Des de 2019, Maria Dolors Guàrdia compagina una carrera com a investigadora científica amb l’alcaldia del seu municipi, La Tallada d’Empordà. Avui hi conversem.
Què la va impulsar a donar el pas cap a la política municipal?
En la preparació de les eleccions de 2011, la Roser Bagué (alcaldessa aleshores) em va venir a buscar per formar part de la seva candidatura. Fins aleshores, mai havia pensat en formar part d’un govern municipal, tot i que les Ciències Polítiques ja m’agradaven des del temps del batxillerat. Vaig pensar-m’ho i em vaig dir: “per què no?” i em vaig engrescar.
Vaig ser regidora en aquell mandat i en el següent. Finalment, en les eleccions de 2019 em vaig veure preparada per assumir la responsabilitat de l’alcaldia, si els veïns em feien confiança. I així va ser. Soc alcaldessa des de 2019 i vaig revalidar el 2023.
Mai havia pensat en formar part d’un govern municipal, tot i que les Ciències Polítiques ja m’agradaven des del temps del batxillerat. Vaig pensar-m’ho i em vaig dir: “per què no?”
Aquell primer mandat va ser mogut a tot el país.
Sí! Va ser especial. Vam prendre possessió al juny de 2019, però a la tardor següent vam patir unes pluges molt importants que ens van fer malbé molts camins de muntanya. I mentre estàvem resolent-los, va arribar el temporal Glòria i, a continuació, la Covid. I encara, en plena Covid, vam patir l’aiguat de Sant Jordi, tan o més important que el Glòria. Durant el temporal, vam haver d’evacuar Canet, perquè la localitat es troba molt a la vora del riu.
Com està composat el consistori?
El consistori està format per set regidors. El 2019, la nostra agrupació d’electors en va aconseguir quatre (l’oposició, Republicans Units, depèn d’ERC i en va aconseguir tres). I el 2023 vam aconseguir-ne cinc dels set. Imagino que els veïns van quedar contents del que havíem fet en el primer.
Tenen bona relació amb l’oposició?
En el primer mandat va ser molt complicat. Hi va haver molt pocs vots de diferència entre ambdues formacions i la proximitat dels fets de 2017 va fer molt difícil la relació. Però a base de treball i temps, en aquest segon mandat el tracte és més cordial i la relació més fluïda.
De tota manera, sempre m’ha semblat que els mandats de quatre anys són molt curts. El fet que estiguem sotmesos als procediments administratius fa que tot vagi molt més lent del que voldríem i que, ben bé, en calguin dos per poder planificar i dur a terme els projectes.
En el primer mandat va ser molt complicat. Hi va haver molt pocs vots de diferència entre ambdues formacions i la proximitat dels fets de 2017 va fer molt difícil la relació
Vostè es planteja presentar-se un tercer mandat?
No ho veig gaire. No sé si hi haurà un tercer mandat meu o no, perquè hi hauria d’haver una causa molt justificada. Però crec que en dos mandats hauries de tenir temps de fer el que vols. A banda, cal deixar pas a altres persones que tinguin idees noves i altres maneres de fer. I cal evitar acomodar-se en el càrrec.
Sempre he pensat que seria bo que tothom pogués passar per un Ajuntament en algun moment de la vida… Sobretot, en pobles petits: la crítica des de fora és molt fàcil. Però quan estàs en un consistori t’adones de totes les dificultats i procediments que has de patir. La crítica seria molt més constructiva aleshores.
No sé si hi haurà un tercer mandat meu o no, perquè hi hauria d’haver una causa molt justificada
Personalment, què li ha aportat aquest temps al capdavant de l’alcaldia?
Crec que ha estat un gran complement per a la meva feina professional. Una tasca ha enriquit l’altra, i a l’inrevés. Per exemple, com a investigadora, estic força habituada a preparar memòries i a participar en projectes competitius. Com a alcaldessa, això m’ha ajudat a vigilar molt bé tots els ajuts que es van oferint, per saber el que ens convé i el que podem demanar com a municipi. Per a nosaltres, optar a subvencions públiques és vital, perquè no disposem de polígons industrials que ens generin ingressos. I tot el que volem fer depèn d’uns recursos que passen per processos competitius.
D’altra banda, fer d’alcaldessa m’ha permès adreçar-me directament a les persones. I això també ho he traslladat a l’àmbit científic i m’ha ajudat a relacionar-me millor amb la gent. Al cap i a la fi, els veïns i veïnes volen un tracte fàcil, directe i sense gaires complicacions. En municipis petits, on tots ens coneixem, la gent et truca a quarts d’onze de la nit perquè l’aigua de l’aixeta els surt bruta… El tracte humà ajuda. I també he pogut conèixer totes les persones del municipi. És una de les coses positives que m’enduré quan plegui.
Per a nosaltres, optar a subvencions públiques és vital, perquè no disposem de polígons industrials que ens generin ingressos
Li hem demanat unes fotografies del seu àlbum personal…
Us he portat una foto amb la meva mare, traspassada l’any 2014. Ella sempre em va donar molt suport perquè formés part de l’equip de govern i pel que m’han comentat persones properes, sempre va tenir l’esperança que jo fos alcaldessa, tot i que ella no m’ho va dir mai. Malauradament, no ho ha pogut veure i per això en les dues preses de possessió sempre l’he tinguda present.
Una altra de quan jo era petita. I una última que és la foto oficial de les eleccions de 2023.
Recorda la seva primera decisió com a alcaldessa?
Sí. Va ser quan vam fer el projecte per renovar l’edifici de l’Ajuntament. Va ser justament l’estiu de 2019, només arribar. Van ser unes obres de remodelació i adaptació, perquè aquest edifici havia estat la seu de les antigues escoles i la distribució dels espais era poc pràctica. A més, les instal·lacions havien quedat obsoletes. Va ser tot un rebombori, però va valdre la pena: ara l’atenció que podem donar a les persones és molt millor.
Si hagués de destacar tres valors que ha de tenir una persona a l’alcaldia, quins diria?
Un podria ser l’esperit de servei públic. Estem aquí per servir els veïns i veïnes en tots els aspectes: des de buscar les subvencions necessàries per fer anar el municipi endavant, fins a asseure’s a escoltar la preocupació d’un veí. De vegades passa que algunes persones, pel fet de poder-te explicar el seu problema, ja es troben més bé.
El segon podria ser la generositat amb el temps propi. Cada dia, i totes les hores, fas d’alcaldessa. Potser en poblacions més grans hi ha més tècnics i es poden delegar les feines, però aquí cal ser generosa. Tot i que en el meu cas, això té una data de caducitat, perquè he de compaginar l’alcaldia amb la feina d’investigadora i no puc permetre’m un parèntesi professional… Si faig un forat gaire gros en el meu currículum, corro el risc de quedar-me fora de la cursa per demanar subvencions de recerca, o de col·laborar amb el meu equip de recerca.
De vegades passa que algunes persones, pel fet de poder-te explicar el seu problema, ja es troben més bé
És un sacrifici.
Si es fa de gust, no.
I el tercer valor?
Ser una persona dinàmica. Cal dinamisme per assistir a les reunions, estar pendent del que fa falta i espavilar-te per aconseguir diners.
Parlant de diners, quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Ara mateix, no tenim endeutament. Ens agradaria tenir una mica més bé de tresoreria, però anem passant els mesos bé.
Expliqui’ns com és La Tallada d’Empordà, com a municipi.
Nosaltres ens trobem al Baix Empordà i, dins d’aquest, en un territori anomenat l’Empordanet, que és ben bé el cor d’aquest territori. Paisatgísticament, estem en una plana preciosa, molt fèrtil, plena de camps de conreu, fruiters, blat de moro, cereals… Però també hi ha la part “aspra”, de muntanya, també molt bonica.
La nostra població és d’uns 480 habitants, que ens hem anat rejovenint en els darrers anys, gràcies a l’arribada de noves famílies amb criatures. Però també tenim un gruix de població important de més de 70 anys, que ens demana molta cura i dedicació. Per aquest motiu, treballem per mantenir els serveis més importants, com ara un consultori mèdic municipal.
D’altra banda, no tenim escola pròpia i els infants han d’anar a Verges. Per aquest motiu, facilitem al màxim que les famílies puguin ser ateses quan tornen de l’escola, a través d’un servei de cangurs… Mirem de ser una mica atractius i així rejovenir la població. Però, això sí, tenim el problema de l’habitatge.
És un problema de tots els municipis.
Sí. Però l’Empordà és una zona amb molta demanda i pràcticament no hi ha terrenys per construir, ni cases per llogar. Els pocs terrenys disponibles es venen a uns preus extraordinaris, fora de l’abast de les famílies treballadores.
Els joves, lamentablement, no es poden quedar a viure aquí. Ara mateix, per exemple, es parla d’una urbanització que s’està fent, amb parcel·les de 1.000 m2, però que sortiran al mercat per uns 200.000 o 250.000 euros. Només la parcel·la; cal sumar-hi la casa. Això ja fa molt difícil l’accés a l’habitatge.
Aquesta és la principal preocupació del municipi?
És una de les més importants, sí. Però també ens preocupa el transport públic. Aquí no tenim gaire bones condicions de comunicació. Tot i que justament ara, amb el Consell Comarcal, estem endegant un servei de transport públic a demanda (el clic.cat) per reforçar aquesta necessitat.
Però la principal preocupació de la majoria dels veïns i veïnes és la possible implantació d’un parc eòlic de quatre molins de vent, entre La Tallada i Bellcaire d’Empordà.
En quin estat es troba el projecte?
Fa unes setmanes vam fer la consulta al poble. Vam tenir una participació superior al 66% i més del 95% dels vots van ser contraris a la implantació. Hem comunicat aquest resultat a la Consellera Paneque, a la directora de l’Institut Català d’Energia i al director de l’empresa energètica. Hi ha directives mediambientals europees que diuen que no es poden tirar endavant projectes de gran impacte al territori si no és té en compte el que pensa i sent la gent que hi viu.
A banda d’aquesta passa, també vam presentar les al·legacions corresponents als projectes i ens queda, encara, un darrer pas administratiu que és el de donar resposta al tràmit d’audiència, que és una possibilitat que només està a l’abast dels ajuntaments.
Hi ha directives mediambientals europees que diuen que no es poden tirar endavant projectes de gran impacte al territori si no és té en compte el que pensa i sent la gent que hi viu
I per què el veïnat ha decidit que no vol aquest parc?
La qüestió és que no s’ha tingut en compte l’impacte paisatgístic, ni tampoc sobre la flora i la fauna, ni els sorolls. Hi ha també algunes incompatibilitats amb la normativa urbanística. En resum, diversos estudis que avalen que aquest no és el lloc més idoni per acollir el parc.
Com a Ajuntament, no obstant, el que més ens costa d’acceptar és que aquestes decisions es prenguin sense comptar amb el parer del territori. Ara que estem a les portes de que se’ns presenti el Pla Territorial de les Energies Renovables al Baix Empordà, el que pretenem és demanar una moratòria. Si més no, mentre no coneguem a fons l’impacte d’aquest pla.
El que més ens costa d’acceptar és que aquestes decisions es prenguin sense comptar amb el parer del territori
Han considerat els beneficis del parc eòlic?
Sí. Sabem que hi podria haver avantatges com ara l’ingrés directe que obtindríem a partir de les llicències d’obres o la disposició de les empreses productores d’impulsar altres projectes interessants per al municipi. En el nostre cas, però, encara no han concretat cap proposta en aquest sentit. Ara bé, els costos d’impacte paisatgístic són més grans que els beneficis.
Entenem que la transició energètica és absolutament necessària, i estem disposats a fer sacrificis, però no podem fer-la de qualsevol manera.
Què els diuen des del Govern?
No són gaire receptius. Diuen que ja anem molt tard i que no hi ha espai per a més moratòries. Però també sabem que alguns grups parlamentaris estan gestant una moció per demanar-la. Els agraïm la sensibilitat en relació a les nostres demandes.
En general, creu que el Govern té prou en compte ajuntaments com el seu?
No. I crec que s’equivoquen. Governen per al territori i, per tant, l’haurien d’escoltar d’una manera ordenada. En temes urbanístics, o en el desplegament de les renovables, o fins i tot en la relació entre governs municipals i Govern, hi ha molta dificultat. Sovint, si no venen del món municipal, desconeixen els problemes del dia a dia.
Val a dir que aquesta resposta no fa referència específicament a l’actual Govern sinó, en general, als que hem anat tenint en els darrers anys.
Creu que el nou Estatut de Municipis Rurals pot canviar la situació?
Penso que és una gran iniciativa. I pel que he sentit del mateix Delegat de la Generalitat a Girona, si es desplega bé, s’adaptarà molt bé a les nostres necessitats. Cal donar-los temps i veure si ho acaben de materialitzar, però la intenció sembla bona.
L’Estatut dels Municipis Rurals sembla una gran iniciativa
Més enllà de les preocupacions que ha esmentat, quina ha estat la prioritat del seu govern, en aquestes dues legislatures?
Sempre hem volgut tenir les persones al centre de cada decisió i de cada regidoria. Tot allò que hagi servit per millorar el benestar de les persones del municipi ha estat prioritari.
Així doncs, hem intentat cuidar la part més social, sense oblidar-nos de projectes més infraestructurals. També hem aplicat moltes mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Per exemple, una via verda que uneix Tor i La Tallada i que és molt bonica de fer, o una millora en el sistema de claveguerams i en la gestió de les aigües pluvials a La Tallada. Prèviament, també vam fer parcs infantils a Tor i a Canet. I finalment, en cadascun dels nostres pobles hi ha un espai municipal de trobada per als veïns i veïnes. Només ens quedava el de Marenyà, però ja el vam executar.
Quins projectes tenen al damunt de la taula, actualment?
En tenim un d’estalvi d’aigua, en línia amb les mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Si tot va bé, a primers de 2026 posarem uns comptadors de sectorització, per evitar pèrdues innecessàries d’aigua. També tenim el projecte executiu del nou PUOSC, que donarà continuïtat al primer pla que ja hem executat fins ara.
A banda, tenim un cicle de concerts en marxa, de sis o set esdeveniments durant l’any, a través d’iniciatives com ITINERA. I activitats per a la mainada (acollides, casalets, campus joves a l’estiu…) i dinamització per a la gent gran. Afortunadament tenim molts voluntaris i voluntàries que treballen en diverses àrees.
Ens en pot posar algun exemple?
Sí. Hi ha algunes d’aquestes persones que treballen en l’edició de la revista municipal “Aspre i pla”, que es publica dos cops l’any. L’Ajuntament en paga la maquetació i la impressió, però el grup de persones redactores és voluntari. També tenim una coral, a la que també volem donar-li impuls. I la comissió de Reis… Amb quatre-cents habitants que som, és molt meritori.
Parli’ns d’indrets emblemàtics del municipi.
Nosaltres tenim tres esglésies romàniques: Sant Climent de Tor, Santa Maria de la Tallada i Sant Esteve de Marenyà. Aquesta darrera té unes pintures extraordinàries, que es van recuperar gràcies al programa del Romànic de La Caixa. Una de les coses en les que estem treballant és en la dinamització cultural del Romànic, juntament amb el Museu de la Mediterrània. Per a nosaltres són tres punts de visita obligada.
A més d’això, tenim un patrimoni natural preciós, que va de la plana als aspres. I, a Canet, prop del Ter, hi ha el mirador de les aus, veritablement bonic. Tot plegat, tenim una gran quantitat de rutes per fer a peu o en bicicleta que són precioses. Llevat de Tor i de Marenyà, que tenen una mica de muntanya, tota la resta és molt plana i de molt bon caminar.
Els és fàcil arribar a la ciutadania dels quatre municipis i comunicar amb ells?
Sí. És cert que cada poble té la seva pròpia identitat, i que això cal tenir-ho en compte quan s’accedeix a l’alcaldia. Nosaltres, com a equip de govern, estem una mica repartits (hi ha regidors de cada poble, excepte de Marenyà, on hi tenim persones de l’equip).
D’altra banda, en l’anterior mandat vam començar a promoure una participació ciutadana molt directa. Cada primavera organitzem una reunió en cadascun dels pobles, estructurada en tres parts: rendiment de comptes (expliquem què hem fet de nou i el que tenim planificat en relació amb la darrera reunió), resposta a les peticions que ens haguessin formulat en la reunió prèvia i, finalment, un torn obert d’opinió, precs i preguntes de manera molt distesa.
Aquestes reunions es celebren, com a mínim, un cop l’any. Però se’n poden convocar més, si cal. És una manera de relacionar-nos que hem vist que fa sentir la gent molt còmoda i que agrada.
