Creix l’oposició veïnal a la Tallada, on el consistori farà una consulta municipal sobre el projecte de quatre aerogeneradors presentat per l’empresa RWE
La notícia que l’empresa RWE projecta instal·lar quatre aerogeneradors d’energia eòlica de 5,7 MW de potència al terme de la Tallada d’Empordà, tot i que un dels aparells s’aixecaria just al límit amb el municipi veí de Verges, ha posat en alerta la població de la rodalia. A més dels dos consistoris més directament afectats, els de sis municipis limítrofs –Albons, Bellcaire, Garrigoles, Jafre i Ventalló– ja han expressat reticències, i veïns i pagesos afectats, que ja han constituït una plataforma, Defensem l’Empordanet, que en poques setmanes ja suma més de 300 adherits i un miler llarg de firmes en contra. En conjunt, preparen al·legacions contra un projecte que preveu, d’entrada, aixecar quatre molins aerogeneradors amb torres de 118 metres i un diàmetre de pales de 163 –pràcticament 200 metres d’alçària en conjunt–, situació que els amoïna pels diferents impactes que se’n poden generar. I a la Tallada, el consistori treballa, a més de les al·legacions, en la convocatòria d’una consulta popular entre la població, prevista per al dissabte 6 de desembre.
L’alcaldessa de la Tallada, Maria Dolors Guàrdia, es temia l’aterratge del projecte des de feia mesos, “perquè tècnics i representants de l’empresa estaven cercant parcel·les i també havien presentat un pla d’actuació específica (PAE) a la comissió territorial d’Urbanisme”. Però, com la resta de municipis, no van conèixer-ne els detalls fins que l’empresa promotora en va fer públic un resum, a mitjans de setembre. RWE ja explota diverses instal·lacions similars a la península Ibèrica, sobretot a l’Aragó, però també a les dues Castelles, Navarra i diversos aerogeneradors més a Cadis. Però encara cap a Catalunya, on per ara només tenen una subseu a Barcelona. Els promotors dels quatre aerogeneradors –que en realitat funcionaran com un petit parc eòlic– defensen una capacitat de generació hipotètica de 60 GWh anuals, l’equivalent al consum mitjà d’unes 16.000 llars, i que a més dels llocs de treball i la inversió de l’obra, un cop en marxa el municipi de la Tallada recaptaria uns 2,5 milions d’euros en tributs (IBI, IAE i 800.000 en el d’obres, que també beneficiaria Bellcaire).
Al·legacions, única via de defensa
Guàrdia lamenta que a escala municipal, “l’únic que es pot fer ara mateix és presentar un bon document d’al·legacions i vetllar perquè no en quedi cap per ser estudiada i resposta”. La Generalitat, en matèria d’instal·lacions de menys de 50 MW –aquest projecte en sumaria 22,8– és l’única administració competent, i posteriorment només els restaria el tràmit de l’informe d’impacte ambiental, quan podrien tornar-hi a incidir.
I és que, al marge de l’efecte visual sobre el paisatge –el Montgrí, a l’horitzó, fa 311 metres i cadascuna de les torres, 200–, l’alcaldessa argumenta que la zona agrària on s’ubicarien “són sòls d’extrema qualitat, incompatibles també amb la fotovoltaica de terra” i en què entremig dels sembrats de conreus com el blat de moro, continuen obrint-se pas noves plantacions amb més valor afegit, especialment els conreus de pomeres. Una derivada que Guàrdia també posa sobre la taula és la possible afectació dels aqüífers i les aigües freàtiques, ja que les bases de fonamentació de les torres poden implicar el formigonat a desenes de metres de fondària. Per tot plegat, estan en contacte amb Unió de Pagesos, la Junta Central d’Aigües del Baix Ter i la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, que al seu torn estudien al·legacions paral·leles. Els usuaris dels regadius han afrontat durant l’última dècada inversions milionàries en un sistema de reg subterrani a pressió per optimitzar el consum d’aigua i desterrar tant les pèrdues dels regs com l’ús d’aigua a manta, algunes de les quals encara en curs.
