionen una part del territori i dificulten la gestió de l’interior. Fins i tot si es traslladessin 200.000 persones al territori interior, no s’arreglaria res. Només cal que hi vagin les persones que de debò ho vulguin fer.

S’inicia un torn de preguntes per part del públic.

Agustí Argelich, consultor i membre d’un Think Tank americà que es diu Intelligent Community Forum, agraeix les intervencions i comparteix dues reflexions. La primera és que les infraestructures de telecomunicacions disponibles al país són envejables en relació a les que existeixen en molts altres països del món. La segona és que cal desplegar xarxes 5G, acompanyades de la computació distribuïda (edge-computing) per tot el territori, amb una sèrie de centres de dades distribuïts per evitar excessives latències.

També diu que amb que hi hagi un 20% de contractació als pobles, a les empreses ja els surten els números de xarxes.

Finalment, diu que el tema del talent i l’educació és crític i que el repte és no sols crear-lo sinó mantenir-lo. De vegades, la gent marxa d’aquí perquè hi ha poca consideració de professions com enginyeria i sous baixos. En aquest sentit planteja que hi ha una llei de contractació d’innovació que ha estat un fracàs, perquè no s’aplica.

Javier González, director del Citilab, pregunta sobre la sobirania tecnològica del nostre país enfront altres lideratges més americans o asiàtics, que comparteixen pocs valors envers Europa. I concretament, quines línies vermelles no es poden traspassar en innovació?

Ascensión Domínguez, de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, explica que li preocupa la manca de dades, com es recullen les dades, com es construeixen les bases de dades, a través de quin algoritme i quins principis ètics fan servir les persones que els construeixen. Creu que la tecnologia ha d’estar al servei de les persones i no al revés i creu que això darrer és el que està passant. Posa l’exemple de l’algoritme que va fer servir Amazon per discriminar CV, perquè el van fer homes blancs i discriminava les dones i els homes d’altres ètnies. Tem que la tecnologia actual no té un rumb ètic i s’està fent servir de manera excloent.

Xavier Reverter pregunta sobre el repte més gran: renovació de serveis de digitalització o re-skilling dels equips professionals?

Els membres de la taula responen.

Andreu Francisco respon al Sr. Argelich sobre la llei d’innovació, confirmant que l’aplicació d’aquesta norma és complexa i que demana que hi hagi administracions que vulguin innovar. Hi ha casos que funcionen, però no és encara una pràctica habitual. Des de Localret han posat en marxa una oficina tècnica d’innovació que té per objectiu dur a terme una primera compra a través d’un procés d’innovació. Ho fan amb la idea d’aprendre’n i transferir el coneixement als ajuntaments.

Pilar Díaz respon a la segona pregunta sobre les línies vermelles dient que l’ètica hauria de ser el límit. Reconeix el problema de les dades que ha referit la tercera pregunta i diu que moltes persones estem deixant dades a canvi de serveis, però que les dades són nostres. I opina que cal aprofitar la tecnologia en la mesura què sigui tècnicament possible i que no traspassi el límit ètic.

Mario Urrea respon a la darrera pregunta dient que Catalunya és diversa i que el repte no és el mateix en un municipi de 300 habitants (on el que preocupa és que la llum no es talli, la major part de vegades) que en un de 1.000.000. Creu que cal anar cap a la digitalització i que es tracta de facilitar la vida als veïns, sent àgils, operant les gestions més habituals a través d’una app. Però de vegades es corre tant que la ciutadania no sempre pot seguir el ritme.

Pilar Díaz diu que hi ha un altre repte, que és el dels recursos humans i la resistència d’aquestes persones al canvi.

Afegeix, a la tercera pregunta, una resposta: la definició d’algoritmes. Calen persones diverses que creïn algoritmes. Especialment, dones. No pot ser que l’enginyeria informàtica només es consideri una feina d’homes. Necessitem diversitat de talents en la creació de programaris.

Andreu Francisco destaca dos darrers reptes. Primer, per posar les persones al centre de les polítiques dels ajuntaments, cal començar a posar la dada al centre de la gestió de cada govern. Cal fer un canvi radical, perquè en moltes administracions les dades no estan prou endreçades. El segon repte és un canvi cultural de les persones que treballen en l’Administració per adaptar-se i servir la ciutadania. Això passa per atreure també nou talent i, de vegades, és tant necessari preguntar-los per la Constitució i l’Estatut en les oposicions, com per la seva sensibilitat per les dades.

Feta aquesta intervenció, el moderador dona l’acte per conclòs.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.